Amb raquetes de neu fins a l'Estany de l'Orri i el refugi del Pradell i sense raquetes.

Amb raquetes de neu fins a l'Estany de l'Orri i el refugi del Pradell i sense raquetes.

Les 8 primeres fotos am braquetes i la resta sense.

Principio del formulario

PER QUÈ FER AQUESTA RUTA?

L’excursió circular fins l'estany de l’Orri des del refugi de Cap de Rec és, d’entre la gran varietat de possibilitats que ens ofereix la Cerdanya, una de les més adequades per iniciar-se en l’ús de raquetes de neu durant l’hivern.

Un dels grans al·licients de la ruta és visitar el preciós estany de l’Orri, que apareixerà de manera inesperada per entremig del bosc en un indret amagat.

També cal destacar les meravelloses vistes que tindrem de la Cerdanya i del Cadí des del refugi del Pradell i la descoberta dels bonics boscos de pi negre de Lles, per on avançarem durant bona part de l’itinerari.

Recorregut

Començarem la ruta a l’estació d’esquí nòrdic de Lles de Cerdanya, on hi ha el refugi de Cap del Rec.

Deixarem enrere aquest refugi i ens endinsarem en els boscos de pi negre de Lles fins arribar a l’estany de l’Orri.

Aquest petit estany es troba situat en un indret enclotat i mig amagat pel propi bosc.

Després de gaudir de l’estany, continuarem la ruta fins al refugi del Pradell, que està situat a 2.115m d’altitud. Al refugi podrem recuperar forces mentre gaudim d’unes vistes magnífiques la Cerdanya i de la cara nord de la serra del Cadí.

Un cop reprenguem la marxa, seguirem un sender que ens portarà còmodament i en lleugera baixada per l’interior del bosc fins arribar novament al punt d’inici de la ruta a Cap de Rec.

Fitxa resum

Durada de la activitat:3:30h-4:00h aprox.

Temps efectiu caminant (sense parades):2:30h aprox.

Exigència física:Mitjana. Ruta adequada per a persones que poden realitzar caminades de 2-3h sense problemes.

Dificultat tècnica:Baixa. Ruta d’iniciació a les raquetes de neu.

Distància:7 km

Desnivell acumulat:300m

Època recomanable:Hivern i primavera.

Hora i punt de trobada:10:00h del matí a l'aparcament de l'estació d’esquí nòrdic de Lles de Cerdanya.

Material individual necessari: És imprescindible portar roba de muntanya per realitzar la ruta (roba d'abric, roba transpirable i còmoda, pantalons i mitjons de muntanya, botes de muntanya impermeables, guants, braga i gorro.

Per la pluja/neu: ponxo/capelina o anorak impermeable, polaines (recomanable) i funda impermeable per a la motxilla. Pel sol: ulleres de sol, crema solar, protecció pels llavis i gorra).

Alimentació:Cal portar beguda o aigua i el menjar que cadascú consideri oportú.

Perfil del guia que realitzarà l’activitat:Guia de muntanya titulat. Guia interpretador del medi natural amb amplis coneixements en flora, fauna i geologia.

Continguts interpretatius

• Les raquetes de neu: història, utilització, tècniques i progressió. • Tipus de neu i estat del mantell nival. • Les petjades i els rastres dels animals a la neu. • Els boscos de pi negre de Lles de Cerdanya. • L’estació d’esquí nòrdic de Lles de Cerdanya.

Amb Raquetes de neu per Aigüestortes, Aiguadassi i estany Llong i sense raquetes.

Amb Raquetes de neu per Aigüestortes, Aiguadassi i estany Llong i sense raquetes.

Primeres 6 fotos ruta amb raquetes. Resta paisatges de la ruta sense raquetes.

Principio del formulario

PER QUÈ FER AQUESTA RUTA

Us proposem un itinerari clàssic pel sector d'Aigüestortes al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

En aquesta ruta l'aigua és protagonista en tot moment: al Planell d'Aigüestortes el riu perd la seva força i juga per entre prats nevats i boscos de pi negre.

Després, durant l'ascens, que és còmode i gradual, coneixerem la zona humida dels Prats d'Aiguadassi.

Finalment gaudirem d'un dels paisatges hivernals més bonics de tot el Pirineu: l'Estany Llong als peus del Portarró d'Espot.

Realitzar aquesta ruta des de la Vall de Boí també ens permetrà conèixer les esglésies romàniques de la vall, declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Recorregut

Des de Boí pujarem amb el servei de taxis 4x4 del Parc Nacional fins al Planell del Sant Esperit o, si la neu ho permet, fins a la caseta d'informació del Parc al Planell d'Aigüestortes.

Primer visitarem el mirador del Sant Esperit, que ens ofereix unes vistes meravelloses de la vall de Sant Nicolau.

 Després agafarem el camí que puja cap al Planell Gran i els Prats d'Aiguadassi.

Deixarem enrere el refugi de la Centraleta i continuarem fins al refugi de l'Estany Llong.

Finalment pujarem fins al mateix Estany Llong, que se'ns presentarà gelat i cobert de neu.

Abans de tornar al Planell d'Aigüestortes, passejarem per l'interior del bosc fins al Pi de Peixerani.

* Nota: L’itinerari previst podrà variar lleugerament en funció de les condicions meteorològiques i de l’estat del terreny.

Fitxa resum

Durada de la activitat:4:30h-5:00h aprox.

Temps efectiu caminant (sense parades):3:30h aprox.

Exigència física:Baixa-Mitja. Ruta adequada per a persones habituades a realitzar caminades de 4:00h-5:00h de durada.

Dificultat tècnica:Baixa. Ruta d’iniciació a les raquetes de neu.

Distància:10 km

Desnivell acumulat:250m

Època recomanable:Hivern i primavera.

Hora i punt de trobada:9:30h del matí a l’oficina dels taxis 4x4 del Parc a Boí (al costat de l'església romànica). A sota de la plaça hi ha un gran aparcament on es poden estacionar els vehicles.

Material individual necessari:És imprescindible portar roba de muntanya per realitzar la ruta (roba d'abric, roba transpirable i còmoda, pantalons i mitjons de muntanya, botes de muntanya impermeables, guants, braga i gorro.

Per la pluja/neu: ponxo/capelina o anorak impermeable, polaines (recomanable) i funda impermeable per a la motxilla. Pel sol: ulleres de sol, crema solar, protecció pels llavis i gorra).

Alimentació:Cal portar beguda o aigua i el menjar que cadascú consideri oportú.

Perfil del guia que realitzarà l’activitat:Guia de muntanya titulat. Guia interpretador del medi natural amb amplis coneixements en flora, fauna i geologia.

Nota: Si alguna persona pren algun tipus de medicació, pateix alguna patologia o ha tingut alguna lesió recentment, si us plau comenteu-ho en el moment de fer la reserva.

Continguts interpretatius

• Les raquetes de neu: història, utilització, tècniques i progressió. • Tipus de neu i estat del mantell nival. • Les petjades i els rastres dels animals a la neu. • El Parc Nacional, la seva història i els seus valors naturals. • Les valls i els llacs d’origen glacial.

Llambilles – Quart – Bescanó - Cassà de la Selva – Llagostera ( Gironès )

Llambilles – Quart – Bescanó - Cassà de la Selva – Llagostera ( Gironès )

Llambilles

Municipi de la comarca del Gironès, situat al sector nord-oest del massís de les Gavarres.

Església de Sant Cristòfol del Bosc de Llambilles.

Sant Cristòfol del Bosc és una església al terme municipal de Llambilles, Gironès. La primera dada que es té és de 882 quan pagava delmes a la Catedral de Girona i Sant Feliu. Fou una església sufragània de Cassà de la Selva per passar a dependre de la parròquia de Llambilles. 

El 1362 apareix al Llibre Verd del bisbat de Girona com una de les més riques i ben conservades de la zona, estranya, però, que un segle més tard, el 1470 el bisbe Joan Margarit ordenés restaurar-la o sinó la tancaria al culte. El 1548 es donava per acabada la restauració i encara el 1691 es feren noves obres.

Amb la invasió napoleònica, l'ermità va fugir a la veïna Santa Pelalla i el 1836 uns bandolers assaltaren el temple i cremaren viu l'ermità. A partir d'aquí comença la decadència de l'ermita, encara que va tenir algun ermità més, el 1919 hi va caure un llamp que afectà la vivenda i la primavera de 1936 un cop de vent ensorrà la teulada i part d'un mur.

A finals de la dècada de 1970 el mossèn Pere Casellas va iniciar una campanya de restauració que culminà el 12 de juliol de 1981 amb la nova consagració de l'església per part del bisbe Jaume Camprodon. La reconstrucció del temple comptà amb l'ajuda desinteressada de molta gent de Cassà de la Selva i Llambilles.

La construcció actual és d'una sola nau, amb pedra vista i absis semicircular. Al mur sud hi ha adossada la casa de l'ermità, de planta quadrangular. La porta principal està protegida per un porxo i culmina l'obra un petit campanar de cadireta.

Al voltant d'aquesta església també es va habilitar una àrea recreativa.

La Via Verda i el record del carrilet.

L'antic traçat del carrilet que enllaçava Girona amb Sant Feliu de Guíxols és actualment una Via Verda per a vianants i ciclistes amb un recorregut de 37,9 km.

L'estació del carrilet.

Al voltant de l'antiga estació restaurada, la més petita del recorregut s'ha configurat una zona d'esbarjo per als usuaris de la via.

Tamé podem veure .Homenatge a la bicicleta.

Quart

Municipi de la comarca del Gironès, a cavall entre el riu Onyar i les Gavarres, forma part de l'àrea metropolitana de Girona.

Església de Santa Margarida de Quart.

Santa Margarida de Quart és una església romànica del municipi de Quart (comarca del Gironès) al cim d'un petit turó, fora del nucli de Quart, que ha crescut vora la carretera de Girona a Llagostera. 

L'edifici és d'una sola nau de tres trams amb volta de creueria i arcs formers apuntats i capelles laterals. La capçalera és poligonal a l'interior i semicircular a l'exterior. Als peus trobem el cor al que s'accedeix per una porta amb la data de 1729. 

El parament és arrebossat i emblanquinat. Els murs exteriors són de pedra vista excepte la façana, esgrafiada. La portalada barroca (1748) consta d'una obertura rectangular entre columnes, coronada per una petita fornícula amb imatge de la santa. Al capdamunt hi ha un rosetó. 

El campanar romànic, restaurat, és de planta quadrada, dos pisos de finestres geminades, formades per columnes amb capitells mensuliformes, i teulada a quatre vents.

La Via Verda que enllaça Girona amb Sant Feliu de Guíxols, passa pel terme municipal de Quart, al seu pas es poden observar detalls en record del tren de via estreta que fins al 1969 feia aquest recorregut, com una rèplica de la locomotora i la restaurada estació de tren.

La ceràmica ha estat des de fa segles l'activitat principal del poble, en ceràmica doncs es ret homenatge al record del carrilet

La Creueta.

Entitat de població que està dividida entre els termes municipals de Girona i Quart.

Bescanó

Municipi de la comarca del Gironès, que forma part de l'àrea urbana de Girona. A la riba dreta del Ter, a l'oest de la comarca. Ocupa 36 km2 dels contraforts orientals de les Guilleries.

Església de Sant Llorenç.

Estil barroc de finals del segle XVIII

Central elèctrica de Vilanna:

Edifici modernista

Ubicat a la carretera entre Bescanó i Anglès.

Pou de Glaç de Vilanna

De forma circular, construït amb pedra i morter de calç, de 60 cm. de gruix i antigament cobert amb teula. Un terraplè reforçava i aïllava el mur.

Cassà de la Selva

Vila de la comarca del Gironès, al peu de les Gavarres. Emplaçada en un petit turó amb domini sobre la plana fèrtil. S'hi han trobat restes de poblament de totes les èpoques.

Podem veure:

-Casa Figueres. Eclecticisme, modernisme del s.XX.

Carrer guarnit per a la Festa Major.

-Can Trinxeria. Neomedieval 1897

-Sala Galà. Eclèctic 1910.

-Església de Sant Martí, edifici gòtic s.XVI.

-Can Nadal. Eclèctic amb influència modernista 1905

Actual Ajuntament.

-Antiga estació del carrilet Girona-Sant Feliu de Guíxols.

-Els gegants.

Llagostera

Llagostera és una vila i municipi de la comarca del Gironès de 8.200 habitants que limita amb Cassà de la Selva, Santa Cristina d'Aro, Tossa de Mar i Caldes de Malavella.
El terme municipal és el més gran de la comarca i comprèn part del Massís de les Gavarres al nord i el Massís de les Cadiretes al sud, amb predomini de boscos de suros, roures i pins.

Hi passen les rieres de Gotarra i Banyaloques que se'n van a l'Onyar, i el Ridaura que va al mar. Està ben comunicat, amb la carretera C-65 de Girona a Sant Feliu de Guíxols, la C-35 de Llagostera a Parets del Vallès, i les carreteres locals que van a Caldes de Malavella i Tossa de Mar.

El 70% de la població viu al nucli urbà, al voltant de l'Església de Sant Feliu de Llagostera que s'alça en un turó, mentre que l'altre 30% viu disseminada en deu veïnats i set urbanitzacions.

El primer document on apareix el municipi és del 855, en la confirmació dels béns del monestir de la Grassa per Carles el Calb. A l'edat moderna, la indústria surotapera hi tingué un pes destacat i el tren que anava de Girona a Sant Feliu hi feia parada.

El municipi té diversos espais emblemàtics, com la renaixentista Casa de les Vídues (segle XVI), l'església gòtica de Sant Feliu de Llagostera, les restes de l'antic castell de Llagostera, el centre d'interpretació a Can Caciques o el Museu Vilà. 

També té antigues i importants masies als veïnats de Penedès, Llobatera, Sant Llorenç i la Mata. Entre les tradicions culturals destaquen la Fira del Bolet, el Mercat Romà, la Fira del Batre, la Fira de Nadal o la Festa Major.