Font de la Torre i Puig d'Adri. (Canet d'Adri, el
Gironès).
Caminada curta per unes gorgues boniques i singulars, les de la Font de la Torre (i els seus voltants), per continuar enfilant-nos cap al volcà del Puig d'Adri (tot i que no en veurem el cràter ni arribarem al seu cim), amb bones vistes cap a Rocacorba i Girona.
Pel camí es visita, també, una o dues esglésies
romàniques: Sant Vicenç i Sant Llorenç d'Adri.
LA RUTA - FITXA TÈCNICA:
-Quilòmetres: 8,4 (Aprox.).
-Desnivell: 150 m.
-Durada: 3 h (amb parades)
-Dificultat: baixa / Circular: si.
-Inici al pont d'Estanyol (direcció al veïnat de
Jordà)
-No senyalitzada.
ITINERARI:
Començo a caminar a un quart de quatre, en el al Pont
d’Estanyol.
La primera parada és a la Font de la Torre. Unes
gorgues boniques i singulars, tot i que no és evident, estan formades sobre les
colades de lava del volcà del Puig d’Adri (on pujaré tot seguit). M’hi entretinc menys del que
m’agradaria, hi ha gent banyant-s’hi i no puc fer les fotos que m’agradaria (també
pel sol).
Poc després el
camí és comença a enfilar pel Puig
d’Adri, entre suredes coberts de lianes, sovint amb aspecte selvàtic, i
alzinars típicament mediterranis.
De tant en
tant, en alguna clariana tinc bones vistes a la plana gironina i/o a les
muntanyes de Rocacorba.
Tinc una petita
decepció, el camí hi passa a prop, però no arriba al cim. La muntanya, això sí, té una forma cònica evident i va tenir una
activitat important (algunes colades de lava gairebé arriben a les portes de
l’actual ciutat de Girona). Més fàcil de veure és l’origen volcànic del
terreny, en alguns marges i alguna petita gredera abandonada.
Ja baixant m’aturo a la bonica ermita de Sant Llorenç d’Adri. Romànica, del segle XII, tot i que modificada i refeta posteriorment, destaquen els capitells de la seva porta.
Tot seguit baixo pel tros més feixuc, no perquè no sigui bonic, sinó perquè camino una bona estona per una pista asfaltada. Vaig deixant enrere boscos per passar a caminar per un paisatge més aviat agrícola.
Passo per Canet d’Adri i arribo al Pont d’Estanyol.
FEM CULTURA:
1.Sant
Vicenç de Canet d'Adri
Sant Vicenç de Canet d'Adri és l'església parroquial del municipi de Canet d'Adri, a la comarca del Gironès. Centra el
grup de cases disperses del nucli del poble. És una església d'origen romànic, estructurada
interiorment en tres naus, separades per grans arcades, absis i absidioles amb
arcuacions i bandes llombardes a l'exterior. La nau es cobreix amb volta de
canó sostinguda per arcs torals, la central és força més alta que les laterals
que presenten volta de perfil semicircular. Les parets portants són de
maçoneria, arrebossada a les façanes imitant l'especejament de la pedra. Queden
a la vista els carreus de les cantonades i les obertures. La coberta és
de teula àrab a dues vessants. El campanar és de planta quadrada i es troba al
centre de la nau, és de construcció posterior, com la portalada renaixentista
que presenta la façana principal, amb els arrencaments del guardapols esculturats amb figures humanes i animals. A la banda esquerra de la
façana principal hi ha adossada una torre de planta quadrada i coberta de teula
a quatre vessants. A la part posterior de l'església hi ha adossat l'edifici de
la rectoria.
2.Sant Llorenç d'Adri .(Canet d'Adri, Gironès)
Temple romànic del segle XI. Degut a
problemes estructurals i als desperfectes causats pels terratrèmols del segle
XV, es van haver de reforçar els murs del temple. En aquest moment també es va
sobrealçar el temple per construir unes golfes i es va construir un nou
campanar.
El temple té una única nau acabada
en un absis semicircular, decorat externament amb un fris de dents de serra.
Està coberta amb volta de canó reforçada per un arc toral que es recolza en
columnes adossades. Al llarg dels segles s'hi han anat afegint capelles
laterals.
En la façana
oest trobem la porta d'accés al temple. Està formada per tres arcs
adovellats de mig punt. El central es recolza en un parell de columnes
amb els capitells esculpits. En el del costat esquerre podem veure representats
a un ocell i dos caps humans. En el del costat dret podem veure representada
una figura que sosté un bàcul i que té la mà dreta sobre el pit. En la part
frontal s'han esculpit dues
volutes.
Sobre la façana
oest s'alça el campanar de torre de planta quadrada, coronat amb merlets i amb
coberta piramidal. Aquest va substituir a l'original, similar al de la veïna Santa Cecília de Montcal, que es trobava en la façana est.
D'ell encara es poden veure les finestres geminades del primer pis a l'interior
de les golfes. El segon pis va ser desmuntat i es van aprofitar les finestres
geminades per construir l'actual. Les del costat est, nord i sud tenen un
capitell en forma de mènsula.
