El Tossal Gros de Vallbona de 804 m. Rocallaura-
Montblanquet - Rocallaura.
Aquesta excursió ens permet assolir el
Tossal Gros de Vallbona, que amb 804 metres és el cim més alt de la comarca de
l'Urgell.
Des d'allí es
té una magnífica panoràmica tant de l'Urgell com, sobretot, de la Conca de
Barberà.
De fet, tot i
que l'excursió la situem a l'Urgell, una part de la caminada passa a cavall
d'aquesta comarca i de la Conca de Barberà.
Tot l'itinerari està perfectament senyalitzat, amb
indicadors i senyals de PR i, en alguns trams, de GR.
Per arribar al punt d'inici de la
caminada hem d'anar a Rocallaura; si ho fem des de Vallbona de les Monges,
el poble ens queda enlairat a mà esquerra, i a la dreta veurem una pista
asfaltada que baixa cap al fons de la vall, amb indicacions per arribar al
Santuari del Tallat.
Hem de seguir aquesta carretera aproximadament un
quilòmetre. Uns metres més enllà de deixar a la dreta un camí que s'enlaira,
amb indicacions per anar a Montblanquet, trobem un eixamplament de la
carretera, a l'esquerra, on podem deixar el vehicle.
ITINERARI:
0:00 h. En aquest punt comencem a caminar. Al cap d'uns metres es perd
l'asfalt.
0:12 h. Trencall a la
dreta, que hem de seguir (els indicadors de PR ens ajuden a orientar-nos).
El camí es va enfilant, enmig de conreus. Una mica més amunt, trobem el bosc
esclarissat de pins.
0:31 h. Trencall a l'esquerra. Des d'aquí podem veure, davant nostre, i una
mica enlairat, el Santuari del Tallat.
0:43 h. El camí desemboca perpendicularment a la
carretera que es dirigeix al Santuari. L'hem de seguir a la dreta en un curt però costerut
tram.
0:50 h. Santuari del Tallat. Enorme construcció, amb una vista
magnífica sobre la Conca de Barberà. Només obre en horaris restringits.
Des de
l'esplanada del davant de la porta del Santuari surt un corriol que baixa dret
i embardissat per una pineda. En algun punt hi ha barreres de branques que
creuen el corriol per impedir-ne el pas. Simplement, es voregen.
0:53 h. Camí transversal. El seguim a l'esquerra (més obstacles), tot
vorejant un camp. Després de superar encara un parell de barricades,
arribem a una ampla pista.
1:00 h. Ample pista, amb senyals de GR. La seguim a la dreta. Davant nostre, i més amunt,
destaquen els enormes molins de vent que omplen tot l'horitzó. De fet, si mirem
enrere, sembla que aquests aerogeneradors senyalin la divisió comarcal.
1:05 h. La pista principal segueix recta; nosaltres
hem d'agafar un trencall que baixa cap a l'esquerra.
1:21 h. La pista arriba al Cap del Coll travessat per
la carretera TV-2338, que just aquí acaba el tram asfaltat. Travessem la carretera i seguim la
pista que surt frontal, tot seguint la carena.
La pista es va
enfilant i fa un parell de revolts tancats (es pot fer drecera tot seguint els
senyals blancs i grocs), fins arribar a un coll.
1:39 h. Coll. A la dreta, un trencall indica el camí
de Montblanquet que després seguirem. De moment seguim de front. El camí va planejant, pel
vessant de la Conca, sobre la que té una esplèndida panoràmica.
1:47 h. Corriol a la dreta que s'enfila, costerut, cap
el cim. Una gran pedra ens pot servir de referència per a trobar-lo.
1:50 h. Tossal Gros de Vallbona (804 m.). Un estol de pessebres de tota mena coronen el cim, al costat del vèrtex
geodèsic.
La baixada comença desfent el camí fins
arribar al coll pel qual havíem passat anteriorment.
2:00 h. Coll que havíem trobat a 1:39. En aquest punt seguim el trencall
de l'esquerra. El camí s'eixampla i arribem al peu dels aerogeneradors,
impressionants vistos de tant a la vora.
2:04 h. El camí gira a la dreta.
2:07 h. Després del tercer molí, un camí surt a l'esquerra
(indicador PR). El camí supera un petit talús, conseqüència del rebombori de la
construcció del parc eòlic, i de seguida emprèn direcció nord.
Poc a poc va
descendint, entre pinedes i camps. Hem de seguir sempre el camí principal, amb
la indicació de Montblanquet.
2:43 h. Montblanquet. Val la pena veure
el safareig que hi ha a l'entrada, així com les cisternes i pous. Entrem al
poble i pugem pel carrer fins arribar a la carretera , que seguim a l'esquerra.
La carretera descriu una ampla corba.
2:52 h. Al final de la corba surt un
camí tangencial, cap a la dreta i en sentit contrari, que fa una suau pujada.
A partir
d'aquest moment hem d'anar seguint sempre els senyals de PR, perfectament
col.locats a tots els trencalls i bifurcacions que anirem trobant.
El camí va alternant pujades amb trams més planers, sempre pel bosc, per acabar
descendint, ja a les envistes de Rocallaura.
3:39 h. Pista asfaltada. Tombem a la dreta.
3:40 h. Punt d'inici.
Per refer-nos, una bona opció és dinar a
l'Antic Balneari de Rocallaura, de tracte casolà i agradable.
Ara, si per
tirar avall els cargols beveu Aigua de Rocallaura, de propietats depuratives, o
vi negre de Montblanc, amb tota mena de virtuts, ja és cosa vostra.
FEM CULTURA:
1.Rocallaura
Rocallaura és un poble de la part
sud-oriental del municipi de Vallbona
de les Monges que forma
una entitat
municipal descentralitzada. Està situat a 649 m d'altitud, dalt d'un turó al peu de la riera
de Maldanell, al nord de
la serra del Tallat, prop del límit amb la Conca
de Barberà. El seu
terme es correspon amb el de l'antic municipi, de 10,80 km². Es comunica
amb Vallbona de les Monges a través de la carretera comarcal LP-2335, un
trencall de la C-14 Tàrrega-Montblanc entre les poblacions de Belltall i Solivella.
El 2009 tenia 85 habitants, cosa que el
fa el segon nucli més habitat del municipi.
L'economia del poble es dedica essencialment
a l'agricultura de secà (cereals, olivera, vinya, ametllers). També hi tenen
importància les aigües bicarbonatades càlciques litíniques de les fonts
properes al poble. De la seva església, dedicada a Sant Llorenç, en depèn el
santuari de la Mare de Déu del Tallat. De l'antic castell de Rocallaura no en
queda cap traça.
Va pertànyer a les abadesses de Santa
Maria de Vallbona i estigué incorporat al municipi de Vallbona de les Monges fins
al decenni de 1920-30, en què va tenir ajuntament propi fins al 9 de juliol del 1970, quan va tornar a ser annexat a
Vallbona. L'entitat municipal descentralitzada es va crear el 20
de febrer del 2003.
2. Santuari
del Tallat
Descripció
És una església
rectangular d'estil gòtic amb una porta d'accés de mig punt dovellat, La
silueta de pedra blanca del santuari és visible des de molts llocs de les
comarques properes, i el lloc constitueix un impressionant mirador de l'Urgell,
la Segarra i la Conca de Barberà, tant per la seva altitud com per la situació.
La Mare de Déu del Tallat és una figura de marbre del segle XIV amb una corona
de pedres precioses. El 2011 el capellà de Rocallaura, Pere Lluís Ramon, la va
guardar uns dies per seguretat. Això va causar malestar a la zona i va fer que
el santuari aparegués en diverses ocasions als mitjans de comunicació.
Activitats
El 1975 se
celebrà el primer aplec del Tallat (el penúltim diumenge d'agost) després de
150 anys d'abandonament, gràcies a la feina d'un capellà, Mossèn Francesc Benet
i Marimon (Rocallaura, 10 febrer 1933 - 2013), i a la constitució, el 1970,
dels Amics del Tallat, que han recuperat la propietat del santuari, asfaltat
l'accés principal i obert de nous, i rehabilitat l’antiga cisterna i
dependències. Diversos pobles i viles de les rodalies hi realitzen anualment
processons i romeries sobretot durant el mes d'agost.
L'ocupen ermitans de forma regular.
Història
Documentat des
del 1081, com a torre de defensa del Tallat, fou després un
eremitori. La sagrada imatge fou trobada per un pastor, fill de Rocallaura,
estant al servei de Ramón Berenguer de Llorach, senyor del Castell de Solivella. Aquest s’apoderà de l’església, que s’edificà a la serra del Tallat, sota la seva protecció, i fins i
tot aconseguí de l’abat de Poblet un monjo perquè tingués cura del culte a la
Verge. Gran fou la devoció que despertà entre la població de Blancafort, Solivella, Rocallaura i Montblanquet, estenent-se de seguida a les comarques properes. La imatge és de marbre blanc, de poc més d’un pam d’altura, i està representada en posició dreta; porta
el Nen Jesús en la seva mà esquerra, tenint un àngel a cada cantó amb una
estrella i una palma. Hi ha una copia a Sant Martí de Maldà, i es troba una altra en unes excavacions de l’antic
temple de Sant Llorenç de Rocallaura. El 1354, un grup de devots de la parròquia
de Rocallaura, al qual el santuari ha estat
sempre vinculat, hi fundaren l'església de Santa Maria del Puig del Tallat.
Joan VI, des de Lleida, el 1475, concedí al monjo sacrista de
Poblet el privilegi de poder viatjar pels dominis de Catalunya i Aragó amb objecte de recollir almoines
per al culte de Tallat. Ferran el Catòlic si prengué més interès al construir-se i
traslladar-se el 1498 la santa imatge al nou temple que s’acabava
d’aixecar, mercès a la munificència reial; havent estat visitat per el rei la
seva esposa, segons la tradició, que no s’ha pogut comprovar, per haver
desaparegut l’arxiu de Poblet, on devia constar-hi. El propi rei Ferran cedí el santuari de Tallat al
monestir de Poblet el 20 d’abril de 1509, els monjos del Poblet se'n feren càrrec i hi continuaren fins al 1822. Fou priorat i santuari marià. El 1835, amb la desamortització de Mendizábal, els terrenys i el santuari foren subhastats.
La imatge de la Mare de Déu del
Tallat, d'alabastre de color negre, fou traslladada a un cambril de l'església de Sant Llorenç, a Rocallaura.
En l'antiga parròquia de Rocallaura es construí amb posterioritat un cambril
dedicat a la Verge del Tallat, la qual primera pedra, treta del vell santuari,
es col·locà el 25 de juny de 1900, inaugurant-se el 2 de setembre del mateix any, celebrant-se amb aquest motiu una gran festa.
D'ençà que fou
abandonat el santuari, les antigues construccions, en les que s'observen
exemplars interessantíssims de l'últim període de l'estil gòtic, varen anar
desapareixent a poc a poc. Amb tot, hom es pot donar per satisfet del que
encara s'ha pogut conservar altres parts de l'edifici i es troben actualment en
diversos indrets com el castell de Santa Florentina de Canet de Mar, el Museu Cau Ferrat de Sitges o el mas de Misericòrdia de Reus.
3. Montblanquet.
Montblanquet és una petita població del municipi de Vallbona de les Monges, a l'Urgell, situada a
la part sud-oest del terme. Actualment hi viuen 17 persones.
Història
El castell de
Montblanquet és esmentat ja el 1156, el 1195 fou donat a Poblet. Hi ha notícies
que l'any 1407 tenia una presó i també es conserva el Llibre de la Cort de
Montblanquet de 1440.
L'església data
del segle XIII i és d'estil cistercenc, que va del romànic al gòtic. Té una
sola nau coberta amb volta de canó i sense absis diferenciat. L'absis és llis i
al seu lateral hi ha la sagristia, a l'altre cantó el cor. El campanar és
d'espadanya.
