Gorgs de la
Riera de Riells: el Gorg Negre de Riells, el Clot de l'Infern, Castanyer
centenari, balma - (Riells del Montseny).
DADES:
- Quilòmetres = 8,8 km
- Circular :
Sí
- Altitud
máxima = 733 m
- Altitud
mínima = 290 m
QUÈ VEURE:
Gorgs de la Riera de Riells o Camí de
les Cascades: Gorg Negre de Riells, Balma del Sot del Güers, Clot de l'Infern,
Castanyer centenari, i altres gorgs i indrets màgics més de la Riera de Riells,
fent una ruta circular. (Riells del Montseny, La Selva).
Nota: Segons resa un rètol, de maig a setembre està PROHIBIT EL BANY per la recuperació d'espècies (nútries); posen multes.
ACCÉS:
Riells del Montseny, aproximadament a
uns 6 Km de Breda. Aparquem a prop de l'Abadia de Sant Martí de Riells, a
l'entrada del poble. L'espai és molt petit.
RECORREGUT:
A prop de la caseta de fusta i el punt
d'informació (obert els diumenges de 10 a 14h.) veurem que surt el "Camí
de Riells a Santa Fe" (rètols de prohibit l'accés als vehicles); hi ha
marques GR 83 El Canigó.
Seguim per la pista forestal, deixant el
GR que en breu gira a la dreta. Nosaltres continuem pel Camí de Riells a Santa
Fe, que després de creuar la riera, va pujant, fent diverses marrades. Passarem al costat de la Masia en ruïnes PERARNAU.
La pista de sorra segueix en constant
pujada. Als marges, molta alzina surera, pi, avet... Les bifurcacions de la
pista ampla, les prenem a l'esquerra, fins el "Revolt d'en Formiga":
aquí veurem un corriol a l'esquerra i deixarem la pista principal que hem
seguit fins ara per desviar-nos pel corriol.
El corriol ens reconforta amb ombra i
baixada (ull, han desbrossat), i en quant es bifurca, girem a la dreta, seguint
davallant fins topar amb la RIERA DE
RIELLS.
Arribats a la
Riera de Riells, la remuntarem per un petit corriol imperceptible, al costat de
la llera, que ens duu per una zona de grans pedres, que seguim remuntant fins a
trobar el GORG NEGRE de Riells (620m.a.): preciós gorg amb cascada.
Des de sempre, el paisatge feréstec i ombrívol del gorg ha portat associat
moltes llegendes de bruixes i bruixots, dones d'aigua, encanteris i maleficis
que la tradició popular s'ha encarregat de fer-les arribar fins als nostres
dies. Ens crida molt l'atenció el color rogenc que tenen algunes roques, sembla
coure!
Aquí creuem la riera i la remuntem per
l'esquerra, passant per un gran gorg molt net.
Dues rieres conflueixen: la Riera de Can
Bernat (N) i la Riera de Vimeners (SW). Ens desviarem una mica de la Riera de
Riells a l'esquerra, guanyant alçada, per visitar la clariana del SOT DE GÜERS,
on hi ha un enorme faig solitari i una balma, malauradament pintada amb algun
grafiti.
Vist aquest indret, tornem a buscar la
Riera de Riells, però ara davallant pel seu costat, per un imperceptible
corriol entre plantes, molsa, i algun que altre arbre caigut tapant el sender
(que en molts trams es perd!).
Anirem trobant-nos amb un bonic saltant
amb toll, una doble cascada, vegetació ufanosa.... i racons de postal que ens
ofereix la Riera. Alguns trams estan enclotats i hi ha dificultat per travessar
la riera, cal anar amb compte perquè rellisca. Davallem fins el CLOT DE L'INFERN. Preciós gorg amb saltant d'aigua.
En el Clot de l'infern, en comptes de
creuar a l'altra banda de la Riera (després ja hi tornarem per l'altra banda),
el què fem és remuntar el marge del riu, des d'on veníem, fins assolir el
corriol que transcorre més amunt, i que va baixant paral•lel a la riera fins,
de nou, topar amb ella.
En aquesta intersecció, anem a costat de
l'aigua per remuntar el seu curs, doncs des del corriol superior s'escolten
cascades que no hem pogut veure. Buscant com remuntar la riera (travessant-la
diverses vegades i caminant arran de llera), passarem per un ombrívol racó
meravellós, on la riera s'encaixona i l'aigua té un vermell intens, amb pedres
cobertes de molsa i falgueres. Seguim remuntant la Riera fins el Clot de
l'Infern, on hem estat fa una estona, però a l'altra banda (creuar aquí la
riera, malgrat hi ha moltes pedres, ens mullarem els peus segur).
Retornem al punt d'intersecció i
continuem davallant al costat de la riera de Riells, que ens durà a la
meravellós indret del Castanyer centenari gegant, on hi ha un saltant i toll, i
racons amb 'platgeta' de sorra. A dins el castanyer hi ha un amagatall on
durant molts anys els nens hi han ficat el nas.. i el cos!
Passada la
Font de les Fogueres hi ha un altre Castanyer monumental, malgrat aquest està
esberlat.
Aviat trobarem un pont de troncs, sense barana, i el
creuem a l'altra banda, enllaçant amb la pista forestal del Camí de Riells a
Santa Fe i, en breu, retornant al punt d'inici: l'Abadia de Sant Martí de
Riells.
CURIOSITATS:
* El Camí de
les Cascades és el nom que l'hi va donar Mossèn Pere Ribot, rector de Riells,
al pintoresc corriol que remunta, entre gorgs i cascades, l'encaixonada riera
de Riells. https://fundesplai.org/arxius/equipaments/cases-de-colonies/can-massaguer/itineraris-de-natura/11-el-cami-de-les-cascades.pdf
* La Riera de
Riells s'origina a l'est del Turó de Morou i recull part important de les
aigües de la serra del Montseny, per acabar al riu Tordera. Les aigües de la
riera de Riells vénen carregades de sals ferroses en dissolució de les roques
del subsòl. Un cop a la superfície
aquestes aigües s’oxigenen i el ferro s’oxida, es torna insoluble, i tenyeix
les roques del fons.
* Interessant el llibre de
"Curiositats naturals prop de Barcelona", de Josep Mauri Portolès -
Itinerari 45: "La riera de Riells".
* Riells i
Viabrea és un municipi de la comarca de la Selva. Forma part de la subcomarca
del Baix Montseny.
Anomenat antigament com Sant Martí de
Riells i Riells del Montseny durant la 2a República espanyola; va passar a
anomenar-se simplement com Riells fins al 1983 en què adoptà l'actual
denominació oficial.
Part del seu municipi està dins el Parc
Natural del Montseny. El travessa la riera de Riells, que després passa a
anomenar-se riera de Breda, i que és afluent de la Tordera.
FEM CULTURA:
Sant Martí de Riells (Riells i Viabrea - La Selva)
Tipus Edifici religiós
Situació Plaça
de l'Església
Església
parroquial d'origen preromànic, documentada des de l'any 878. Constituïa el
límit entre el bisbat de Barcelona i el de Girona. Quan es va fundar el
monestir de Breda va passar a dependre'n. Va ser reformada al segle XV i refeta
i ampliada al XVII, i reformada de nou a mitjan segle XX. De l'edifici romànic
en va ser reaprofitada la portalada.
