INTRODUCCIÓ
El circ de Concròs es troba situat al vessant sud de
la carena formada pel Puig de la Llosa, les Roques Blanques i el Roc (o Roca)
Colom.
Aquest circ es
conegut per estar aquests pics en el camí de Vallter
al Costabona i ser un dels atractius d’aquesta ruta. Tot i això, l’ascensió pel mateix
circ és força desconeguda (només hem trobat petites referències a la web com el
descens descrit per en Joan Vila) i l’aproximació al circ des de la
pista Setcases-Espinavell no sembla descrita amb detall en lloc.
L’ascensió al
Costabona no és més que una petita excusa per poder dir que la ruta culmina en
un conegut cim. L’atractiu real
d’aquesta caminada és l’aproximació, entre frondosos boscos de pi, al circ de
Concròs, l’ascensió fins a la plana superior i el posterior descens per la
Serra de la Balmeta gaudint d’un bonic entorn. L’ascensió del circ es pot
fer per algun dels seus corredors (que finalitzen a prop del Roc
Colom) o pel petit llom que veurem a l’esquerra i que puja fins el collet que
separa el Puig de la Llosa i les Roques Blanques. En cas de presència de neu
cal ser molt prudent ja que l’acumulació de neu a la part superior del circ pot
desencadenar petits allaus.
Cal dir que el
camí no és gaire clar i que fins arribar al torrent del Concròs fa falta seguir
fites en ocasions no gaire clares. Nosaltres vam intentar aquesta ruta dues
vegades i fins a la tercera no vam ensopegar amb el camí correcte. Com a
resultat aquí teniu també el track del segon intent: El camí (PR) que va des de
el pla dels Eugassers fins la collada de la Balmeta (en verd en el mapa) i que
també permet fer una ruta circular tot i que sense arribar al circ del Concròs.
FITXA TÈCNICA
Pujada acumulada: 1150 m
Alçada mínima-màxima: 1591-2505 m
Distància aproximada: 13,70 km
Temps aproximat sense parades : 4h 50m
Ruta circular: Si
Dificultat: 3 sobre 5
Dades addicionals: Tot i la dificultat de 3 sobre 5 cal destacar la pujada acumulada i la
forta i costeruda pujada entre pedres per superar el circ de Concròs (grimpades
de nivell I i algun tram II)
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT
INICI DES DE SERCASES I NO DES DE
ESPINAVELL.
El punt de sortida l’hem d’anar a
buscar a la pista que va de Setcases a Espinavell. Per tal d’arribar a aquesta pista
cal que deixem enrere Setcases i que enfilem per la carretera que va a Vallter
uns dos quilòmetres. En aquest punt veurem que a la dreta surt una pista que
porta a Espinavell.
Una vegada encarrilats a la pista
hem de seguir-la durant dos quilòmetres més fins arribar a un punt on hi ha un
ampli revolt a la dreta. En aquest revolt hi desemboquen tres torrents: el de la Llosa, el de
Concròs i el de la Baga de Ventallola i tenim un petit espai per deixar el
cotxe. Reconeixerem el torrent de la Llosa pel pal d’un rètol indicador
(avui desaparegut) que hi ha al seu costat i per ser el torrent que hi ha més a
l’esquerra si ens encarem cap el nord.
El torrent central és el de Concròs
i el de la dreta el de la Baga de Ventallola. Tot i que el destí final és remuntar el de Concròs en
el seu tram final, de moment no el seguirem si no que remuntem pel camí que es
veu a la dreta (al final del tram apte com aparcament) i que puja seguint el
curs del torrent de la Baga de Ventallola. Cal advertir que el caràcter de
torrent d’aquests tres cursos d’aigua fa que no sempre trobem aigua als tres i
per tant només les seves lleres ens poden servi r de referència.
Així doncs comencem a pujar per un
camí fresat i paral·lel al torrent que passa en un parell de punts per sota
d’arbres caiguts. Avancem entre pi negre, en pocs minuts creuem un caminet que surt enrere a
la nostra esquerra i uns metres més enllà veiem unes fites i s’endevina un
altre corriol que puja també a l’esquerra allunyant-se de la llera del torrent.
Deixem doncs el torrent i ascendim, sempre per dins del bosc, els pocs metres que ens separen d’un
petit camí que ve del sud i que amb tota seguretat és el llit sec d’algun
torrent de pluja. Seguim el camí ascendent marcat per aquest torrent. Quan
aquesta llera es fa poc evident girem lleugerament a l’esquerra seguint alguna
de les fites que es deixen veure al camí i tornem a caçar el llit de les
torrenteres de pluja que seguim sempre cap amunt.
Finalment deixem
la llera de les torrenteres i sortim, seguint les disperses fites, a
l’esquerra. Cal estar atent a les fites ja que no son de bon veure. Sempre per
dins del bosc de pi veiem com deixem a la nostra dreta uns grans blocs de
granit i una mica més amunt sortim a una clariana de bosc on un prat ens
dona la benvinguda. Des d’aquí podem albirar per primer cop la part superior
del circ de Concròs. És important anar a parar a aquest prat ja que si el
deixem a la nostra esquerra sense veure’l probablement serà degut a que estem
enfilant pel llom de terreny que hi ha entre el torrent de la Baga de
Ventallola i el prat i això ens pot portar a una zona sense sortida evident.
Sigui com sigui el que cal fer es anar a cercar el PR que va d’est a oest i
aquest hauria de ser el nostre proper destí.
Nosaltres però,
encara estem fora del PR i el que ens cal fer es travessar el prat. Caminant
cap el seu extrem nord sortirem a una segona clariana. Es tracta de dos prats
situats en dues clarianes de bosc que es toquen pel seu extrem nord i sud
respectivament. Al final d’aquest segon prat veurem una gran roca amb una fita
just al davant d’una elevació del terreny. Decidim seguir endavant i pujar per
la zona més elevada ja dins del bosc. Estem molt a prop del PR i cal que
l’identifiquem ja que si el travessem sense adonar-nos probablement errarem el
camí. Així doncs caldrà estar atents a possibles senyals blancs i grocs del PR.
És possible que ensopeguem amb una petit amuntegament de pedres, situat a peu
del PR, que probablement ha estat fet per passar una nit de vivac. Si el
localitzem caldrà que prenem el PR a l’esquerra i aquí tenim dues opcions: anar
a cercar el punt on el PR creua el torrent de Concròs (camí morat al mapa) i
seguir torrent amunt o pujar entre dues zones rocalloses (podríem dir que son
petites tarteres) que trobem molt a prop a l’esquerra del vivac.
Nosaltres,
sense estar gaire segurs del camí a seguir, vam optar per aquesta segona opció
ja que tot i no ser un camí fitat, semblava una mica trepitjat. La primera
opció (segon track complementari) és molt més evident si fem el camí de tornada
per aquí i per seguir-la cal dir que hem de girar a l’esquerra i continuar pel
PR uns 200 metres fins arribar a un punt on veurem alguns senyals vermells
pintats als arbres de la nostra dreta.
Pugem doncs
entre les dues zones de rocs i arribem a una zona plana de grans blocs de
pedra. Consultant els mapes 1:25000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya
sembla ser que aquesta és la zona coneguda com el Pla dels Esqueixats. Passem
per l’esquerra, arran de bosc, evitant caminar entre les pedres i anem a sortir
a una petita tartera de bon pujar que ja dona pas a la veritable tartera
composada de grans blocs de granit.
El tamany dels
blocs fa que sigui senzill progressar per ella i la seva amplitud ens permet
donar un cop d’ull d’una part del camí que hem recorregut. En arribar al final
d’aquesta tartera i quan els blocs de granit comencen a disminuir de tamany ens
apropem al marge esquerre per anar a caçar un petit camí que s’endinsa
al bosc. Aquest caminet ens porta a una segona tartera (molt petita) i
tot seguit de nou dins el bosc. En pocs metres sortim d’entre els arbres i
veiem el torrent del Concròs amb unes fites que ens conviden a
creuar-lo. Aquí ens unim al que probablement sigui el camí normal (el de
color morat al mapa).
El torrent en
aquesta zona baixa encaixonat, els sol no hi toca gaire i per tant la zona està
glaçada, així doncs ens apartem uns metres de la llera del torrent. Ja hem
superat la zona de bosc i per tant la visió és més àmplia el que ens permet seguir
el curs del torrent a distància si cal. Un grup d’isards ens mira des de les
costerudes parets de inici del circ i es que poc a poc anem entrant en els
antics dominis de la glacera que el va originar…
Arribem a la font
del Concròs. Es tracta d’un brollador situat en el punt d’intersecció del
que probablement siguin dues de les lleres dels rierols generats durant la
primavera pel desglaç.
Seguim amunt i
en pocs metres arribem al centre del circ de Concròs. Aquí es forma a la
primavera un petit estany fruit del desglaç però que ara no és més que roques i
petites clapes de neu. Des d’aquest punt podem contemplar totalment el circ de
Concròs que ocupa més de 180 graus d’angle de visió. Si ens encarem al nord
veurem a la nostra esquerra el Puig de la Llosa i molt a prop d’ell
localitzarem el que potser sigui la zona d’ascensió mes senzilla si no hi ha
neu. Al davant tenim les Roques Blanques i la Portella de Callau i a la dreta
la Roca Colom. Sembla que hi ha un parell o tres corredors que ens permetrien pujar
fins a la part alta del circ (tots ells costeruts) però tenint en compte que
alguns d’ells estan parcialment coberts per la neu i que el nostre destí és la
Roca Colom per anar després en direcció est cap el Costabona ens decidim a
pujar pel costat del corredor que veiem a la dreta de la Roca Colom (vegeu la
fotografia).
Ens dirigim
doncs cap aquest punt per iniciar l’ascensió evitant en el possible el gel que,
malgrat l’època de l’any en la que estem, encara no és gaire present. El
pendent és fort i la marxa, per tant, lenta. Tot i això podem delitar-nos amb
la vista de la llunyana Montserrat i, a mida que pugem, podem descansar els
bessons mentre contemplem com guanyem vista sobre el Bastiments, el Gra de
Fajol i la zona d’Ulldeter.
Mentre pugem,
el circ de Concròs es presenta majestuós i sembla una porta a una zona
totalment diferent de la que hem deixat més avall, sense arbres i totalment
pirinenca. Cap el final de la pujada probablement haurem d’ajudar-nos amb les
mans en algun punt però finalment sortim a la plana que hi ha als peus de la Roca
Colom i ja que estem tant a prop ascendim els pocs metres que ens separen
del seu cim de 2.515 m.
Des d’aqui
tenim una bona vista de la zona d’Ulldeter. Encara que no ho sembli aquest és
el punt més alt de la ruta ja que la Roca
Colom supera en alçada al Costabona en una cinquantena de metres.
Des d’aquí el
camí al Costabona és clar ja que el cim destaca en direcció est i només cal
resseguir la carena que tenim a la dreta per tal d’arribar-hi (aquest és un
tram de l’Alta Ruta Pirenaica i està senyalitzada amb els senyals blancs i
vermells dels GR). Tot i això podeu consultar una descripció més detallada
d’aquest tram a la ruta Vallter-Costabona.
Passem per les
fonts del Tec i arribem a tocar del Coll de Pal. En aquest punt podem
tombar 90 graus a la dreta, anar fins el rètol que indica el coll de Pal, i
descendir per la carena de la Serra de Balmeta però primer farem una visita al cim
del Costabona de 2.465 m, que ja és molt a prop i només cal seguir els
senyals grocs.
Aquest cim és
el darrer, abans d’arribar al mar, amb una alçada superior als 2000 m (gaire be
2500m). Això fa que la seva vista en direcció al mar sigui privilegiada. Podem
veure el Montgrí o Roses i albirar la costa de Colliure. Naturalment aquest és
també un excel·lent mirador del Canigó. El dia és especialment clar i podem
donar un cop d’ull complet als cims dels voltants: tota la zona d’Ulldeter,
Comanegra, Matagalls… Fins i tot ens permet poder veure al sud la torre de
Collserola i el Tibidabo (situats ambdós a Barcelona a més de 110 km en línia
recta)
Per reprendre
el camí de tornada ens cal tornar a baixar fins el Coll de Pal on podem
veure les restes d’uns pals que assenyalen que per aquí passa el conegut com a
meridià de París i que toca el Mediterrani a prop de Mataró. Aquí cal que
seguim cap a l’oest però ara deixant el camí per on hem vingut des de la Roca
Colom a la dreta. Encarant-nos a l’oest, veurem una senda que va en direcció
oest deixant la carena provinent de la Roca Colom a la nostra dreta. La senda
ressegueix el vessant sud-est del petit puig que hi ha darrera del coll de Pal
i poc a poc tomba a la nostra esquerra per anar a caçar la carena de la
Serra de Balmenta que baixa en direcció sud. En arribar a una zona de pins
baixos, el camí ja gira decididament a la nostra esquerra i baixa per la
carena. Cal estar atent a les fites que trobarem ja que ens ajudaran a seguir
el camí sense problemes.
El descens per la carena de la Serra de Balmeta és
molt agradable ja que transcorre entre prats i pins baixos. A l’esquerra tenim vistes al mar
(Roses i Torroella) mentre que a la dreta veiem la zona d’Ulldeter (Coll de la
Marrana, Bastiments, Gra de Fajol…). També podem admirar a la nostra esquerra
cims com el Bassegoda o el Comanegra. Durant el camí de baixada trobarem una
colladeta (Collada de Dalt de la Balmeta) i darrera seu un petit turonet
que travessem. Veiem davant nostre, etnre d’altres, el Puigsacalm, les Agudes i
el Matagalls.
Tot i que en alguns moments sembla que les fites desapareixen el
camí és senzill: cal seguir en el possible la carena. Un rètol caigut a terra
amb indicacions cap el Coll de Pal i el Costabona ens indica que anem pel bon
camí i de sobte apareix davant nostre el refugi forestal Jaume Ferrer.
El refugi es
troba dividit en dues parts. Una d’elles te una llar de foc i pot servir per
arrecerar-nos en cas de necessitat. L’altre és una quadra destinada als animals.
Davant del refugi hi ha un panell explicatiu que ens informa sobre la gestió de
les pastures en aquesta zona. Paga la pena llegir-lo i adonar-se que el nombre
de caps de vaquí, oví i equí que hi poden pasturar així com les dates en les
que ho poden fer està perfectament estipulat.
El refugi es
troba molt a prop del PR que hem creuat durant la nostra aproximació al circ de
Concròs. Si ens encarem al sud i girem a l’esquerra, la pista que passa per
davant del refugi ens porta fins la pista d’Espinavell, però el nostre camí no
és aquest i caldrà que girem a la dreta per trobar, després del primer revolt
el PR i la collada de la Balmeta.
La collada la
reconeixerem fàcilment ja que hi trobarem els senyals blancs i grocs del PR que
ens conviden a sortir de la pista i girar a la nostra esquerra baixant per un
prat. Descendint pel prat veurem, a més dels senyals del PR, algun senyal
vermell. Poc a poc ens apropem als arbres que flanquegen el prat a la dreta,
mantenint-nos a uns 20m d’ells en el moment d’arribar a la part final del prat.
Per aquest punt trobarem un caminet que s’endinsa al bosc.
El camí per dins del
bosc és prou clar i està senyalitzat.
En poca estona
sortirem a un ampli prat on els senyals blancs, vermells i els blancs i
grocs del PR ens indiquen que hem de fer un gir de 90 graus a la dreta i
travessar-lo. Per dins del prat trobarem algun senyal de pintura en alguna
petita pedra aïllada, però les indicacions no son abundants i per tant cal
estar a l’aguait. En arribar a l’altre costat del prat hem de buscar un corriol
que baixa entre els arbres. Caldrà que entrem uns metres al bosc per poder
veure algun senyal vermell que ens ajudi a trobar el camí de baixada (pot ser
ens ajudarà saber que sembla que els senyals de pintura en aquesta zona son més
visibles si es fa el camí de pujada que el de baixada). No és un tram
extremadament senyalitzat i pot ser ens caldrà buscar durant una petita estona
algun senyal de pintura que ens indiqui per on seguir el camí de baixada. Des
d’aquí veiem en front nostre el Gra de Fajol Petit i la imponent Coma de
l’Orri.
Una vegada
localitzat el corriol només cal seguir-lo per arribar en poca estona a la pista
d’Espinavell. El rètol que hi ha en aquest punt ens indica que si girem a
l’esquerra seguirem el camí de Carboners. Al costat un panell ens donen
informació sobre la fauna i flora de la zona així com una explicació sobre el
camí que acabem de fer des del refugi forestal i el camí que hi ha a la dreta
que baixa pel riu Carboners fins a Setcases.
Nosaltres hem
de girar a la dreta a la pista per tal de tornar al punt d’inici de la ruta. A
partir d’aquí el camí el fem còmodament i sense gaires entrebancs ja que es
tracta d’una pista poc transitada.
Abans del primer revolt fort a l’esquerra
podem veure a l’esquerra i per sobre del camí les ruïnes de la casa coneguda
com d’en Garidà i als seus peus un dic de mamposteria on un altre panell
ens indica la utilitat d’aquests dics (entre d’altres evitar l’arrossegament de
material aigües avall). Aquests dics es poden veure força al llarg d’aquesta
pista (a prop d’Espinavell n’hi ha més) i també per exemple a la part baixa de
la Coma de l’Orri on son fonamentals per augmentar l’estabilitat del terreny.
Seguim per la pista i més endavant deixem a l’esquerra Cal Frare, deshabitada,
per arribar finalment al punt d’inici de la nostra ruta.
DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES
APROXIMADES
|
#
|
Localització
|
Temps
|
Distància
|
Alçada
|
0
|
Pista
d’Espinavell: Aparcament
|
0h 00m
|
0,00 km
|
1592 m
|
1
|
Deixem el
torrent
|
0h 10m
|
0,40 km
|
1677 m
|
2
|
Deixem
llera
|
0h 23m
|
0,90 km
|
1805 m
|
3
|
Prats
|
0h 30m
|
1,30 km
|
1834 m
|
4
|
PR
|
0h 40m
|
1,70 km
|
1875 m
|
5
|
Tartera
|
0h 55m
|
2,20 km
|
1961 m
|
6
|
Tartera
petita
|
1h 12m
|
2,70 km
|
2050 m
|
7
|
Torrent de
Concròs
|
1h 15m
|
2,80 km
|
2053 m
|
8
|
Font del
Concròs
|
1h 35m
|
3,50 km
|
2187 m
|
9
|
Circ del
Concròs
|
1h 45m
|
3,70 km
|
2241 m
|
10
|
Roc Colom
|
2h 15m
|
4,70 km
|
2505 m
|
11
|
Coll de
Pal
|
2h 45m
|
6,70 km
|
2318 m
|
12
|
Costabona
|
3h 05m
|
7,50 km
|
2461 m
|
13
|
Coll de
Pal
|
3h 20m
|
8,30 km
|
2317 m
|
14
|
Collada de
Dalt de la Balmeta
|
3h 45m
|
9,70 km
|
2112 m
|
15
|
Refugi
forestal Jaume Ferrer
|
4h 02m
|
10,50 km
|
1964 m
|
16
|
Collada de
la Balmeta
|
4h 05m
|
10,70 km
|
1975 m
|
17
|
Prat
|
4h 15m
|
11,20 km
|
1865 m
|
18
|
Pista
d’Espinavell
|
4h 30m
|
12,10 km
|
1711 m
|
19
|
Dic
mamposteria
|
4h 37m
|
12,50 km
|
1676 m
|
20
|
Aparcament
|
4h 50m
|
13,70 km
|
1592 m
|
