Excursionisme

Benvinguts al meu bloc d'Excursionisme. Sóc des de fa molts anys un gran aficionat a fer excursions, En aquest bloc, publicaré els meus itineraris detallats de diferents excursions, bàsicament, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc Agroforestal de Terrassa, a la Vall de Camprodon, a la Garrotxa, a Montserrat, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la Serra de Marina, Parc Natural del Montseny,...També alguna poesia meva, sóc un amant de la poesia.

Espero que us agradi i pugui ser-vos útil per fer excursions.


Una abraçada,

Jordi

sábado, 6 de septiembre de 2014

CIRC DE CONCRÒS – COSTABONA


















INTRODUCCIÓ
El circ de Concròs es troba situat al vessant sud de la carena formada pel Puig de la Llosa, les Roques Blanques i el Roc (o Roca) Colom.

Aquest circ es conegut per estar aquests pics en el camí de Vallter al Costabona i ser un dels atractius d’aquesta ruta. Tot i això, l’ascensió pel mateix circ és força desconeguda (només hem trobat petites referències a la web com el descens descrit per en Joan Vila) i l’aproximació al circ des de la pista Setcases-Espinavell no sembla descrita amb detall en lloc.

L’ascensió al Costabona no és més que una petita excusa per poder dir que la ruta culmina en un conegut cim. L’atractiu real d’aquesta caminada és l’aproximació, entre frondosos boscos de pi, al circ de Concròs, l’ascensió fins a la plana superior i el posterior descens per la Serra de la Balmeta gaudint d’un bonic entorn. L’ascensió del circ es pot fer per algun dels seus corredors (que finalitzen a prop del Roc Colom) o pel petit llom que veurem a l’esquerra i que puja fins el collet que separa el Puig de la Llosa i les Roques Blanques. En cas de presència de neu cal ser molt prudent ja que l’acumulació de neu a la part superior del circ pot desencadenar petits allaus.

Cal dir que el camí no és gaire clar i que fins arribar al torrent del Concròs fa falta seguir fites en ocasions no gaire clares. Nosaltres vam intentar aquesta ruta dues vegades i fins a la tercera no vam ensopegar amb el camí correcte. Com a resultat aquí teniu també el track del segon intent: El camí (PR) que va des de el pla dels Eugassers fins la collada de la Balmeta (en verd en el mapa) i que també permet fer una ruta circular tot i que sense arribar al circ del Concròs.

FITXA TÈCNICA
Pujada acumulada: 1150 m
Alçada mínima-màxima: 1591-2505 m
Distància aproximada: 13,70 km
Temps aproximat sense parades : 4h 50m
Ruta circular: Si
Dificultat: 3 sobre 5
Dades addicionals: Tot i la dificultat de 3 sobre 5 cal destacar la pujada acumulada i la forta i costeruda pujada entre pedres per superar el circ de Concròs (grimpades de nivell I i algun tram II)

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT

INICI DES DE SERCASES I NO DES DE ESPINAVELL.

El punt de sortida l’hem d’anar a buscar a la pista que va de Setcases a Espinavell. Per tal d’arribar a aquesta pista cal que deixem enrere Setcases i que enfilem per la carretera que va a Vallter uns dos quilòmetres. En aquest punt veurem que a la dreta surt una pista que porta a Espinavell.
Una vegada encarrilats a la pista hem de seguir-la durant dos quilòmetres més fins arribar a un punt on hi ha un ampli revolt a la dreta. En aquest revolt hi desemboquen tres torrents: el de la Llosa, el de Concròs i el de la Baga de Ventallola i tenim un petit espai per deixar el cotxe. Reconeixerem el torrent de la Llosa pel pal d’un rètol indicador (avui desaparegut) que hi ha al seu costat i per ser el torrent que hi ha més a l’esquerra si ens encarem cap el nord.

El torrent central és el de Concròs i el de la dreta el de la Baga de Ventallola. Tot i que el destí final és remuntar el de Concròs en el seu tram final, de moment no el seguirem si no que remuntem pel camí que es veu a la dreta (al final del tram apte com aparcament) i que puja seguint el curs del torrent de la Baga de Ventallola. Cal advertir que el caràcter de torrent d’aquests tres cursos d’aigua fa que no sempre trobem aigua als tres i per tant només les seves lleres ens poden servi r de referència.

Així doncs comencem a pujar per un camí fresat i paral·lel al torrent que passa en un parell de punts per sota d’arbres caiguts. Avancem entre pi negre, en pocs minuts creuem un caminet que surt enrere a la nostra esquerra i uns metres més enllà veiem unes fites i s’endevina un altre corriol que puja també a l’esquerra allunyant-se de la llera del torrent.

Deixem doncs el torrent i ascendim, sempre per dins del bosc, els pocs metres que ens separen d’un petit camí que ve del sud i que amb tota seguretat és el llit sec d’algun torrent de pluja. Seguim el camí ascendent marcat per aquest torrent. Quan aquesta llera es fa poc evident girem lleugerament a l’esquerra seguint alguna de les fites que es deixen veure al camí i tornem a caçar el llit de les torrenteres de pluja que seguim sempre cap amunt.

Finalment deixem la llera de les torrenteres i sortim, seguint les disperses fites, a l’esquerra. Cal estar atent a les fites ja que no son de bon veure. Sempre per dins del bosc de pi veiem com deixem a la nostra dreta uns grans blocs de granit i una mica més amunt sortim a una clariana de bosc on un prat ens dona la benvinguda. Des d’aquí podem albirar per primer cop la part superior del circ de Concròs. És important anar a parar a aquest prat ja que si el deixem a la nostra esquerra sense veure’l probablement serà degut a que estem enfilant pel llom de terreny que hi ha entre el torrent de la Baga de Ventallola i el prat i això ens pot portar a una zona sense sortida evident. Sigui com sigui el que cal fer es anar a cercar el PR que va d’est a oest i aquest hauria de ser el nostre proper destí.

Nosaltres però, encara estem fora del PR i el que ens cal fer es travessar el prat. Caminant cap el seu extrem nord sortirem a una segona clariana. Es tracta de dos prats situats en dues clarianes de bosc que es toquen pel seu extrem nord i sud respectivament. Al final d’aquest segon prat veurem una gran roca amb una fita just al davant d’una elevació del terreny. Decidim seguir endavant i pujar per la zona més elevada ja dins del bosc. Estem molt a prop del PR i cal que l’identifiquem ja que si el travessem sense adonar-nos probablement errarem el camí. Així doncs caldrà estar atents a possibles senyals blancs i grocs del PR. És possible que ensopeguem amb una petit amuntegament de pedres, situat a peu del PR, que probablement ha estat fet per passar una nit de vivac. Si el localitzem caldrà que prenem el PR a l’esquerra i aquí tenim dues opcions: anar a cercar el punt on el PR creua el torrent de Concròs (camí morat al mapa) i seguir torrent amunt o pujar entre dues zones rocalloses (podríem dir que son petites tarteres) que trobem molt a prop a l’esquerra del vivac.

Nosaltres, sense estar gaire segurs del camí a seguir, vam optar per aquesta segona opció ja que tot i no ser un camí fitat, semblava una mica trepitjat. La primera opció (segon track complementari) és molt més evident si fem el camí de tornada per aquí i per seguir-la cal dir que hem de girar a l’esquerra i continuar pel PR uns 200 metres fins arribar a un punt on veurem alguns senyals vermells pintats als arbres de la nostra dreta.

Pugem doncs entre les dues zones de rocs i arribem a una zona plana de grans blocs de pedra. Consultant els mapes 1:25000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya sembla ser que aquesta és la zona coneguda com el Pla dels Esqueixats. Passem per l’esquerra, arran de bosc, evitant caminar entre les pedres i anem a sortir a una petita tartera de bon pujar que ja dona pas a la veritable tartera composada de grans blocs de granit.

El tamany dels blocs fa que sigui senzill progressar per ella i la seva amplitud ens permet donar un cop d’ull d’una part del camí que hem recorregut. En arribar al final d’aquesta tartera i quan els blocs de granit comencen a disminuir de tamany ens apropem al marge esquerre per anar a caçar un petit camí que s’endinsa al bosc. Aquest caminet ens porta a una segona tartera (molt petita) i tot seguit de nou dins el bosc. En pocs metres sortim d’entre els arbres i veiem el torrent del Concròs amb unes fites que ens conviden a creuar-lo. Aquí ens unim al que probablement sigui el camí normal (el de color morat al mapa).

El torrent en aquesta zona baixa encaixonat, els sol no hi toca gaire i per tant la zona està glaçada, així doncs ens apartem uns metres de la llera del torrent. Ja hem superat la zona de bosc i per tant la visió és més àmplia el que ens permet seguir el curs del torrent a distància si cal. Un grup d’isards ens mira des de les costerudes parets de inici del circ i es que poc a poc anem entrant en els antics dominis de la glacera que el va originar…
Arribem a la font del Concròs. Es tracta d’un brollador situat en el punt d’intersecció del que probablement siguin dues de les lleres dels rierols generats durant la primavera pel desglaç.

Seguim amunt i en pocs metres arribem al centre del circ de Concròs. Aquí es forma a la primavera un petit estany fruit del desglaç però que ara no és més que roques i petites clapes de neu. Des d’aquest punt podem contemplar totalment el circ de Concròs que ocupa més de 180 graus d’angle de visió. Si ens encarem al nord veurem a la nostra esquerra el Puig de la Llosa i molt a prop d’ell localitzarem el que potser sigui la zona d’ascensió mes senzilla si no hi ha neu. Al davant tenim les Roques Blanques i la Portella de Callau i a la dreta la Roca Colom. Sembla que hi ha un parell o tres corredors que ens permetrien pujar fins a la part alta del circ (tots ells costeruts) però tenint en compte que alguns d’ells estan parcialment coberts per la neu i que el nostre destí és la Roca Colom per anar després en direcció est cap el Costabona ens decidim a pujar pel costat del corredor que veiem a la dreta de la Roca Colom (vegeu la fotografia).
Ens dirigim doncs cap aquest punt per iniciar l’ascensió evitant en el possible el gel que, malgrat l’època de l’any en la que estem, encara no és gaire present. El pendent és fort i la marxa, per tant, lenta. Tot i això podem delitar-nos amb la vista de la llunyana Montserrat i, a mida que pugem, podem descansar els bessons mentre contemplem com guanyem vista sobre el Bastiments, el Gra de Fajol i la zona d’Ulldeter.

Mentre pugem, el circ de Concròs es presenta majestuós i sembla una porta a una zona totalment diferent de la que hem deixat més avall, sense arbres i totalment pirinenca. Cap el final de la pujada probablement haurem d’ajudar-nos amb les mans en algun punt però finalment sortim a la plana que hi ha als peus de la Roca Colom i ja que estem tant a prop ascendim els pocs metres que ens separen del seu cim de 2.515 m.

Des d’aqui tenim una bona vista de la zona d’Ulldeter. Encara que no ho sembli aquest és el punt més alt de la ruta ja que la Roca Colom supera en alçada al Costabona en una cinquantena de metres.
Des d’aquí el camí al Costabona és clar ja que el cim destaca en direcció est i només cal resseguir la carena que tenim a la dreta per tal d’arribar-hi (aquest és un tram de l’Alta Ruta Pirenaica i està senyalitzada amb els senyals blancs i vermells dels GR). Tot i això podeu consultar una descripció més detallada d’aquest tram a la ruta Vallter-Costabona.

Passem per les fonts del Tec i arribem a tocar del Coll de Pal. En aquest punt podem tombar 90 graus a la dreta, anar fins el rètol que indica el coll de Pal, i descendir per la carena de la Serra de Balmeta però primer farem una visita al cim del Costabona de 2.465 m, que ja és molt a prop i només cal seguir els senyals grocs.

Aquest cim és el darrer, abans d’arribar al mar, amb una alçada superior als 2000 m (gaire be 2500m). Això fa que la seva vista en direcció al mar sigui privilegiada. Podem veure el Montgrí o Roses i albirar la costa de Colliure. Naturalment aquest és també un excel·lent mirador del Canigó. El dia és especialment clar i podem donar un cop d’ull complet als cims dels voltants: tota la zona d’Ulldeter, Comanegra, Matagalls… Fins i tot ens permet poder veure al sud la torre de Collserola i el Tibidabo (situats ambdós a Barcelona a més de 110 km en línia recta)

Per reprendre el camí de tornada ens cal tornar a baixar fins el Coll de Pal on podem veure les restes d’uns pals que assenyalen que per aquí passa el conegut com a meridià de París i que toca el Mediterrani a prop de Mataró. Aquí cal que seguim cap a l’oest però ara deixant el camí per on hem vingut des de la Roca Colom a la dreta. Encarant-nos a l’oest, veurem una senda que va en direcció oest deixant la carena provinent de la Roca Colom a la nostra dreta. La senda ressegueix el vessant sud-est del petit puig que hi ha darrera del coll de Pal i poc a poc tomba a la nostra esquerra per anar a caçar la carena de la Serra de Balmenta que baixa en direcció sud. En arribar a una zona de pins baixos, el camí ja gira decididament a la nostra esquerra i baixa per la carena. Cal estar atent a les fites que trobarem ja que ens ajudaran a seguir el camí sense problemes.

El descens per la carena de la Serra de Balmeta és molt agradable ja que transcorre entre prats i pins baixos. A l’esquerra tenim vistes al mar (Roses i Torroella) mentre que a la dreta veiem la zona d’Ulldeter (Coll de la Marrana, Bastiments, Gra de Fajol…). També podem admirar a la nostra esquerra cims com el Bassegoda o el Comanegra. Durant el camí de baixada trobarem una colladeta (Collada de Dalt de la Balmeta) i darrera seu un petit turonet que travessem. Veiem davant nostre, etnre d’altres, el Puigsacalm, les Agudes i el Matagalls. 

Tot i que en alguns moments sembla que les fites desapareixen el camí és senzill: cal seguir en el possible la carena. Un rètol caigut a terra amb indicacions cap el Coll de Pal i el Costabona ens indica que anem pel bon camí i de sobte apareix davant nostre el refugi forestal Jaume Ferrer.
El refugi es troba dividit en dues parts. Una d’elles te una llar de foc i pot servir per arrecerar-nos en cas de necessitat. L’altre és una quadra destinada als animals. Davant del refugi hi ha un panell explicatiu que ens informa sobre la gestió de les pastures en aquesta zona. Paga la pena llegir-lo i adonar-se que el nombre de caps de vaquí, oví i equí que hi poden pasturar així com les dates en les que ho poden fer està perfectament estipulat.

El refugi es troba molt a prop del PR que hem creuat durant la nostra aproximació al circ de Concròs. Si ens encarem al sud i girem a l’esquerra, la pista que passa per davant del refugi ens porta fins la pista d’Espinavell, però el nostre camí no és aquest i caldrà que girem a la dreta per trobar, després del primer revolt el PR i la collada de la Balmeta.

La collada la reconeixerem fàcilment ja que hi trobarem els senyals blancs i grocs del PR que ens conviden a sortir de la pista i girar a la nostra esquerra baixant per un prat. Descendint pel prat veurem, a més dels senyals del PR, algun senyal vermell. Poc a poc ens apropem als arbres que flanquegen el prat a la dreta, mantenint-nos a uns 20m d’ells en el moment d’arribar a la part final del prat. Per aquest punt trobarem un caminet que s’endinsa al bosc. 

El camí per dins del bosc és prou clar i està senyalitzat.
En poca estona sortirem a un ampli prat on els senyals blancs, vermells i els blancs i grocs del PR ens indiquen que hem de fer un gir de 90 graus a la dreta i travessar-lo. Per dins del prat trobarem algun senyal de pintura en alguna petita pedra aïllada, però les indicacions no son abundants i per tant cal estar a l’aguait. En arribar a l’altre costat del prat hem de buscar un corriol que baixa entre els arbres. Caldrà que entrem uns metres al bosc per poder veure algun senyal vermell que ens ajudi a trobar el camí de baixada (pot ser ens ajudarà saber que sembla que els senyals de pintura en aquesta zona son més visibles si es fa el camí de pujada que el de baixada). No és un tram extremadament senyalitzat i pot ser ens caldrà buscar durant una petita estona algun senyal de pintura que ens indiqui per on seguir el camí de baixada. Des d’aquí veiem en front nostre el Gra de Fajol Petit i la imponent Coma de l’Orri.

Una vegada localitzat el corriol només cal seguir-lo per arribar en poca estona a la pista d’Espinavell. El rètol que hi ha en aquest punt ens indica que si girem a l’esquerra seguirem el camí de Carboners. Al costat un panell ens donen informació sobre la fauna i flora de la zona així com una explicació sobre el camí que acabem de fer des del refugi forestal i el camí que hi ha a la dreta que baixa pel riu Carboners fins a Setcases.
Nosaltres hem de girar a la dreta a la pista per tal de tornar al punt d’inici de la ruta. A partir d’aquí el camí el fem còmodament i sense gaires entrebancs ja que es tracta d’una pista poc transitada. 

Abans del primer revolt fort a l’esquerra podem veure a l’esquerra i per sobre del camí les ruïnes de la casa coneguda com d’en Garidà i als seus peus un dic de mamposteria on un altre panell ens indica la utilitat d’aquests dics (entre d’altres evitar l’arrossegament de material aigües avall). Aquests dics es poden veure força al llarg d’aquesta pista (a prop d’Espinavell n’hi ha més) i també per exemple a la part baixa de la Coma de l’Orri on son fonamentals per augmentar l’estabilitat del terreny. Seguim per la pista i més endavant deixem a l’esquerra Cal Frare, deshabitada, per arribar finalment al punt d’inici de la nostra ruta.




DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES

#
Localització
Temps
Distància
Alçada
0
Pista d’Espinavell: Aparcament
0h 00m
0,00 km
1592 m
1
Deixem el torrent
0h 10m
0,40 km
1677 m
2
Deixem llera
0h 23m
0,90 km
1805 m
3
Prats
0h 30m
1,30 km
1834 m
4
PR
0h 40m
1,70 km
1875 m
5
Tartera
0h 55m
2,20 km
1961 m
6
Tartera petita
1h 12m
2,70 km
2050 m
7
Torrent de Concròs
1h 15m
2,80 km
2053 m
8
Font del Concròs
1h 35m
3,50 km
2187 m
9
Circ del Concròs
1h 45m
3,70 km
2241 m
10
Roc Colom
2h 15m
4,70 km
2505 m
11
Coll de Pal
2h 45m
6,70 km
2318 m
12
Costabona
3h 05m
7,50 km
2461 m
13
Coll de Pal
3h 20m
8,30 km
2317 m
14
Collada de Dalt de la Balmeta
3h 45m
9,70 km
2112 m
15
Refugi forestal Jaume Ferrer
4h 02m
10,50 km
1964 m
16
Collada de la Balmeta
4h 05m
10,70 km
1975 m
17
Prat
4h 15m
11,20 km
1865 m
18
Pista d’Espinavell
4h 30m
12,10 km
1711 m
19
Dic mamposteria
4h 37m
12,50 km
1676 m
20
Aparcament
4h 50m
13,70 km
1592 m

No hay comentarios:

Publicar un comentario