Passejades pel parc a les Agulles de Mata-Rodona.

Passejades pel parc a les Agulles de Mata-Rodona.

La sortida escollida per aquest mes és una passejada als voltants del sot de Mata-rodona. Entre la carena del Roure Llarg i la carena de l’Era dels Enrics es troba el Sot de Mata-rodona: caminarem pel sector Oest del parc, on s’alcen un conjunt d’agulles, coves i miradors que formen un espectacle únic. Cal ressaltar el turó del Malpàs (753m) la Miranda (709m) la Roca Separada (775m) i l’agulla petita de Mata-rodona.

En aquesta sortida visitarem la Roca del sot (755m) i l’agulla de Mata-rodona (760m), totes dues estan situades al començament de la fondalada del sot. Una ruta força interessant que ens permetrà gaudir d’unes vistes diferents de les que estem acostumats. 

ITINERARI:

Comencem l’itinerari a l’aparcament del quilòmetre 15 de la carretera de Terrassa a Talamanca, al coll d’Estenalles (873m) (416416E-4613806N).

Deixem la carretera i agafem la pista ampla de cedres (GR5) direcció oest, que ens conduirà fins la bassa de la masia de la Mata (916m) (415963 E- 4613540N).

Continuem avançant sense deixar el GR5, passarem pel Coll de Garganta (899m) (415519 E - 4613003 N), fins arribar al trencall del derruït xalet (904m) (415037 E - 4613369 N), deixem el GR5 que continua fins la Coma d’en Vila i seguirem pel camí que surt a l’esquerra direcció ponent i que ens portarà fins el Coll de Boix (879m) (414500 E - 4613085 N), on farem una parada per esmorzar.

Deixem Coll de Boix i continuem   per un petit corriol que surt direcció oest, creuem la pista ampla de Mata-rodona i ens endinsem pel camí de la Carena de l’Era dels Enrics.

Un cop caminats 200 m (839M) (414271 E - 4613090 N) hem d’abandonar el camí i continuar direcció ponent: el camí és de baixada i molt poc marcat amb alguna petita desgrimpada fàcil de superar.

Al cap de cinc minuts arribarem a una gran era amb les restes d’un gran pi mort, aquest indret està situat per damunt del gran sot de Mata-rodona i un mirador privilegiat (786m) (414003 E - 4613072 N). 

Seguidament hem de desfer el camí 100 m i continuar per un corriol que surt a mà dreta i que descendeix fins a la riera, no hem de travessar-la, prenem un estret corriol que marxa direcció ponent tot resseguint el peu de les cingleres.

En molt poc temps ens portarà a la base de la Roca del Sot de Mata-rodona i l’agulla de Mata-rodona. 

Després de fer una petita aturada reculem de nou fins la riera, ara sí que la creuem i enfilem una pujada fins anar a trobar la pista forestal que ve de Mata-rodona (815m) (414O32 E - 4612781 N), seguim la pista cap a l’esquerra i en uns 15 minuts de marxa arribarem novament a Coll de Boix (879m).

El camí de tornada el farem resseguint el mateix que hem fet a l’anada fins al Coll d’Estenalles, final de la caminada.

Informació destacada

• Lloc i hora de sortida: davant del Centre Cultural a les 8:00 del matí.
• Tornada: cap a les 14:00.
• Desplaçament: cotxes particulars.
• Recorregut: 8,5 Km
• Desnivell: +210 m, -210 m.
• Temps de marxa: 3 hores.
• Dificultat: BAIXA
• Recomanacions: portar roba i calçat adequat, pals per caminar (opcional), beguda i un bon esmorzar.

Arenys de Munt . El meu poble natal.

Arenys de Munt . El meu poble natal.

Arenys de Munt es troba a l'extrem nord-oriental de la província de Barcelona tot i que des dels seus orígens pertany al bisbat de Girona. 

Cal esmentar que des del seu naixement com a parròquia al segle IX, Arenys de Munt fou Sant Martí d'Arenys. Per la seva banda, l'Església de Sant Martí d'Arenys es va construir al segle XVI. LA PRIMERA NOTÍCIA HITÒRICA DE L'ESGLÉSIA ÉS DE l'ANY 878
 

Pel que fa a l'activitat industrial, Arenys de Munt sempre ha tingut molta població dedicada al sector tèxtil. Tot i això, el sector serveis s'està expandint en els últims temps. I és que 

Arenys de Munt està experimentant un creixement de població molt important en els darrers anys.
El seu port de mar és conegut com Arenys de Mar.
Arenys de Munt és un municipi de la comarca del Maresme. Compta amb una superfície de 21,3 km² i limita amb: Vallgorguina, Sant Iscle de Vallalta, Canet de Mar, Arenys de Mar, Sant Vicenç de Montalt i Dosrius.
 

Fou el primer municipi català on es va realitzar una consulta per la independència de Catalunya.
L'any 1717 tenia 585 habitants i l'any 2011 , 8.500 habitants.

Història

Els primers testimonis de la presència humana al terme d’Arenys de Munt es remunten al neolític avançat, cap a l’any 3000 aC. No fou fins segles més tard quan es va viure la primera transformació important del territori, aproximadament del segle II aC, de mans dels romans, qui varen conrear grans extensions de vinya .

Durant els segles següents, el territori va patir nombrosos atacs, i es va enfonsar econòmicament, provocant l’abandonament de les terres. No és fins l’any 878 que trobem informació sobre una esglesiola dedicada a Sant Martí, aixecada prop dels sorrals de la Riera. L’església fou anomenada “església de Sant Martí, emplaçada sobre els arenys”, topònim que dóna lloc al nom de la població.

El segle XIII es va construir un nou temple parroquial, d’estil romànic. Aquella construcció va anar acompanyada de l’expansió de la població amb noves masies i conreus. Pocs segles més tard, degut a la bonança econòmica de la pagesia benestant, es va portar a terme la construcció d’una nova església, obres que començaren el 1531 i acabades el 1543. Degut al nou temple, es va revaloritzar l’entorn d’aquest. A meitat de segle, el poble comptava amb 120 cases, meitat de les quals del veïnat de mar. L’any 1599 es varen separar els dos barris amb la creació de dos nous municipis, Sant Martí d’Arenys (Munt) i Santa Maria d’Arenys (Mar).

Durant el segle XVIII, malgrat la repressió de Felip V després de victòria borbònica a la Guerra de Successió, va ser una època de gran expansió vitivinícola. El poble d’Arenys de Munt ja mostrava els carrers més importants i la Riera com a eix vertebrador. A finals del segle XIX, l’impacte de la fil·loxera afectà de ple els ceps de la contrada, i nombrosos arenyencs varen haver de buscar altres maneres de subsistir. En aquella època també es varen instal·lar les primeres fàbriques tèxtils a la població.

La població restà estancada amb 3000 habitants durant els primers vint anys del segle XX, però l’arribada d’un corrent immigratori de Múrcia va canviar aquesta tendència als anys vint. L’aparició de noves indústries va fer augmentar l’oferta laboral i també el teixit social de la població. Durant la Guerra Civil, el Comitè de Milícies Antifeixistes prengué el control d’Arenys de Munt, fins al gener del 1939, quan les tropes franquistes entraren a la vila. Tot i així, durant la Guerra, nombrosos refugiats, sobretot de Madrid i del País Basc, varen escollir Arenys de Munt per amagar-se.

Durant la postguerra la misèria assolà tot Catalunya i Espanya en general, sense excepció. Les industries tornaren a arrencar, poc a poc, gràcies també a l’obertura d’Espanya al món exterior durant l’anomenada “Dictablanda”. També diverses reformes a la població ens mostren aquesta evolució.

Als anys seixanta Arenys de Munt passà a ser una societat moderna i industrial, amb canvis de costums dins les famílies força radicals. També varen rebre una forta immigració provinent d’Andalusia i Extremadura. Durant els anys 70, començaren a aparèixer fortes corrents crítiques amb el règim, i l’any 1979 es varen celebrar les primeres eleccions municipals post-franquistes.