Excursió amb jeep a Tor (Alins) i
fins Andorra.
He fet l’excursió 3 vegades.
FEM CULTURA:
Tor és un petit
poble del Pirineu català,
pertanyent al terme municipal d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà. És fronterer amb Andorra.
Està situat en el lloc més
allunyat i solitari de la Vall Ferrera, a l'extrem nord-oest de la comarca, a la confluència
de dos barrancs: el Riu de la Rabassa, que ve de migdia, el Barranc de Vallpeguera, que ho fa del nord, a partir de la unió dels quals
es forma la Noguera de Tor.
Està situat en un fons de vall que s'eixampla just en el lloc on es troba
el poble, sota el Roc de Sant Pere i emmarcat per les altes
muntanyes que separen la Vall Ferrera de les valls d'Andorra, com el Pic de Sanfonts, de 2.882,4
metres d'altitud.
És un dels pobles situats a més
altitud del país.
Altitud: 1.649,5 msnm
| |
Població (2010) : 19 habitants
|
El poble té l'església parroquial de Sant Pere de Tor, antigament Santa
Maria. Església d'època moderna, construïda damunt d'una més antiga. Té un
campanar torre romànic del segle XI. Una curiosa mènsula romànica corona la
porta principal de l'església.
Damunt del poble, al lloc on hi havia hagut la Força de Tor, castell
medieval, hi ha les restes de l'església romànica de Sant Pere de la Força, o del Roc, i a força distància al nord, la capella de Sant Ambròs de Tor
(en runes).
Etimologia:
Segons Joan Coromines, Tor no procedeix d'una variant antiga
dialectal del mot comú torre, sinó d'un ètim iberobasc amb una sola
erra, com indica el gentilici dels de Tor: toredà. El significat
que hi atribueix té a veure amb la paraula turó. Per tant,
aquest seria el significat del nom del poble.
Geografia:
El poble de Tor:
Situat al fons d'una vall als límits amb Andorra i
l'Alt Urgell, Tor tingué un paper important
en la història medieval dels comtats d'Urgell i de Pallars. És un poble petit, amb les cases escampades en un
pla de muntanya als peus del Roc de Sant Pere, on hi hagué la Força de Tor i l'església de Sant Pere de la Força, o del Roc, la majoria a la
dreta de la Noguera de Tor.
Història:
Edat contemporània:
L'ajuntament
de Tor fou creat el 1812, arran de les lleis promulgades a partir de la Constitució de Cadis i
la reforma de tot l'estat que s'emprengué, i fou suprimit el 1927, amb la seva
incorporació al municipi d'Alins.
El Diccionario
geográfico… de Pascual Madoz referenciava Tor com una localitat amb ajuntament situada en un petit
pla, envoltada per muntanyes molt altes, i amb vents del sud i del nord. El clima
era molt fred, i s'hi patien reumes crònics i moltes inflamacions.
En
aquell moment la vila tenia 5 cases i l'església parroquial de Sant Pere,
servida per un rector de nomenament ordinari.
Hi havia
en el terme diverses fonts d'aigües minerals i ferruginoses. Descrivia el terme
com a muntanyós, amb zones planes i altres de muntanyoses i despoblades.
Hi
passava el camí ral que mena a Andorra, en molt mal estat. S'hi produïa blat,
sègol, ordi, patates, llegums, i una mica d'hortalisses, a més de pastures.
S'hi
criava tota mena de bestiar. La caça era de perdius, llebres, isards i aus de
pas, i s'hi pescaven truites i anguiles.
Hi havia dos molins fariners, i la cria de bestiar
generava un comerç força destacable. Formaven la població 5 veïns (caps de
casa) i 26 ànimes (resta d'habitants).
En el cens del 1857 Tor apareixia amb 78
habitants i 12 cèdules personals inscrites.
Alcaldes:
-Josep Babot (1898 - 1899)
Conflicte de la Muntanya de Tor:
El poble
s'ha fet famós per una truculenta història sobre la propietat de la muntanya
que fa un segle que dura, i que ja ha provocat tres assassinats. El valor
d'aquesta muntanya ve donat per la seva situació estratègica, ja que és un dels
passos entre Andorra i el Pallars
Sobirà passant pel Port de Cabús a 2.301 metres d'altitud, i també pel fet que en el vessant andorrà
es troben les estacions d'esquí de La Massana i Pal que formen el complex Vallnord.
Per
tant, a part de la lluita per la propietat de la muntanya, antigament per
l'explotació de la fusta, s'hi ha d'afegir la lluita pel seu ús entre les
empreses amb aspiracions immobiliàries que veien la zona com la prolongació
natural de les estacions d'esquí abans citades i els contrabandistes que
utilitzaven el port pel contraban sobretot de tabac.
No deixa
de ser curiós el fet que el pas en la part andorrana consisteix en una
carretera de 7 metres d'amplada perfectament asfaltada que finalitza en la
pista sense asfaltar de la part pallaresa.
D'aquestes
conspiracions i lluites que van culminar en els tres assassinats, se n'han fet
molts reportatges i estudis. Hi destaquen el reportatge que en féu el
programa 30 minuts de TV3 i el llibre que sortí arran d'aquest reportatge: Tor: tretze cases i tres morts,
de Carles Porta.
La propietat
de la muntanya ha anat canviant de mans en funció de les diferents resolucions
que anaven fent els diferents jutjats competents.
De primer, passà a ser propietat de Josep Montané i
Baró també conegut públicament com a "Sansa"; després va ser terreny
comunal, i finalment, un cop esgotada la via judicial, la propietat ha tornat a
caure en mans de "Societat de Conduenyos de la Montanya de Tor",
societat que va ser fundada el 1896 per les tretze famílies que habitaven al poble i que
actualment formen els seus successors.
COM ANAR-HI:
Primer hem d’anar a Alins a la preciosa Vall Ferrera (veure mapa).
A Tor, s'hi arriba per una pista
de muntanya asfaltada de 12 quilòmetres que arrenca de l'extrem nord de la vila
d'Alins; la pista
ressegueix la vall de la Noguera de Tor, i durant molts anys la pista, en no gaire bon estat,
acabava en el poble.
Actualment, i sensiblement millorada, de Tor continua per l'anomenat Camí de Pal cap al Port de Cabús, lloc per on entra a Andorra.
De tota manera, el darrer tram,
en no estar asfaltat, és de trànsit poc recomanat per a segons quins vehicles
en les èpoques més humides, sobretot de neu.
Esplèndida excursió amb un
paisatge de somni.
