Excursionisme

Benvinguts al meu bloc d'Excursionisme. Sóc des de fa molts anys un gran aficionat a fer excursions, En aquest bloc, publicaré els meus itineraris detallats de diferents excursions, bàsicament, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc Agroforestal de Terrassa, a la Vall de Camprodon, a la Garrotxa, a Montserrat, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la Serra de Marina, Parc Natural del Montseny,...També alguna poesia meva, sóc un amant de la poesia.

Espero que us agradi i pugui ser-vos útil per fer excursions.


Una abraçada,

Jordi

jueves, 25 de agosto de 2016

Sant Elies i Turó de Samon. (Sant Esteve de Palautordera, el Vallés Oriental).












 
Sant Elies i Turó de Samon. (Sant Esteve de Palautordera, el Vallés Oriental).

Ruta pel Montseny més tranquil i solitari fins al Turó de Samon. Amb una alçada modesta (1272 m) però amb grans vistes (especialment al mateix massís). Pel camí, una ermita, arbres monumentals i una font.

LA RUTA - FITXA TÈCNICA:

-Quilòmetres: 13,1 (Aprox.).

-Desnivell: ± 925 m.

-Durada: 4 h 30' (amb parades)

-Dificultat: baixa-mitjana.

-Circular: sí.

-Inici al Camí de Sant Elies (Sant Esteve de Palautordera). Quan s'acaba l'asfalt i comença la pista de terra.

-Senyalitzada fins poc passat el Turó de Semon, a partir d'aquí cal TRACK Wikiloc o mapa (amb el de l'ICC amb el track al damunt es pot fer, ja que pràcticament tot és per pistes forestals (excepte un petit tram baixant del turó i una drecera).

ITINERARI:

Em llevo d’hora per acabar marxant tard... no sé com ho faig. El cel està una mica tapat, però decideixo anar a caminar igualment, prop de casa, això sí. Torno a repetir Montseny.

Començo a caminar al final de l’asfalt a la pista a Sant Elies. Ho faig per l’alzinar que m’acompanyarà en tot el camí (excepte a les carenes i cims més alts).

Passo per les boniques alzines de can Sorell, monumentals, amb algun roure de les mateixes dimensions.

Deixo la pista i el camí s’enfila amb ganes. Per sort avui tampoc fa gaire calor. Al final de la pujada, reprenent la pista, una altra alzina monumental: l’Alzina Rodona. Bonica.

Poc després arribo a Sant Elies, dels segles XV a XX. Amb bones vistes, serveix de descans. Un cop passada baixo una mica per començar-me a enfilar una altra vegada.

El turó de Samon té una alçada modesta, però unes vistes sorprenents: Matagalls, el Turó de l’Home, el Sui, El Tagamanent, el Vallès i, segurament, més enllà (avui tampoc torna a ser el millor dia, encara que val la pena igualment).

La baixada torna a ser entre alzinars, que potser es farien una mica monòtons si no fos per les vistes que es deixen veure de tant en tant. Dino pel camí.

Una mica abans d’arribar al cotxe passo per la font de Borrell.
No fa gaire calor, però tot i això la refrescada es posa molt i molt bé. Tant de bo en trobes a totes les caminades ara a l’estiu.