FONTS I MASIES DE LA VALL D’HORTA.

FONTS I MASIES DE LA VALL D’HORTA.

EXCURSIÓ DEL DISSABTE ,7/11/2015. VAIG TOT SOL.

Recorregut  per La Vall d'Horta.

INTRODUCCIÓ:

Es tracta d'un recorregut  de 12,5 Km, en el qual podrem trobar nombroses masies (i també algún que altre xalet) i un parell dels anomenats castells de roca, construccions medievals de caracter defensiu que controlaven les contrades enfilats i penjats dels turons més prominents de la zona, a més de les fonts que han abastit d'aigua als antics habitats de la zona.

Podrem trobar l'inici del recorregut en un revolt tancat de la carretera que va de Castellar del Vallès a Sant Llorenç Savall, ja arribant a aquesta última població.

Pasada la urbanització de Les Martines, trobarem una pista cimentada a mà esquerra amb un cartell indicatiu.

Podrem iniciar aquí el recorregut, deixant el vehicle en un parking que hi trobarem en pocs metres, en front de la masia de La Roca, però recomano avançar el cotxe fins arribar a la masia de Comadran (indicada), aquí podrem iniciar el recorregut a peu havent-nos estalviat 1,5Km de marxa.

NOTA: L’ÀLBUM  TINDRÀ L’ORDRE DE L’ITINERARI I ALGUNA FOTO SENSE CONCRETAR DE PAISATGES DE TARDOR A LA VALL D’HORTA.  ALGUNA FOTO ÉS D’ALTRES EXCURSIONS QUE HE FET PER LA ZONA.

AIXÍ DONCS, L’ÀLBUM TÉ AQUEST ORDRE:  Masia Comadran – Font de Comadran – Masia les Oliveres – Font de la Muntada – Masia La Muntada – Castell de Pera – Masia Agramunt – Font d’Agramunt – Masia El Romeu – Masia Pregona – Font Pregona (tocant a la masia) – Can Brossa (l’excel.lent restaurant de la Vall d’Horta, on dinaré) – Masia El Marquet de les Roques - Forn de Pega del Marquet de les Roques – Font del Llor – Coll Gavatx – Roca Mur o la Màquina de Tren – Pedra de l’Àliga – Pared de la Morella  (dominant la Vall del Daví) – Coll de Palomeres – Font de Fontanet – Masia  La Roca i Riera de la Vall d’Horta. A continuación, fotos de paisatges de tardor.

ITINERARI:

Punt de sortida: Masia Comadran.

Trobarem a mà esquerra l'accès a la masia i tot passant pel costat de la casa veurem que el camí segueix cap a uns camps de conreu.

 Al final de tot veurem que tot va a parar a una torrentera, aquí trobarem la oblidada Font de Comadran just a sobre d'una basseta.

Retornem a la pista principal i continuem en direcció O, tot passant pel costat d'alguns xalets i de Les Oliveres a l'altre banda de la riera. Finalment arribarem a creuar un pont i seguirem a la dreta en direcció a La Muntada.

Tot passat el pont trobarem uns metres més enllà un camp de conreu a mà dreta que haurem de resseguir fins trobar una zona amb unes grans alzines.

Un corriolet ens durà al fons de la torrentera on trobarem just en front, sobre un engorjat i a una alçada d'un parell de metres, la Font de la Muntada.

Tornem a la pista i arribem en pocs metres a La Muntada.

A mà esquerra de la masia trobarem una gran alzina, es aquí on comença un marcat camí que va pujant de forma continuada per la part alta d'un llom en direcció N i en direcció a una roca molt prominent.

En les parts més trempades hi podrem trobar alguna corda fixe malgrat el camí no presenta dificultats tècniques.

Així arribarem a una pista que creuarem i pendrem un corriol indicat en direcció a la part més alta del promontori on podrem trobar les restes del Castell de Pera.

Es tracta d'una fortificació del s.X tal i com demostren les espitlleres del mur O, podrem trobar també, en el centre de la plataforma, les restes d'una petita capella amb el seu absis circular.

Que dir de les espectaculars vistes de la vessant E de la Mola i sobretot del Montcau , així com el dessolat paratge del boscos de Sant Llorenç Savall i Granera cremats a l'estiu del 2003.

Continuem per dalt del promontori en direcció N fins trobar un collet. Aquí haurem de girar a l'esquerra per començar a baixar en direcció O per cercar una masia., just per sota del rocallam vermellòs.

Baixant no trobarem camí però si més o menys una traça que ens durà sense problemes a la masia d'Agramunt.

D'aquí pendrem una pista que ve del N on a pocs metres trobarem un revolt tancat en la part interior del qual podrem trobar la Font d'Agramunt.

Continuem per la pista fins trobar una bifurcació, a mà dreta segueix un ramal que condueix  ràpidament als masos del Romeu i el de la Pregona  amb la seva font.

Nosaltres continuarem recte en direcció S, tot passant pel costat de Can Brossa, on podrem trobar el moviment normal que correspon a un restaurant, fins trobar la bifurcació a mà dreta cap a el Marquet de les Roques.

Ens podrem apropar a la bonica masia del Marquet de les  Roques, uns metres abans d'arribar, en un revolt de la pista podrem trobar un camí indicat que ens duurà en uns minuts a la Font del Llor.

Reculant per la pista, una mica abans del parking, trobarem un camí que surt a mà dreta que s'enfila dins el bosc en direcció S.

Uns 10min de marxa ens durà a un replanet on podrem trobar en front un corriol marcat amb una fita que pujarà abruptament entre el bosc fins arribar al Coll Gavatx on trobarem una pista que pendrem per l'esquerra, tot passant per sota de l'impresionant Roca Mur.

En pocs metres la pista finalitza en el límit del barranc, a mà esquerra podrem trobarem un corriol que ens duurà en una forta pujada a la part alta del turó, on podrem trobar les poques runes que es conserven del Castell de Mur, probablement del segle IX.

Tornant al collet, continuerem ara en direcció E a buscar la Pedra d'Àliga, passant previament pel Puig Gavatx.

Podrem gaudir d'unes espectaculars vistes de la vessant E de la Carena del Pagès que va de La Mola al Montcau amb l'espectacular pared de la Morella, dominant la vall del Daví i el Dalmau just a sota.

Continuem baixant pel caminet fins trobar en uns 10 minuits  el Coll de Palomeres on trobarem una pista que pendrem per l'esquerra.

En pocs metres es bifurca prenem de nou el trancarr esquerrà que baixa comodament buscant el fons de la Vall d'horta.

Una vegada troben un trencall a mà esquerra veurem que la nostra pista gira primer a l'esquerra en un canvi de rasant i de nou a la dreta, en aquest revolt podrem trobar la surgència de la Font de Fontanet.

Continuem per la pista fins trobar la pista cimentada, pocs metres abans del Comadran. Punt de partida del nostre recorregut.

RESUM  RECORREGUT PER LA VALL D’HORTA

TOTAL:  12,5 km i unes 4 hores.

Podem veure : 6 fonts ( Comadran, Muntada, Agramunt, Fontanet , del Llor i Pregona , 9 masies (excepcionals, La Roca, El Comadran, les Oliveres, La Muntada , el Marquet de les Roques , Can Brossa, Agramunt, El Romeu i Pregona ) , 2 castells en runes, un d’ells quatre pedres del segle IX – Castell de Mur i l’altre del segle X – Castell de Pera  amb bastantes runes) i un Forn de Pega (molt a prop del Marquet de les Roques).

Dino a Can Brossa.

UNA MICA DE LA HISTÒRIA DE LES MASIES I LES FONTS

FEM CULTURA:

LES MASIES:

1.EL MARQUET DE LES ROQUES
Al fons de la Vall d’Horta dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, hi ha El Marquet de les Roques, residència d’estiueig de la família de Joan Oliver (1899-1986). Allà Pere Quart, pseudònim de l’escriptor, hi passava l’estiu, acompanyat de la família i dels seus amics, també escriptors, membres de l’anomenada Colla de Sabadell.

Representants d’aquest col.lectiu, fundat el 1917, foren entre d’altres, els escriptors Francesc Trabal, Armand Obiols, Ricard Merlet o el pintor Antoni Vila Arrufat. Aprofitaven la bellesa i tranquil.litat del paratge per passejar, escriure o realitzar activitats artististicoliteràries.

 Al patrimoni natural del parc cal afegir un llegat literari de gran interès que, entre d’altres es concreta en la creació d’Edicions La Mirada, fundada en aquest mateix indret, l’any 1925. La ruta comença pel Marquet de les Roques i per una pista s’arriba al Castell de Pera tot travessant la Vall d’Horta.

En el recorregut ens trobarem les masies de la vall, amb fonts i castells singulars.

La casa, que té més de 800 anys, fou reformada a partir de 1895 per l'arquitecte sabadellenc Batllevell -deixeble de Lluis Domènec i Montaner - per encàrrec de la família del poeta Pere Quart (Joan Oliver), que en fou la propietària fins a la Gerra Civil. Als anys vint va ser un punt de trobada d'intel.lectuals i artistes catalans(Josep Carner, Carles Riba o Guerau de Liost). La casa es d'estil modernista i atès el seu aspecte exterior els Oliver s'hi van referir sempre denominant-lo el castell.

2.CASTELL DE PERA.
Els vestigis del castell a 743 m d'altitud, daten del 1017, i constitueixen un notable testimoni feudal i alhora un espectacular mirador sobre el territori del Ripoll. Va tenir un paper important a l'alta i baixa edat mitjana, i els seus propietaris senyorejaven juntament amb els abats de Sant Llorenç del Munt.

3.LA MUNTADA
La Muntada és un dels masos més antics i significatius de la vall d’Horta, documentat des de l'any 1162. Era propietat d’un dels senyors del castell de Pera (s. XI-XII). Fou fill del mas Joan Muntada (el Minyó de Sant Llorenç Savall), famós bandoler de la colla d’en Perot Rocaguinarda (s. XVII). Adquirida per la Diputació de Barcelona el 1998, és ara una escola de natura. Molt restaurada, hi destaquen el rellotge de sol, l’era i un parell de finestrals de pedra i mur. A la banda esquerra es troba un petit edifici rectangular, mig derruït, que no ha estat restaurat.

4.LA ROCA
La Roca és una de les masies més grans de la zona, a l’entrada de la Vall d'Horta. Documentada des de 1328, ha estat escenari d’actes vinculats al bandolerisme.
La masia de la Roca fou sotmesa al domini del castell de Pera i va esdevenir molt pròspera a partir de finals del segle XVI, quan el seu propietari, Valentí Roca, va adquirir el molí fariner que hi ha al costat mateix de la masia (al llindar d'una finestra del mas hi ha una inscripció amb l'any 1558). De la família Roca va passar, per matrimoni, cap a la fi del segle XIX, als Margenat.
Acull un punt de trobada per als amants del cavall. A part de magatzem, granges, corts, horts i conreus, compta amb un antic trull d’oli, un sifó d’aigua, un molí fariner i un forn d’obra de l’època medieval, forn d’obra de coure on, un cop l’any, es couen rajoles i teules de forma artesana.

5.EL ROMEU
És probablement una de les masies més velles i més ben conservades de la rodalia. S’hi arriba un cop passades de llarg les de Can Brossa i Agramunt, a la dreta del camí de la vall d’Horta. Sembla tenir un origen comú amb el Mas Pregon, ambdues esmentades ja al segle XIII.

Amb una estructura típica de casa pairal, i oportunament restaurada i convertida en residència, ha sabut conjugar les formes antigues i modernes i s’ha integrat a l’entorn tot mantenint el caràcter rural.

Junt a l'edifici principal, s'hi troben, a la banda dreta, dues edificacions més modernes i separades del mateix. El Mas té l'estructura típica, amb dues plantes i teulat a dos vessants, amb carener perpendicular a la façana.

6.PREGONA
La Pregona és una casa pairal d’estil semblant a les de l’entorn però amb un marcat caràcter residencial modernista. Reformada diverses vegades des del principi del segle XX; explota alguns horts davant de la casa. La primera documentació és del 1266.
Situada sota el coll de Pregona, als peus del pujol rocós dels Emprius, a la capçalera de la vall d’Horta, és la masia més recòndita de la vall. Se la coneixia també com a Comapregona.

7.AGRAMUNT
Mas emplaçat a ponent del pujol de Rocamura, a la vessant esquerra de la Vall d’Horta. documentat des del segle XIV.
Tot i ser la masia més pròxima al castell de Pera restava de forma excepcional sota el domini del monestir de Montserrat. Fóu habitat per la família Comapregona fins l’any 1695, moment en què passà a mans de la família Gibert de Mura i patí una profunda reconstrucció. En l'incendi del 2003, va patir d'anys i una part hauria de construir-se.

8. COMADRAN
Casa pairal de l'alta edat mitjana alçada sota el Turó de Pedra d'Àliga, restaurada a principis dels anys noranta. Són destacables les velles alzines i els grans boixos que l'envolten, així com un fresc lloc on raja una font.

9. CAN BROSSA.
La Masia Restaurant.
La masia de Can Brossa data del segle XIII i està situada al bell mig de la Vall d'Horta, dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

LES FONTS:

1. FONT DEL LLOR

La més abundant i regular de la zona, on neix la Riera d'Horta. Antigament, per sant Roc, se celebrava un berenar-sopar després d'haver trillat la collita. La canal del Llor neix sota coll d'Eres, i passada la font, forma el torrent de la font del Llor, ajuntant-se prop de Can Brossa amb el torrent de la Pregona i forma el torrent de la Vall d'Horta, tributari del riu Ripoll .

2. FONT DEL COMADRAN

Just a sota d'una basseta prop de la masia del mateix nom.

3. FONT D'AGRAMUNT

Abans d'arribar al mas, sota un petit pont del torrent.

4. FONT DE LA MUNTADA.

Prop de la masia del mateix nom. S'ha de seguir un petit corriol.

5. FONT DE FONTANET

Queda bastant amagada. Difícil trobar-la

6. FONT PREGONA

Darrere el Mas Pregona, quasi tocant la masia.

7. TORRENTS
El torrent de la Vall d'Horta és un curs d'aigua del Vallès Occidental i que drena la part més oriental del Massís de Sant Llorenç del Munt.

 S'origina en la unió del torrent de la Font del Llor i el torrent de Pregona.

Després de recórrer 2.9 km desemboca al riu Ripoll al terme de Sant Llorenç Savall, a prop del nucli de les Marines.

Jordi

7-11-2015

Excursió a la Cova Simanya Gran.

Excursió  a la Cova Simanya Gran.

DESCRIPCIÓ:
Bonica i accessible cova per a tota la família a Sant Llorenç de Munt, porteu llanterna, casc i botes d'aigua!

ACCÉS:
Des Terrassa cap a Matadepera i després per la carretera que porta al Parc natural de Sant Llorenç de Munt. Aparquem al pàrquing habilitat de Coll de d'Estenalles.

ANADA:
Anem pel camí a la dreta per darrere de l'edifici fins a Coll d'Eres on girarmos uns 90º per agafar el sender cap a la Cova Simanya.
Està senyalitzat. Es passa per Cova Simanya Petita abans d'arribar a la Cova Simanya Gran que és molt més gran l'entrada.

COVA:
 Té 372 m. de recorregut. Requereix frontal i es recomana casc i segons on et vulguis endinsar botes d'aigua. La cova és de la més llarga que hi ha al massís de Sant Llorenç del Munt. Molt visitada per la seva accessibilitat. Té bàsicament la forma d'I Tot i que la part més profunda es recomana només per a espeleòlegs.

TORNADA:
 Pel mateix camí.

ALTRES:

Dificultat tècnica: Fàcil
Temps: 48 minuts

MÉS DETALLS DE LA COVA:

Cova Simanya

La cova Simanya (Sima Magna o cova gran, en romà) està situada a la vessant est del Montcau.  

Té un recurregut total de 372 oberts, distribuits en quatre galaries.

El ramal més llarg té 165 metres i és conegut com Galeria de l'Oca perquè els degotalls han format una figura calcària que fan pensar en aquesta au.

La Cova Simanya es va formar en els primers estadis erosius del massis. El tamany de la cova i la presencia permanent d'aigua, especialment a la galeria de l'Oca, va atreure als pastors neolítics.

Unes excavacions realitzades l'any 1930 pel Centre Excursionista de Terrassa, sota la direcció del Joan Solà i Marià Galí, van trobar ceràmica corresponent a diverses ètapes: el broze antic, ibèric i medieval.

És a dir, la cova ha estat habitada intermitentment des de fa prop de 6.000 anys.

Entre d'altres peces es van trobar gots amb decoracions de ceràmica negra i vermalla o d'altres amb ornaments de "mugrons", molt semblats als localitzats a coves de Montserrat i característiques d'una cultura desenvolupada en la primera edat de bronze a la Peníncula Ibèrica. Algunes d'aquestes restes ceràmiques es poden veure al Museu d'Art de Terrassa.

Tot i haver estat habitada des del neolític i, fins i tot, en èpoques medievals, sobre la Cova Simanya hi han moltes llegendes, que parlen d'ella com a cau de bèsties o d'estranys ocells i, fins i tot, es va dir que amagava una misteriosa ciutat subterrània.

Un mossen de nom Ermèndia, que va visitar la cova el segle XVII, va afirmar haver vist carrers i places, amb persones nues arrenglerades a les parets.  

Segons el sacerdot, aquesta era la veritable cova del drac i encara hi vivia quan ell hi va entrar perquè es va trobar fems frescos.

Francisco de Zamora, un funcionari castellà que va escriure un llibre sobre els seus viatges a Catalunya, va explorar la cova el 29 de març del 1786. Zamora explica que "entré a la famosa Simanal que es una caverna natural, pero de una profundidad espantosa. A pocos pasos de la entrada se divide en dos brazos, los cuales seguí hasta donde me lo permitió el agua que se encuentra. El de la izquierda tiene petrificaciones de figuras raras, y pude caminar por él más de cien pasos. El de la derecha no tiene las mismas petrificaciones, pero es mucho más profundo, a mí entender, pues sobre haber caminado más de doscientos pasos, habiendo llegado a un paraje que no podiamos continuar, disparamos una escopeta hacia la parte que continuaba la caverna, y por el eco comprendí que era mucho más profunda la parte que no vimos. La elevación, aunque es diferente en varios parajes, el todo de ella puede decirse muy capaz".

Joan Amades també comenta que a la Cova Simanya es va trobar una imatge de la Verge i a l'entrada de la cavitat es va fer una petita capella per poder adorar-la.

Sobre aquesta cova, Victor Balaguer va escriure el 1857 que "no s'havia pogut mai arribar al seu fons i tots els que ho havien provat, giraven l'esquena astorats i espaordits. La gent deia que aquell recinte era mansió de màgics, de fetilleries, de monstres, de fantasmes i contaven moltes llegendes"
Les llegendes van donar pas a la realitat quan el Centre Excursionista de Terrassa va topografiar les galeries de la cova el 7 de maig de 1911.

Actualment és la cavitat no turística més visita de Catalunya.

A la Cova Simanya es pot arribar des de la vessant del Riu Ripoll pujant des de la Vall d'Horta per la canal del Llor o bé des de la vessant de la Riera de les Arenes des del Coll d'Estenalles i el Coll d'Eres.