Excursionisme

Benvinguts al meu bloc d'Excursionisme. Sóc des de fa molts anys un gran aficionat a fer excursions, En aquest bloc, publicaré els meus itineraris detallats de diferents excursions, bàsicament, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc Agroforestal de Terrassa, a la Vall de Camprodon, a la Garrotxa, a Montserrat, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la Serra de Marina, Parc Natural del Montseny,...També alguna poesia meva, sóc un amant de la poesia.

Espero que us agradi i pugui ser-vos útil per fer excursions.


Una abraçada,

Jordi

miércoles, 26 de abril de 2017

RUTES DES DEL MUNICIPI DE LA TORRE DE CAPDELLA I LA VIA VERDA DE LA VALL FOSCA.











RUTES DES DEL MUNICIPI DE LA TORRE DE CAPDELLA I LA VIA VERDA DE LA VALL FOSCA (EXCEPCIONAL).

A). Tres rutes:

1. Carrilet de l'Estany Gento a la Vall Fosca
2. Estany Gento pel camí de la canal de Pigolo
3. Vall de Riqüerna i camí de Rus des de Capdella

TORRE DE CAPDELLA:
El municipi de la Torre de Capdella agrupa dinou petits nuclis rurals que s'estenen per la Vall Fosca.

Alguns estan situats a la mateixa riba del riu Flamisell, que articula tota la vall, i altres se situen en zones més elevades.

El nucli de la Torre de Capdella dóna nom a tot el municipi i és el centre administratiu de la vall. La resta de nuclis són: la Pobleta de Bellveí, Estavill, Envall, Antist, Castell-estaó, Beranui, la Plana de Mont-rós, Astell, Oveix, Aguiró, Paüls, Pobellà, Mont-rós, Molinos, Aiguabella, Espui, la Central de Capdella i Capdella.

Els amants del senderisme i de l'alta muntanya podran gaudir de rutes de molts tipus: passejar pels antics camins de la vall, descobrir la via verda del Carrilet de l'Estany Gento, endinsar-se al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, abordar ascensions a muntanyes com el Montsent de Pallars (2.883m), etc.

B). La Via Verda de la Vall Fosca.

La Via Verda de la Vall Fosca o el Carrilet de l'Estany Gento és una via verda no condicionada que es va utilitzar per a la construcció de diverses infraestructures hidroelèctriques en aquest punt del Pirineu lleidatà.

Les vies del trens encara hi són i això dificulta una mica la seva realització en bici, però les vistes són impressionants i crec que compensen, tot i així també us haig de dir que jo l'he feta a peu i no en bici. En total són 4'8 km i 6 túnels que haurem de fer tant d'anada com de tornada per un costat i l'altre de la via o per dins mateix per uns camins molt estrets que segur que ens faran parar diverses vegades.

La ruta que us proposo té 2 trams que es poden de forma indepenent: un d'aproximació d'Espui fins a l'inici de la via i un segon tram que és la via pròpiament dita.

Tram 1: Espui - Cambra d'aigües (12 km, +900m, unes 2h)

Aquest tram transcorre per una pista forestal de terra que des del poble d'Espui ens puja fins a la collada de Triador i fins a l'inici de la via verda a l'anomenada Cambra d'Aigües. Aquest tram fins al coll de Triador és compartit amb dues travesses molt conegudes: la Pedals de Foc i la Transpirinaica.


A l'entrada d'Espui trobarem un cartell indicador de la ruta i agafarem una pista asfaltada que creua el riu. Poc després trobarem una bifurcació i agafarem la pista de terra de l'esquerra que remunta el curs del riu. A partir d'aquí la pista s'allunya del fons de la vall i puja sense descans durant 12 km i realitzant un desnivell de 12 km. L'únic punt on podem tenir confusió és un trencall a l'esquerra que no hem d'agafar, nosaltres hem de seguir recte en direcció al Coll de Triador. En arribar a dalt de la Carena trobarem un pal indicador (vegeu foto) i continuarem (1 km) fins a una cabana de pastors on continuarem en baixada fins a l'inici de la via prop de la Cambra d'Aigües.


Tram 2: Cambra d'aigües - Estany Gento (5 km sense desnivell)


Des de la Cambra d'Aigües anirem en direcció nord uns 50-100 metres fins a trobar les primeres restes de rails. A partir d'aquí es tracta de seguir aquest camí completament pla fins a l'Estany Gento (2125 m sobre el nivell del mar). La dificultat, tal i com us comentava, és anar canviant d'un cantó a l'altre de la via sense haver de parar cercant el millor camí. Al principi del camí diria que el camí és més dolent i més endavant hi ha alguns punts que haurem de vigilar perquè hi han precipicis.



Ens algunes ressenyes parla de 4 túnels tot i que alguns són dobles (tenen dos seccions) i per tant realment en passarem 6. No és imprescindible portar llanterna, però pot ser pràctic en almenys un parell de túnels, especialment per evitar trepitjar fang o altres possibles residus. Per l'altura que tenen és millor fer-los baixant de la bici.

martes, 25 de abril de 2017

Castell de Ratera – Els Plans de Sió – Segarra.







Castell de Ratera – Els Plans de Sió – Segarra.

ITINERARI:

Situació: Al llogaret de Ratera, nucli de població del municipi dels Plans de Sió ( La Segarra) – Lleida.

Època: Segle XIV.

Estat: Perfecte estat. Creiem que és de propietat privada.

Altres noms: Castell-molí de Ratera.

Accés - Visitat el 16/10/2005 – 10/09/2006 i 22/04/2009:

Un dels varis itineraris possibles, podria ser el següent:
Procedents de Barcelona i circulant per l’autovia A-2 en sentit Lleida, prendrem la sortida del PK 517, i continuarem circulant per la carretera L-303 en sentit Agramunt.

Molt poc abans d’arribar al PK 9, prendrem un trencall a mà dreta, degudament senyalitzat, i per la carretera L-310 continuarem en sentit Concabella  (Castell de Concabella).

Poc abans d’arribar a aquesta població,  girarem en una rotonda, a mà esquerra i continuarem  per la carretera L-304, fins que ben aviat (Després del PK 5), a mà esquerra,  ja veurem un petit cartell informatiu (41 45 6 01 13 34) i una mica endins, la bonica edificació que busquem.
Podrem aparcar aquí mateix.
FEM CULTURA:

Castell de Ratera
El Castell de Ratera, també conegut com a Castell Molí de Ratera, és un molí fariner, antic castell, del municipi dels Plans de Sió, a la Segarra. És un monument declarat bé cultural d'interès nacional
Descripció:
El castell-molí de Ratera està situat en un descampat a la dreta del riu Sió per poder aprofitar l'aigua i utilitzar-la per al funcionament del molí de farina, actualment en desús. La construcció original està formada per dos volums rectangulars, visibles a la façana principal i enllaçats per un cilindre, que és una escala circular, que arrenca de la planta noble i que, en façana, comença sobre una trompa i acaba en forma plana. Està realitzat amb carreus regulars de mitjanes dimensions i pel que fa a la seva coberta, varia segons el cos de l'edifici on està situada, amb planta baixa i tres plantes superiors, al cos central del castell. Cal destacar que l'anàlisi de les façanes mostra la varietat d'intervencions que hi ha hagut al llarg del temps.
Al cos utilitzat originàriament com a habitatge, s'hi accedeix a nivell per la part més baixa de l'atalussament, on es troba el molí i on apareix la porta principal amb arc de mig punt adovellat i escut nobiliari a la dovella central. Per damunt d'aquesta trobem dues finestres amb reixes de ferro forjat exteriors, acompanyades per una altra porta de menors dimensions a la que s'hi accedeix mitjançant una sèrie d'escales, realitzada també amb arc de mig punt adovellat i amb la prsesència de l'escut nobiliari. A la segona planta trobem dues finestres de mitjanes dimensions, mentres que a la tercera i última apareix una sèrie de petites finestres d'arc de mig punt, acompanyades per dos matacans amb espitlleres, centrals en els dos punts d'entrada.
Al cos situat més a la dreta, el qual queda unit a l'anterior pel cilindre central o escala circular, trobem dues obertures, una d'inferior de petites dimensions i una de superior de majors dimensions amb llinda superior treballada. A la façana lateral d'aquest cos de l'edifici, és on trobem tots els elements conservats del molí fariner; presenta tres obertures distribuïdes verticalment per sota de les quals es conserva l'antic cacau del molí, que queda situat just al davant de la bassa de forma trapezoïdal i aixecada del nivell del terreny que s'estreny cap a la sortida.
Finalment destacar que el tercer cos de l'edifici, situat a la seva esquerra, juntament amb un segon cilindre situat a la part posterior, correspon a les reformes que s'hi van realitzar durant el segle XX.]
Història:
El castell de Ratera estigué inclòs dins del terme del castell de Concabella, del qual fou probablement una fortificació secundària. De Ratera va sorgir un petit llinatge nobiliari: Pere de Ratera és documentat el 1164 i Berenguer de Ratera, canonge de Solsona, el 1222. Enacara que Ratera estigué potser lligat als senyors de Concabella, segons documentació tardana, pertanyia a la canònica de Santa Maria de Guissona fins a la desamortització del segle XIX.

El castell va ser reconstruït als segles XIV i XV per convertir-lo en un gran casal gòtic als afores del poble. Cap el 1530 es transformà en un molí fariner per aprofitar les aigües del Sió. A mitjans del segle XX, el seu propietari, l'arquitecte Joaquim Vilaseca, el restaurà.