L’ALT BERGUEDÀ. Volta per la falda del Pedraforca i la vall de Gresolet

L’ALT BERGUEDÀ. Volta per la falda del Pedraforca i la vall de Gresolet

Saldes té dos atractius de primer ordre: el Pedraforca i Gresolet. Aquesta ruta permet veure diverses perspectives d’ambdós. Tot i que té llargs trams de carretera i pista forestal, queden compensats a bastament per les impressionants vistes. La tornada es fa pel camí de la Costa, l’antic camí que unia Gresolet i Saldes, que és d’una gran bellesa.

Com en totes les rutes de Saldes, recomanem que consulteu el llibre 15 rutes a peu per Saldes mencionat en la bibliografia i que podreu adquirir a les oficines de turisme de la zona.

Després de deixar l’última casa del poble, la ruta s’endinsa al bosc. Les marques verdes i blanques (SL) i les grogues i blanques (PR) coincideixen fins a una divisió de camins: el SL se’n va cap a l’esquerra i el PR segueix recte. Per evitar la brutal pujada per una pista de terra, us suggerim que opteu pel sender local que va cap a l’esquerra. Al cap d’un quart d’hora trobareu les taules i els bancs de l’àrea de pícnic de la Serra al costat de la carretera. Pugeu per la carretera i després de caminar uns 150 metres, just abans d’un revolt, veureu una pista que baixa per la dreta amb les marques grogues i blanques del PR. Baixeu per aquesta pista uns cent metres i trobareu un pal indicador de la ruta 13 que assenyala cap a l’esquerra per un antic camí: torneu a ser al PR que havíeu deixat a la cruïlla i que a partir d’ara haureu de seguir. Pel camí haureu vist uns pilots de pedres i murs de pedra. Són antics camps, testimonis muts de l’esforç i del dur treball per treure rendiment d’aquestes terres.

Finalment, el camí surt a la carretera. Al costat mateix de la carretera veureu la font dels Cabirols. Després de caminar un quart d’hora arribareu al mirador de Gresolet. Les vistes són realment impressionants. Val la pena que hi passeu una estona i que intenteu identificar tots els punts amb l’ajuda d’un mapa. Si voleu, podeu pujar al refugi Lluís Estasen guardat permanentment: trigareu uns 15 minuts. Al costat del refugi també hi ha una font. Per tornar a retrobar la pista, hi ha diversos camins que surten des de darrere del refugi. Us proposem que ho feu seguint un camí marcat amb punts de color taronja (circuit de la ruta Cavalls del Vent) que marxa baixant cap a l’esquerra.

Una vegada a la pista, cal que la seguiu cap a l’esquerra. Aquesta pista us portarà fins al Collell. A mig camí entre el refugi i el Collell veureu una abundant font al costat d’un torrent. Aquesta pista forma part d’un clàssic circuit en 4x4 que sol estar bastant transitat a l’estiu. No obstant això, les vistes compensen les molèsties que us puguin ocasionar els cotxes. De tant en tant, veureu grups d’arbres caducifolis entre els pins i els avets. Esteu a 1.700 metres i no és gaire habitual trobar-los a aquesta alçada. L’explicació cal buscar-la en la insolació i la protecció del vent.

Una vegada arribeu al Collell, cal estar atent ja que s’ha de deixar el PR i seguir les marques verdes i blanques (ruta 13) que us guiaran fins a Gresolet. En el moment d’agafar aquest camí torna la tranquil.litat. El camí baixa pel costat del torrent de les Mulleres. Abans el camí era el doble de llarg que ara però es va perdre quan es va allargar l’antiga pista forestal cap amunt. La destrucció de camins forestals en pro de les pistes de desembosc per a l’explotació forestal és un fet que es repeteix en molts llocs.

Aquest camí us portarà fins al santuari de Gresolet, un dels indrets més emblemàtics de la comarca. Enlairat respecte de la vall, té davant el gran bosc de Gresolet on hi ha l’avetosa més gran del Berguedà. En el seu límit superior, hi ha la corona calcària que forma el vessant nord del Pedraforca. L’indret és documentat des del segle XIII. De l’estructura romànica original de l’església no en queda res fruit de les reformes que cíclicament s’hi han fet en aquest indret.

Cal que torneu enrere per la pista fins enllaçar amb la ruta 3 que us tornarà a Saldes pel camí de la Costa. Des de la pista, es remunten les cingleres calcàries que formen més avall l’engorjat de la Moronta. Guanyada la seva esquena el camí es fa molt més planer i va revoltant les atractives torrenteres de les Arquedes i la Gerdera que solquen el vessant nord del Pedraforca, passa per sota el mirador i es va acostant a la cinglera calcària que tanca la gran vall que heu travessat. Les panoràmiques que ofereixen els petits miradors que es troben al creuar les carenes són impressionants.

El camí passa per sota de la balma del forat del Llop i canvia el vessant de la muntanya: sou a la Feixatella. A partir d’aquí, l’orientació de les valls és cap a llevant. Comencen a aparèixer altes i allargassades parets de pedra seca que adaptaven els grans pendents de la muntanya per fer-los aptes per al conreu.

De baixada, passareu per la casa de la Costa, una típica casa de pagès de muntanya amb els seus annexos al voltant. La casa té tres plantes: les quadres a la planta baixa; la cuina, el forn, la sala i les habitacions al primer pis; i el graner a les golfes. Al costat de la casa hi ha la pallissa amb l’era al seu davant. Al costat d’aquests elements, en una raconada, hi ha una petita font recentment arranjada. Aquesta casa presenta la tipologia bàsica que es popularitzà a partir del segle XVI a la muntanya.

Passareu per un camí que transcorre més enlairat respecte de la pista d’accés a la casa. Creuareu la gran pineda de pi roig de la Grevoleda i arribareu al coll de l’Erola. Abans d’arribar a la collada cal anar en compte de no agafar la pista forestal ja que us desviaria de la ruta.

Un cop a la collada, entrareu en una roureda i creuareu un laberint de feixes de conreu entre parets de pedra seca. Cal remarcar les feixes que limiten els camps: tones de roques que durant generacions es van anar apartant per netejar la terra de conreu. En aquest tram cal que poseu atenció per no perdre les marques.

Finalment arribareu al castell de Saldes, on recentment s’han portat a terme treballs de consolidació i estudi de les parts més ben conservades. L’element més espectacular és la base d’una torre, amb unes grans espitlleres i una sala amb volta de pedra apuntada. Cal situar-la entre els segles XI i XII, amb reformes del XIV o XV. L’església del castell, dedicada a Santa Maria, és un petit edifici d’una sola nau rectangular amb un absis a la part de llevant; no cal observar-la amb gaire atenció per adonar-se que ha patit molt en la seva dilatada història: l’absis deformat i l’espadanya descentrada són testimonis de reformes que tenen el seu origen en els cataclismes de la història.

TOTAL 18 Km i 7h

L’ALT BERGUEDÀ. La Gallina Pelada PR-C 79

L’ALT BERGUEDÀ. La Gallina Pelada PR-C 79

La serra d’Ensija és un mirador extraordinari de l’Alt Berguedà. Des del seu cim culminant, la Gallina Pelada, altrament anomenat Cap Llitzet, podreu gaudir de vistes espectaculars cap al massís del Pedraforca i de la serra del Cadí cap al vessant nord i dels Rasos de Peguera i el port del Compte cap al vessant sud. En aquesta ocasió us proposem fer l’ascensió a aquesta terra pel seu vessant nord.

Descripció

La ruta s’inicia a la pista del coll de la Trapa cap a Vallcebre, aproximadament a un quilòmetre més amunt de la Pleta de la Vila, just en el punt on hi ha la cruïlla de la Font Freda, a mà dreta. Cal deixar el cotxe a l’aparcament des d’on s’accedeix a aquesta font i començar a caminar.

Seguiu per la pista que veníeu durant poc menys d’un quilòmetre. En aquest punt travessareu el torrent de les Llobateres i, just després de travessar-lo, caldrà trencar a la dreta per agafar una pista de desembosc que segueix aquest torrent per la banda esquerra Abans d’entrar a la pista trobareu un cartell de la ruta minera que diu: “La gallina pelada pel torrent de les Llobateres” La pista es va estrenyent a mida que avanceu i us durà al mig del torrent que anireu creuant a banda i banda a mesura que pugeu. Normalment aquest torrent està sec, per tant, no hi ha cap inconvenient en passar pel mig. En cas que baixi aigua sempre es pot esquivar passant per les vores, per on es dibuixa un corriol més fressat.

Arribareu a un punt on trobareu una bifurcació de corriols: un que pel mig d’una tartera s’enfila per la dreta i l’altra que continua per l’esquerra seguint el torrent de les Llobateres, ja no pel mig sinó que de mica en mica es va enfilant en direcció nord-est. A partir d’aquí el corriol és molt fressat i va fent ziga-zagues per esquivar el pendent tot passant pel mig del bosc.

Travessareu el torrent de les Llobateres i començareu a marxar clarament en direcció nord-est. Seguireu enfilant-nos pel mig del bosc de pi fent ziga-zagues. Des d’aquí, si mireu en direcció nord veureu el Pedraforca i, als seus peus, el poble de Saldes.

Ben aviat entrareu en un torrent sense aigua i el seguireu cap amunt per dintre del curs, en direcció sud-oest. Arribareu a un punt en què el torrent s’engorja suaument però cal seguir per dintre. Passat aquest punt, el torrent s’eixampla i s’entra en una petita vall, amb herba i els arbres més esclarissats.

La vall es torna a tancar i veureu que el torrent es bifurca en tres braços. Si seguissiu pel de la dreta del tot pujaríeu directament cap al pla d’Ensija per dintre del torrent d’Ensija. En aquest cas, us proposem que seguiu pel de l’esquerra que marxa en direcció nord-est per anar a parar a l’extrem més oriental de la serra d’Ensija, als peus del Serrat Voltor. Cal doncs, que continueu per dintre del torrent.

Arribareu a una altra bifurcació de torrents i haureu de seguir pel de l’esquerra que marxa en direcció nord-est. Fins al final de la pujada s’alterna el pas per dintre i per fora del torrent.

Finalment, s’arriba a dalt de la carena. Les vistes són espectaculars en totes direccions. El turó que teniu a la vostra esquerra és el Serrat Voltor. Hi podeu pujar però les vistes no milloren pas les que teniu actualment. La vostra ruta segueix cap a la dreta, en direcció oest per anar caranejant per la serra d’Ensija pel seu costat sud fins arribar al final on fareu el cim de la Gallina Pelada. Esteu en un pla on els pins són més escassos i predominen els prats d’herba. Baixareu suaument per tornar a pujar fins a la Creu de Ferro, a 2279 metres d’altitud.

En aquest punt les vistes són espectaculars a 360 graus: Serra del Cadí, serra del Moixeró, Andorra, Puigmal, Montseny, Montserrat, Port del Comte, Rasos de Peguera, serra dels Lladres, serra de Queralt,... Cal que seguiu carenejant pel mig dels prats en què s’alternen les roques i el prats d’herba, sempre en direcció nord-oest. Baixareu suaument per tornar a pujar. Travessareu la baga de les Llobateres i a mida que acabeu aquest pla veureu que la carena es bifurca; cal prendre el braç de la dreta, en direcció nord. Està molt ben marcat per unes grans fites de pedres. Al final d’aquesta carena, a mà dreta, veureu el corriol que arriba directament pel torrent d’Ensija i que havíeu deixat abans.

A partir d’aquí caldrà baixar fins arribar al refugi Delgado Úbeda; primer de dret pel mig de la muntanya i després travessaant uns plans i pujant fins al refugi.

Per arribar al cim de la Gallina Pelada cal que pregueu el corriol que passa per l’esquerra del refugi. Passareu per sobre unes pedres i us anireu enfilant progressivament.

Abans d’enfilar-vos al cim passareu per un coll des d’on es gaudeix de bones vistes de la vall de Peguera, els rasos de Peguera,...

Finalment, arribareu al Cap de la Gallina Pelada, un mirador amb vistes espectaculars a les zones properes: pobles de Saldes, Gósol, Maçaners, ... i a les llunyanes: Cadí-Moixeró, Montseny, Montserrat,... Una vegada escrites les vostres impressions en el llibre del cim i contemplat el paisatge ja podeu iniciar el retorn. Baixareu pel mateix lloc per on heu pujat fins al refugi, travessareu els plans d’on havíeu vingut, però en el punt on comença una suau baixada us haureu de desviar cap a l’esquerra, en direcció nord. Hi ha un pal de ferro que us ajudarà a trobar l’entrada al torrent de baixada. Baixareu pel mig de prats d’herba. Just al davant, al fons, veureu la Tosa i les Penyes Altes de Moixeró. Més a prop vostre un turó suau que vorejareu per la banda esquerra. El corriol va baixant cada vegada més ben dibuixat i gaudireu d’unes bones perspectives de la cara sud del Pedraforca, amb el poble de Saldes a la seva falda. Veureu un altre turó més punxegut que també vorejareu per la seva banda esquerra i al costat veureu un torrent que marxa més cap a l’esquerra i vosaltres per la dreta fins que arribeu a uns plans. Els travessareu i, una vegada passats, caldrà girar a l’esquerra per seguir un corriol perfectament dibuixat que us portarà fins al costat del torrent de la Font d’Ensija, passant per un bosc cada vegada més frondós fent ziga-zagues pel mig del bosc. El camí és costerut i ple de pedres. Cal anar en compte amb les torçades de peu i relliscades.

Trobareu el torrent de la font Freda que caldrà seguir per la seva banda dreta fins al fons de la vall. A mida que anireu arribant al fons del torrent, el camí cada vegada és més ben dibuixat, més suau i més ben fressat cosa que permet caminar més còmodament.

Finalment, s’arriba a la Font Freda, una font amb taules i barbacoes. A partir d’aquí ja només us caldrà baixar les escales que us portaran al punt final de la ruta.

TOTAL 11Km i 4h

L’ALT BERGUEDÀ. Pels Cingles de Vallcebre PR-C 128

L’ALT BERGUEDÀ. Pels Cingles de Vallcebre PR-C 128

A vista d'ocell, el municipi de Vallcebre s'assembla a un con inclinat, elevat sobre grans parets rocoses. La ruta circular ens porta pel perímetre d'aquestes parets i d'aquí ve el seu principal atractiu: les vistes privilegiades de pràcticament totes les serres del Berguedà i algunes del Ripollès. Per als amants de les grans panoràmiques, aquesta ruta serà una delícia pràcticament de principi a fi. L'entorn pel qual transcorre és eminentment agrícola. Vallcebre, però, té un passat miner que es pot descobrir en altres rutes senyalitzades. D'altra banda, el poble també es comença a conèixer pels seus jaciments paleontològics.

Descripció

La ruta comença a la plaça del poble. Prenem la carretera cap al sud, amunt, fins a trobar una pista a mà esquerra que va cap a l'ermita de Santa Magdalena (està indicat). Una vegada fora del nucli del poble, arribem, al cap d'uns minuts, a dues cases: cal Vila i cal Pons. Al peu del camí hi ha un safareig públic que s'abasta d'una cabalosa font: la font de Balaians, una mostra de la vida d'abans. Predominen els camps, avui convertits en zones de pastura. El camí es dirigeix cap al bosc i creua antigues feixes amb murs de pedra seca, actualment envaïdes pel bosc.

Arribem a l'ermita de Santa Magdalena, que va ser construïda al segle XVII i cada any és el destí d'un romiatge. Al costat de l'església hi ha una font seca amb un dipòsit de roca natural. L'aigua va deixar de rajar quan la galeria d'una mina va perforar-ne el curs. Antigament, a aquesta font se li atribuïen poders curatius contra les berrugues.

Des de l'església, els senyals ens porten pel bosc fins a entroncar amb el camí que va de Vallcebre al Grau de la Mola, que és el que ara anem a buscar. L'il·lustre excursionista de finals del segle XIX, Cèsar August Torres, deia, en la seva guia del Berguedà, que només hi havia tres graus per pujar als cingles de Vallcebre: el Grau de la Mola, el grau de les Granotes i el grau de Sant Climents. Aquesta ruta passa pels tres. En realitat, hi ha més graus, però Torres, que era cavaller, només es referia als que es podien pujar a cavall. Hi ha altres graus, passos estrets i precaris que aprofiten petites falles i plecs de les roques, però només es podien pujar a peu. Aquest PR proposa fer-ne dos com a variants del recorregut: el grau dels Boigs i el grau del Jou.

 Des del grau de la Mola, el camí busca la línia d'alta tensió. A partir d'aquí i fins a arribar a la carretera que uneix Vallcebre amb Saldes, la ruta voreja els penya-segats ofereix una vista esplèndida que varia a cada tram de camí.

 Després del grau de les Granotes, la ruta arriba a cal Menut, una casa que encara està plena d'activitat ramadera. Abans d'arribar a la casa i també darrere dels estables, es veuen unes muntanyetes amb una petita entrada, com si fossin cases de hòbbits. Són trumferes: llocs on es guardava la collita de patates. Els extensos camps que envolten la casa, probablement en un determinat moment, can canviar el cultiu del blat pel de la patata, molt més adaptada a l'alçada.

Després de la casa, la ruta passa prop d'un petit monument construït en memòria d'un pilot que va morir d'accident en caure la seva avioneta. També és una zona d'enfonsaments càrstics, fissures al terra causades pels corrents d'aigua subterrània. Passeu amb precaució. A sota, es veu l'hotel rural El Jou i darrere, una zona pelada que marca una antiga explotació de carbó a cel obert.

La ruta torna a una pista i, quan aquesta s'acaba, busca un camí que voreja en tot moment el precipici, fins a arribar al grau de Sant Climents, on s'uneix amb un altre camí històric. A baix, es veu la Torre de Foix, una gran casa construïda entorn d'una torre medieval, i la petiita església romànica de Sant Climent.

 La ruta continua per unes zones de cultiu fins a arribar a la Foradada, única sortida de les aigües de Vallcebre. Quan es creua el pont sobre el torrent, es veu una curiosa construcció: es tracta d'un molí construït per aprofitar un petit forat de les roques. El canal que porta l'aigua a la bassa corre sobre el mur fins a la bassa que hi ha al darrere. Antigament l'aigua entrava a l'interior del molí i sortia per la gran obertura del mur. Passat el pont, baixa un camí que permet observar-ho de més a prop. Si voleu aigua, un sender local senyalitzat amb les marques verdes i blanques baixa per la dreta de la carretera, on hi ha una font.

 Finalment, es puja per tornar a la cresta. La ruta passa pel costat de les restes d'una torre del telefèric construït als anys 40 per baixar el carbó des de les mines de Vallcebre fins al Collet i al ferrocarril. Una vegada a la cresta, la ruta busca un camí que puja lleugerament pel mig de les roques fins a la carretera de Vallcebre. Creuem la carretera per entrar en el què probablement era, anys enrere, la millor zona de cultiu. Passem per les diverses masies que conformen el barri de la Barceloneta i ja arribem al nucli del poble.

Variant de cal Menut a Vallcebre per passar pel Tossal Llissol

Si aquesta ruta circular us sembla massa llarga, us proposem un semicercle. Abans d'arribar a cal Menut, surt una pista cap a l'esquerra marcada com una variant del PR C-128.1 que puja cap al Tossal Llissol, on oneja una bandera. Pugem pels extensos camps de cal Menut, que ara queda a sota. Quan la pista fa un pronunciat revolt cap a l'esquerra, tornem a veure les muntanyetes de les trumferes en els camps, sobretot a l'esquerra.

 El Tossal Llissol és un mirador privilegiat de pràcticament totes les serres de la comarca, amb el poble de Vallcebre a baix. Val la pena aturar-s'hi una estona i, amb l'ajut de la taula d'orientació, absorbir totes les vistes. Des del Tossal, la ruta emprèn la baixada cap a l'ermita de Sant Ramon, passa per zones de cultiu i manté extenses vistes d'Ensija i el Pedraforca. Tot i que és una església moderna, del segle XIX, Sant Ramon té la seva gràcia i l'emplaçament és atractiu.

 A partir d'aquí, tornem a entrar als nuclis habitats, on trobareu algunes cases restaurades, segones residències, algunes altres de més antigues. La ruta, sempre de baixada, alterna corriols i pistes de terra. Cal fer atenció a les marques ja que el recorregut fa diversos canvis de sentit mentre busca connexions en un entorn boscós. L'itinerari acaba amb dos atractius passos de torrent. abans de culminar novament al poble de Vallcebre.

 Variant El Jou – Grau del Jou – Grau dels Boigs – El Jou

 Pels qui vulgueu tenir una bona perspectiva des de dalt dels cingles, però voleu caminar menys, us proposem començar la ruta des del Jou. Des d'aquí cal prendre la variant 128.3 de la ruta i pujar dalt dels cingles pel grau del Jou. Una vegada dalt del cingle, cal anar cap a l'esquerra fins a la casa de cal Menut i continuar pels cingles fins al grau dels Boigs. Una vegada en aquest grau, cal baixar fins a trobar un camí ample que us retornarà novament al Jou.

TOTAL 13,5 Km i 5,5h

L’ALT BERGUEDÀ. De Sant Jordi ( Cercs ) a Peguera (anada pel camí dels plans i tornada pel camí ral)

L’ALT  BERGUEDÀ. De Sant Jordi ( Cercs ) a Peguera (anada pel camí dels plans i tornada pel camí ral)

La ruta s’inicia darrera l’escola de Sant Jordi de Cercs. Cal prendre una carretera enquitranada que, al cap de pocs metres, es converteix en una pista de grava. Trobem un indicador que porta a Peguera pel camí dels planos que cal seguir. Uns metres més endavant, a les vistes de la casa de la mina, cal agafar un camí de terra a mà esquerra i baixar fins al pontet que creua el torrent de Peguera per sota de les imponents restes del pont del tren de Peguera.

Es puja per un caminet fins arribar a un camí que cal seguir cap a la dreta uns centenars de metres, tot seguint el torrent de Peguera. Trobem una font, deixem la pista i prenem el camí dels planos que es comença a enfilar per la dreta, pel mig del bosc. El camí s’enfila pel mig del bosc ombrívol. Roures, blades, aurons, boix i matolls ens acompanyaran bona part del camí fins que els faigs es convertiran ens els nostres, gairebé únics acompanyants.

 Al cap d’un 45’ de camí s’acaba la forta pujada d’aquest pla inclinat i s’arriba a una resta de construcció. A partir d’aquí el camí planeja fins a trobar l’inici del següent pla inclinat. El camí, en alguns trams, està sustentat per unes parets de pedra seca espectaculars, mostra de l’important obra d’enginyeria que s’hi edificà per baixar el carbó de Peguera cap a la vall del Llobregat.

Al cap d’una hora i mitja de caminar, a uns 5 quilòmetres de la sortida, ens trobem amb el camí dels Bons Homes que arriba per l’esquerra provinent de la Casanova de les Garrigues. Seguim cap a la dreta en un camí que continua planejants. Ben aviat trobem una bifurcació de camins. A la dreta, deixem un camí que ens portaria cap a la casa de l’Erola i de retorn cap a Sant Jordi. Seguim pel camí de l’esquerra, amunt, fins al pla superior del tren de Peguera. Abans d’arribar al capdamunt, trobem un petit túnel, un altre edifici que havia estat carregador de les vagonetes de carbó. Després de travessar el barranc, s’arriba a la Planelleta, on ens trobem el camí ral que ve de Cercs.

Hem de continuar amunt per la pista fins arribar al poble de Peguera, després de passar la bifurcació del camí ral que va cap a Fígols i la font de Cal Coix –antic rentador de la gent de Peguera- s’arriba al poble.

Per retornar, cal desfer el camí fet fins a la Planelleta. Aquí agafem el camí ral de Cercs a Peguera: primer una pista que es va estrenyent fins a convertir-se en un camí de bast que ens portarà avall pel mig del bosc fent ziga-zagues que davallen fortament. Salvat el fort desnivell, el camí se suavitza i comencem a trobar les primeres feixes que delimiten camps de conreu, primera mostra que ens apropem a un mas. Passada la bifurcació que, per la dreta, ens portaria al camí dels plans per on hem pujat, trobem el mas i el coll d’Erola.

Seguim per la pista fins trobar un revolt molt rodó on caldrà deixar-la i seguir pel camí de ferradura, a mà esquerra fins molt a prop de la collada de Palou. En aquesta collada, deixarem l’antic camí –ara totalment renovat- per prendra la pista a mà dreta fins a cal Torner i des d’aquí baixar fins a trobar novament el torrent de Peguera. Creuem el torrent i l’anem resseguint fins a trobar novament el camí que havíem fet a l’inici. Ja només caldrà desfer-lo per retornar a Sant Jordi.

TOTAL UNS 21,5 Km I 6h