ELS HOSTALETS D’EN BAS - SANTUARI MARE DE DÉU DE CABRERA

ELS HOSTALETS D’EN BAS - SANTUARI MARE DE DÉU DE CABRERA

Zona: Guilleries - Collsacabra >> Ruta: Els Hostalets d'en Bas - Cabrera

INTRODUCCIÓ

Aquesta ruta comença als Hostalets d’en Bas, puja fins a la capella de Sant Miquel de Castelló (era la capella del castell que s’aixecava en aquest punt), arriba fins el petit poble de Sant Pere de Falgars i tot passant pel Molí de la Faja ens porta fins Santuari de la Mare de Déu de Cabrera.

És un recorregut del que ens ha costat força trobar referències ja que pel que sembla el camí més referenciat des de Sant Miquel de Castelló a la Mare de Déu de Cabrera passa a prop del Coll del Pedró i no passa per Falgars. Tot i això el camí és fàcil de seguir si estem atents als senyals de pintura i a les fites i a nosaltres ens ha estat de molta ajuda part del trak 21 del llibre “El Collsacabra.

Com ens explica una placa situada a la porta de la capella de Sant Miquel l’indret ha estat ocupat des de abans de l’arribada dels romans, primer com a poblat ibèric, mes tard com a temple romà, “oratorium” visigotic, fortificació durant la marca hispànica i finalment castell que per unes i altres guerres va anar canviant de mans fins a la seva destrucció. Segur que si us heu aturat alguna vegada a la Vall d’en Bas haureu vist aquesta capella al damunt del que sembla un inexpugnable cingle a més de 450 metres per sobre de la Vall.

Arribar-hi suposa una pujada d’una hora, però les vistes que ens ofereix paguen la pena (una bona vista del Puigsacalm, gran part del pirineu i prepirineu gironí i tota la vall d’en Bas, les Preses, Olot…). Actualment també és un refugi de muntanya del GEiEG.

Després de la pujada inicial el camí és molt més planer ja que per arribar fins el petit poble de Falgars d’en Bas no cal superar un gran desnivell. Estem a una zona d’agradables pastures i per tant no hi falten les vaques. Podrem contemplar la seva església romànica de Sant Pere de Falgars (s.XI-XIII) i fruir del suau relleu del terreny.

A Falgars prenem el camí de Cabrera que s’endinsa per boscos, aquesta és una part molt agradable del camí però haurem d’estar atents aquí a les marques de pintura vermella (molt esborrades) i a les fites. Al final d’aquesta part arribem al Molí de la Faja i tot seguit a la pista que envolta Cabrera (vegeu la ruta Mare de Déu de Cabrera per Sant Julià per a més detalls) per en pocs minuts arribar al peu del cingle de Cabrera on podem escollir pujar el desnivell de 130 metres per les escales o per un camí lateral.

El Santuari de la Mare de Déu de Cabrera està situat en un cingle a gaire bé 1300 metres d’alçada i la seva situació permet tenir unes bones vistes sobre la plana de Vic. El santuari actual és del 1611-1641 i a l’antiga casa dels ermitans hi ha restaurant i allotjament (dies festius podeu trucar al 937447033 i els feiners al 938565055). Tot i que no es pot arribar al restaurant en cotxe (s’ha de deixar com a molt a prop al començament de les esgotadores escales) al restaurant sempre hi ha gent i fareu be de trucar si voleu menjar aqui (amanides, arroç i carn a la brasa).

FITXA TÈCNICA

Pujada acumulada: 1025 m

Alçada mínima-màxima: 488-1295 m

Distància aproximada: 22,80 km

Temps aproximat sense parades : 6h 00m

Ruta circular: No

Dificultat: 3 sobre 5

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT

Comencem la ruta als Hostalets d’en Bas.

Podem deixar el cotxe a l’aparcament del poble que està a l’entrada (o sortida) del carrer Teixeda. Ens hem de dirigir al centre d’Hostalets (al carrer de Vic) i enfilar en direcció nord fins sortir dels Hostalets. Just a la sortida trobarem un trencant a l’esquerra que ens porta al cementiri.

Un rètol ens indica que hem de girar per aquesta petita carretera. Ens dirigim cap a uns imponents cingles i, si mirem al cap d’amunt d’ells, veurem l’ermita de Sant Miquel de Castelló. Ja només cal seguir els senyals grocs, passar el Mas Ordeix, el petit cementiri, el Mas Teixidor, girar a la dreta just abans del Torrent del Pibernat i enfilar una petita senda a la nostra dreta tot just després del trencant dels Vinyets i uns metres abans de la Triassa (una casa de línies modernes que ens recorda les construccions de ja fa anys).

El camí està perfectament senyalitzat i no hi ha perill que ens equivoquem en aquesta part. Seguim l’indicador que hi ha a la carretera entrem al bosc tot passant pel costat del filat dels Vinyets i arribem al bosc composat a aquesta alçada majoritàriament per alzina.

Haurem de superar una forta pujada entre dos filats que en pocs metres ja ens deixa en el camí que ens porta al cingle. Només cal anar seguint els senyals grocs i les fletxes vermelles (aquestes pintades a sobre de plaques metàliques). La pujada en ziga-zaga es continua i poc a poc veiem com, a mida que pujem, les espècies caducifòlies guanyen terreny a l’alzina fins trobar una bonica fajeda poc abans d’arribar al cingle. 

A pocs metres per sota de la capella trobem un rètol que ens indica el camí cap a Joanetes, nosaltres hem d’anar en direcció contrària i en pocs minuts arribem (desviant-nos a l’esquerra del camí) a la capella de Sant Miquel de Castelló.

La vista des d’aquest punt és admirable. Tenim una inmillorable vista de la Vall d’en Bas, mes enllà les Preses i Olot, el Basegoda , en direcció al mar Sant Salvador Severdera, el Puigsacalm a tocar…

Tornem al camí que hem deixat tot just arribar al cap d’amunt del cingle i seguim els senyals grocs. Trobem una tanca, que tornem a tancar en passar, i un rètol que ens indica el camí a Cabrera i el Puigsacalm (ull que NO hem de pendre aquest camí). Suposo que el camí indicat ens portaria a Cabrera passant pel Coll dels Llancers. Segons algunes referències que he llegit sembla un camí altament recomanable pels amants de la botànica (PDF) però seguirem el camí principal que ens portarà fins a Falgars d’en Bas.

En pocs metres trobem la Font de Pibernat (sense aigua quan vam passar nosaltres) i una mica més enlla el mas Pibernat actualment abandonat. Si passem pel centre del mas tot seguint els senyals del GR-2 podrem adonar-nos de la magnitud d’aquest Mas. Ara el camí canvia radicalment ja que transcorre per una pista forestal i el camí és ja força planer. El paisatge dona pas a les pastures i les vaques ens acompanyaran durant el trajecte fins a Falgars d’en Bas.

Després de travessar un parell de tanques (i deixant com sempre les portes de la mateixa manera com les hem trobat) arribem plàcidament a Falgars d’en Bas. Poc abans d’arribar ja podem veure (al SO) la silueta del Santuari de la Mare de Déu de Cabrera . El nucli de Falgars d’en Bas (que pertany a la Vall d’en Bas) està composat per unes poques cases, una casa de turisme rural (la Coromina) i una esglèsia romànica (Sant Pere de Falgars) que sembla estar (al menys externament) en molt bon estat de conservació.

Deixem el GR-2 seguint les indicacions d’un rètol que ens assenyala la direcció de Cabrera i entrem al nucli girant a la dreta. Hem de passar per davant de l’entrada de l’esglèsia i creuar una valla de fusta per arribar a un prat. Al mig del prat hi ha el cementiri (també hi ha cementiris macos) i just al davant de la porta de la valla un rètol clavat a un arbre (vegeu la fotografia del costat) ens indica el camí a Cabrera.

El camí ens porta a un petit turonet on hi destaca el que devia ser un generador de corrent a partir del vent i en un moment ens trobem davant d’una tanca amb un rètol que ens insta a deixar-la tancada al passar.

Obrim la porteta i passem a l’altre costat de la tanca. A partir d’aquest punt hem d’estar molt atents als senyals vermells (molt desdibuixats en alguns llocs) i a les fites ja que, degut a la gran quantitat de pistes i sendes que ens trobem a partir d’ara, ens seran imprescindibles per pendre la senda correcta. 

Ara l’orografia i la vegetació torna a canviar, tornem a entrar a una zona boscosa alternant les alzines amb arbres caducifòlis que, en aquesta època de l’any, donen un color molt especial a aquests camins.

Rapidament tornem a trobar un nou filat que separa el nostre caminet d’una pista. Després d’atravessar el filat travessem la pista i pujem a un petit turonet per un corriol indicat amb fites. Així, tot seguint les fites anem gaudint d’un excel·lent passeig pel bosc de tardor… Temps de bolets i cacera del senglar, precissament els lladrucs dels gossos dels caçadors devien espantar una guilla que en un revolt del camí ens va passar a 3 ó 4 metres i la seva indecisió sobre el camí a seguir ens va permetre veure-la amb detall.

Tot seguint fites i marques vermelles mig esborrades entre roures arribem sense dificultat al Molí de la Faja.

Travesem un filat i arribem a una pista on estan aparcats els cotxes dels senglaners. Segons sembla pel mapa si seguissiem a la nostra dreta (cap el nord) tornariem a Sant Miquel de Castelló pel Coll dels Llancers (una variant a tenir en compte per un altre dia), però el nostre objectiu és Cabrera per tant seguim la pista cap el sud. Encara no fem 500 metres trobem dos senglaners disparant a un senglar (que un turó no ens deixa veure) i ens els creuem quan arrenquen a correr cap el Molí. A la tarda, al tornar a passar per aquest punt durant la tornada vam trobar el senglaner que havia disparat i ens va comentar que el senglar (que devia fer uns 100kg) va poder arribar fins el Molí i allà va caure mort.

Seguim doncs el camí i pocs metres més enllà ens creuem amb la pista que ve de Sant Julià de Cabrera (vegeu la ruta Mare de Déu de Cabrera per a més detalls) i que passa pel Coll de Bram (al peu de Cabrera). Girem a l’esquerra i enfilem el tram final cap a Cabrera.

El pendent augmenta poc abans d’arribar al peu del cingle de Cabrera i ens deixa just al peu de les escales. La pujada de les escales és una mica dura i tot i la bellesa de les vistes en pujar optem per pujar pel camí. El camí surt més enllà de l’aparcament que hi ha a la base de les escales (també hi ha un corriol que surt entre les escales i l’aparcament que ens porta al camí de pujada).

Passem pel costat d’una corriola que es la que utilitzen per pujar i baixar el material del restaurant que hi ha al costat del santuari i comença la pujada. Aquesta pujada no es molt menys dura que les escales, però si més no podem dosificar millor l’esforç. Al terra hi ha unes indicacions grogues dels metres que anem fent pujada amunt…. Cal arribar a la línia de 400 per donar per finalitzada la pujada. Al finalitzar la pujada ja tenim al nostre davan el Santuari de la Mare de Déu de Cabrera.

DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES

#	Localització	Temps	Distància	Alçada
0	Els Hostalets d’en Bas	0h 00m	0,00 km	488 m
1	Sant Miquel de Castelló	1h 00m	2,50 km	954 m
2	Falgars d’en Bas	1h 40m	5,70 km	950 m
3	Molí de la Faja	2h 25m	8,20 km	1105 m
4	Peu de les escales de Cabrera	2h 55m	10,80 km	1170 m
5	Mare de Déu de Cabrera	3h 10m	11,40 km	1295 m
6	Molí de la Faja	3h 55m	14,60 km	1105 m
7	Falgars d’en Bas	4h 30m	17,10 km	950 m
8	Els Hostalets d’en Bas	6h 00m	22,80 km	488 m

PUIGSACALM DE 1.514 m PEL PAS DELS BURROS

PUIGSACALM PEL PAS DELS BURROS

Zona: Bellmunt - Puigsacalm >> Ruta: Puigsacalm pel pas dels Burros

INTRODUCCIÓ

Aquesta ruta, en forma de 8, admet diverses variants que ens permeten fer tota la carena a l’anada, a la tornada o, com en el nostre cas, dividir-la en dues parts fent la part més dura durant l’anada i la més còmode ja de tornada.

La que aquí proposem comença resseguint la carena del Puigsacalm a la collada de Bracons. En aquesta primera part trobarem els pendents més forts (pujades al Tossell Xic i al Gros) cosa que contrasta enormement amb la tradicional i suau ruta collada de Bracons-Puigsacalm que nosaltres farem ja de tornada.

Molt a prop del Puigsacalm, al collet dels Clivillers, prenem el camí dels Burros per arribar al coll de Joanetes caminant pels contraforts de la cara sud del Puigsacalm.

Arribats a aquest punt girem en direcció nord-oest seguint el camí que puja fins el Puig dels Llops i ja des d’aquí, seguint una carena totalment plana, arribem al cim del Puigsacalm des d’on tornem a la collada de Bracons pel que probablement sigui el camí més conegut del Puigsacalm.

La munió de camins que solquen el massís del Puigsacalm fa que els senders estiguin molt fressats i que trobem una gran quantitat de senyals indicatius al llarg del recorregut (blancs i vermells del GR, taronges, blaus, grocs…). A més, és ben segur que durant el camí de tornada (menys probablement a l’anada) trobem gent, el que redueix considerablement la possibilitat de pèrdua. En aquest sentit podem considerar-lo un camí fàcil però cal tenir en compte que calen uns bons bessons per superar el fort pendent del Tossell Xic i el Tossell Gros i que la pujada acumulada, més de 950 metres, no és menyspreable.

La sortida s’inicia a la Collada de Bracons, fàcilment identificable per ser punt divisori entre les províncies de Girona i Barcelona.

Per tal d’arribar-hi podem seguir la carretera GIV-5273 fins el km 9 si venim de Joanetes o la BV-5224 fins el km 25 si venim de Torelló. Aquesta carretera era, fins la construcció del polèmic túnel de Bracons, la que servia d’enllaç entre la Garrotxa i Vic. Podem deixar el cotxe en el mateix coll ja que hi ha espai suficient en les immediacions per poder deixar-ne uns quants.

FITXA TÈCNICA

Pujada acumulada: 950 m

Alçada mínima-màxima: 1126-1506 m

Distància aproximada: 11,60 km

Temps aproximat sense parades : 4h 15m

Ruta circular: Si

Dificultat: 2 sobre 5

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT

Seguir la direcció correcta per iniciar la marxa és molt senzill ja que la serralada del Puigsacalm destaca al nord (a la dreta mirant cap a la província de Barcelona). Així doncs caldrà que pugem per la penya que hi ha a tocar de la carretera on hi destaca un rètol que ens fa saber que estem seguint el GR-151-1 i que si seguíssim el camí en sentit contrari (cap el sud a la collada de Bracons) aniríem al Santuari de Cabrera tot passant pel refugi de Sant Miquel.

La quantitat de senyals que trobem en aquest primer tram sembla un caos que ens dona una idea de la quantitat de camins que comencen en aquest punt.

De moment però, nosaltres seguim els senyals indicatius del GR (blancs i vermells). Quan portem caminant poc més de 400 metres entrem en una zona de faigs i en un d’ells, a la nostra dreta, veiem indicat amb pintura vermella Puig de Tossell. Cal que prenem aquest desviament i que enfilem per la carena que ja no deixarem fins el collet de Clivillers.

Poc després, a l’alçada de la Roca del Corb, sortim de la fageda i guanyem vistes sobre la plana de Vic, el Matagalls i les Agudes. Tenim davant nostre el Tossell Xic, però abans d’arribar al seu cim cal superar una enfilada pujada.

Mentre la pugem veiem Montserrat, el Collsacabra… En finalitzar, arribem a un petit collet. Tot i que per seguir el nostre camí cal que girem a la dreta, paga la pena fer els dos o tres metres que ens separen d’un petit sortint per tenir una bona vista. Des del cim del Tossell Xic veiem al nord-oest el Pedraforca i el Cadí entapissats de neu.

Passat aquest punt tornem a entrar a la fageda i en sortir de la mateixa veiem al davant, imponent, el Tossell Gros, distingible per la senyera que el corona.

A l’esquerra veiem encara el Pedraforca i la serralada del Cadí, a la dreta la Vall d’en Bas i darrere nostre Montserrat. En la llunyania sembla que albirem el mar…

La pujada és aquí molt forta i cal ajudar-se de les mans en algun punt. En arribar a un collet girem a la dreta per tenir el Tossal Gros totalment a la vista i pujar fins el seu cim.

Només ens cal enfilar la pujada mantenint el filat que trobem a la nostra dreta. Les vistes des d’aquest cim son excel·lents: Pedraforca, Pirineu oriental, el mar, Puigsacalm, Collsacabra, Agudes, plana de Vic, Montserrat… També destaca a l’oest el Santuari de Bellmunt. Deixem el cim no sense abans donar una ullada al curiós pessebre que hi ha als peus de la senyera, fet amb tres culleres i una forquilla.

Seguim el nostre camí descendint del Tossell Gros entre la neu que ha caigut uns dies abans. Durant la baixada veiem a la nostra esquerra la població de Vidrà.

Pocs metres després el camí gira a la dreta, seguint sempre la carena. El filat que trobarem la ressegueix i per tant només cal mantenir-lo a la nostra dreta per tal d’estar segurs de que anem pel bon camí.

Durant aquesta part del trajecte el camí es força planer i algun tram ens permet veure amb claredat el cim del Puigsacalm. Tot passejant arribem fins els Rasos de Clivillers on només ens cal resseguir el filat que tenim al davant fins trobar la porta que ens permetrà arribar fins el collet de Clivillers. El petit tram entre els rasos i el collet de Clivillers el tornarem a fer en sentit invers quan tornem del cim del Puigsacalm.

El collet de Clivillers constitueix la cruïlla que dona accés al pas dels Burros tal i com veiem en el rètol del camí.

Aquí podem decidir si fer el pas dels Burros ara (durant el camí de pujada) o després (durant el camí de tornada).

Nosaltres preferim fer el pas durant el camí d’anada ja que d’aquesta manera farem el tram que va des del coll de Joanetes al Puig del Llop de pujada ja que intuïm que trobarem glaç en aquella ombrívola zona i fer-lo de baixada seria una mica més dificultós.

Girem doncs a la nostra dreta en el collet de Clivillers, tal i com ens indica el rètol que hi ha, i baixem seguint els senyals grocs. Caldrà que desgrimpem un petit tram i que baixem amb cura ja que es tracta d’una zona relliscosa en cas de pluja o glaçades.

En pocs minuts trobem un rètol que ens indica que cal seguir el camí per arribar a Santa Magdalena i que baixant a la nostra dreta arribarem a Joanetes. La veritat es que sembla impossible que per aquesta banda pugi un camí, però sens dubte deu d’existir un pas entre els penya-segats.

Seguim el nostre camí pel pas dels Burros gaudint d’unes bones vistes. El camí transcorre amb el cim del Puigsacalm a la nostra esquerra i boniques vistes sobre la Vall d’en Bas.

Veiem també les Preses i Olot i, més enllà, el Santuari de la Mare de Déu del Mont i Rocacorba. Molt més a prop i a la nostra dreta està present l’ermita de Sant Miquel, actualment refugi del GeieG.

El camí entra en una agradable fageda on veiem un esquirol que s’amaga ràpidament en sentir-nos. Ja fora de la fageda, descobrim una zona de roques planes plenes de fòssils de petxines senyal inequívoc de que la zona havia estat sota el mar.

Ja a punt de finalitzar el pas dels Burros trobem una corda fixada a la roca que ens facilita el pas per un tram estret. És aquí on veiem 6 voltors sobrevolant el Puig Corneli (just davant nostre) que es dirigeixen cap el punt on som. Alguns d’ells passen tan a prop que sentim clarament el soroll que fan al batre les ales durant el vol.

Finalitzem el pas dels Burros al coll de Joanetes on trobem un rètol indicatiu. Si seguim recte podem anar al Puig Cerverís i a l’ermita de Santa Magdalena (és recomanable acostar-s’hi si no hi heu estat mai). També trobareu a pocs metres en la mateixa direcció el camí que baixa a l’esquerra en direcció a les Olletes i la pista que porta fins el salt de Sallent. El nostre camí aquesta vegada no és cap d’aquests si no que hem de girar a l’esquerra i seguir en direcció al Puig dels Llops. El camí, a més d’estar indicat pel rètol està marcat amb senyals blaves i vermelles.

En uns minuts trobem una cadena al costat del camí que facilita el pas. El corriol que seguim ens dona ara vistes a Santa Margarida i Olot amb el Bassegoda al fons i poc després, en passar per dos ganxos que fan la feina d’esgraons, veiem Sant Privat d’en Bas. Aquest tram cal fer-lo amb compte si està glaçat, cosa que degut a la poca insolació que rep és habitual aquí si han baixat les temperatures.

Finalment i després de fer un gir de 180 graus a mig camí, sortim a la carena plana que ens porta directament al cim del Puigsacalm. Just al nostre davant veiem un petit cim amb una senyera. Es tracta del Puig dels Llops. Paga la pena acostar-nos-hi, la pujada és mínima, per tenir una bona vista de l’entorn incloent el cim del Puigsacalm.

Ara ja només ens queda un passeig, prenent la carena en direcció sud-oest, per arribar al cim del Puigsacalm. Només cal tenir en compte que en arribar a una porta de fusta cal seguir carena amunt (el camí que segueix recte és una drecera que tornem a trobar passat el cim).

El cim del Puigsacalm és ple de gent (cosa gens estranya) i tot i que la neu caiguda uns dies abans ja és fosa al cim, ha deixat un gran fangar que fa difícil la pujada i sobre tot la baixada del darrer tram del cim.

En aquest punt cal girar a l’esquerraDeixem el cim i la gent Deixem el cim enrere i baixem del cim fins un rètol proper que ens indica el camí en direcció a la collada de Bracons. Ara el camí està indicat amb senyals de color blanc i verd. En un moment ja som de nou al collet de Clivillers on havíem iniciat el camí del pas dels Burros i poc després, pel camí ja conegut, sortim als rasos de Clivillers passant per la porta de fusta que ja hem creuat en sentit contrari.

Una vegada creuada la porta i ja en els rasos de Clivillers, cal que girem 90 graus a la nostra dreta i caminem amb la tanca a la nostra dreta. A pocs metres veurem els rètols dels rasos de Manter que ens indiquen que cal que girem 90 graus a la nostra esquerra per tal d’anar a buscar la font Tornadissa i la collada de Bracons.

  

Així doncs, hem de travessar el prat deixant a la nostra dreta els arbres que trobarem i tot seguit baixar fins la font Tornadissa que es troba a l’ombra dels faigs.

Seguint els senyals blaus i vermells i també els grocs, sortim en poca estona a la cruïlla de Vidrà. Aquí un rètol ens indica que si girem a la dreta anirem fins aquesta població. Nosaltres hem de girar a l’esquerra en aquesta pista.

Ara ja estem al GR-151 on havíem començat la ruta i ja només ens queda seguir-lo fins arribar a la collada de Bracons. Trobem, a mes dels senyals blancs i vermells del GR, els ja esmentats grocs i també els blaus i vermells.

La pista es torna un corriol i baixa per una fageda fins arribar a la collada de Sant Bartomeu. En aquest petit coll dins del bosc hi ha un pal de fusta clavat a terra amb senyals grocs i del GR i un rètol que ens indica on som. 

Girem a l’esquerra baixant decididament entre faigs fins arribar al desviament on havíem pres el camí de la carena que puja al Tossell Xic. Ara el camí ja ens és conegut i en pocs minuts tornem a la collada de Bracons.

DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES

#	Localització	Temps	Distància	Alçada
0	Coll de Bracons	0h 00m	0,00 km	1133 m
1	Desviament	0h 11m	0,40 km	1215 m
2	Tossell Xic	0h 25m	0,90 km	1327 m
3	Tossell Gros	0h 43m	1,50 km	1462 m
4	Rasos de Clivillers	1h 10m	2,90 km	1418 m
5	Collet de Clivillers	1h 16m	3,20 km	1420 m
6	Baixada a Joanetes	1h 30m	3,60 km	1310 m
7	Corda	2h 05m	5,10 km	1320 m
8	Coll de Joanetes	2h 11m	5,30 km	1298 m
9	Cadena	2h 18m	5,50 km	1345 m
10	Puig dels Llops	2h 41m	6,40 km	1484 m
11	Inici drecera	2h 49m	6,90 km	1465 m
12	Puigsacalm	2h 54m	7,20 km	1513 m
13	Fi drecera	2h 58m	7,40 km	1465 m
14	Collet de Clivillers	3h 04m	7,70 km	1420 m
15	Rasos de Clivillers	3h 10m	8,00 km	1418 m
16	Rasos de Manter	3h 15m	8,30 km	1380 m
17	Font Tornadissa	3h 24m	8,70 km	1300 m
18	Cruïlla Vidrà	3h 29m	9,00 km	1265 m
19	Collada de Sant Bartomeu	3h 50m	10,10 km	1250 m
20	Desviament	4h 07m	11,00 km	1215 m
21	Coll de Bracons	4h 15m	11,50 km	1133 m