Vall-de-roures i rodalies. Riu
Matarranya – El Parrissal.
Del 19/8/2015 al 22/8/2015.
DIMECRES 19/8/2015:
Sortim de Terrassa 9:45' direccio a l’autopista de Tarragona. Sortim a Tortosa , són 195,4Km i 1h45' .
A Tortosa tirem cap a Roquetes uns 15'.
Agafem la crta. C-12, fem uns 15 Km i desviament a l'esquerra per agafar la crta. N-230b , està indicat Vall-de-roures.
Fem uns 17 km i, nou desviament a l'esquerra amb indicació , Vall-de-roures ( crta. T-333) que va directa a
Vall-de-roures (Valderrobres , en castellà) que és el poble on esterem hospedats (Hotel El Castell).
De Tortosa a Vall-de-roures, són 56 km i una hora.
Total Terrassa a Vall-de-roures, 251 km i unes 3 hores.
Abans de Vall-de-roures, a l'esquerra veiem les muntanyes rocoses dels Ports, destaquen les Roques de Benet.
També, uns 35 Km, abans de Vall-de roures, al marge de la carretera hi ha unes pedres curioses amb un o dos forats i un metre
d’alçada més o menys (no sé el seu significat, miraré de trobar-lo). Fins , Vall-de-roures en veiem 5 o 6. Aquestes pedres , també les hem vist en altres indrets de la zona del Matarranya.
Arribem a Vall-de-roures, a les 12h45'.
Anem a l'Hotel de nom El Castell (a 50 metres del Castell de Vall-de-roures), deixem l'equipatge i ens donen una habitació de somnis (nº:304 Romaní).
Dinem a les 14h a l'Asador - Restaurant Baudilio (un dels millors de Vall-de roures).
- Pernil DO Terol.
- Amanida Baudilio.
- Carpaccio de llagostins a l'aroma de tòfona.
- Xai del Mataranya.
- Xuletó de vaca del País Basc de 600 g
- Vi Sang de Corb. DO Terra Alta. Varietats: Garnatxa negra (40%), garnatxa peluda (20%) i samsó (40%).
A les 16h, sortim a visitar el poble d'Arnes (Terra Alta - Catalunya), abans d'arribar-hi veiem les muntanyes dels Ports d'Arnes.
Un cop a Arnes , visitem l'espectacular Ajuntament del s.XVI i l'Església.
També, tocant a l'Ajuntament hi ha un mirador dels Ports d'Arnes, amb el nom de les roques.
D'Arnes anem amb direcció a Vall-de-roures, fem 6,8 km i a la dreta hi ha un indicador al poble de Calaceite ( provincia de Terol) , a 17 km, l'anem a visitar
Abans pasem per Cretas, hi ha l'església de l'Assumpció del s.XVI, casc antic ( s.XII-XVIII) i l'ermita de La Misericòrdia s. XVI. Ho visitem.
Seguim cap a Calaceite, hi ha 11 km. Arribem a les 18h15', a aquest preciós poble. Veiem el casc antic i l'espectacular església.
De tornada, anem a veure els “Túmulos funerarios ibéricos”, estan a 8 km de Calaceite a l'esquerra, si pot anar amb cotxe (anada i tornada 3,4 km). Hi ha tres conjunts de tombes i un de gravats.
De Calaceite, tornem a Vall-de-roures, son 21 km. Arribem a les 20 h.
Sopem a l'hotel:
- Espàrrecs DO Navarra amb salmó i salsa tàrtara.
- Borratges (borrajas, en castellà) amb cloïsses i arròs del Delta.
- Bacallà al pilpil amb gules saltejades
- Gambes amb sofregit d’all i suc se llimona.
- Cava Brut Nature.
DIJOUS 20/8/2015:
A les 11h visita al Castell del s.XIV, l’Església Santa Maria la Major del s. XIV-XV i el museu (els tres edificis estan un al costat de l’altre).
A Les 13h visita al poble de Vall-de-roures: carrers, places, racons ...
Dinem a l'Hostal del Salt a les 13h45'.
A les 15h, anem a visitar el bonic i espectacular poble de La Fresneda. Agafem la crta. d'Alcañiz , fem 8,9 Km i ens desviem
a l'esquerra ( esta indicat).
Arribem a La Fresneda, són 11,2 Km des de Vall-de-roures i 20'.
Visitem :
- Capilla Nuestra Sra. del Pilar del s.XVII
- Iglesia parroquial Nrta. Sra. de Las Nieves del s. XV
- Castillo Calatravo s. XVI (en runes).
- Palacio de La Encomienda del s.XVI.
- Cárcel y Centro Arqueológico.
- Ermita de Santa Bárbara.
- Ayuntamiento del s.XVI
A les 17h45' anem a visitar al Santuari de Ntra. Sra. de Gracia (està fora del nucli urbà) . Després de fer 5,8 Km de pista amb bon estat, arribem al santuari (convent) en runes ( 20'). Al seu aspecte fa pensar que havia estat molt important, amb runes i tot és fabulós . A Catalunya l’hauriem restaurat, sense cap dubte.
A les 18h30' deixem el santuari i seguint per la pista sense saber on va. Fem uns 4 Km i arribem a una cruïlla amb indicació a l'esquerra per anar al poble de La Fresneda. Fem 3 Km més i ja som al poble.
En resum: hem fet una pista de 12,8 km en cercle. La pista amb molt bon estat, moltes pinedes, camps d'ametllers i camps d'oliveres. Arribem a La Fresneda a les 19 h.
Anem cap a Vall-de-roures donant per acabades les excursions del dia.
Sopem a l'hotel.
DIVENDRES 21/8/2015:
A les 9h10’, sortim cap a Beseit ( Beceite) per fer l'excursió del Parrissal, on neix riu Matarranya.
De Vall-de-roures a Beseit hi ha 6,5 km. Pasem el poble (el visiterem de tornada) i anem cap al Parrissal ( El Parrizal) , hi ha 6,2 kms fins el parquing on t’obligen a deixar el cotxe . Són les 10 h. De Vall-de-Roures al parquing del Parrissal hi ha 12,7 kms.
A les 10h comencem a caminar per anar veure el recorregut del riu Matarranya, molt a prop d’on neix.
Caminem 2h (entre anada i tornada) , pasem per passareles, tunels naturals, el paisatge és: sublim, preciós , bestial, brutal, espectacular, …
Durant el recorregut, veiem les pintures rupestres de La Fenellassa:
En l'actualitat, es conserven vuit figures i part d'una altra. Es tracta de quatre genets que cavalquen de peu sobre quatre èquids.
Les pintures de la Fenellosa, estan situades en una paret rocosa singular propera a la font de la Fenellassa que els dóna nom i que estimula la sacralització del lloc.
D'altra banda, resulta significatiu el fet que les pintures fossin realitzades en una paret rocosa per la qual el riu Matarranya s'obre pas formant un espectacular estrenyiment del barranc, gairebé com si marquessin l'únic pas existent a la zona per remuntar el riu.
La interpretació del seu significat i finalitat resulta difícil, per la qual cosa alguns autors li atribueixen una gran càrrega simbòlica de tipus religiós i ritual.
Altres comentaris:
El riu porta molt poca aigua, per veure la meravella de lloc , agafarem unes 5 fotos d'internet del riu en el mes d'abril (que baixa molt ple).
Son les 12h i anem a visitar el poble de Beseit.
Visitem:
-L’Església del s. XVIII i l'Ermita de Santa Anna.
Beseit és un poble ple racons bonics a part de l'església.
De Beseit, anem a l'Embassament de Pena, hi ha 4,3 km . Bastant baix de nivell però extraordinariament bonic.
Tirem enrere per agafar la crta. per anar a Vall-de-Roures son les 13 h.
Dinem a Calaceite al restaurant Los Cazadores a les 14h15’.
A les 15h40’, anem a visitar al Poblat Ibèric de Sant Antoni a 1,1 km de Calaceite (molt interessant).
Després de veure el poblat, anem a l'Ermita de Sant Cristòfol. Hi ha 400 metres, des del poblat ibèric.
Visitem l'ermita, una altre joia de la zona del Matarranya.
L'Ermita és espectacular i en el seu entorn hi ha 5 capelles amb els episodis del calvari de Jesucrist.
A cada capella, hi ha una representació gràfica del calvari de Jesucrist i una frase (les capelles , estan tancades però per una reixa es pot fer foto de l’interior).
Hem anat a l’ermita per una pista i la tornada la fem per una altre amb la sorpresa de que, a 300 metres hi ha una altre capella la sisena, anem baixant i a 100 metres la setena, seguim i la vuitena a 200 metres de la setena, continuem 50 metres i la novena, seguim baixant i en uns 400 metres fins la fi de la pista al poble de Calaceite, , en trobem 4 més. En total, 13 capelles.
Tornem a Vall-de-roures .
Sopem a l' hotel.
DISSABTE 22/8/2015:
A les 10h, anem a veure més racons de Vall-de-roures i a fer compres.
Fem l’equipatge i a les 12h sortim cap a Terrassa. Són 251 Km i 2h30’.
Aribem a Terrassa a les 14h30’.
TOT HA SIGUT EXCEPCIONAL.
HEM FET ENTRE 500 I 600 FOTOS, CADASCUN.
Jordi i Turner
22-8-2015.
FEM CULTURA:
Jordi i Turner
22-8-2015.
FEM CULTURA:
A)VALL-DE-ROURES (Valderrobres, en castellà).
Vall-de-roures és una vila i municipi capital de la comarca aragonesa del Matarranya, dins la província de Terol.
Vall-de-roures és una vila i municipi capital de la comarca aragonesa del Matarranya, dins la província de Terol.
Geografia
Es troba situat en un tossal, i als seus peus passa el riu Matarranya. Entornejat d'altes muntanyes i de pinedes. Una d'aquestes elevacions és Penya Aznar o La Caixa, en forma de taula. D'entre els elements que defineixen el paisatge de Vall-de-roures, pocs són tan característics com aquesta roca amb forma d'antiga caixa de cabals, visible des de quasi qualsevol punt del territori.
Es troba situat en un tossal, i als seus peus passa el riu Matarranya. Entornejat d'altes muntanyes i de pinedes. Una d'aquestes elevacions és Penya Aznar o La Caixa, en forma de taula. D'entre els elements que defineixen el paisatge de Vall-de-roures, pocs són tan característics com aquesta roca amb forma d'antiga caixa de cabals, visible des de quasi qualsevol punt del territori.
La història que hi és associada és sorprenentment antiga. Les restes trobades a
dalt, diuen que ja era coneguda en els temps dels ibers, però la seua
importància com a element definitori comença en els temps de la dominació
musulmana, quan algunes fonts comencen a associar-la amb el Comte Aznar
Galindo, fundador del comtat d'Aragó. Segons pareix, ell mateix, o més
probablement algun dels seus continuadors, prengué "La caixa" com a
punt estratègic des del qual dirigir els seus atacs a les posicions musulmanes.
Des de llavors serà coneguda com a penya d'Aznar Lagaya, sent aquest últim una
deformació del vocable medieval que definia precisament una caixa.
Acabada la reconquista, Alfons II d'Aragó, en el seu document de donació a
l'arquebisbat de Saragossa, anomena la vall en què hui es troba Vall-de-roures
"Vall de la penya Aznar lagaia" definint-la amb tot el territori.
En els segles posteriors, La Caixa ha anat acumulant llegendes i històries i ha sigut des de refugi de pastors fins objecte de culte pagà, i havarribat fins al present sent el millor testimoni de les arrels més antigues de Vall-de-roures.
En els segles posteriors, La Caixa ha anat acumulant llegendes i històries i ha sigut des de refugi de pastors fins objecte de culte pagà, i havarribat fins al present sent el millor testimoni de les arrels més antigues de Vall-de-roures.
Monuments i llocs d'interès
Pont i Portal de Sant Roc
S'entra al nucli antic per un pont gòtic sobre el Matarranya. La construcció del pont pareix ser associada a la de les seues muralles, de manera que podríem datar l'inici de les obres per a construir-lo entorn de 1390, amb la petició que l'arquebisbe Garcia Fernàndez d'Heredia fa davant de Joan I d'Aragó per a construir aquestes fortificacions. Fóra molt més difícil afirmar amb seguretat la data de la seua conclusió, segurament a començ del segle XV i essent Vall-de-roures davall la prelatura de Dalmao de Mur, responsable també de les plantes més altes del nostre castell.
Es tracta d'un pont completament medieval, de quatre forats, extremadament sòlid i proveït de tallamars en forma de falca pensats per a protegir-lo de fortes riuades i evitar l'acumulació de troncs. En el segle XVI s'instal•la sobre el seu últim tram l'ajuntament, modificant per tant l'aspecte del pont en el seu tram final en connectar-se amb la plaça.
El pont travessa l'antiga porta principal d'accés al recinte murallat. A final del segle XVI aquest portal va ser consagrat a Sant Roc, protector davant de les epidèmies i Patró de la població, hui en dia un dels portals millor conservats de tot el conjunt.
S'entra al nucli antic per un pont gòtic sobre el Matarranya. La construcció del pont pareix ser associada a la de les seues muralles, de manera que podríem datar l'inici de les obres per a construir-lo entorn de 1390, amb la petició que l'arquebisbe Garcia Fernàndez d'Heredia fa davant de Joan I d'Aragó per a construir aquestes fortificacions. Fóra molt més difícil afirmar amb seguretat la data de la seua conclusió, segurament a començ del segle XV i essent Vall-de-roures davall la prelatura de Dalmao de Mur, responsable també de les plantes més altes del nostre castell.
Es tracta d'un pont completament medieval, de quatre forats, extremadament sòlid i proveït de tallamars en forma de falca pensats per a protegir-lo de fortes riuades i evitar l'acumulació de troncs. En el segle XVI s'instal•la sobre el seu últim tram l'ajuntament, modificant per tant l'aspecte del pont en el seu tram final en connectar-se amb la plaça.
El pont travessa l'antiga porta principal d'accés al recinte murallat. A final del segle XVI aquest portal va ser consagrat a Sant Roc, protector davant de les epidèmies i Patró de la població, hui en dia un dels portals millor conservats de tot el conjunt.
Casa dels Mols
És de final del gòtic, amb la clàssica lògia aragonesa (galeria exterior, ensostrada i coberta per davant) en la part alta.
És de final del gòtic, amb la clàssica lògia aragonesa (galeria exterior, ensostrada i coberta per davant) en la part alta.
Ajuntament
El segle XVI va ser una època de canvis en tot Europa. Les velles estructures de poder començaven a trontollar i nous corrents artístics aportaven formes diferents de construir i d'interpretar el món. En Vall-de-roures aquestes noves tendències es van cristal•litzar en la construcció de l'ajuntament. Símbol del progressiu augment de poder de la burgesia i els seus consells en detriment del poder de l'arquebisbat representat pel castell.
Es tracta d'un edifici inspirat en l'ajuntament d'Alcanyís, encara que ací s'afegiria una llotja amb fins comercials a més dels administratius i judicials que ja posseïa de per si l'edifici. Es construïx davall les ordes del mestre Antoni de Champanach dins de l'estil manierista i s'acaba en 1599, data que apareix esculpida en l'escut de la façana. Aquest escut té la peculiaritat d'aportar per primera vegada les figures de dues aixetes, un mascle i una femella, al tradicional escut del roure que ja simbolitzava Vall-de-roures des del segle XIII.
En 1847 s'encarrega al pintor Jerònim Palau de decorar la façana amb una pintura al•legòrica i en el qual fins i tot hui malgrat el deteriorament s, 'hi pode les paraules "pau", "unió" i "llibertat".
El 1929 l'ajuntament de Vall-de-roures va ser reproduït en el Poble Espanyol de Barcelona i des de llavors ha tingut diverses restauracions i reformes internes que han fet possible que a dia d'hui romanga el centre neuràlgic de l'administració local i la casa de tots els habitants de Vall-de-roures.
El segle XVI va ser una època de canvis en tot Europa. Les velles estructures de poder començaven a trontollar i nous corrents artístics aportaven formes diferents de construir i d'interpretar el món. En Vall-de-roures aquestes noves tendències es van cristal•litzar en la construcció de l'ajuntament. Símbol del progressiu augment de poder de la burgesia i els seus consells en detriment del poder de l'arquebisbat representat pel castell.
Es tracta d'un edifici inspirat en l'ajuntament d'Alcanyís, encara que ací s'afegiria una llotja amb fins comercials a més dels administratius i judicials que ja posseïa de per si l'edifici. Es construïx davall les ordes del mestre Antoni de Champanach dins de l'estil manierista i s'acaba en 1599, data que apareix esculpida en l'escut de la façana. Aquest escut té la peculiaritat d'aportar per primera vegada les figures de dues aixetes, un mascle i una femella, al tradicional escut del roure que ja simbolitzava Vall-de-roures des del segle XIII.
En 1847 s'encarrega al pintor Jerònim Palau de decorar la façana amb una pintura al•legòrica i en el qual fins i tot hui malgrat el deteriorament s, 'hi pode les paraules "pau", "unió" i "llibertat".
El 1929 l'ajuntament de Vall-de-roures va ser reproduït en el Poble Espanyol de Barcelona i des de llavors ha tingut diverses restauracions i reformes internes que han fet possible que a dia d'hui romanga el centre neuràlgic de l'administració local i la casa de tots els habitants de Vall-de-roures.
Palau
Malgrat ser un dels edificis més antics de Vall-de-roures, aquesta imponent construcció situada al peu del castell és també un dels que més ha sigut transformat pel pas del temps. Els primers documents que el mencionen daten del segle XVI, però és molt possible que estiguera en peu des de la primeria del XV. La seua funció original era la de servir com a seu per a la recaptació d'impostos i era, igual que el castell, propietat de l'arquebisbe de Saragossa. Esta relació amb el castell va donar lloc a certes peculiaritats en la seua construcció, com el fer que la planta baixa siga adossada a la muntanya i tinga un túnel de comunicació, segurament secret, per a arribar-hi. En el mateix edifici que el "palau" encara que probablement diferenciats, s'hi trobava l'antic hospital. Una mena d'alberg per a pobres propietat de l'església que va estar funcionant en estes dependències des del segle XVI fins al XIX, quan per causa de la desamortització passa a les mans de l'ajuntament i perdé progressivament la dita funció. Amb el pas del temps i ja entrat el segle XX, la funció de l'edifici seria la d'albergar les escoles municipals, la qual cosa es mantindria durant diverses dècades, i quedà després com a magatzem municipal. Hui en dia el que va ser l'edifici d'"el palau" és en bona part propietat privada, la part de propietat municipal és a l'espera d'albergar projectes d'interès comunitari
Malgrat ser un dels edificis més antics de Vall-de-roures, aquesta imponent construcció situada al peu del castell és també un dels que més ha sigut transformat pel pas del temps. Els primers documents que el mencionen daten del segle XVI, però és molt possible que estiguera en peu des de la primeria del XV. La seua funció original era la de servir com a seu per a la recaptació d'impostos i era, igual que el castell, propietat de l'arquebisbe de Saragossa. Esta relació amb el castell va donar lloc a certes peculiaritats en la seua construcció, com el fer que la planta baixa siga adossada a la muntanya i tinga un túnel de comunicació, segurament secret, per a arribar-hi. En el mateix edifici que el "palau" encara que probablement diferenciats, s'hi trobava l'antic hospital. Una mena d'alberg per a pobres propietat de l'església que va estar funcionant en estes dependències des del segle XVI fins al XIX, quan per causa de la desamortització passa a les mans de l'ajuntament i perdé progressivament la dita funció. Amb el pas del temps i ja entrat el segle XX, la funció de l'edifici seria la d'albergar les escoles municipals, la qual cosa es mantindria durant diverses dècades, i quedà després com a magatzem municipal. Hui en dia el que va ser l'edifici d'"el palau" és en bona part propietat privada, la part de propietat municipal és a l'espera d'albergar projectes d'interès comunitari
Castell-palau
L'origen del castell és incert. Les teories més recents ens porten fins a final del segle XII, però no és gens inhabitual la idea que siga molt més antic. L'única certesa és que està construït al voltant d'una roca natural (el cim de la qual fins i tot pot veure's en la seua segona planta) fortificada per a servir com a element defensiu, bé pels cristians en el procés de reconquista o per alguna de les cultures precristianes que van habitar estes terres.
A la fi del segle XIV, l'arquebisbe Garcia Fernández de Heredia comença la transformació del castell defensiu en un palau episcopal. Reconstruïx i amplia la planta baixa, la primera planta i deixa el seu segell personal en els nombrosos escuts heràldics que es troben en les seues estades. Garcia mor en 1411, però la seua tasca és continuada pels seus successors en el càrrec i molt especialment per Dalmau de Mur, responsable de la reconstrucció de la segona planta i part alta del castell.
Fins a final del segle XVII els arquebisbes de Saragossa van continuar de ser els Senyors del castell, començà després un progressiu abandonament i ruïna que el deixaria en un estat lamentable. En 1931 és declarat monument nacional, però les actuacions per a la seua reconstrucció no començarien fins a 1977, i especialment fins als anys 1982 i 1983, quan es recuperen voltes i sòls de bona part de l'antic palau.
Hui el castell de Vall-de-roures continua a enyorar la seua antiga esplendor, havent-se convertit en un espai per a la cultura on hi tenen lloc exposicions, congressos, actuacions de música i que mira al futur recordant el seu llarg passat.
L'origen del castell és incert. Les teories més recents ens porten fins a final del segle XII, però no és gens inhabitual la idea que siga molt més antic. L'única certesa és que està construït al voltant d'una roca natural (el cim de la qual fins i tot pot veure's en la seua segona planta) fortificada per a servir com a element defensiu, bé pels cristians en el procés de reconquista o per alguna de les cultures precristianes que van habitar estes terres.
A la fi del segle XIV, l'arquebisbe Garcia Fernández de Heredia comença la transformació del castell defensiu en un palau episcopal. Reconstruïx i amplia la planta baixa, la primera planta i deixa el seu segell personal en els nombrosos escuts heràldics que es troben en les seues estades. Garcia mor en 1411, però la seua tasca és continuada pels seus successors en el càrrec i molt especialment per Dalmau de Mur, responsable de la reconstrucció de la segona planta i part alta del castell.
Fins a final del segle XVII els arquebisbes de Saragossa van continuar de ser els Senyors del castell, començà després un progressiu abandonament i ruïna que el deixaria en un estat lamentable. En 1931 és declarat monument nacional, però les actuacions per a la seua reconstrucció no començarien fins a 1977, i especialment fins als anys 1982 i 1983, quan es recuperen voltes i sòls de bona part de l'antic palau.
Hui el castell de Vall-de-roures continua a enyorar la seua antiga esplendor, havent-se convertit en un espai per a la cultura on hi tenen lloc exposicions, congressos, actuacions de música i que mira al futur recordant el seu llarg passat.
Església de Santa Maria la Major
L'església, situada al costat del castell-palau, és un exemple de Gòtic llevantí de la província de Terol. Va començar la seua construcció en la segona meitat del segle XIV per l'Arquebisbe Pedro Lope de Luna, alçant aquest l'absis i els dos primers trams del temple.
Amb l'arribada de Garcia Fernández de Heredia a l'arquebisbat es conclou el tercer tram i el campanar, de construcció lleugerament posterior a l'edifici central, amb una randa perfecta entre el castell i l'església. Posteriorment, en el segle XVIII s'afegí una nova construcció, la sagristia encaixada junt amb l'absis del temple.
El segle XIX va veure un dels moments més foscos de l'església quan en 1877, el rector i els feligresos, després de veure com les seues peticions per a la reparació són ignorades, es veuen obligats a enderrocar la teulada del tercer tram, per constituir un seriós perill d'enderroc. Amb la pedra caiguda alcen un mur que deixa aïllada la part derruïda i que fins hui continua de tallar l'església sense que cap dels seus intents de restauració haja prosperat fins ara.
També la guerra civil va causar estralls en el temple destruint-ne el retaule renaixentista i causant seriosos danys a la decoració exterior, dambmnatges parcialment esmenats en 1966, quan una restauració popular del temple li tornà l'aspecte gòtic original, eliminant una gran part de la decoració posterior.
L'església de Santa Maria la Major s'ha utilitzat fins a gairebé l'estiu de l'any 2007, moment en el qual s'engegà un procés de restauració que encara no s'ha acabat.
L'església, situada al costat del castell-palau, és un exemple de Gòtic llevantí de la província de Terol. Va començar la seua construcció en la segona meitat del segle XIV per l'Arquebisbe Pedro Lope de Luna, alçant aquest l'absis i els dos primers trams del temple.
Amb l'arribada de Garcia Fernández de Heredia a l'arquebisbat es conclou el tercer tram i el campanar, de construcció lleugerament posterior a l'edifici central, amb una randa perfecta entre el castell i l'església. Posteriorment, en el segle XVIII s'afegí una nova construcció, la sagristia encaixada junt amb l'absis del temple.
El segle XIX va veure un dels moments més foscos de l'església quan en 1877, el rector i els feligresos, després de veure com les seues peticions per a la reparació són ignorades, es veuen obligats a enderrocar la teulada del tercer tram, per constituir un seriós perill d'enderroc. Amb la pedra caiguda alcen un mur que deixa aïllada la part derruïda i que fins hui continua de tallar l'església sense que cap dels seus intents de restauració haja prosperat fins ara.
També la guerra civil va causar estralls en el temple destruint-ne el retaule renaixentista i causant seriosos danys a la decoració exterior, dambmnatges parcialment esmenats en 1966, quan una restauració popular del temple li tornà l'aspecte gòtic original, eliminant una gran part de la decoració posterior.
L'església de Santa Maria la Major s'ha utilitzat fins a gairebé l'estiu de l'any 2007, moment en el qual s'engegà un procés de restauració que encara no s'ha acabat.
B) RIU MATARRANYA.
El Matarranya és un riu de la Franja de Ponent afluent per la dreta de l'Ebre. Neix als Ports de Beseit (comarca de Matarranya) a la Font del Teix, al nord-est del Tossal d'En Canader. Passa per Beseit, Vall-de-roures, on deixa enrere els ports i eixampla el seu llit. A continuació passa per la Torre del Comtei per Massalió després continua el curs pel Baix Matarranya, passant per Maella, Favara de Matarranya i Nonasp. Finalment s'endinsa en els últims contraforts de la Serralada Prelitoral Catalana fent encaixats meandres i desguassa a l'Ebre a l'est de Faió en el terme de la Pobla de Massaluca sota la Punta del Duc després de 100 quilòmetres de recorregut.
El Matarranya és un riu de la Franja de Ponent afluent per la dreta de l'Ebre. Neix als Ports de Beseit (comarca de Matarranya) a la Font del Teix, al nord-est del Tossal d'En Canader. Passa per Beseit, Vall-de-roures, on deixa enrere els ports i eixampla el seu llit. A continuació passa per la Torre del Comtei per Massalió després continua el curs pel Baix Matarranya, passant per Maella, Favara de Matarranya i Nonasp. Finalment s'endinsa en els últims contraforts de la Serralada Prelitoral Catalana fent encaixats meandres i desguassa a l'Ebre a l'est de Faió en el terme de la Pobla de Massaluca sota la Punta del Duc després de 100 quilòmetres de recorregut.
C) EL PARRISSAL.
Aquesta ruta transcorre per la part més occidental del massís dels Ports ja dins l’Aragó, els anomenats Ports de Beseit (o Beceite) a la província de Terol, dins la comarca aragonesa del Matarranya (o Matarraña). Aquesta comarca és fronterera amb la catalana del Montsià i la nostra ruta s’endinsarà lleugerament dins Catalunya però en la seva major part transcorre per terres aragoneses.
Aquesta ruta transcorre per la part més occidental del massís dels Ports ja dins l’Aragó, els anomenats Ports de Beseit (o Beceite) a la província de Terol, dins la comarca aragonesa del Matarranya (o Matarraña). Aquesta comarca és fronterera amb la catalana del Montsià i la nostra ruta s’endinsarà lleugerament dins Catalunya però en la seva major part transcorre per terres aragoneses.
La ruta del Parrissal és una de les caminades més coneguda dels Ports de
Beseit. Es tracta d’una ruta que ens permet remuntar el riu Matarranya fins el
seu naixement.
La primera part del camí (remuntar el riu Matarranya) requereix
caminar per la llera del riu i per passeres de fusta col•locades als punts on
es faria impossible avançar sense entrar a l’aigua. El camí sol ser practicable
fins a la zona coneguda com les Gúbies del Parrissal.
En aquest punt els tolls d’aigua fan impossible avançar sense entrar
completament a l’aigua. Així doncs en aquest punt tenim l’opció de posar-nos el
banyador (a l’estiu) o el vestit de neoprè (a l’hivern) i enginyar-nos un
sistema per dur les motxilles sense que es mullin. Afortunadament existeix el
Pas del Romeret que permet eludir aquest pas per l’aigua.
El pas del Romeret és una petita via ferrata (o un camí equipat exigent com
també la defineixen a l’enllaç anterior) que ens permet pujar fins a la part
alta del congost per baixar més enllà de la zona de ñes gúbies.
El pas és lent
mentre pujem pel Matarranya i només començarem a alleugerar-lo a la segona part
del camí.
Aquesta segona part ja s’allunya del riu i reprèn el camí de retorn
per boscos i prats. Aquí els camins son pistes i sendes que ens regalen amb
algunes bones panoràmiques d’aquesta zona dels Ports.
D) LA FRESNEDA (Terol).
Està a la llista dels 10 pobles més bonics d'Espanya.
SITUACIÓ
La Fresneda (La Freixneda, en català) és una Vila de la província de Terol, Comunitat Autònoma d'Aragó, a la Comarca del Matarranya.
La Vila va ser declarada "Conjunt Històric-Artístic" i en els edificis d'aquest magnífic conjunt urbà, que ha arribat fins als nostres dies, es continuen elaborant magnífics treballs de forja, pedra picada, cistelleria i brodats tradicionals.
Està a 11 Km de Vall-de-roures.
QUÈ VISITAR ?
-La Plaça Major, és un dels conjunts arquitectònics més harmoniosos i bells de tot Aragó, en ella destaca l'Ajuntament, conclòs en 1576 d'estil gòtic-renaixentista, amb àmplia Llotja.
-La Casa de l'Encomana, que data del segle XVI, va ser la residència del Comendador.
L'Església Parroquial, sota l'advocació de la Mare de Déu de les Neus de clar origen medieval, va ser reconstruïda, al segle XVII, amb estil renaixentista, el seu campanar octaedre destaca en el conjunt arquitectònic.
L'Església construïda al segle XVIII, en honor a la Mare de Déu del Pilar, és un bell edifici d'estil barroc, la façana constitueix un bell exemple de l'arquetip aragonès de portada-retaule.
Menció a part per la seva singularitat mereix el Convent dels Franciscans Mínims i l'Ermita de la Mare de Déu de Gràcia. La visita a aquest lloc és imprescindible i constitueix una de les més grates i inesperades sorpreses de tota la comarca.
Està a la llista dels 10 pobles més bonics d'Espanya.
SITUACIÓ
La Fresneda (La Freixneda, en català) és una Vila de la província de Terol, Comunitat Autònoma d'Aragó, a la Comarca del Matarranya.
La Vila va ser declarada "Conjunt Històric-Artístic" i en els edificis d'aquest magnífic conjunt urbà, que ha arribat fins als nostres dies, es continuen elaborant magnífics treballs de forja, pedra picada, cistelleria i brodats tradicionals.
Està a 11 Km de Vall-de-roures.
QUÈ VISITAR ?
-La Plaça Major, és un dels conjunts arquitectònics més harmoniosos i bells de tot Aragó, en ella destaca l'Ajuntament, conclòs en 1576 d'estil gòtic-renaixentista, amb àmplia Llotja.
-La Casa de l'Encomana, que data del segle XVI, va ser la residència del Comendador.
L'Església Parroquial, sota l'advocació de la Mare de Déu de les Neus de clar origen medieval, va ser reconstruïda, al segle XVII, amb estil renaixentista, el seu campanar octaedre destaca en el conjunt arquitectònic.
L'Església construïda al segle XVIII, en honor a la Mare de Déu del Pilar, és un bell edifici d'estil barroc, la façana constitueix un bell exemple de l'arquetip aragonès de portada-retaule.
Menció a part per la seva singularitat mereix el Convent dels Franciscans Mínims i l'Ermita de la Mare de Déu de Gràcia. La visita a aquest lloc és imprescindible i constitueix una de les més grates i inesperades sorpreses de tota la comarca.
E) CALACEITE (Calaceit, en català).
SITUACIÓ
Calaceit, és un municipi de la Comarca del Matarranya, a la província de Terol, comunitat autònoma d'Aragó
Capital cultural de la comarca, es troba situada entre les localitats de Caseres, Massalió, Arenys de Lledó i la Vall del Tormo, una zona amb influències de terres catalanes i valencianes, que han creat uns costums, històries i paisatges, capaços de sorprendre al viatger que es s'endinsi en aquestes terres.
QUÈ VISITAR ?
Calaceit té un gran valor i bellesa arquitectònics. El seu casc urbà va ser declarat Conjunt d'Interès Històric Artístic i Bé d'Interès Cultural.
El centre s'articula al voltant de la plaça Major i el Temple Parroquial. D'aquest nucli parteixen tres vies principals que travessen la població i que connecten amb les capelles-portals, de la Verge del Pilar, Sant Antoni, i la desapareguda Mare de Déu del Rosari.
La seva estructura urbana té dos nuclis elevats originaris, la Torreta i el Castell, i destaca l'abundància de cases pairals. Al llarg del s. XVIII i principis del XIX hi va haver un període d'eclosió arquitectònica en què es van construir moltes cases (es poden observar els seus escuts a les portades) com a indici de prosperitat econòmica a causa del cultiu de l'olivera del qual Calaceit ha estat històricament màxim productor de la zona.
Entre els llocs a visitar a la localitat destaquen:
-L'Ajuntament.
-Església Parroquial de l'Assumpció.
-Portal-Capella Verge del Pilar.
-Portal-Capella de Sant Antoni.
-Capella de Sant Roc.
-Museu de Juan Cabré.
-Casa Moix.
-Casa Taller de Teresa Jassa: Moli de la Vila.
-La Bassa.
PATRIMONI ARQUEOLÒGIC
Poblat Ibèric de Sant Antoni. El poblat està situat a l'extrem meridional de la serra de Sant Cristòfol i va ser declarat Bé d'Interès Cultural.
Es va haver d'ocupar al segle V a.C. i la seva destrucció sobre el 200 a.C. Es distingeixen dos nuclis i està envoltat per un fossat i una gran muralla de carreus amb una torrassa de planta semicircular.
SITUACIÓ
Calaceit, és un municipi de la Comarca del Matarranya, a la província de Terol, comunitat autònoma d'Aragó
Capital cultural de la comarca, es troba situada entre les localitats de Caseres, Massalió, Arenys de Lledó i la Vall del Tormo, una zona amb influències de terres catalanes i valencianes, que han creat uns costums, històries i paisatges, capaços de sorprendre al viatger que es s'endinsi en aquestes terres.
QUÈ VISITAR ?
Calaceit té un gran valor i bellesa arquitectònics. El seu casc urbà va ser declarat Conjunt d'Interès Històric Artístic i Bé d'Interès Cultural.
El centre s'articula al voltant de la plaça Major i el Temple Parroquial. D'aquest nucli parteixen tres vies principals que travessen la població i que connecten amb les capelles-portals, de la Verge del Pilar, Sant Antoni, i la desapareguda Mare de Déu del Rosari.
La seva estructura urbana té dos nuclis elevats originaris, la Torreta i el Castell, i destaca l'abundància de cases pairals. Al llarg del s. XVIII i principis del XIX hi va haver un període d'eclosió arquitectònica en què es van construir moltes cases (es poden observar els seus escuts a les portades) com a indici de prosperitat econòmica a causa del cultiu de l'olivera del qual Calaceit ha estat històricament màxim productor de la zona.
Entre els llocs a visitar a la localitat destaquen:
-L'Ajuntament.
-Església Parroquial de l'Assumpció.
-Portal-Capella Verge del Pilar.
-Portal-Capella de Sant Antoni.
-Capella de Sant Roc.
-Museu de Juan Cabré.
-Casa Moix.
-Casa Taller de Teresa Jassa: Moli de la Vila.
-La Bassa.
PATRIMONI ARQUEOLÒGIC
Poblat Ibèric de Sant Antoni. El poblat està situat a l'extrem meridional de la serra de Sant Cristòfol i va ser declarat Bé d'Interès Cultural.
Es va haver d'ocupar al segle V a.C. i la seva destrucció sobre el 200 a.C. Es distingeixen dos nuclis i està envoltat per un fossat i una gran muralla de carreus amb una torrassa de planta semicircular.
