Dolmen de Ca l'Arenes i Santuari del Corredor. (Dosrius, el Maresme).
Passejada molt agradable pels bonics boscos mediterranis del Corredor. De camí,
a més, el dolmen de ca l'Arenes i el santuari del Corredor.... i a la tardor,
amb una mica de sort, algun carlet o algunes trompetes de la mort.
LA RUTA - FITXA TÈCNICA :
-Quilòmetres: 10,1
-Desnivell: 450 m.
-Durada: 3 h 30' (amb parades).
-Dificultat: baixa.
-Circular: si.
-Ben senyalitzada amb pals amb marques blanques i verdes (SL-C 80), la baixada coincideix, en part, amb els GR-92, marques blanques i vermelles).
-Inici a l'aparcament de can Bosc (a la pista que porta al Santuari del Corredor). TRACK Wikiloc
ITINERARI:
Inicio l’excursió a l'aparcament de can Bosc (a la
pista que porta al Santuari del Corredor), sobre les 10h30’.
Em passejo pels boscos del Corredor: suredes, alzinars
i pinedes... on la gent encara hi busca bolets. M’haig de contenir una mica per no
deixar estar la caminada i posar-ne a buscar.
M’ajuda el fet
que, com sempre, començo a caminar tard i no em conec la zona i no sé si n’hi
ha pocs o molts (tot i que cap al final del camí veure alguna cistella força
plena de carlets i, especialment, de trompetes de la mort).
D’entrada la caminada passa per un antic pou de glaç, força ben conservat, i la font del Ferro (les concrecions vermelles al voltant del doll d’aigua sembla que en donen fe). No puc evitar tastar-ne l’aigua: té un gust estrany però no és del tot dolenta.
Tot seguit, més boscos fins al dolmen de Ca l’Arenes, un cromlec del final de neolític (3000-2500 aC), reconstruït i amb una molt bona explicació. Tot seguit més boscos fins al Santuari del Corredor, d’estil gòtic tarda (del segle XVI).
Hi ha un restaurant, que fa bona pinta per fer-hi un bon esmorzar (a tenir-ho
en compte en alguna altre sortida), però jo porto entrepans per dinar, i ho
faig poc més avall.
Més boscos, mediterrània pura, fins al cotxe. Un passeig agradable i que val la pena. Llàstima, però, que per sort o desgràcia, aquests mateixos boscos bonics... amaguen unes vistes que en algun punt fan cara de ser molt boniques.
Santuari del Corredor.
Fem
cultura:
El Santuari
de la Mare de Déu del Corredor es troba molt a prop del cim (633,5 msnm) de la serra del
Corredor, a 633,5 msnm, dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor en el terme municipal de Dosrius. És d'estil gòtic tardà, i fou bastit a finals del segle XVI.
És un centre de
devoció a la comarca i té una gran tradició l'aplec de dilluns de Pasqua, tant per a la comarca del Vallès com del Maresme. Té
uns goigs dedicats per a cantar-li a Mare de Déu: "Cantarem Verge
lloada, vostres goigs amb gran amor. Siau la nostra advocada, patrona del
Corredor...". El santuari depèn de la parròquia de Sant Andreu
del Far.
Descripció
El santuari es
troba adossat a una casa de masovers. Tot el conjunt es troba envoltat per una
paret que els protegeix.
La planta de la
nau és de creu llatina, i hi ha dues petites capelles
laterals al creuer. En un petit cambril, cambra elevada i accessible situada al
darrere de l'altar, s'hi venera la Mare de Déu dels Socors. Envoltant el
cambril destaca el retaule major, obra cinccentista. El campanar és una torre
quadrada rematada per merlets i amb gàrgoles als angles.
El presbiteri queda tancat per una reixa de ferro forjat, de
l'estil del temple; a l'interior hi ha un retaule d'estil plateresc, del segle XVIII, el qual fou salvat de les
destrosses l'any 1936.
Té un campanar
de torre amb planta quadrada, fet amb pedra granítica, que sobresurt de la
coberta de la nau. Al segon pis, on hi ha instal·lades les campanes, s'hi obren
les finestres d'arc de mig
punt i allargades.
El cos de coronament conserva un grup de mènsules força interessants i un grup de merlets de forma escalonada.
A l'exterior de
l'església, al davant mateix, hi ha una gran columna de pedra aïllada. A la
façana lateral hi ha l'accés a l'església i a l'habitatge. Aquest té un pas que
el comunica amb el temple.
Història
L'origen del santuari seria una capella que cap al 1530 va construir el pagès Salvi Arenes,
de la parròquia de Sant Andreu del Far. Obra d'aquest mateix seria la imatge
original de Nostra Senyora del Socors, que el 1815 fou substituïda per una imatge
nova, i desplaçada a una altra ubicació dins del santuari. El 1920 fou traslladada a la rectoria de Llinars del Vallès, d'on desaparegué durant un saqueig el juliol de 1936.
