Excursionisme

Benvinguts al meu bloc d'Excursionisme. Sóc des de fa molts anys un gran aficionat a fer excursions, En aquest bloc, publicaré els meus itineraris detallats de diferents excursions, bàsicament, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc Agroforestal de Terrassa, a la Vall de Camprodon, a la Garrotxa, a Montserrat, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la Serra de Marina, Parc Natural del Montseny,...També alguna poesia meva, sóc un amant de la poesia.

Espero que us agradi i pugui ser-vos útil per fer excursions.


Una abraçada,

Jordi

sábado, 16 de abril de 2016

Vila Romana de Sant Amanç i Castell i Església de Rajadell. (Rajadell, el Bages).



Vila Romana de Sant Amanç i Castell i Església de Rajadell. (Rajadell, el Bages).

Per un dels PRs més mal marcats que he vist mai, caminada bonica per Rajadell, tot recorrent part del seu patrimoni cultural, que va des de barraques de pedra seca fins a una vila romana, passant per diferents ermites.


LA RUTA - FITXA TÈCNICA :

-Quilòmetres: 14,2

-Desnivell: 450 m.

-Durada: 3 h 30'.

-Dificultat: baixa (però difícil orientació).
Circular: Si.

-Inici a l'estació de tren de Rajadell.

-Pèssimament senyalitzada com a PR-C 75, almenys en alguns trams, però amb cruïlles en que hi podem haver dubtes i alguna en què pot ser fàcil equivocar-se. Millor una molt bona ressenya i/o un bon mapa i/o TRACK Wikiloc.

ITINERARI:

Deixo  el cotxe a l'estació de Rajadell i començo a caminar. El primer tram és planer, però més aviat lleig.

Tot i això, porta a una de les parades més interessants de l'excursió d'avui: la vila romana de Sant Amanç, un dels millor jaciments romans de la Catalunya Central (malgrat està partida per l'Eix). Era una vila senyorial datada entre els segles I i VI aC.
Tot marxant m’arribo  al nucli de Viladés (ben a prop de la vila).

Al voltant de l'ermita de Sant Amanç, d'origen romànic, es va formar una sagrera, integrada per set o vuit masos, disposició que encara es pot veure actualment.

A partir d'aquí el camí s'enfila per una pineda de pi blanc. De seguida, però, el camí es torna més planer i alternem més pinedes de pi blanc i camps de cereal... sempre a ple sol. I avui fa calor.

En aquest tram passo pel ca n'Oliver, una masia fortificada, amb una capella en una banda (de Santa Magdalena), i un forn de maons, ben conservat, en l'altre.

Poc després comença la baixada, pel tram més mal indicat del camí.

Ja al final de la baixada només em queda la visita al petit i bonic poble de Rajadell. En destaca l'església de Sant Iscle i Santa Victòria, d'origen romànic (a la façana en queda un timpà reaprofitat per emmarcar una finestra) i reconstruïda a cavall entre l'estil gòtic i barroc. També el castell, ben visible però amb l'aparença d'un gran casal senyorial (fruit de les modificacions que ha anat patint amb el temps).

Arribo al cotxe a les 14 h, una miqueta més tard del que tenia pensat, però a temps per ser a dinar a casa, no massa tard.












 FEM CULTURA:


1.Vila Romana de Sant Amanç.

Fem cultura:


 El conjunt arqueològic de Sant Amanç de Viladés és integrat per una vil·la d'època romana, un assentament altmedieval i unes restes d'època ibèrica. Tot el jaciment és situat al vessant sud d'un serrat, travessat per la carretera C-25 en el tram que va de Rajadell a Calaf i que divideix el conjunt en dues parts: nord i sud.
Era una vila senyorial datada entre els segles I i VI aC.
La importància de la vil·la romana de Rajadell s’entén per la presència d'una via romana que unia les terres del sector de Manresa amb les de Calaf i Prats de Rei (antic municipi romà de Sigarra). L'itinerari d’aquesta via devia seguir forçosament molt de prop la riera de Rajadell al seu pas per la vil·la romana. El pas per aquest indret és el més adequat per desplaçar-se entre la comarca del Bages i la de l'Anoia, tal com indica l'oratori del Peric, situat al peu de la N-141g i paral·lel a l’Eix Transversal C-25. L'aspecte que ara té el jaciment es correspon amb la planta del baix imperi.
Actualment la carretera travessa el jaciment romà i divideix en dos sectors les restes de la vil·la romana. El sector nord es correspon amb la zona residencial o pars urbana, d'estructura allargada, on es localitzen les habitacions nobles i el conjunt de termes. El sector sud es troba en un terreny més planer i era destinat a la zona industrial i de treball (pars rústica).
A l'extrem occidental de la vil·la hi havia uns banys, caracteritzats per diferents espais climatitzats, amb àrees d’aigua calenta, tèbia i freda i amb el forn per escalfar el conjunt.
El cos principal de la zona residencial el formen tres estances, una de les quals conservava un mosaic policrom. L'original es troba al Museu Comarcal de Manresa, i a l'Ajuntament de Rajadell se'n pot veure la reproducció d'una part.

2.Església de Sant Iscle i Santa Victòria de Rajadell.

Fem cultura:

Tot i conservar vestigis d'una època anterior, l'actual església de Rajadell data dels segles XIV i XVII (moment en què la reconstruïren, ja que el 1471 les tropes de Joan II la van derruir juntament amb el castell).
L'exterior de l'església presenta una barreja d'estils: elements gòtics (parets frontals de la façana, nau central i parets laterals), un portal modern i, sobretot, un timpà amb un relleu de la crucifixió.
L'interior és d'una nau amb volta apuntada i quatre capelles laterals (del Roser, del Sant Crist, de Sant Isidre i del Santíssim). L'altar major tenia un retaule que constava de cinc cossos de fusta tallada i policromada de l'època barroca, obra del tallista Joan Grau. Durant la guerra civil fou cremat i actualment només se'n conserven algunes parts, que pertanyen a col·leccions privades.
A l'interior de l'església, a la capella del Santíssim, trobem quatre diorames permanents amb escenes de la Passió de Jesús, obra de l'escultor manresà Ramon Oms; i també hi trobem, des de començament del segle XXI, dos vitralls laterals obra de Carme Manubens.
Del conjunt, en destaca el campanar, fet per Joan Traginer, mestre de cases francès, del 1678 al 1682.
A la plaça de l'Església trobem la figura de “La noia de la plaça”, obra de l'escultor manresà Ramon Oms, al qual es va encomanar una escultura que reflectís el caràcter hospitalari del poble, tal com és la noia, que ofereix una cadira a tothom que visita la plaça.
A la plaça també trobem la font dels Bastoners de Rajadell, entitat amb molts anys de tradició. Actualment la plaça acull concerts musicals de gran qualitat al llarg de l'estiu i com a actes de la festa major.

3.Castell de Rajadell.

Fem cultura:

El Castell de Rajadell és un castell termenat del municipi de Rajadell (Bages) declarada bé cultural d'interès nacional. Es troba sobre un turó i fou, juntament amb l'església, l'origen del poble al qual pertany. Tot i que podem dir que correspon al gòtic (un dels murs i elements decoratius, que podrien ser dels segles XIII o XIV) i al segle XVII, és difícil, però, establir quines parts corresponen a cada moment perquè ha estat reconstruït diverses vegades.
Descripció
És un gran casal gòtic al centre de la població, en un puig molt degradat i en perill de ruïna. És un antic castell, una fortificació militar de base romànica, modificada al gòtic i ampliada als segles següents fins a adquirir la fesomia d'una masia fortificada gairebé de planta quadrada amb obertures a totes les cares que no li resten el seu aspecte fortificat. És format per tres cossos i s'hi conserven encara estances de les diferents etapes habitades, una petita cambra subterrània, la masmorra (que posteriorment es féu servir com a celler), a més de la sala d'armes, les alcoves, l'estable, la cuina, les habitacions, el menjador, les espitlleres de forma quadrada, la casa del masover, etc.
Història
Documentat des de 1063, amb el nom de Castri Ridagel o Castro Agello, segons la font. Aquesta obra gòtica orgull de la família Rajadell és un dels més grans i ben conservats de la comarca. Els Rajadell, senyors del terme, participaren en guerres com la de Provença, Navarra, Almeria, Sardenya i Mallorca. Els senyors són documentats a partir de l025 i especialment al 1113 vinculats a la família dels Cardona.
El castell i l'església van ser damnificats per les forces joanistes en el transcurs de la guerra de la generalitat contra el rei Joan II (1462-1472), després de la qual Joan berenguer de Rajadell reparà els desperfectes esmentats.
Durant el segle XIV i XV, el petit monestir de canongesses de Santa Llúcia de Rajadell estava sota el protectorat del senyor del castell. Els Rajadell el van vendre en pública subhasta durant la primera meitat del segle XVI a Francesc de Cruïlles. Posteriorment seria propietat de Bernat Aimeric que posseïa la parròquia de Monistrolet; al segle XVIII el castell va passar als Pignatelli que fa pocs anys el van vendre a particulars, també es van vendre els seus dominis al Bages i al peu del castell fragmentant-los en parcel·les les quals van donar lloc al naixement del poble de Rajadell.
Durant la guerra civil, el castell va ser requisat i utilitzat pel comitè revolucionari, i es van perdre pràcticament la totalitat dels objectes de valor que hi havia.

jueves, 14 de abril de 2016

Casanova de l'Obac -...- Font de la Portella.

















Casanova de l'Obac -...- Font de la Portella.

RECORREGUT:
Casanova de l’Obac - L’Obac Vell – Pou de Glaç – Turó Roig – Font de la Portella – Casanova de l’Obac.


OBSERVACIONS:
Sortida de Terrassa a les 11h: Terrassa amb cotxe, en direcció a Rellinars. Aparquem al pàrquing de la Casanova de l’Obac.

INTRODUCCIÓ:
Al vessant sud del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, el conjunt d'equipaments de l'Obac us ofereix una gran varietat de propostes a l'entorn natural. A l'Obac tota la família pot gaudir de la natura d'una manera activa i respectuosa.

UNA MICA D'HISTÒRIA DEL RECORREGUT. FEM CULTURA:

CASANOVA DE L'OBAC:
La Casanova de l'Obac és un antic mas vitivinícola de tres plantes i estil italianitzant, aixecat al començaments del segle XIX. I

Inaugurat com equipament l'any 1996, disposa d'espais i equipaments per al desenvolupament de programes culturals, de lleure, de formació i d'educació ambiental.

També ofereix espais i serveis per a seminaris, reunions de treball, celebracions, exposicions d'art i altres actes per a grups i entitats.

L'OBAC VELL:
Des de la Casa Nova de l'Obac s'arriba amb facilitat al mas de l'Obac Vell, en ple parc natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac.

Està documentat des del segle XII. S'hi poden veure edificis i ruïnes d'època diferent, que arrencarien en època romana o visigòtica i s'allargarien fins el segle XVIII, quan la família Ubach va abandonar el mas i es va traslladar a la Casa Nova.

Cal destacar una torre de planta quadrada, travessada per un portal amb volta de canó, amb una bestorre cilíndrica adossada. L'element més destacat, tanmateix, és un recinte quadrat amb l'aparell col•locat en opus spicatum, sistema de tradició romana utilitzat també en època altmedieval.

Pel que fa a la masia, va ser edificada l'any 1571.

Hi ha també una capella del 1719, restaurada modernament.

El conjunt va ser incendiat durant les guerres carlines i després abandonat.

EL POU DE GLAÇ DE L'OBAC VELL:
Els pous de glaç són construccions subterrànies grans i fondes, generalment de pedra seca, destinades a emmagatzemar gel i proveir-ne la població per al consum de tot l'any.

L'activitat dels pous de glaç o de neu es va desenvolupar durant el segles XVII, XVIII i XIX, coincidint amb un període relativament fred que s'ha anomenat la petita edat de gel.

Els pous de glaç es construïen a les obagues i fondalades que són indrets de microclima més fred. L'origen del glaç podia ser la neu, com és el cas dels dos pous de la serra de l'Obac, o el gel format a basses de rieres properes i posteriorment serrat en blocs de mides preestablertes, com és el cas dels dos pous de glaç de Manresa, el de la riera de Rajadell i el de la riera de Guardiola, o el del pou de Calders.

Els blocs de glaç o de neu compactada s'introduïen dins el pou, on l'ambient és manté fresc fins i tot a l'estiu, separats entre ells per capes de branques o de palla.

El pou s'omplia completament i es mantenia ben tapat. Quan hi havia comandes, el pou s'obria de nit i se'n treia el gel, la fugaç mercaderia que els traginers, amb les seves cavalleries, s'enduien ben embolcallada.

El glaç s 'utilitzava per conservar els aliments, en especial el peix, per refrescar begudes, per fer gelats i, molt especialment, amb finalitats mèdiques. El glaç d'origen natural va ser una matèria preuada i estratègica, essencial per a la vida a la ciutat.

Els pous de glaç van iniciar el seu declivi a finals del segle XIX, quan es va començar a difondre la fabricació de gel per mètodes artificials. Amb tot i això, no va ser fins l'any 1932 que els darrers pous de glaç en actiu de Catalunya, els de l'Avencó a Tagamanent (Vallès Oriental), van deixar de treballar regularment.
L'existència de pous de glaç a altitud tan baixa concorda amb la documentació que atribueix als segles XVII i XVIII un clima sensiblement més fred que el dels segles anteriors i posteriors.

Certament, aquest pou de glaç de la serra de l'Obac i els altres pous de glaç del Bages no haguessin pogut funcionar gaires anys a partir de la dècada del 1980. Ja sigui per la manca de nevades o de glaçades intenses, el negoci de gel natural hagués estat ruïnós.

Els nombrosos pous de Catalunya en indrets on actualment molts hiverns el glaç natural escasseja testimonien l'escalfament global.

EL TURÓ ROIG:
Té 681m, des d'on hi ha molt bones vistes. El nom li ve del color de la terra. És un turó curiós i bonic.

LA FONT DE LA PORTELLA:
La Font de la Portella a 660 m, és un dels indrets amb força encant del parc de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac.

Es troba en revolt del camí que va de la Casa Vella de l'Obac a les canals de Mura i del Llop, poc després del trencall al Turó Roig.

El nom de la font prové d'un antic mas, que va quedar deshabitat arran de les epidèmies de pesta i els seu terrenys va passar a ser propietat de la Casa Vella de l'Obac.

L'indret està presidit per una petita construcció rectancular de la que sobresurt la pica de la font. Al davant hi ha una gran bassa que s'ompla de l'aigua que raja.

Pels costats de la font i la bassa hi ha rocam cobert de molsa, alzines i, com a nota característica, tres grans plataners. Per radera dels arbres es pot veure el Turó Roig.

La Font de la Portella és un lloc molt visitat per la seva proximitat a la Casa Vella de l'Obac.

Excursió molt suau, una part habilitada per discapacitats.

El temps d’anada i tornada, és d’unes: 2 hores ( es pot fer tranquilament en 1h30’ ).

Arribada a Terrassa sobre les 14h.

EXCEL.LENT EXCURSIÓ AMB MOLTA FLORA I HISTÒRIA.

domingo, 10 de abril de 2016

Savassona. (Tavèrnoles, Osona).





















Savassona. (Tavèrnoles, Osona).

Fàcil, curta i molt complerta: tres ermites romàniques, un castell, roques amb gravats, una font, baumes, bones vistes i rouredes.

FITXA –TÈCNICA:

-Quilòmetres: 6,4

-Desnivell: ± 300 m.

-Durada: 2 h 30' (amb parades).

-Circular: si.

-Dificultat: baixa.


-De Tavèrnoles a Savassona només cal seguir els pals i les marques blanques i vermelles del GR 151, o les blanques i grogues del PR-C 40. Cal desviar-se per a anar a Sant Feliuet (pal indicador i visible).

Si ho volem fer fàcil el millor és recular per on s'ha vingut. Si la volem fer circular, però, no és complicat però cal seguir pel PR i el GR fins a trobar un pal (just abans d'una tanca elèctrica) i desviar-nos cap al Pla de Savassona.

Quan ens retrobem les marques i la carretera, cal travessar-la per anar fins al Castell. Passat el Castell, quan la pista es bifurca cal seguir la de la dreta, asfaltada, que gira i retorna cap al castell. Darrere seu cal pendre el camí que baixa per sota les baumes (camí ben cuidat i visible). Seguir-lo fins a trobar una pista, que hem d'agafar a la dreta. Més endavant en una bifurcació ben evident, cal anar a l'esquerra ja fins a Tavèrnoles. TRACK Wikiloc.


Nota: a la zona hi ha moltes opcions per allargar la caminada (com, per exemple, començar a Folgueroles o anar fins a Sant Pere de Casserres), i fins i tot per escurçar-la.

ITINERARI:

Començo a caminar a les tres a Tavèrnoles. Bé, de fet, gairebé només baixar del cotxe, faig la primera parada. A l’església romànica de Sant Esteve, llombarda del segle X, amb alguna modificació posterior del segle XI. És bonica.

Tot seguit surto del poble. De seguida deixo enrere urbanitzacions, camps i la casa de Benarigues.

Començo a pujar per la roureda que, més o menys barrejada amb pins rojos o alzines, m’acompanyarà tot el camí.

A la part més baixa tinc una sorpresa inesperada: herba fetgera en flor. Aquesta planta, típica i abundant a les rouredes, és una de les primeres a florir després dels freds de l’hivern, just abans que els roures s’omplin de fulles i el bosc és converteixi en una zona ombrívola i més hostil per a la planta (una “tàctica” que també fan servir altres flors, i en altres boscos caducifolis, com les fagedes).

Al cap de munt de la pujada, segona parada. El Dau és un bonic, enorme i espectacular bloc de gres (molt concorregut per els escaladors). A la zona n’hi ha d’altres, però segurament ben pocs, o gairebé cap, d’aquesta magnitud. Altres presenten algunes particularitats, però les deixo per passada la següent parada.

Després d’una petita pujadeta més, arribo a l’ermita de Sant Feliuet. Romànica, dels segles X i Xi, tot i que reformada al segle XVI i restaurada fa uns anys. És bonica, a més, a la porta hi ha una “finestreta” que permet contemplar-ne a l’interior (un detall que s’agraeix i es troba a faltar molt sovint). Al seu voltant hi ha vestigis que van del neolític fins a l’edat mitjana, com cisternes, cassoletes o tombes antropomòrfiques excavades a la roca. A més, tota i l’alçada modesta en que es troba, al estar al cim d’un turó, les vistes a la Plana, les Guilleries, el Montseny i el Pirineu són molt bones.


A la baixada visito les “pedres” les diferents pedres gravades que hi ha a la zona. Tot i que sembla que n’hi ha alguna més, tres tenen bons panells explicatius. La primera és l’espectacular Pedra dels Sacrificis. La tradició popular diu que antigament s’hi feien sacrificis humans, i les bruixes els seus aquelarres. L’explicació de les marques a la roca, però, sembla que serien molt més banals: serien les marques d’un antic habitatge, medieval, adossat a la roca. Una mica més avall hi ha la Pedra de les Bruixes, la que té una densitat més gran de gravats de la zona. I encara una miqueta més enllà, la Pedra de l’Home, amb un gran gravat que representa una figura humana (possiblement una dona). La seva datació és molt incerta, i podrien anar de l’Edat de Bronze a l’Edat Mitjana. Gràcies a la restauració que se n’ha fet, són fàcils de veure i valen molt la pena.

Continuo el camí tot seguint les marques, per desviar-me un tros més endavant. A partir d’aquí, com que vaig bé de temps, improviso una mica. No porto ressenya, ni mapa, però al wikiloc he vist rutes circulars... ho provaré (i em sortirà bé). Acabo fent la volta al turó de Sant Feliuet i en retrobo el camí per on he vingut.

Ara, però, seguiré recte, travessaré la carretera i visitaré l’ermita de Sant Pere de Savassona. Romànica llombarda, del segle XI, tot i que sobrealçada al XVI (conserva les façanes intactes). Al costat seu hi ha el Castell de Savassona, un imponent casalot que conserva elements medievals (tot i que no es pot visitar).

Fins aquí el tros fàcil. Ara me la “jugo” una mica més. Trobo el camí que va a sortir darrera el castell, d’on surt un camí ample i ben fresat (i el la direcció cap a on haig d’anar). El segueixo i vaig a passar per les boniques baumes i font de la Baronessa. La volta, només per això, ja haurà valgut la pena.

Segueixo el camí, que s’acaba tornant en un corriol, fins acabar en una pista (amb una fita). La segueixo a la dreta fins que es torna a transformar en un corriol, sempre cap a on em sembla que haig d’anar. El meu sentit de l’orientació és bastant bo... molt poques vegades m’ha fallat, encara que alguna vegada ha passat.

Afortunadament avui no, no vaig tard, però si em falla una mica se’m podria fer fosc (tot i això, tampoc em fa gaire por), el pitjor que em podria passar és que anés a petar a Folgueroles o algun punt a mig camí entre aquesta població i Tavèrnoles).

Fins i tot més aviat del que em pensava, arribo al mirador de Tavèrnoles (just a sobre seu), amb bones vistes al poble i a la Plana. La bonica posta de sol que s’endevina pels núvols que hi ha al cel, l’hauré de gaudir des de casa
.