Vila
Romana de Sant Amanç i Castell i Església de Rajadell. (Rajadell, el Bages).
Per un dels PRs més mal marcats que he vist mai,
caminada bonica per Rajadell, tot recorrent part del seu patrimoni cultural,
que va des de barraques de pedra seca fins a una vila romana, passant per diferents
ermites.
LA RUTA - FITXA TÈCNICA :
-Quilòmetres: 14,2
-Desnivell: 450 m.
-Durada: 3 h 30'.
-Dificultat: baixa (però difícil orientació).
Circular: Si.
-Inici a l'estació de tren de Rajadell.
-Pèssimament senyalitzada com a PR-C 75, almenys en alguns trams, però amb cruïlles en que hi podem haver dubtes i alguna en què pot ser fàcil equivocar-se. Millor una molt bona ressenya i/o un bon mapa i/o TRACK Wikiloc.
ITINERARI:
Deixo el cotxe a l'estació de Rajadell i començo a
caminar. El primer tram és planer, però més aviat lleig.
Tot i això, porta a una de les parades més interessants de l'excursió d'avui: la vila romana de Sant Amanç, un dels millor jaciments romans de la Catalunya Central (malgrat està partida per l'Eix). Era una vila senyorial datada entre els segles I i VI aC.
Tot marxant
m’arribo al nucli de Viladés (ben a prop de la vila).
Al voltant de l'ermita de Sant Amanç, d'origen
romànic, es va formar una sagrera, integrada per set o vuit masos, disposició
que encara es pot veure actualment.
A partir d'aquí el camí s'enfila per una pineda de pi blanc. De seguida, però, el camí es torna més planer i alternem més pinedes de pi blanc i camps de cereal... sempre a ple sol. I avui fa calor.
En aquest tram passo pel ca n'Oliver, una masia fortificada, amb una capella en una banda (de Santa Magdalena), i un forn de maons, ben conservat, en l'altre.
Poc després comença la baixada, pel tram més mal indicat del camí.
Ja al final de la baixada només em queda la visita al petit i bonic poble de Rajadell. En destaca l'església de Sant Iscle i Santa Victòria, d'origen romànic (a la façana en queda un timpà reaprofitat per emmarcar una finestra) i reconstruïda a cavall entre l'estil gòtic i barroc. També el castell, ben visible però amb l'aparença d'un gran casal senyorial (fruit de les modificacions que ha anat patint amb el temps).
Arribo al cotxe a les 14 h, una miqueta més tard del que tenia pensat, però a temps per ser a dinar a casa, no massa tard.
FEM CULTURA:
1.Vila Romana de Sant Amanç.
Fem cultura:
El conjunt
arqueològic de Sant Amanç de Viladés és integrat per una vil·la d'època romana,
un assentament altmedieval i unes restes d'època ibèrica. Tot el jaciment és
situat al vessant sud d'un serrat, travessat per la carretera C-25 en el tram
que va de Rajadell a Calaf i que divideix el conjunt en dues parts: nord i sud.
Era una vila senyorial datada entre
els segles I i VI aC.
La importància
de la vil·la romana de Rajadell s’entén per la presència d'una via romana que
unia les terres del sector de Manresa amb les de Calaf i Prats de Rei (antic
municipi romà de Sigarra). L'itinerari d’aquesta via devia seguir forçosament
molt de prop la riera de Rajadell al seu pas per la vil·la romana. El pas per
aquest indret és el més adequat per desplaçar-se entre la comarca del Bages i
la de l'Anoia, tal com indica l'oratori del Peric, situat al peu de la N-141g i
paral·lel a l’Eix Transversal C-25. L'aspecte que ara té el jaciment es
correspon amb la planta del baix imperi.
Actualment la
carretera travessa el jaciment romà i divideix en dos sectors les restes de la
vil·la romana. El sector nord es correspon amb la zona residencial o pars
urbana, d'estructura allargada, on es localitzen les habitacions nobles i el
conjunt de termes. El sector sud es troba en un terreny més planer i era
destinat a la zona industrial i de treball (pars rústica).
A l'extrem
occidental de la vil·la hi havia uns banys, caracteritzats per diferents espais
climatitzats, amb àrees d’aigua calenta, tèbia i freda i amb el forn per
escalfar el conjunt.
El cos
principal de la zona residencial el formen tres estances, una de les quals
conservava un mosaic policrom. L'original es troba al Museu Comarcal de
Manresa, i a l'Ajuntament de Rajadell se'n pot veure la reproducció d'una part.
2.Església de Sant Iscle i Santa
Victòria de Rajadell.
Fem cultura:
Tot i conservar
vestigis d'una època anterior, l'actual església de Rajadell data dels segles
XIV i XVII (moment en què la reconstruïren, ja que el 1471 les tropes de Joan
II la van derruir juntament amb el castell).
L'exterior de
l'església presenta una barreja d'estils: elements gòtics (parets frontals de
la façana, nau central i parets laterals), un portal modern i, sobretot, un
timpà amb un relleu de la crucifixió.
L'interior és
d'una nau amb volta apuntada i quatre capelles laterals (del Roser, del Sant
Crist, de Sant Isidre i del Santíssim). L'altar major tenia un retaule que
constava de cinc cossos de fusta tallada i policromada de l'època barroca, obra
del tallista Joan Grau. Durant la guerra civil fou cremat i actualment només
se'n conserven algunes parts, que pertanyen a col·leccions privades.
A l'interior de
l'església, a la capella del Santíssim, trobem quatre diorames permanents amb escenes
de la Passió de Jesús, obra de l'escultor manresà Ramon Oms; i també hi trobem,
des de començament del segle XXI, dos vitralls laterals obra de Carme Manubens.
Del conjunt, en
destaca el campanar, fet per Joan Traginer, mestre de cases francès, del 1678
al 1682.
A la plaça de
l'Església trobem la figura de “La noia de la plaça”, obra de l'escultor
manresà Ramon Oms, al qual es va encomanar una escultura que reflectís el
caràcter hospitalari del poble, tal com és la noia, que ofereix una cadira a
tothom que visita la plaça.
A la plaça
també trobem la font dels Bastoners de Rajadell, entitat amb molts anys de
tradició. Actualment la plaça acull concerts musicals de gran qualitat al llarg
de l'estiu i com a actes de la festa major.
3.Castell
de Rajadell.
Fem
cultura:
El Castell de Rajadell és un castell
termenat del municipi de Rajadell (Bages)
declarada bé cultural d'interès nacional. Es troba sobre un turó i fou, juntament amb l'església, l'origen del
poble al qual pertany. Tot i que podem dir que correspon al gòtic (un dels murs i elements decoratius, que podrien
ser dels segles XIII o XIV) i al segle XVII, és difícil, però, establir quines parts corresponen a cada moment perquè
ha estat reconstruït diverses vegades.
Descripció
És un gran
casal gòtic al centre de la població, en un puig molt degradat i en perill de
ruïna. És un antic castell, una fortificació militar de base romànica,
modificada al gòtic i ampliada als segles següents fins a adquirir la fesomia
d'una masia fortificada gairebé de planta quadrada amb obertures a totes les
cares que no li resten el seu aspecte fortificat. És format per tres cossos i
s'hi conserven encara estances de les diferents etapes habitades, una petita cambra subterrània, la masmorra (que posteriorment es féu servir com a celler), a més de la sala d'armes, les alcoves, l'estable, la cuina, les habitacions, el menjador, les espitlleres de forma quadrada, la casa del masover, etc.
Història
Documentat des
de 1063, amb el nom de Castri Ridagel o Castro
Agello, segons la font. Aquesta obra gòtica orgull de la família Rajadell
és un dels més grans i ben conservats de la comarca. Els Rajadell, senyors del
terme, participaren en guerres com la de Provença, Navarra, Almeria, Sardenya i
Mallorca. Els senyors són documentats a partir de l025 i especialment al 1113
vinculats a la família dels Cardona.
El castell i
l'església van ser damnificats per les forces joanistes en el transcurs de la
guerra de la generalitat contra el rei Joan II (1462-1472), després de la qual Joan berenguer de
Rajadell reparà els desperfectes esmentats.
Durant el segle XIV i XV, el petit monestir de canongesses de Santa Llúcia
de Rajadell estava sota el protectorat del senyor del castell. Els Rajadell el van
vendre en pública subhasta durant la primera meitat del segle XVI a Francesc de Cruïlles. Posteriorment seria propietat de Bernat Aimeric que posseïa la parròquia
de Monistrolet; al segle XVIII el castell va passar als Pignatelli que fa pocs
anys el van vendre a particulars, també es van vendre els seus dominis al Bages
i al peu del castell fragmentant-los en parcel·les les quals van donar lloc al
naixement del poble de Rajadell.
Durant la guerra civil, el castell va ser requisat i
utilitzat pel comitè revolucionari, i es van perdre pràcticament la totalitat
dels objectes de valor que hi havia.
