Savassona. (Tavèrnoles, Osona).

Savassona. (Tavèrnoles, Osona).

Fàcil, curta i molt complerta: tres ermites romàniques, un castell, roques amb gravats, una font, baumes, bones vistes i rouredes.

FITXA –TÈCNICA:

-Quilòmetres: 6,4

-Desnivell: ± 300 m.

-Durada: 2 h 30' (amb parades).

-Circular: si.

-Dificultat: baixa.

-De Tavèrnoles a Savassona només cal seguir els pals i les marques blanques i vermelles del GR 151, o les blanques i grogues del PR-C 40. Cal desviar-se per a anar a Sant Feliuet (pal indicador i visible).

Si ho volem fer fàcil el millor és recular per on s'ha vingut. Si la volem fer circular, però, no és complicat però cal seguir pel PR i el GR fins a trobar un pal (just abans d'una tanca elèctrica) i desviar-nos cap al Pla de Savassona.

Quan ens retrobem les marques i la carretera, cal travessar-la per anar fins al Castell. Passat el Castell, quan la pista es bifurca cal seguir la de la dreta, asfaltada, que gira i retorna cap al castell. Darrere seu cal pendre el camí que baixa per sota les baumes (camí ben cuidat i visible). Seguir-lo fins a trobar una pista, que hem d'agafar a la dreta. Més endavant en una bifurcació ben evident, cal anar a l'esquerra ja fins a Tavèrnoles. TRACK Wikiloc.

Nota: a la zona hi ha moltes opcions per allargar la caminada (com, per exemple, començar a Folgueroles o anar fins a Sant Pere de Casserres), i fins i tot per escurçar-la.

ITINERARI:

Començo a caminar a les tres a Tavèrnoles. Bé, de fet, gairebé només baixar del cotxe, faig la primera parada. A l’església romànica de Sant Esteve, llombarda del segle X, amb alguna modificació posterior del segle XI. És bonica.

Tot seguit surto del poble. De seguida deixo enrere urbanitzacions, camps i la casa de Benarigues.

Començo a pujar per la roureda que, més o menys barrejada amb pins rojos o alzines, m’acompanyarà tot el camí.

A la part més baixa tinc una sorpresa inesperada: herba fetgera en flor. Aquesta planta, típica i abundant a les rouredes, és una de les primeres a florir després dels freds de l’hivern, just abans que els roures s’omplin de fulles i el bosc és converteixi en una zona ombrívola i més hostil per a la planta (una “tàctica” que també fan servir altres flors, i en altres boscos caducifolis, com les fagedes).

Al cap de munt de la pujada, segona parada. El Dau és un bonic, enorme i espectacular bloc de gres (molt concorregut per els escaladors). A la zona n’hi ha d’altres, però segurament ben pocs, o gairebé cap, d’aquesta magnitud. Altres presenten algunes particularitats, però les deixo per passada la següent parada.

Després d’una petita pujadeta més, arribo a l’ermita de Sant Feliuet. Romànica, dels segles X i Xi, tot i que reformada al segle XVI i restaurada fa uns anys. És bonica, a més, a la porta hi ha una “finestreta” que permet contemplar-ne a l’interior (un detall que s’agraeix i es troba a faltar molt sovint). Al seu voltant hi ha vestigis que van del neolític fins a l’edat mitjana, com cisternes, cassoletes o tombes antropomòrfiques excavades a la roca. A més, tota i l’alçada modesta en que es troba, al estar al cim d’un turó, les vistes a la Plana, les Guilleries, el Montseny i el Pirineu són molt bones.

A la baixada visito les “pedres” les diferents pedres gravades que hi ha a la zona. Tot i que sembla que n’hi ha alguna més, tres tenen bons panells explicatius. La primera és l’espectacular Pedra dels Sacrificis. La tradició popular diu que antigament s’hi feien sacrificis humans, i les bruixes els seus aquelarres. L’explicació de les marques a la roca, però, sembla que serien molt més banals: serien les marques d’un antic habitatge, medieval, adossat a la roca. Una mica més avall hi ha la Pedra de les Bruixes, la que té una densitat més gran de gravats de la zona. I encara una miqueta més enllà, la Pedra de l’Home, amb un gran gravat que representa una figura humana (possiblement una dona). La seva datació és molt incerta, i podrien anar de l’Edat de Bronze a l’Edat Mitjana. Gràcies a la restauració que se n’ha fet, són fàcils de veure i valen molt la pena.

Continuo el camí tot seguint les marques, per desviar-me un tros més endavant. A partir d’aquí, com que vaig bé de temps, improviso una mica. No porto ressenya, ni mapa, però al wikiloc he vist rutes circulars... ho provaré (i em sortirà bé). Acabo fent la volta al turó de Sant Feliuet i en retrobo el camí per on he vingut.

Ara, però, seguiré recte, travessaré la carretera i visitaré l’ermita de Sant Pere de Savassona. Romànica llombarda, del segle XI, tot i que sobrealçada al XVI (conserva les façanes intactes). Al costat seu hi ha el Castell de Savassona, un imponent casalot que conserva elements medievals (tot i que no es pot visitar).

Fins aquí el tros fàcil. Ara me la “jugo” una mica més. Trobo el camí que va a sortir darrera el castell, d’on surt un camí ample i ben fresat (i el la direcció cap a on haig d’anar). El segueixo i vaig a passar per les boniques baumes i font de la Baronessa. La volta, només per això, ja haurà valgut la pena.

Segueixo el camí, que s’acaba tornant en un corriol, fins acabar en una pista (amb una fita). La segueixo a la dreta fins que es torna a transformar en un corriol, sempre cap a on em sembla que haig d’anar. El meu sentit de l’orientació és bastant bo... molt poques vegades m’ha fallat, encara que alguna vegada ha passat.

Afortunadament avui no, no vaig tard, però si em falla una mica se’m podria fer fosc (tot i això, tampoc em fa gaire por), el pitjor que em podria passar és que anés a petar a Folgueroles o algun punt a mig camí entre aquesta població i Tavèrnoles).

Fins i tot més aviat del que em pensava, arribo al mirador de Tavèrnoles (just a sobre seu), amb bones vistes al poble i a la Plana. La bonica posta de sol que s’endevina pels núvols que hi ha al cel, l’hauré de gaudir des de casa .