CAMINANT PER LA SERRA DE L'OBAC.

CAMINANT PER LA SERRA DE L'OBAC.

 Començo a caminar a les 10h.

RUTA:

Alzina del Sal.lari - Font dels Traginers (15 minuts) - Coll de Boix ( 20 - acumulats 35 minuts) - Alzina Bonica (5 -acumulats 40 minuts) - Coll de Tres Creus (40 - acumulats 80 minuts) - Balma de la Porquerissa (20 - acumulats 100 minuts - Font de la Pola (20 - acumulats 120 minuts) - Alzina del Sal.lari (60 - acumulats 180 minuts).

Porto fruita.

De les 3 hores: unes 2,4 hores (144 minuts, bastant planers) , unes 0,3 hores (18 minuts, pujada suau) i unes 0,3 hores (18 minuts, baixada).

TEMPS TOTAL : 4 hores
-Anada amb cotxe a l’Alzina del Sal.lari : 30 minuts.
-Temps de caminar amb parades petites: 180 minuts
-Tornada : 30 minuts. Serien les 13h30’

DESCRIPCIÓ D’ALGUNES COSES QUE VEIEM A L’EXCURSIÓ:

1.La Font dels Traginers

Font emprada pels traginers, pastors que circulaven pel antic camí raló de Mura. Un bon lloc de descans per fer un bon avituallament. El orígens de la font son naturals , no he trobat indicis de construcció anteriors a la restauració del anys 60.
La font va ser restaurada per la decada dels anys 60 pel senyor Valentí Rossinyol i Canudas conegut com en Tinet.

2.Alzina Bonica o del Vent.

L'Alzina del Vent, també coneguda com l'Alzina Bonica o l'Alzina de la Coma d'en Vila, té una alçada de prop de 12 metres i un tronc amb un gran perimetre de 2,8 metres.
El principal atractiu d'aquesta alzina són les seves nombroses branques, totes gruixudes, fermes i llargues, que li donem un aspecte monumental.
Un dels grans coneixedors de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Antoni Ferrando i Roig, assegura que "aquesta és l'alzina més ben formada de tot el massis". Potser aquest és el motiu que l'ha permès arribar a ser centenaria, lliurant-se de la tala a la que fins ben entrat el segle XX eren sotmesos els extensos alzinars que hi ha per tot arreu del massis per tal de fer carbó vegetal i llenya.
Antoni Ferrando també explica que l'ampla ombra generada per la grandària del seu bracam era molt buscada pels pastors als migdies per protegir-se ells i els seus ramats de la força del sol.
L'alzina del Vent es troba al camí que enllaça el Coll de Boix amb la Coma d'en Vila, molt aprop del trencall del camí ral de Mura.
El desembre del 2010 la Diputació de Barcelona, com a gestora del Parc Natural, va acordar podar les branques mortes de l'alzina i, a més, fer-li un tractament contra diverses plagues.
L'Alzina Bonica és un dels molts llocs del massis on cada any per Nadal els grups excursionistes col.loquen pessebres.

3.La Porquerissa.

La Porquerissa és una de les balmes més conegudes i visitades de la Serra de l'Obac per estar situada en el fort revolt que fa el camí que va del collet de Tres Creus (600 metres en direcció l'est) a la font de la Pola (300 metres en direcció nord). Davant seu arranca una carena, que davalla cap a la Gavarra de l'Obac.
La cavitat és un dels pocs indrets del massis que conserva un nom mil.lenari. La primera referència escrita a la balma és del mes de març de l'any 1.225.

4.La fascinant història de la Font de la Pola.

La balma de la Pola sempre ha tingut un naixement d'aigua, que històricament ha estat molt aprofitat:
- pel mas que durant molt temps va existir en aquest indret,
- pels pastors i el bestiar que voltaven per la Porquerissa
- i pels boscaters i carboners.
En les primeres dècades del segle XX alguns excursionistes i caçadors també van començar a fer a la balma una aturada en els seus trajectes per la Serra de l'Obac.
Un grup d'aquests caçadors, que pertanyien a la secció d'excursionisme de la Joventut Terrassenca, van decidir a finals dels anys 20 fer diverses obres d'acondicionament amb dues finalitats:
- que la font tingués aigua tot l'any.
- que davant seu hi hagués una àrea d'esbarjo per poder descansar, passar llargues estones i jugar a cartes.
Els principals impulsors de les obres van ser en Valentí Rossinyol, conegut com el Tinet, en Pere Pallejà i en Hans Weichsel (mariner alemany que poc abans havia participat en la primera escalada oficial a la Castellassa de Can Torres).
Per poder dur a terme el seu projecte van demanar la col•laboració a un paleta, en Puig, que va passar a ser conegut com "el paleta de la Pola".
Entre 1928 i 1929, membres de la secció d'Excursionisme de la Joventut Terrassenca van ajudar en el trasllat de materials. Fins a l'Alzina del Salari ho van portar en el cotxe de línia de Mura. Per traslladar les coses més pesades des de la parada del bus fins a la balma (1,7 quilòmetres, amb 150 metres de desnivell de pujada i altres 50 de baixada), van contractar un burro, un matxo.
El paleta Puig va dirigir les tasques de construcció d'una cisterna interna i una gran pica externa. I, al davant, van construir una bonica taula rodona de pedra amb un tauler d'escacs pintat a sobre i voltada per un seient circul.lar. Anys més tard es va fer al seu costat una segona taula de pedra i altres dues més petites (que ja ha desaparegut).
Quan es va conèixer que la primera fase de la construcció de la font havia acabat, molta gent hi va anar a visitar-la. Davant els nombrosos visitants, els impulsors de les obres van posar un cartell a la paret de la balma demanant respecte per l'entorn.
Els constructors de la Pola també van fer un rebost en el que guardaven estris per cuinar, plats, coberts i menjar. Aquest petit magatzem era gestionat pels constructors de la font, que actuaven com a "propietaris" de l'indret.
A tothom que demanava fer servir les coses del rebost, li donaven la clau del pany. Com a contrapartida, deixaven els diners que volien en una mena de guardiola. Amb aquesta recaptació voluntària, s'anaven renovant els estris. Fins els anys cinquanta, tothom va respectar aquest sistema. Fins que algú va trencar el pany i va saquejar el rebost.
El grup del Tinet anava a la font gairebé tots els caps de setmana i, a més, fins a la guerra civil van passar allà tota la setmana que tenien de festa el mes d'agost.
Durant els primers anys, tot l'indret estava també ocupat pels carboners. Les seves barraques estaven escampades pels bosc i, en alguns casos, hi vivien famílies senceres, com era el cas d'uns valencians (matrimoni i dues filles) que es van fer molts amics del Valentí Rossinyol. Les plaçes carboneres estaven per tot arreu i treien fum contínuament.
L'obertura de la pista des de l'Alzina del Salari fins al coll de Tres Creus va facilitar l'accés i, per tant, va portar encara més gent a la Pola. Fins i tot es podia anar en cotxe fins a Tres Creus, que durant un temps va servir d'aparcament. Val a dir que el Tinet, ja gran, a finals dels anys 70, va poder fer les seves darreres visites als seus antics dominis pujant en cotxe, acompanyat pel seu gendre i la seva filla.
Amb la creació del parc natural es va prohibir el pas de cotxes i la Diputació va posar un pal indicador a la font, que és l'únic element de l'indret no construït pel Valentí Rossinyol i la seva colla al llarg de les dècades passades.
La font de la Pola és encara actualment un dels llocs més freqüentats a la Serra de l'Obac.

5.Vistes als Castellots de Tanca , al Paller de Tot l’Any, a Montserrat, Castellsapera, etc.