Roques encantades i la Salut. (Sant Martí Sacalm, Rupit i Sant Feliu de Pallerols - la Selva, Osona i la Garrotxa).

Roques encantades i la Salut. (Sant Martí Sacalm, Rupit i Sant Feliu de Pallerols - la Selva, Osona i la Garrotxa).

Ideal per fer amb nens (es pot escurçar una mica més, si es vol). Caminada bonica entre prats, fagedes i rouredes, amb vistes impressionants... i unes boniques roques on havia viscut el dimoni.

LA RUTA:

 FITXA – TÈCNICA:

-Quilòmetres: 8,3

-Desnivell: ± 325 m.

-Durada: 3 h 30' (amb parades).

-Circular: gairebé (travessa, cal deixar un cotxe a cada banda).

-Dificultat: baixa.

-No senyalitzada. Cal ressenya (amb una de senzilla, com la que pots trobar aquí, n'hi ha prou), mapa o TRACK Wikiloc. L'orientació és fàcil i en moltes parts del camí hi ha pals o cartells (encara que no en totes les cruïlles). Inici al camí de la Salut (pal indicador), primer trencant a l'esquerra passat el Restaurant la Devesa (direcció Olot), de la carretera C-153 (de Vic a Olot, passant per Cantonigros).

Nota: es pot escurçar començant des del santuari de la Salut, i encara més, des del coll de Condreu (tant en un cas com l'altre, llavors, només cal seguir els Pals i les marques grogues).

 ITINERARI:

Excursió  als límits de les comarques d’Osona, la Garrotxa i la Selva.  Fa sol, però també força fred.

Aparco i començo una pujada suau (avui la caminada no serà més aviat suau). Ho faig entre boniques fagedes, prats i algunes rouredes, ara ja amb un aspecte totalment hivernal (tal i com toca, avui que comença).

Vaig sol. Això vol dir a un ritme una mica més lent. No porto prismàtics, però m’entretinc igualment, tot contemplant com un pica-soques pica l’escorça d’un roure amunt i avall, tot buscant alguna cosa per menjar. També, com un grupet de mallerengues carboneres i algun altre de pinsans, intenten fer el mateix, els primers dalt els arbres, els altres ran de terra.

Mentrestant, a vegades entre arbres, altres en zones més obertes, començo a gaudir de diferents vistes. A la pujada, especialment d’Aiats i Cabrera, però també del Canigó i dels Pirineus (més endavant milloraran).

Arribo a les Roques Encantades. Un racó bonic on un roquissar pren formes boniques i curioses. Un indret, també, de llegenda. Diuen que el dimoni antigament vivia aquí i tenia el seu jaç entre les roques. De tant en tant s’avorria o estava de mala lluna, i, llavors, s’entretenia fent rodolar les roques per veure com espetegaven a les cases de Sant Feliu de Pallerols. La gent del poble, cansats d’aquest patiment, van demanar ajuda a tothom qui va poder... fins que un àngel va lligar les roques amb unes cadenes, i el dimoni, va marxar fastiguejat de no poder-les bellugar.

El més curiós és que, com passa amb força llegendes, podria tenir una base científica i històrica. L’època en què apareix la llegenda a la zona hi va haver diversos terratrèmols que podrien fer baixar alguns blocs muntanya avall. Com si fos un nen, m’hi estic una bona estona explorant-los, passejant-m’hi pel mig i descobrint les seves esquerdes i forats.

Un cop vistes, reculo un tros per continuar més endavant, cap al Santuari de la Salut (que no visito perquè sembla que estan fent missa).

Hi havia estat fa molts anys, el que no recordava, però, és que les vistes que hi ha des de la terrassa fossin tant espectaculars. Potser, també hi ha fa que avui la visibilitat és força bona.

Des d’aquí es pot veure gairebé totes les comarques gironines i els Pirineus Orientals. Del Canigó fins al Puigmal (crec), Rocacorba, el Corb, la Garrotxa... I encara una mica més enllà, encara que una mica encalitjat, les planes de l’Empordà i la Selva.

Reculo un trosset i continuo el camí. Sempre entre boscos i prats bonics, vaig baixant fins al cotxe. Una mica més tard del que comptava, per l’estona que m’he entretingut a tot arreu, però

FEM MÉS CULTURA:

El Santuari  de la Salut a Sant Feliu de Pallerols.

Al terme municipal de Sant Feliu de Pallerols, en plena Garrotxa, a 1028 metres d’altitud, el santuari gaudeix d'una balconada esplèndida amb vistes a la vall d’Hostoles, la vall d’en Bas, el Canigó, el golf de Roses i l’Alta Garrotxa. El conjunt es troba en la cruïlla de l’antic camí d’Amer a Rupit i a Vic.

Conegut des de l’any 1642 amb el nom de la Font de la Salut, degut a la presència d’aigües miraculoses. Joan Carbonés, un pagès de Sant Pere Sacosta (les Planes), va col·locar una imatge de la Mare de Déu a una cova perquè protegís els habitants de la zona de tempestes i d’aiguats, que  els malmetien les collites. Al segle XVIII s’engrandí el primitiu edifici.

L’ampliació de l’hostatgeria es va fer a mitjans segle XIX. Les darreres reformes (restauració de l’orgue, nova pavimentació de la carretera, sistema de calefacció) es van realitzar entre els anys 2000 i 2003. La imatge que s’hi venera és una còpia de guix, posada l’any 1939, després de la Guerra Civil.