El Far de Cap de Creus-Cala Culip-Paratge de Tudela-Cala Portaló-Cala Galladera-Cala Prona.

El Far de Cap de Creus-Cala Culip-Paratge de Tudela-Cala Portaló-Cala Galladera-Cala Prona.

DADES:

-Quilòmetres = 16,54

-Temps: 6 hores 55 minuts

-Circular: SI


RUTA:


L’inici d’aquesta ruta circular és a l'aparcament que hi ha al Far del Cap de Creus. 

No és una ruta difícil però sí que serà complicada per a nens o gent que no estigui avesada a seguir camins no marcats i amb petites grimpades, permeteu-me que us aconselli de dur pantalons llargs pels trams amb vegetació baixa i proveir-vos de força aigua si el dia és molt calorós. 

Comencem seguint les marques del GR:11 que ens fan baixar pel costat del far i seguint per la carretera que va a Cadaqués fins trobar una cruïlla amb un pal indicador. Aquest camí ens baixarà a la cala Gentil, en aquesta cala s'hi troba una barraca de pescadors. T

Tot seguit continuem fins a la cala Culip on hi ha un embarcador. 

Seguim per la pista asfaltada que ens portarà al Paratge de Tudela on durant els anys 60 s'hi va construir el complex turístic del Club Mediterranée. 

En aquest indret hi han fet una tasca impressionant ja que no en queda cap rastre de les antigues edificacions. Mentre ens hi costem podrem gaudir d'una de les zones més boniques amb escultures capricioses a les roques fetes per l’erosió del vent de la tramuntana i la força de l’ aigua en el transcurs dels anys. 

Continuem i passant per la cala d’Agulles 

Creuem el rec i enfilant-nos amunt per la roca i grimpant una miqueta per buscar una drecera que ens permet anar a enllaçar amb la pista que porta a cala Portaló. És una cala totalment envoltada per alts penya-segats que ofereixen un bon resguard, només la tramuntana es permet no respectar aquest recés. 

Travessem la platja i agafem un corriol que puja per l‘altre costat i sense camí marcat arribem al cim d’un turonet on hi ha les restes d’una barraca. Esmorzem contemplant les magnifiques vistes del Cap de creus, amb la gran cala Portaló sota els nostres peus. 

Seguim el camí que baixa fins a la Cala Galladera, que està formada per tres caletes 

Després de travessar-la i seguint les fites, ens enfilem fins el cim del Puig de Cala Sardina (101 m.) un del punts més alt d’aquesta ruta costanera. 

Continuem i seguim un camí més fressat que ens porta fins les envistes de la magnifica caleta de Cala Prona. 

Per arribar-hi resseguim la costa i sense camí marcat, i grimpant i des grimpant i passant pel davant d’un pou cisterna (aprofitem per donar aigua al assedegats gossos) arribem a la platja. 

Trobem una ben cuidada barraca al seu costat, té dues portes, una és oberta i fa de refugi i l'altra és tancada, s'hi ha col·locat un emblema coronat de metall per indicar que aquesta és una de les cales "reials" de "la Mar Amunt" del Cap de Creus. 

Nosaltres admirem la que ens sembla una de les cales més boniques i acollidores que hi ha el Cap de Creus. 

Un cop vist l’indret, reculem passant pel davant del pou i comencem a pujar i passant a les envistes de cala Portitxó seguim pel sender fins arribar a la pista que passa el GR 11. 

La seguim a mà esquerra passant pel Mas enrunat dels Rabassers de Dalt, primer, i, uns metres enllà, el Mas dels Rabassers de Baix en més bon estat, seguim les marques del GR, fins el restaurant del far i donem per acabada la caminada. 

Ha estat una matinal molt ben aprofitada, amb vistes fantàstiques del mar i les cales i caletes que formen aquesta geografia tan Daliniana. 

Vall del Llobregós: Torre de Vallferosa i cementiri dels Nens Xics.

Vall del Llobregós: Torre de Vallferosa i cementiri dels Nens Xics.

RUTA:

Vall del Llobregós: Cementiri dels Nens Xics - Torre de Vallferosa 14Km (senderisme).

DADES:

-Quilòmetres: 10,12 

-Altitud màxima: 647 metres.

-Altitud mínima: 471 metres,

-Dificultat: Moderada.

-Circular: SI

COMENTARI:

Torre de Vallferosa, qui la vist la recorda i qui ha estat a casa nostra ha vist la Torre de Vallferosa. 

Aquesta ruta és molt completa i es pot fer en mig dia a peu o un dia si agrada la tranquil.litat i gaudir de cada indret. 

Es pot començar a qualsevol lloc, ja que és una ruta tancada. Però en els dos indrets on creua la carretera LV-3005 hi ha espai per deixar-hi el vehicle amb facilitat. 

BREU DESCRIPCIÓ: 

Hem d'anar a trobar  la riera de Comabella. 

Ens dirigirem cap al Cementiri dels nens Xics, descobrirem la curiositat de 16 tombes medievals juntes que estan excavades a la roca, alguna d’elles de petites dimensions que dona lloc al nom. 

Passant per espessos boscos de pinassa hem d’ arribar a Santa Maria de Sasserra antiga ermita i actual seu parroquial de Vallferosa. 

Travessarem la carretera i farem cap sota Clavells, és una gran masia que fou seu del senyor feudal al desaparèixer el castell de Vallferosa. 

Continuarem fins que ens veurem obligats a parar en veure la Torre de Vallferosa, no hi ha paraules per descriure la sensació que sentireu en veure la torre. 

Però a nivell informatiu cal dir que ens trobem al que és (en ruïnes) el nucli del poble de Vallferosa habitat fins a la guerra civil espanyola. 

Acabarem d'arribar al poble; el cup de vi, forns de pa, esglésies, cementiris, tomba medieval a la roca.... 

Si podeu vegeu-ho tot i com que no podreu treure els ulls de la torre heu de saber que us trobareu davant del que esta considerat, l’obra mestra de la arquitectura militar europea del segle X. 

Per darrera de l’església trobareu el carreró que porta als antics horts del poble, travessarem la riera de Vallferosa i si tenim temps anirem a veure el "pantanet" que han fet per retenir una mica d’aigua per als temps de sequera poder veure les vaques i vedells que pasturen per la zona. 

Si teniu set, aprofiteu per beure i reomplir les ampolles de bona aigua medicinal, a la font de l’Auró (dita així per un antic arbre que hi feia ombra). 

Anem a Cal Cristòfol (La Collita-avui dedicada al turisme rural-). 

Abans però caldrà que enfileu al dret una petita costa que us hi portarà. Sota la casa hi ha una bonica bauma (cavitats naturals molt utilitzades al llarg dels temps per a diversos usos). 

Aconsellem anar-hi si no heu vis o trobat la de la font salada. Amb temps ja podeu acabar d’arribar-vos a la Font vaca o de Montraveta, passeig de 5 minuts per veure un més de tants raconets encantadors dels que podeu gaudir. 

Travessant per segona vegada, sense adonar-vos-en, el camí Ral. 

Arribeu a Fustagueres, l'única masia, de la ruta, que encara resta habitada permanentment i on també us trobareu una premsa de vi de pedra, un encuny a la roca per fer oli de ginebre (ungüent medicinal) i resina, al costat hi ha un cup de vi medieval apedaçat i al nord de la casa un forn d’obra (ceràmica) en força bon estat. 

Finalment farem una agraïda baixada que ens portarà al cotxe. 

FEM CULTURA:

1. Torre de Vallferosa

La Torre de Vallferosa és una torre de guaita que es troba al lloc de Vallferosa, pertanyent l'actual municipi de Torà, a la comarca de la Segarra. És un monument declarat bé cultural d'interès nacional.

Fou construïda vers l'any 970 dC seguint l'estratègia militar de bastir torres de vigilància en els punts clau conquerits als sarraïns. L'objectiu era construir una línia de fortificacions connectades entre si visualment. Cap a l'any 1000 dC es construí una altra torre circular envoltant l'antiga a partir de tapieres per reforçar-la. A la part superior encara manté els merlets. És considerada un dels millors exemples de l'arquitectura militar europea del segle X i ha sobreviscut sense haver estat modificada des de la seva construcció. L'antiguitat, les dimensions i les característiques en fan una construcció única.

Ubicació: 

La torre de Vallferosa està situada sota la carretera LV-3005a (de Torà a Solsona), al marge dret i a uns 50 metres per sobre del Barranc dels Quadros, tributari de la riera de Llanera que duu les aigües vers el sud fins al riu Llobregós. Al km. 9 de la dita carretera (41° 51′ 54″ N, 1° 26′ 4″ E) baixa, cap a llevant, la pista que hi mena en 1,3 km. Està barrada al pas de vehicles, pel que cal anar-hi a peu. A la vora de la torre s'aixeca l'església de Sant Pere.

Història:

Per aquesta rodalia és on es trobava, a l'Alta Edat Mitjana, la concentració més gran de fortaleses de la regió. Això indicaria que devia ser el centre de la major part de l’activitat a l’època i, també, el punt central de la frontera entre la Catalunya vella i la nova.

El castell de Vallferosa (kastrum de Valle Frausa) apareix documentat des de l'any 1052, moment en el qual pertanyia al comtat d'Urgell. El seu nom donà origen, en el s. XII, a l’aparició d’un llinatge homònim, d'alguns membres del qual es coneixen unes poques dades. Un d’ells fou Berenguer de Vallferosa, que el 1195 donà a Santa Maria de Solsona tots els béns i drets que posseïa al mas Soler, situat dins el terme d’aquest castell.

El 1196 n’era senyor directe, com a feudatari dels comtes, Ramon de Ribelles, el qual, aquest any, va vendre a Bernat i a la seva esposa la fortalesa de Vallferosa amb tot el seu terme. Com totes les fortaleses de l’època, va anar canviant de senyors i quan, a finals del segle XIV, es creà el comtat de Cardona, va passar a formar-ne part. Posteriorment, s'integrà a la batllia de Torà d'aquest comtat (després ducat) i el senyor traslladà la residència a la masia de Clavells.

Arquitectura:

La torre té 33 m d'alçada. Les espitlleres (l’aparell defensiu estava al quart pis) tenien un sistema inèdit, ja que eren molt grans i estaven protegides per unes fustes que s’unien al front en diagonal i que permetien disparar per damunt i defensar l’edificació pel forat que deixaven a la base, el qual a la vegada es podia tapar amb una altra fusta per tal que el defensor s’hi situés i tingués més possibilitat de tir i de visió. (No tenim constància que aquest sistema d’espitlleres fos en cap altra fortificació).

La porta d'accés està ubicada a 10 m del terra. Aquestes fortaleses, pràcticament inexpugnables i indestructibles, només s’habitaven en temps de perill o assetjament per això la seva entrada a certa alçada i normalment a través d’una escala de corda que es retirava una vegada a dins.

El cup de la primera planta, ple de runa, continua sent una incògnita. Se li atribueixen diferents funcions: magatzem, presó, cisterna i lloc on hauria d’haver-hi el començament del passadís secret per abastar el castell durant els llargs assetjaments. A la quarta planta queda encara, mig derruït, part del que és l’únic sostre romànic en tota Europa que no ha estat modificat. També en la quarta planta, on hi ha tot el sistema defensiu, s’hi conserva un tram original de l’escala interior que es recolza al sostre i a l’arc que el suporta. També des d’aquí es pot observar amb gran detall la perfecta cúpula amb pedra ben escairada.

No es pot assegurar en quin any se'n va iniciar la construcció, ja que inicialment aquestes fortaleses es construïen amb materials senzills, com ara la fusta o la tàpia, i no era fins que el lloc es considerava estratègicament important i definitiu que se substituïen per pedra o argamassa (en el cas de Vallferosa, encofrats plens de pedra i calç). Basant-nos en l’estudi de l’historiador Bernabé Cabañero i de l’arquitecte José Javier Aguirre, la torre de Vallferosa que avui encara podem veure és el fruit de tres fases constructives:

1. Al voltant de l’any 970 es construí una primera torre d’uns 23 m d’alçada.

2. Al final del segle X, cap a l’any 990, es féu el recobriment de la primera torre amb una segona torre per a augmentar les possibilitats de fortalesa, visió, defensa, etc. També es va construir un accés directe i independent a la terrassa.

3. Ja al segle XI, se'n reformà l’interior i es construïren els merlets.

2. Santa Maria de Vilalba Sasserra

Santa Maria de Vilalba Sasserra és una obra del municipi de Vilalba Sasserra (Vallès Oriental) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció:

És un edifici religiós d'una sola nau. L'absis romànic fou destruït en allargar el presbiteri. El presbiteri actual és quadrat i de carreus. El campanar és de secció quadrada i d'un sol cos coronat amb quatre buits per contenir les campanes. Aquests buits tenen obertures de mig punt i dues gàrgoles damunt. Al cim hi ha merlets i un cos piramidal. Hi ha una portalada, a l'oest, que és quadrada i una altra cap al sud que és de mig punt, senzilla, que està tapiada, probablement era la porta de l'església romànica. A l'interior hi ha un arc triomfal de mig punt. Té dues capelles. La de la dreta és del segle XVIII i té volta rebaixada.

Història:

Aquesta parròquia va rebre, abans del segle XIV, diverses denominacions. Així, en els documents anteriors al segle XI li donen el nom de Santa Maria de Vulpiliariis o Vullpayeriis i també el de Santa Maria de Serta. El 1130, en l'acta de consagració de l'església de Collsabadell, hi consta com a dependent d'aquesta, a la qual estigué unida fins a mitjan segle XV. Se sap que l'any 1609 es donà permís per ampliar l'església. El 1446 era unida a la de Sant Andreu de Vallgorguina.

Illa de Mallorca: Puig de Randa, recorrent els tres monestirs.

Illa de Mallorca: Puig de Randa, recorrent els tres monestirs.

Distància: 8,8km

Temps: 4h 7min

Alçada màxima: 541m

Alçada mínima: 263m

Desnivell total: 900 m

Circular: si

Dificultat: Fàcil

DESCRIPCIÓ:

El Puig de Randa, de 543m d'altura, es troba situat en el terme municipal d'Algaida, en el seu cim es troba el santuari de Cura i un restaurant, des del seu cim podem observar gran part del Pla, prop de 36 poblacions diferents. El seu cim és molt característica i la distingim a gran distància per un radar de forma esfèrica.

A la bonica ruta d'avui visitarem tres santuaris: el santuari de Cura, l'ermita de Sant Honorat, i el santuari de la nostra senyora de Gràcia, així com un lloc especial, l'Ermita de Ramon Llull, una cova on el beat es va retirar per dedicar-se a la meditació i contemplació, i on expliquen se li va aparèixer el Senyor.

El santuari de Cura ocupa el lloc on diu la tradició que el beat Ramon Llull es va retirar i va rebre la il·luminació.

La tradició afirma que l'origen del santuari és l'altar marià que Ramon Llull va fer construir a 1275 que va donar primera forma al santuari de la Mare de Déu de Randa (després anomenat de Cura). Sembla que en una cel·la adjunta el doctor il·luminat va fundar el que després seria l'Escola de Randa.

La primera referència segura de l'existència d'ermitans per aquests llocs la trobem quan el bisbe Lluís de Prades l'any 1394 relata l'existència d'homes retirats en aquest lloc des d'algunes dècades. D'aquests moments s'han datat més d'una vintena de coves.

El santuari va prendre importància a partir del segle XVI cridant ja de Cura. La decadència va arribar al segle XIX i no va ser restaurat fins a les actuacions del bisbe Campins i l'arribada dels franciscans a 1913 (es va instal·lar el noviciat provincial dels terciaris regulars). L'any 1955 la imatge va ser coronada pontificalmente.

L'ermita de Sant Honorat és una petita església dedicada al patró d'Algaida, Sant Honorat, que celebra la seva festa el dia 16 de gener.

El Santuari de Nostra Senyora de Gràcia està situat sota la balma de la Penya Falconera del Puig de Randa. Té el seu origen a la cova de s'Aresta, on a mitjan SXV van viure dos monjos franciscans que van acabar convertint-la en ermita, a finals del SXV es va fundar al Santuari de Nostra Senyora de Gràcia amb una església gòtica, a mitjan SXVIII es va substituir per una altra d'estil neoclàssic que es va acabar en 1819. Està construïda amb pedra de la muntanya i amb marès de Galdent.

La nostra excursió comença al poble de Randa, concretament al pàrquing públic que trobem davant de l'església.

ITINERARI:

Sortim del pàrquing cap a la dreta per la carretera direcció SE.

Travessem un carrer empedrat ben bonica, amb una font d'aigua no potable i unes antigues piques per rentar la roba.

Arribem a una creu on acaba l'empedrat, girem a la dreta seguint la carretera.

A prop de 300m des que vam sortir del pàrquing veiem un desviament a la nostra dreta pel qual podem caminar per evitar durant un tram la carretera.

El seguim a la dreta i després a l'esquerra, i ens deixa en un sender que seguim en direcció SE, que discorre proper a la carretera.

Després d'uns centenars de metres el sender s'obre i tenim unes precioses vistes del nostre entorn, ben verd, a la nostra esquerra mentre ascendim vam començar a distingir l'esfera del radar que presideix el Puig de Randa.

El sender ens condueix sense pèrdua a l'entrada del primer santuari d'avui, el Santuari de Gràcia.

Creuem l'arc i seguim la carretera a la nostra esquerra, des d'aquí tenim unes bones vistes de gran part del Pla de Mallorca.

Vam visitar la bonica església.

Tornem per les nostres passes fins a l'arc d'entrada al santuari i girem a la dreta per un camí de ferradura.

Seguim les fites, que ens condueixen a una paret que hem de seguir en ascens.

Fins a arribar a l'Ermita de Sant Honorat, concretament al Racó de l'Ermità Biel, un mirador amb taula on podem berenar amb unes meravelloses vistes.

Vam pujar les escales i vam visitar la petita ermita.

Sortim del santuari per un camí direcció nord que ens porta fins a la carretera, que seguirem en ascens a prop de 500m, l'abandonem seguint un camí fitado en un pronunciat revolt a la dreta de la carretera.

Seguim aquest camí que ens porta de nou a la carretera, que hem de creuar i ascendir per la seva marge dret.

Seguim aquest nou caminet i creuem una altra vegada la carretera, en direcció a la bola de radar que ja distingim amb claredat.

Arribem al radar, i seguim la carretera fins a uns 50m abans d'arribar a l'entrada del monestir de Cura, girem a la nostra esquerra en descens per un camí asfaltat.

Arribem a una barrera tancada, prenem un sender a l'esquerra.

Que ens porta a una barrera oberta, després d'ella es troba l'Ermita i cova de Ramon Llull, un lloc espiritual meravellós.

Després d'admirar l'Ermita tornem fins a l'entrada del monestir de Cura, el nostre últim objectiu d'avui.

És molt gran, té grans patis amb precioses vistes i un restaurant.

Recorrem la bonica església, que té una botiga al costat, i una curiosa escultura.

Després de recórrer tot el monestir, per donar per finalitzada aquesta meravellosa excursió cultural d'avui només hem de desfer el camí recorregut de nou fins als nostres vehicles.