Els Òbits – Morral
del Drac - Santa Agnès - Sescorts (P.N. Sant Llorenç del Munt i l’Obac).
(Matadepera, el Vallès Occidental)
Excursió relativament fàcil i bonica tot visitant alguns dels punts més representatius del Parc, com la bauma obrada dels Òbits, les baumes enllaçades de Sescorts, el monòlit del Morral del Drac o la cova-ermita de Santa Agnès, que amaga algunes sorpreses sorprenents i boniques.
LA RUTA - FITXA TÈCNICA :
-Quilòmetres: 10,3 (aprox).
-Desnivell: 725 m.
-Durada: 4 h (amb parades).
-Dificultat: baixa
-Circular: Si.
-No senyalitzada. Tot i això la baixada de Sescorts a Can Pèlags es perdedora, de fet jo l'he fet per una altra banda.
-El més interessant es troba de camí entre el Coll d'Estenalles i la Mola, pel què personalment aconsellaria fer aquesta ruta (desviant-nos als punts més interessants), ja que és més fàcil i està molt més ben senyalitzada.
-La ruta es pot allargar pujant a la Mola i/o al
Montcau.
ITINERARI:
Començo a caminar sobre les 11h30’. He sortit massa tard i passaré calor.
A la pujada a la Font del Cargol faig una bona suada, encara que menys del que
em pensava.
Pitjor és el
fet que sigui una d'aquelles que sembla que acabes d'arribar a dalt, però
després d'un repetjó, en ve una altra... i un altre.
Un cop a dalt el vent refresca i la caminada passa a ser més plana.
Ho aprofitaré per fer les visites que no he fet cap de les vegades que he pujat a la Mola.
La primera és a els Òbits, una bauma obrada.
En aquest
massís van ser tradicionalment aprofitades, ja des de l'edat mitjana, ja que
permetien combinar les necessitats econòmiques amb les de defensa.
Ho aprofito per dinar una mica (no fa gaire que camino, però a l'hora que començat a caminar té això).
Reculo un tros i m'enfilo al turó d'en Griera, al costat del camí i des d'on hi ha unes molt bones vistes. Avui, però hi ha molta calitja (de fet, per això més tard decidiré no pujar a la Mola... millor un altre dia, i de pas per fer-hi ja un esmorzar).
La següent parada és al Morral del Drac.
És un bon
exemple de monòlit, una de les formes més peculiars del relleu d'aquest massís.
El morral del Drac deu el seu topònim a una llegenda que explica com els moros
van portar un drac a Sant Llorenç, que tenia horroritzada tota la comarca. Després
de doblegar tots els cavallers que s’hi enfrontaren, el comte de Barcelona el
va ferir de mort justament aquí.
Crida més l'atenció, però, les seves esquerdes.
Tot seguit baixo a la cova-ermita de Santa Agnès.
Situada en un
dels paratges més feréstecs del massís. En els seus inicis havia estat
residència dels servents del monestir de Sant Llorenç.
La boca de la cova està tapada per l'ermita que
aprofita parcialment el seu sostre i parets (amb arcades gòtiques), la cova
principal hi ha unes boniques piques naturals que plenes d'aigua han de ser
espectaculars (una altra raó per tornar un altre dia).
Al fons de l'ermita (on generalment hi ha els
retaules), una mica amunt i a la dreta hi ha. també, un estret passadís
"secret" que porta a l'altre banda de la roca.
Porto lot (no el trec mai de la motxila) i puc veure l’altre banda de la roca.
La pujada fins a tornar a trobar el camí, tot i la suada, se'm fa més curta del que m'esperava... potser perquè baixant anava pensant que se'm faria molt llarga.
La següent i última parada és la les curioses i boniques baumes de Sescorts.
Ho aprofito,
també, per tornar a refer forces, menjant una mica.
La baixada, amb boniques vistes a Sant Llorenç, està al meu límit de la por a l'alçada. Tampoc està molt fresada i, sense voler, em desvio del camí que hauria de seguir segons la ressenya que porto, encara que acabo arribant al mateix punt entremig per on havia de passar.
L'excursió ha estat bé però personalment prefereixo la ruta clàssica des del coll d'Estenalles... això sí, la propera vegada que la repeteixi, m'aniré desviant a tots els punts que he anat visitant avui.
FEM CULTURA DEL PARC:
1.ELS ÒBITS:
La cinglera
dels Òbits es troba a mig camí entre la Mola i el Montcau seguint el camí que
recorre la carena del Pagès, just a sota el pla de les Pinasses. L’accés serà
igualment llarg per qualsevol dels punts de sortida que podem utilitzar.
Aquesta
cinglera és la única en tota la zona del Montcau on l’escalada és permesa
durant tot l’any, malgrat això el seu aïllament ha propiciat poca freqüentació
d’escaladors i la proliferació de poques vies.
Cal destacar
les restes del mas dels Òbits, que aprofita la gran balma. Hi ha indicis que la
primera construcció data l’època alt-medieval amb activitat destacable durant
els segles XVIII i XIX.
2.EL MORRAL DEL DRAC:
Aquest és una
altre dels monòlits importants del Parc i queda plantat just al camí que
ressegueix la Carena del Pagès, entre la Mola i el Montcau.
A més té
l’al.licient de ser l’escenari de la llegenda del Drac, un ésser espantós que
habitava el conjunt de coves i galeries que foraden l’agulla i, des d’aquest
amagatall vertical, assolava el bestiar i els masos de la comarca fins que
Guifré el Pilós, comte de Barcelona, va exterminar-lo a cops d’espasa.
Per ser roca de
referència del massís, el poeta vallesà Ferran Canyameres li va dedicar uns
versos a “La muntanya brava”:
La faula
infantil, el càndid engany,
la Cova del
Drac nimba de rondalla
tot i no ser
cova, tot i que l’entalla
pel drac no
podia servir de parany.
Tots els
vessants del Morral se’ns apareixen força inexpugnables i amb pocs punts dèbils
que facilitin l’escalada, i per això no sobta que la primera ascensió a aquesta
agulla no fos pas escalant, sinó pujant a braços per una corda fixa que
prèviament havia estat llançada i ancorada a la vegetació cimal.
La millor
manera de fer-hi cap és la canal de l’Abella, ja sigui sortint des de Can Pobla
o Can Robert.
3.SANTA AGNÈS:
L'Ermita de
Santa Agnès és un dels vestigis arquitectònics al parc de Sant Llorenç del Munt
que avui dia perduren. És a la Canal de Santa Agnès per la cara nord de la Mola
a uns 900 metres, aproximadament, sobre el nivell del mar.
En un passat va
ser un convent de dones religioses encara que poc se sap de la congregació a la
qual pertanyien. Com a punt ressenyable trobem unes basses a l'interior de la
cova que podien haver servit safareigs de l'època, i la seva capella d'estil
romànic.
Aquesta capella
com diem romànica, va ser reconstruïda a l'època gòtica en forma d'una petita
nau de volta apuntada que a la part de la capçalera aboca a la roca viva,
deixant un espai excavat on hi havia en el seu dia un altar. Es troba
documentada la existència de l'Ermita des del segle XIV i se sap que varen realitzar-se
cerimònies fins entrat el segle XVIII.
4.SESCORTS:
Sescorts és més
conegut per les seves balmes i coves que no pas per les vies d’escalada. Es
troba a la cinglera de la Roca Petanta que marca la línia divisòria entre les
zones de la Mola i el Montcau.
L’aproximació
la farem per la canal de l’Abella ja sigui sortint des de Can Pobla o Can
Robert. Un cop situats al peu del Morral del Drac, hem de prendre un corriol
que en lleuger descens ens porta fins a l’extrem dret de la cinglera.
Els pronunciats
sostres i desploms, a més de servir de recer i refugi a excursionistes, ja van
captar l’atenció dels escaladors que l’any 1963 van traçar-hi la via Josep
Turu, un acrobàtic i atrevit itinerari que solca la primera balma.
A principi dels
anys noranta, un grup d’escaladors van intentar explotar la gran qualitat de la
roca que té aquest indret per traçar-hi un bon nombre d’itineraris esportius.
Malgrat la iniciativa, amb el temps, el sector va caure en l’oblit.
A la zona hi
conviuen vies esportives amb vies de caire clàssic que presenten dificultats
tècniques prou interessants.
