Puig Cornador i
Santa Margarida. (Alpens - El Lluçanès - Osona).
Caminada bonica fins al sostre del Lluçanes. Boscos (amb bolets) i boniques vistes.
LA RUTA - FITXA TÈCNICA:
-Quilòmetres: 10,0
-Desnivell: ± 450 m.
-Durada: 4h (amb parades).
-Circular: si (gairebé).
-Dificultat: baixa.
-Senyalitzada amb diferents marques, irregulars (a vegades abundants, a vegades poques).
-Inici al Mas Torrats (també es pot començar a Alpens,
seguint el GR). Cal seguir el sender amb marques grogues que surt de darrere la casa
(sempre pel més ample i fresat, excepte en una bifurcació al costat d'una
pista, que cal anar a la dreta).
Al collet de les Bruixes, a la carena, seguint el PR a
l'esquerra i marques grogues s'arriba al Puigdon (no val massa la pena, només
perquè és el cim més alt del Lluçanès). Reculant, seguint sempre la carena,
i les marques de PR i grogues es passa pel Puig Cornador.
Fet el cim
continuem endavant, al següent coll trobarem un pal indicador i el GR, però
s'ha de continuar recte, per la carena i seguint el PR, fins a Santa Margarida.
Llavors reculem fins al GR (i el seguim a l'esquerra i avall).
ITINERARI:
Començo a pujar a quarts d’onze... i em començo a entretenir. Els
primers bolets: fredolics i algun rovelló. Prous per anar mirant, però no
suficients perquè deixi estar la caminada i em posi a buscar bolets
directament.
Un cop a dalt la carena giro a l’esquerra. Vull arribar al Puigdon, el sostre del Lluçanès.
Cobert
d’arbres, les seves vistes no són massa bones (ni millors que les que veure
després). Per sort, però, m’entretinc una bona estona collint camagrocs, de fet
fins que omplo gairebé una bossa i me’n canso.
Reculo i continuo per la carena. Des d’alguna clarina hi ha bones vistes, i les úniques que és poden veure cap a la banda del Ripollès.
Tot parlant amb un ciclista arribo al Puig Cornador (més alt que l’anterior, però a les Lloses, el Ripollès), amb bones vistes (excepte a la banda del Ripollès, tapades pels arbres).
El
Puig Cornador és una muntanya de 1.229
metres que es troba al municipi de Les Llosses, a la
comarca del Ripollès.
Cap a l’altra banda, però, estan molt bé: el Lluçanès,
Queralt, Montserrat, el Montseny, la Plana de Vic, Bellmunt i la serra de
Milany. Ho aprofito per dinar.
Continuo per la carena fins a Santa Margarida de Vinyoles, situat més amunt del castell (on no vaig) de fet era la seva capella.
L'edifici actual és del 1854 (barroc i neoclàssic),
construït amb motiu d'un vot popular fet durant una epidèmia de còlera (com es
pot llegir en una placa a la porta).
Les vistes són
similars a les del Puig Cornador, millors cap a la serra de Milany, però amb el
Ripollès tapat pels arbres.
Reculo una mica i començo la baixada, acabant d’omplir la bossa amb alguns fredolics més. Feliç, la caminada és prou bonica i porto una bona menjada de bolets... el que buscava.
FEM CULTURA:
Santa Margarida de Vinyoles.
Santa Margarida de Vinyoles és una església del municipi de les Llosses inclosa en l'Inventari del
Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
Es tracta d'un
edifici de planta rectangular, molt modificat, d'una nau sobrealçada i coberta
amb volta de canó, amb l'interior en disposició abarrocada i amb motllures de guix, i un campanar de torre posterior.
Té afegit a una
banda la sagristia i l'altra l'antiga casa d'ermitans.
De l'edificació que el precedí, d'època romànica tardana, en resta el cos que s'allarga per darrera al santuari actual, amb un
portal de dovelles mitjanes i una finestreta d'arc de mig punt.
A principis del segle XXI la casa
d'ermitans resta abandonada i l'església es troba en estat ruïnós.
Història
El santuari de
Santa Margarita de Vinyoles, situat més amunt del castell i documentat des del s. XIII, correspon a l'antiga capella del
castell.
No hay comentarios:
Publicar un comentario