Barcelona barris emblemàtics i altres llocs sense clasificar
Barri de :
Gràcia
Gràcia és un dels deu districtes
de la ciutat de Barcelona. Limita amb l'Eixample a la
part baixa, Sarrià - Sant Gervasi
a l'oest i Horta-Guinardó al
nord. L'any 2009 tenia 123.957 habitants.
El districte de
Gràcia antigament havia estat un municipi independent del pla de Barcelona del 1850
al 1897. En formaven part els actuals barris de Vila de Gràcia i Camp d'en Grassot,
mentre que Vallcarca
formava part del municipi d'Horta.
Els límits de
l'antic municipi seguien la cruïlla dels actuals carrers de Nàpols i de
Provença, per la plaça de Sanllehy, després pujava el coll del Portell fins
prop de l'ermita del Carmel, arribava a la Muntanya Pelada, baixava pel carrer
de Verdi girant pel de Sant Cugat fins a la plaça de la Creu, tallava pels
Josepets i baixava per l'avinguda del Príncep d'Astúries fins a la plaça de
Gal·la Placídia, després per la Travessera fins a la riera de la Creu d'en
Malla i continuava pel carrer del Comte d'Urgell fins al de Rosselló i es
dirigia a l'encreuament dels de Villaroel i de Provença.
Barri del Born:
El Born és un barri o un sector de la ciutat de Barcelona que s'estén al voltant del Passeig del Born,
el Mercat del Born i
l'església de Santa Maria del Mar.
Administrativament és al barri de Sant
Pere, Santa Caterina i la Ribera al districte de Ciutat Vella.
És delimitat pe Passeig
de Picasso, el carrer
de la Princesa fins al carrer del Rec, el Passeig del Born,
Santa Maria del Mar,
el Pla de Palau i l'avinguda del Marquès de l'Argentera.
La Ribera és un
dels tres barris històrics de Sant
Pere, Santa Caterina i la Ribera, actualment a vegades el terme el
Born s'utilitza com a sinònim del barri de la Ribera i
d'altres per a denominar només el sector nord-est de la Ribera al voltant de Santa Maria del Mar
i el Passeig del Born,
zona que havia estat coneguda com la Ribera del Rec Comtal o barri de Santa
Maria del Mar.
El Born és una
zona considerada de contrastos, ja que hi conviu la Barcelona històrica amb
comerços de tendències arriscades, innovadores amb propostes de moda, art i
gastronomia. A més dels comerços, alguns llocs d'interès són:
- El carrer de Montcada hi ha el Museu Picasso i la sala Montcada.
- Santa Maria del Mar.
- La Plaça de les Olles.
- L'antic Mercat del Born convertit des del 2013 en el Born Centre Cultural.
El Gòtic, també conegut com el barri Gòtic, és un dels quatre barris
que formen el districte de Ciutat Vella
de la ciutat de Barcelona. És el nucli més
antic de la ciutat i el seu centre històric. El cardo
i el decumanus romans són els eixos d'urbanització històrics del
barri en la seva part més alta, l'antic mont Tàber (actual plaça de Sant Jaume).
A més del Palau Episcopal,
hi ha els edificis de les principals institucions de govern: el Palau Reial, la Casa de la
Ciutat, el Palau de
la Generalitat, el Palau del Lloctinent,
i hi havia hagut el Castell
del Veguer i la Taula
de Canvi.
Està compost,
al seu torn, per diferents parts o barris històrics que conserven la seva
pròpia personalitat:
- Els que quedaven dintre del recinte murallat romà, que pren com a centre la plaça de Sant Jaume:
- El barri de la Catedral, al voltant de la Catedral, delimitat pels carrers del Bisbe, Jaume I, Tapineria, Via Laietana i avinguda de la Catedral.
- El barri del Call i Sant Felip Neri, que comprèn l'antic Call (entre la plaça de Sant Jaume, Ferran, Avinyó i Banys Nous, la baixada de Santa Eulàlia i Bisbe), i els voltants de l'església de Sant Felip Neri i l'església de Sant Sever fins al carrer de la Palla.
- El barri de Sant Just, al voltant de l'església de Sant Just i Pastor, delimitat pels carrers de Jaume I, Ciutat, Regomir, Correu Vell i Sotstinent Navarro.
- El barri del Palau, entorn de l'antic Palau Reial Menor, delimitat pels carrers de Ferran, Avinyó, Comtessa de Sobradiel, Regomir i Ciutat.
- Els que quedaven entre el segon cinyell de muralles, fins a la Rambla, el mar, la plaça de Catalunya i la Via Laietana:
- El barri del Pi, al voltant de Santa Maria del Pi, entre la Rambla, el barri del Call i Sant Felip Neri i els carrers de Ferran i Portaferrissa.
- El barri de Santa Anna, centrat per Santa Anna i el Portal de l'Àngel, entre la plaça Catalunya, la Rambla, el carrer de Portaferrissa, Boters, avinguda de la Catedral, Via Laietana i Fontanella.
- El barri de la Mercè, al voltant del carrer Ample i la basílica de la Mercè, entre el mar, la Via Laietana, la Rambla i els barris del Palau i Sant Just.
Barri de Sarrià:
Sarrià és un barri del districte de Sarrià - Sant Gervasi
de la ciutat de Barcelona. Fou vila
independent del pla de Barcelona,
documentada ja al segle X i fou l'última annexió municipal a Barcelona, 1921,
malgrat l'oposició dels sarrianencs.
Alguns sectors
de Sarrià són: Sarrià Vell, Santa Amèlia, Can Ponsic - Caputxins, Sagrat Cor -
Can Caralleu i Can Pomaret - Peu del Funicular. Inicialment la vila fou una
zona dedicada al sector agrícola, sobretot vinícola però més tard va atreure famílies
benestants, hi ha una dita popular que ho reflecteix:
Com a monuments
destacats hi ha l'església de
Sant Vicenç de Sarrià i l'edifici modernista del col·legi Sant
Ignasi dels jesuïtes. L'església de
Sarrià, dedicada a Sant Vicenç, ja fou citada el 980
i reedificada el 1379. El 1781
el mestre Josep Mas va construir l'edifici actual d'estil neoclàssic. La plaça de Sarrià, davant de
l'església, va ser el cementiri del poble fins al
1850.
El 1858
es va comunicar el poble amb Barcelona per mitjà del tren de Sarrià, actualment una línia dels Ferrocarrils
de la Generalitat.
Un dels
sarrianencs més universals és el poeta J.V. Foix, que tenia una pastisseria, encara
existent, a la plaça de Sarrià.
Barri de l'Eixample:
Inicialment, l'Eixample es va construir seguint el Pla Cerdà. L'enginyer Ildefons Cerdà va dissenyar un barri amb un traçat de carrers quadriculat, amb illes octogonals de cantonades truncades i amb amplis espais per vianants i jardins interiors. En la pràctica, el projecte original de Cerdà es va modificar substancialment.
Víctor Balaguer i Cirera va encarregar-se l'any 1864 de fer el projecte de nomenclatura pels carrers de l'Eixampleamb noms dedicats als territoris de la Corona d'Aragó (Aragó, València, Mallorca, Rosselló, Còrsega, Sardenya, Sicília, Nàpols...), a les institucions Catalanes (les Corts Catalanes, la Diputació, el Consell de Cent) o a personatges clau (Pau Claris, Roger de Llúria, Roger de Flor...) que va ser adoptat en bona mesura, però amb modificacions i canvis de localització que en van trencar la lògica urbana. Per exemple, els carrers amb els noms dels territoris van acabar separats en dos blocs. Posteriorment, durant la dictadura franquista, alguns d'aquests noms van ser desfigurats, i no van ser recuperats fins a la democràcia. Alguns d'ells, però, van acabar perdent el seu sentit inicial, com el Carrer del Compromís de Casp, que es va quedar com a Carrer de Casp.
El nom «eixample» és un calc de l'espanyol ensanche que hauria de ser «eixamplada» o «eixamplament» en català, conformement a les regles de derivació d'aquesta llengua com ho sosté Gabriel Bibiloni.
El Quadrat d'or és la zona de l'Eixample de Barcelona situada al voltant del Passeig de Gràcia i delimitada aproximadament pel carrer Aribau a l'esquerra i Passeig de Sant Joan a la dreta, limitat per la Diagonal en la part superior la qual te forma de quadrat i acull un ric patrimoni arquitectònic, sobretot de l'etapa modernista.
Limita amb el barri de les Corts per l'avinguda Diagonal, amb el barri de Sarrià per llevant i per ponent amb la serra de Collserola, de la qual inclou el puig de Sant Pere Màrtir.
Al barri, li dóna nom el monestir de Pedralbes (fundat l'any 1326) i no començà la urbanització d'aquesta zona fins al segle XX. Nasqué com a projecte de ciutat jardí per a l'alta burgesia promogut per la família Güell. La ciutat jardí de Pedralbes fou un fracàs relatiu i finalment la família Güell cedí al rei Alfons XIII la Torre Güell, que es convertí en el Palau Reial de Pedralbes.
Entre el 1958 i 1975 es construí la Ciutat Universitària, ara anomenada Zona Universitària i que s'amplià entre el 1990 i 1996 amb la construcció del Campus Nord. A més d'universitats, els antics camps i masies han donat lloc a edificis residencials de luxe, seus d'empreses i entitats financeres.
Barri de la
Ribera:
La Ribera és un nucli del barri de Sant
Pere, Santa Caterina i la Ribera del districte de Ciutat Vella
de Barcelona. És un dels nuclis o barris
tradicionals del centre històric de Barcelona i és un dels tres que dóna nom al
barri administratiu.
El barri de la
Ribera va ser el centre econòmic de la ciutat entre els segles XIII i XV, quan la riba del mar arribava realment a
tocar el barri, quan el que avui coneixem com la Barceloneta encara era una illa (l'illa de Maians). Els grans mercaders hi van fer
els seus palaus, com els que encara es conserven al carrer de Montcada.
Es divideix el
barri en dos sectors, un la Ribera més proper a la Via Laietana i un altre conegut actualment com el Born. El Born antigament era conegut com la Ribera
del Rec Comtal i ara és delimitat pel Passeig
de Picasso, el carrer
de la Princesa fins al carrer del Rec, el Passeig del Born,
Santa
Maria de Mar, el Pla de Palau i l'Avinguda del Marquès de l'Argentera. Aquesta
zona, el Born, que s'estén al voltant de Santa Maria del Mar
fou construïda als afores de la muralla primitiva i fou anomenada la
Vilanova o Vilanova de Mar. A vegades s'ha fet servir el terme el
Born com a sinònim de tot el barri de la Ribera.
Alguns llocs
notables:
- La Llotja gòtica de la qual es conserven el Saló de Contractacions i la Sala dels Cònsols sota la façana neoclàssica del segle XVIII. Està situada entre les places d'Antonio López i el pla de Palau però en els seus millors temps era situada arran de mar.
- La basílica gòtica de Santa Maria del Mar es va construir com a mostra del poder econòmic dels habitants del nou barri.
- L'antic Mercat del Born
- El Jaciment del Born
- El Fossar de les Moreres
- El Museu Picasso
- El Disseny Hub Barcelona
El barri va
perdre importància quan el centre econòmic es va desplaçar cap al barri de la Mercè i el nou
port el segle XVI. L’1 de març de 1716, després de la derrota de 1714,
es posà la primera pedra de la Ciutadella, en el baluard del Rei, aquell que
mirava cap a la ciutat, i el 7 de març de 1717 es finalitzaren els remats dels
baluards del Rei, de la Reina i del Príncep, i fou a partir d’aquest moment que
s’iniciaren els enderrocs de 38 carrers i 1.016 habitatges del barri de la
Ribera, deixant així lloc a l’esplanada de la fortalesa, per fer la fortalesa de la
Ciutadella i la gran esplanada defensiva al seu voltant.
La Ciutadella
va ser enderrocada el segle XIX i les esplanades
es van tornar a urbanitzar. S'hi van fer l'actual parc de la Ciutadella
i l'antic mercat del Born, on
s'han trobat i excavat restes de les cases enderrocades després del 1714.
La Rambla:
La Rambla, també anomenada les Rambles perquè té diversos trams amb noms diferents, és un passeig emblemàtic de Barcelona que discorre entre la plaça de Catalunya, centre neuràlgic de la ciutat, i el Port Vell de Barcelona. La paraula rambla té el seu origen en la paraula àrab rámla, que significa ‘areny, sorral’, documentada per primera vegada en català l'any 1249. Una rambla és, per tant, una riera o torrent, és a dir, curs fluvial normalment sec per on només hi passa aigua en determinats moments de l'any o en dies de pluja. És un tret geogràfic típic del nord de la Mediterrània, on hi ha un règim de pluges irregular, amb grans xàfecs concentrats a l'inici de la tardor. Per extensió, una rambla és el passeig fet al llit d’una riera.
A la Rambla de Barcelona, el passeig és ple de gent durant tot el dia i fins avançada la matinada. A la Rambla hi ha molts quioscos de premsa i parades de flors i d'ocells, actors ambulants, cafeteries, restaurants i botigues. Prop del port s'hi acostumen a instal·lar paradetes d'artesania i també pintors i dibuixants. Tot passejant per la Rambla es poden admirar diversos edificis d'interès, com el palau de la Virreina, el palau Moja, el mercat de Sant Josep o de la Boqueria, l'Antiga Casa Figueras, el Teatre Principal i el famós Gran Teatre del Liceu, on es representen òperes i ballets. Els carrers laterals també tenen un encant especial. Un d'aquests, d'escassos metres de longitud, porta a la plaça Reial, amb les seves palmeres i voltada de porxos sota els quals hi ha un bon nombre de cerveseries i restaurants, i on es reuneixen els diumenges al matí els col·leccionistes de segells i monedes.[2]
La Rambla de Barcelona desemboca al Portal de la Pau, obert al Port Vell, on s'aixeca el cèlebre monument a Colom. Ben a prop hi ha el Museu Marítim, dedicat especialment a la història naval de la Mediterrània i on s'exhibeix, entre d'altres, la reproducció a escala real d'una antiga galera de combat. El museu està situat a l'edifici medieval de les Drassanes Reials, on es construïen els vaixells que connectaven els extensos dominis de la Corona pel Mediterrani. El Port Vell ofereix altres atractius, com ara un centre d'oci, de botigues i restaurants (el Maremàgnum), un cinema IMAX i el major aquari de fauna marina mediterrània.
Al centre històric, ben a prop de la Rambla, també són interessants la Catedral, la plaça de Sant Jaume –que acull els edificis de la Generalitat de Catalunya i de l'Ajuntament de Barcelona– i els carrerons estrets i animats del barri Gòtic, el Raval, la Ribera i el Born.
Antigament per l'actual Rambla hi baixava la riera d'en Malla, que amb la construcció de la muralla del Raval, al segle XV, es va desviar cap al nord. Des d'aleshores s'hi van construir nombrosos convents, sobretot al costat del Raval, que van desaparèixer arran de la crema de convents del 1835 i foren desamortitzats. En l'espai alliberat pels convents s'hi van construir alguns dels equipaments que veiem actualment, com el Liceu, la Boqueria i la plaça Reial. A partir del 1859 s'hi començaren a plantar plàtans procedents de la Devesa de Girona, i el 1860 s'hi inaugurà la font de Canaletes. La venda de flors a la Rambla data de mitjan segle XIX.
