La Masia Freixa és un edifici modernista de la ciutat de
Terrassa situat al parc de Sant Jordi, antics jardins i terreny adjacent a la
masia, dins el barri de Ca n'Aurell.
Construïda el 1896, va ser pensada
originalment com a fàbrica de filats i va ser reformada entre el 1907 i el 1914
per Lluís Muncunill i Parellada, que la va transformar en la residència
familiar de l'industrial tèxtil Josep Freixa.
L'arquitecte la va convertir en
una de les joies del modernisme terrassenc, amb la seva estructura d'arcs i
voltes d'inspiració gaudiniana i els murs pintats de blanc, d'on sobresurt una
alta torre. Durant molts anys ha albergat el Conservatori Municipal de Música,
que actualment ha estat traslladat a un edifici de nova construcció al Campus
Universitari, al barri del Cementiri Vell. A hores d'ara acull les oficines del
Síndic Municipal de Greuges i de l'Oficina de Turisme de l'Ajuntament.
Elements destacats:
•La teulada sinuosa, amb una estructura de voltes de maó pla que conjugaven la tradició de la volta catalana amb la modernitat dels nous materials; el revestiment de morter té petits vidres incrustats que li donen l'aparença d'un gris brillant.
•Els arcs parabòlics inspirats en l'obra de Gaudí, que conformen les finestres del cos principal i les obertures dels porxos d'entrada i del costat sud i oest.
•L'arrambador ceràmic blanc del porxo, obra també de Muncunill, que ocupa la part inferior de les parets arrebossades i pintades de blanc.
•La rotonda del costat est, com a afegitó de dos nivells al cos de l'antiga fàbrica; els finestrals de la planta baixa són d'arc rebaixat, per permetre més entrada de llum, a diferència dels de tipus parabòlic de la resta d'obertures de la façana.
•La torre de l'angle nord-est, que sobresurt del cos inferior quadrat; té un cos octagonal de quatre nivells, l'últim dels quals voltat d'una balconada mirador.
•L'interior, molt reformat, però que encara conserva el mobiliari del menjador i del despatx, dissenyat per Joaquim Vancells.
•El jardí dissenyat per Rafael Benet i Vancells, un dels pintors destacats de l'època, és d'estil romàntic i, junt amb el de la casa Alegre de Sagrera, és el millor exemple dels jardins terrassencs de la primeria del segle XX. El seu estat de conservació, pel que fa a les característiques originals, no és el que correspondria a un jardí històric.
•La teulada sinuosa, amb una estructura de voltes de maó pla que conjugaven la tradició de la volta catalana amb la modernitat dels nous materials; el revestiment de morter té petits vidres incrustats que li donen l'aparença d'un gris brillant.
•Els arcs parabòlics inspirats en l'obra de Gaudí, que conformen les finestres del cos principal i les obertures dels porxos d'entrada i del costat sud i oest.
•L'arrambador ceràmic blanc del porxo, obra també de Muncunill, que ocupa la part inferior de les parets arrebossades i pintades de blanc.
•La rotonda del costat est, com a afegitó de dos nivells al cos de l'antiga fàbrica; els finestrals de la planta baixa són d'arc rebaixat, per permetre més entrada de llum, a diferència dels de tipus parabòlic de la resta d'obertures de la façana.
•La torre de l'angle nord-est, que sobresurt del cos inferior quadrat; té un cos octagonal de quatre nivells, l'últim dels quals voltat d'una balconada mirador.
•L'interior, molt reformat, però que encara conserva el mobiliari del menjador i del despatx, dissenyat per Joaquim Vancells.
•El jardí dissenyat per Rafael Benet i Vancells, un dels pintors destacats de l'època, és d'estil romàntic i, junt amb el de la casa Alegre de Sagrera, és el millor exemple dels jardins terrassencs de la primeria del segle XX. El seu estat de conservació, pel que fa a les característiques originals, no és el que correspondria a un jardí històric.
No hay comentarios:
Publicar un comentario