EXCURSIÓ ALS ESTANYS DE LA PERA.

EXCURSIÓ ALS ESTANYS DE LA PERA.  He fet l’excursió unes 4 vegades. DADES: -Inici: Les Pollineres. -Dificultat: Fàcil -Altitud màxima: 2.140 m -Desnivell: 217 m -Durada total: 1.45 h (1 h anada + 45 min tornada) -Època de l´any: Segona meitat de la primavera, estiu I tardor Observacions: Si l'estació d'esquí nòrdic d'Aransa és oberta no es podrà circular per la pista de terra des del Fornell. De tota manera hi ha senyalitzat un camí per a raquetes de neu que en 1 h duu a les Pollineres. No cal dir que aquesta passejada i la posterior fins al refugi d'Estanys de la Pera són altament recomanables. COMENTARI: A la Cerdanya els estanys de la Pera han estat durant molts anys un punt de pas de contrabandistes que anaven i venien d'Andorra. Aquests dos estanys es troben a la conca de recepció del riu del Molí, en un petit circ glacial situat a la capçalera de la vall d'Arànser.

ITINERARI: Des de les Pollineres (2.140 m) es pren el camí núm. 1 (indicador) de Senders de Cerdanya (rectangles grocs), que ve del Fornell. Aquest camí continua amunt per la dreta i evita un revolt de la pista. Després segueix uns metres cap a la dreta la pista que es dirigeix a Cap del Rec fins que creua per un pont del riu del Molí. A continuació el camí a seguir, per on passa també el GR 11-10 —franges blanques i vermelles, variant del GR 11, sender de gran recorregut que travessa el Pirineu des del golf de Biscaia fins al cap de Creus— i la Ruta dels Estanys Amagats —punts blaus, circuit d'alta muntanya que uneix una sèrie de refugis cerdans i  andorrans— se'n desvia a l'esquerra, entra al bosc i travessa a gual el riu del Molí. Més amunt creua dos cops la pista d'accés al refugi d'Estanys de la Pera i recorre el fons de la vall, alternant bosc de pi negre amb clarianes, fins que arriba al peu d'una cinglera granítica per on es precipita un bonic salt d'aigua. A partir d'aquí la inclinació augmenta fins que es retroba la pista poc abans de l'estany petit de la Pera, a l'esquerra. El tossal de la Truita o pic de Perafita, de forma piramidal, destaca al fons. El camí evita la pista per la dreta, travessa unes pastures i arriba al refugi d'Estanys de la Pera (2.357 m, 45 min), guardat a l'estiu, en períodes de vacances i alguns caps de setmana. A l'estany gran de la Pera s'hi arriba per la pista i per un caminet planer a la dreta que hi duu en pocs minuts (2.350 m, 1 h). Val a dir que el topònim la Pera no té res a veure amb una pera (fruita), sinó que es refereix a una pedra com a senyal. Topònims semblants de Catalunya són Peramola, Peralada, Peratallada o Peramea, entre d'altres

Accés: Des de Martinet es pren la carretera LV-4036 en direcció a Lles, però poc abans d'arribar-hi s'agafa a l'esquerra la que duu a Arànser. Després es continua per una pista asfaltada que puja al Fornell, a la recepció de l'estació d'esquí nòrdic d'Aransa. A partir d'aquí la pista esdevé de terra, però generalment en bon estat fins al prat Miró i les Pollineres, on hi ha un refugi i una àrea recreativa. Aquest punt és també accessible des de Lles per Cap del Rec. La pista que es dirigeix als estanys de la Pera, en canvi, és tancada al trànsit de vehicles motoritzats. FEM CULTURA:

Estany Gran de la Pera

L'estany de la Pera és un estany d’origen glacial situat a l’oest de la Cerdanya, a una altitud de 2.347 m. És un estany relativament petit amb 2,4 ha i 6,3 m de profunditat màxima. La seva conca també és petita, d’unes 47 ha, amb el pic de Perafita (2752 m) al nord-oest, com a punt més alt. Una part d’aquest estany, el quadrant nord-oest, ha quedat reblert i s’ha convertit actualment en una mollera.

La vegetació de la conca consisteix principalment en prats acidòfils d’alta muntanya de Festuca airoides i F. yvesii, amb presència de neretars (matollars de Rhododendron ferrugineum) i alguns pins negres (Pinus uncinata) al voltant de l’estany. És dels estanys més significatius pel que fa a vegetació submergida dels Pirineus Orientals. Hi ha ranuncles aquàtics (Ranunculus aquatilis) i esparganis(Sparganium angustifolium) arrelats al fons que arriben a tenir alguns metres de longitud fins a la superfície. També s’hi troben subulària (Subularia aquatica) i isoets, tant Isoetes echinospora com I. lacustris, les dues espècies d’aquest gènere presents als Pirineus. En el fons s’hi desenvolupa la caràcia Nitella, molt comuna en el fons dels estanys pirinencs. Al litoral s'hi troba Carex rostrata. És un estany oligotròfic, tot i que té una concentració de nutrients una mica més elevada que en la majoria, fet que permet el desenvolupament d’una vegetació submergida tan rica. Les espècies vertebrades més destacades d’aquest estany són la truita comuna (Salmo trutta) i la truita irisada (Onkorrynchus mykis) que hi han estat introduïdes per la seva explotació per la pesca i el barb roig (Phoxinus phoxinus). A la zona més soma, ocupada per la mollera, hi viu també la granota roja (Rana temporaria). L’estany i la seva conca es troba protegit dins la zona natural ‘Tossa Plana de Lles – Puigpedrós’ de la xarxa Natura 2000. 

Gra de Fajol Gran (2.714 m) i Petit ( 2.567 m) pel coll de la Marrana.

Gra de Fajol Gran (2.714 m)  i Petit ( 2.567 m) pel coll de la Marrana.

Aquesta sortida ens durà al Gra de Fajol Gran i al Gra de Fajol Petit sortint des del pàrquing de Vallter.

He fet l’excursió als dos Gra de Fajol una vegada i només al Gra de Fajol Gran, una altre vegada.

DADES DE LA RUTA:

-Distància: 7,97 km

-Durada: 5 hores i 10 minuts

-Alçada: 2.714 m (Gra de Fajol Gran) – 2.567 m (Gra de Fajol Petit)

-Desnivell acumulat de pujada: 773 m

-Dificultat: Difícil – Moderat (si és torna pel coll de la Marrana)

ITINERARI:

El punt de partida de la nostra excursió, és troba situat molt a prop del pàrquing que hi ha just passat el revolt d’on s’agafa el corriol que puja al refugi d’Ulldeter.

Per arribar fins aquí, anirem fins la Camprodon, on prendrem la carretera que porta cap a Setcases i un cop passat el poble, agafem la carretera que porta directament fins l’estació d’esquí de Vallter 2000.

Quan estem arribant a l’estació, un cop passat el pàrquing de la pista del Xalet, seguim i després d’uns revolts, veurem un cartell indicant el començament del camí que porta al refugi d’Ulldeter, degut a la quantitat de vehicles, deixem el cotxe a uns 500 metres més amunt en un dels pàrquings de l’estació.

Agafem un corriol molt ben indicat, en direcció al refugi de muntanya d’Ulldeter, en un dels revolts de pujar a l’estació d’esquí de Vallter 2000.

Anem agafant desnivell ràpidament i mentre anem pujant, podem observar detalls del paisatge com aquest arbre sec que corona una de les primeres pujades cap al refugi d’Ulldeter.

Després d’uns 20 minuts de pujada, arribem al refugi de muntanya d’Ulldeter.

Des del refugi, podem observar el nostre primer objectiu, el Gra de Fajol Gran, que ens queda just al davant.

Un cop hem passat del refugi, prenem un corriol que passa enmig dels prats i pel costat de la pista del Xalet de l’estació d’esquí, la qual anirem resseguint, fins que al cap d’una estona la travessarem per anar-nos dirigint cap al coll de la Marrana.

Aquest tram és força descansat, ja que tot i que anem prenen desnivell és fa d’una forma força suau.

Després d’uns quants minuts de caminar, ens trobem just al davant del coll de la Marrana.

Comencem a pujar pel coll fent ziga-zagues, superant el desnivell. Aquest tram és força costerut.

Nosaltres prenem una variant que transcorre més cap a la dreta del camí habitual i que ens farà sortir una mica més amunt, ja en direcció al Gra de Fajol Gran.

En aquest tram, el camí passa per zones amb força rocalla.

Un cop a dalt el coll de la Marrana, tenim unes fantàstiques vistes de la Vall del Ter, amb l’estació d’esquí al mig d’aquest circ de muntanyes, coronades pel Bastiments.

Tal i com deia, el Bastiments amb els seus 2.881 metres s’erigeix just davant de la vall del Ter.

Després de l’esforç de pujar el coll de la Marrana i del camí que ja hem fet, que millor que fer una aturada per esmorzar i agafar forces per acabar de pujar el tram final.

Un cop amb les piles carregades, comencem a pujar cap al Gra de Fajol Gran, agafant desnivell molt ràpidament serpentejant per un corriol que puja entre les pedres.

Un cop superada aquesta part del camí que ens farà suar la cansalada, aquest és torna més suau i ja podem observar el cim del Gra de Fajol Gran.

Després de dues hores de caminar, arribem al cim del Gra de Fajol Gran, d’on podrem gaudir d’unes fantàstiques vistes.

Des de dalt del Gra de Fajol Gran, el refugi d’Ulldeter, és veu molt petit a sota els nostres peus.

Un cop superat el cim del Gra de Fajol Gran, decidim anar fins el Gra de Fajol Petit, al qual hi arribarem, carenant d’un pic a l’altre.

Aquest tram de camí és fa més lentament, degut a que el camí està ple de rocalla, que fa que no és pugui dur un ritme molt fort.

També s’ha d’anar amb compte amb la mainada, ja que és passa pel costat de penya-segats i de vessants amb molt de desnivell.

Després d’uns quants minuts d’anar baixant, ens trobem just al mig dels dos cims al pas de l’Isard, ja ens queda poc per arribar al Gra de Fajol Petit.

Al cap d’una hora d’haver fet el cim del germà gran, fem cim del Gra de Fajol Petit

Des del cim podem observar el Gra de Fajol Gran amb el Bastiments tot darrere, que s’alcen davant nostre.

Un cop fet el cim del Gra de Fajol Petit, baixem un altre cop cap al mig dels dos cims, el pas de l’Isard, per baixar per una canal i seguir avall per la tartera.

Val a dir que aquesta opció millor no fer-la si és va amb mainada i millor vorejar el Gra de Fajol Gran per tornar a baixar pel coll de la Marrana.

La baixada s’ha de realitzar amb molta cura, ja que la pedra està molt solta hi ha el perill que sense voler fem baixar algun roc per sobre dels companys.

És tracta d’una tartera molt dreta i cal anar vigilant en tot moment.

Un cop a baix, observem per on hem baixat, val a dir que no és recomanat per mainada, ja que fins que no hem estat pel mig no ens hem adonat del perill que corríem anant amb els nens, ja que el terreny s’esllavissa amb molta facilitat i el pendent és considerable.

Un cop passada la tartera, agafem un corriol que ens porta de nou cap al refugi d’Ulldeter, passant pel costat del llac dels Infants, un racó idíl·lic. Arribats de nou al refugi, contemplem els dos Gra de Fajol amb la tartera que hem baixat.