Excursionisme

Benvinguts al meu bloc d'Excursionisme. Sóc des de fa molts anys un gran aficionat a fer excursions, En aquest bloc, publicaré els meus itineraris detallats de diferents excursions, bàsicament, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc Agroforestal de Terrassa, a la Vall de Camprodon, a la Garrotxa, a Montserrat, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la Serra de Marina, Parc Natural del Montseny,...També alguna poesia meva, sóc un amant de la poesia.

Espero que us agradi i pugui ser-vos útil per fer excursions.


Una abraçada,

Jordi

miércoles, 27 de julio de 2016

Abrics de l'Ermita d'Ulldecona (art rupestre llevantí més important de la Península amb més de 400 figures).



Abrics de l'Ermita d'Ulldecona  (art rupestre llevantí més important de la Península amb més de 400 figures).

Les pintures de l’Ermita són un dels conjunts d’art rupestre llevantí més importants de la Península.

FEM CULTURA:

Em cal afinar la vista, des de l’ermita de la Pietat d’Ulldecona, per veure com Peníscola treu el cap. De fet, som a poquíssims quilòmetres del mar, però el Montsià ens fa de barrera per veure’l bé.

Centre d’Interpretació d’Art Rupestre Abrics de l’Ermita

És un dels conjunts més importants de la península d’art rupestre llevantí, declarat Patrimoni Mundial per la Unesco el 1998 (per cert, aquests dies d’estiu recomano molt anar-hi a la tarda, que ja no hi toca el sol).

Les pintures que van ser descobertes l’any 1975.

Tot seguit el meu amfitrió em condueix fins a l’escena més coneguda de les pintures, la de la caça. Me’n sorprenen diverses coses: els detalls estètics dels arquers -tenen plomes al cap, a l’altura dels genolls...-, que em fan pensar que ja tenien interès per l’estètica, i temps per dedicar-s’hi una mica, i el fet que hi hagi diferents colors (“cada color correspon a una època determinada”).

Suposo que el fet de pintar aquesta escena era també una manera de cohesionar la tribu, i d’explicar a tothom la manera com es caçava.
Aquesta és, doncs, una narració. Sóc davant de la llegenda més antiga de Catalunya!

Pintures de sang.

“La pintura explica, amb molta probabilitat, com es caçava en aquesta vall, entre altres coses perquè s’hi han trobat un munt de fletxes de sílex.
Aquestes cingleres escarpades devien ser un escenari perfecte per a la captura d’animals”.

“Pintaven amb òxids de ferro barrejats amb altres minerals; ho barrejaven amb greixos, ou, sang... I feien servir pinzells molt fins, de pèl, de plomes o de fibres vegetals”.

Netejant les parets d’una sèrie de grafits fets en els últims anys, s’han trobat noves pintures.

Som davant d’unes pintures esquemàtiques abstractes que s’han descobert fa poc. “Aquest és un patrimoni enormement fràgil; la ignorància humana n’és el principal enemic. Ara fem conservació preventiva i pedagogia.
Només s’hi pot accedir amb guies especialitzats”.

Van ser fetes per caçadors-recol·lectors postpaleolítics, que eren seminòmades, seguien els grups d’herbívors; aquí s’hi estaven una temporada perquè la vall d’Ulldecona és molt fèrtil.

Són una font d’informació enorme sobre el final de la Prehistòria, un document gràfic únic per conèixer un gran canvi en l’evolució humana: els últims caçadors recol·lectors nòmades passen a ser seminòmades i comencen a conviure i a aculturar-se en poblacions neolítiques. Això provoca un gran canvi de relacions socials…

L’ermita de la Pietat d’Ulldecona és lloc de peregrinacions i té un important conjunt d’art rupestre.

Blanca com un glop de llet, l’ermita de la Pietat es troba en una situació privilegiadíssima, als cingles de la serra de Godall. És un luxe assistir als concerts que es fan a la plaça del davant de l’església, i és recomanable anar-hi d’hora, abans que es faci fosc, per gaudir de la vista.

El santuari està format per un conjunt d’edificis que van del segle XIII al XVIII. L’església actual es va acabar de construir el 1799. El retaule va ser construït a la dècada dels 50 del segle passat, en substitució de l’original barroc que va ser cremat a la Guerra Civil.

És lloc de pelegrinatge, aplecs i devoció popular. Cada cinc anys, des del 1939, se celebren les Festes Quinquennals, en què la imatge de la Mare de Déu és baixada en processó cap a la vila, que l’espera amb tots els carrers engalanats amb flors. 

L’alberg, de l’època medieval, que hi ha al pis superior va ser hostatgeria fins als anys 60 del segle XX. A la part del darrere hi ha una àmplia zona de barbacoes on se celebra la diada de la patrona. Allà es conserva una gran pica de pedra per a la matança del porc.

LES CLAUS

-Els Abrics de l’Ermita de la Pietat d’Ulldecona són un dels conjunts més importants de la Península d’art rupestre llevantí. Van ser declarats Patrimoni Mundial per la Unesco el 1998.

-Es tracta d’un conjunt excepcional i amb moltes figures: després de 8.000 anys que es pintessin hi ha més de 400 figures.

 -Les pintures dels abrics d’Ulldecona són una font d’informació enorme sobre el final de la Prehistòria, un document gràfic únic per conèixer un gran canvi de l’evolució humana: els últims caçadors recol·lectors nòmades passen a ser seminòmades.












Pedraforca 360º. (Gósol i Saldes, el Berguedà).












Pedraforca 360º. (Gósol i Saldes, el Berguedà).

Bonica caminada per les faldes del Pedraforca, amb vistes espectaculars al cim i les serralades que l'envolten. A més de les vistes, al passar per totes les vessant també passarem per diferents ambients, del solell a l'obaga, tots interessants.

LA RUTA - FITXA TÈCNICA :

-Quilòmetres: 16,9.

-Desnivell ± 570 m.

-Durada: 5 h (amb parades).

-Circular: si

-Inici a Gósol (també es pot començar al Collell o al refugi Lluís Escasen. Començant a Gósol, però, d'entrada es fa la pujada més forta).

-Dificultat: Mitjana-baixa.

-Ben senyalitzada amb marques blanques i grogues i cartells a les cruïlles (PR-C 127).

ITINERARI:

Dubto si començar al Refugi o a Gósol, però porto el perfil de la caminada i veig que si la començo al poble faré la pujada més forta d'entrada (i quan la calor sigui menys forta... i encara més avui.

La primera part és, efectivament, pujada, però per sort bufa una mica de vent i no passo molta calor, a més, a mitja pujada em puc refrescar a la font de Tarrers i gairebé al cap de munt a la de la Roca. Bé, més que refrescant gairebé dutxant-me... encara que tampoc fa tanta calor, si més no de moment, però de tant insistir a la tele gairebé m'ha agafat mitja por.

El camí s'enfila entre boscos de pi roig i algun prat fins al Collell. A mig camí i un cop a dalt les vistes al Cadí, el Cadinell i la vall de Cerneres són molt boniques.

A partir del Collell el camí gira cap a la dreta, ara les vistes, igual de boniques continuen sent al Cadí (però cap a la zona del Comabona), la vall de Saldes, per desgràcia força encalitjada, i els impressionants cingles del Pollegó Superior.

Passo per una pista forestal per la part més baga de la caminada, i potser per això tinc alguna sorpresa inesperada: un bon grapat de flors (si bé n'hi ha que floreixen a l'estiu, la veritat és que no n'esperava trobar gairebé cap). No tinc presa... i m'hi entretinc una bona estona, com sempre (ara faltarà classificar-les, últimament en fa una mica de mandra).

Ho aprofito per refrescar-me/dutxar-me en un rierol i a l'última font del camí, encara que fa calor però no és exagerada. També per fer un esmorzar/dinar.

A l'alçada de refugi deixo al pista i per senders torno a passar entre pinedes... que no em deixen veure la tartera ni l'enforcadura (una petita decepció).

Poc més endavant, però, torno a girar més cap a la dreta i les vistes tornen a canviar. Segurament les millors del dia, a una banda en queda la Gallina Pelada i a l'altre el Roc Roig i els pollegons del del Pedraforca.

Som mitja tarda i ara sí, es nota l'onada de calor... i en aquest tram no hi ha cap rierol ni cap font, just quan més es troben a faltar. No he portat un ritme gaire fort (de fet, quan vaig sol, no el porto gairebé mai) però encara m'ho agafo amb més calma. El vent encara bufa a estones, però encara que no es troba calent, tampoc refresca.


Quan calculo que em falta una hora llarga de camí torno a aprofitar per refer forces i fer un dinar-berenar... i gairebé acabar-me l'aigua que em queda (que ja és més aviat poca (tot i que a l'hora de marxar em refaré... amb gelat de xocolata i una coca-cola zero i dos litres d'aigua més, amb bona coherència).

Si la sorpresa abans han set les flors, ara ho seran un esquirol que deixa veure força bé i una àguila marcenca que planeja una bona estona a relativament pocs metres meu.

La xafogor del final em passa factura i arribo a Gósol cansadet, però content. Feia molts dies que tenia aquesta excursió pendent i ha valgut la pena.

Ara tocaria pujar al Pedraforca, però després de l'última vegada vaig dir que no ho faria mai més, no perquè acabés mort (llavors no caminava tant)... sinó per la por que vaig passar a la grimpada (i pujar per la tartera és un pal). Encara qui sap... potser algun dia des de Gósol, potser.

domingo, 24 de julio de 2016

Jaciment arqueològic de la Roca dels Moros de Cogul a les Garrigues.



Jaciment arqueològic de la Roca dels Moros de Cogul a les Garrigues.

COM ANAR-HI:

Adreça: El Cogul, Lleida. Veure mapa qualsevol de carreteres una mica detallat.
Horari:
Avui obert : 10:00–13:30, 15:30–18:30
Telèfon: 672 44 59 90
Província: Província de Lleida

COMENTARIS:
La Roca dels Moros representa un dels conjunts d’art rupestre més emblemàtics i millor conservats de Catalunya. Ubicat en una cavitat que presenta evidències d’ocupació humana durant cinc mil.lennis, les restes de pintures rupestres i gravats semblen determinar que va ser un lloc de culte. Els caçadors-recol.lectors deixaren la seva petjada a través de les pintures llevantines, mentre que els grups neolítics deixaren constància de les seves creences amb representacions esquemàtiques.

Per l’excepcionalitat de la seva conservació i com espai emblemàtic, va ser inscrit en la llista de Patrimoni de la Humanitat per l’UNESCO l’any 1998.

La Roca dels Moros forma part de la Ruta de l'Art Rupestre del MAC, i de la Xarxa Europea Primers Pobladors i Art Rupestre Prehistòric i l’Itinerari Cultural Caminos de Arte Rupestre Prehistórico

1.Jaciment arqueològic de la Roca dels Moros.

Fem cultura:

La Roca dels Moros és una de les Coves del Cogul i un jaciment arqueològic amb datacions d'època epipaleolítica i romana, que es localitza al terme municipal del Cogul (comarca de les Garrigues, província de Lleida). Al jaciment s'hi accedeix des del Cogul, on cal prendre, al nord del poble, la pista que duu a Castelldans. Recorreguts uns 400 metres fins a arribar al trencant de la pista del Cogul a l'Albagés, cal prendre aquesta pista que naix en direcció sud i seguir-la 450 metres més fins a trobar el jaciment.

La balma de la Roca dels Moros està ben indicada i la seva localització és fàcilment reconeixible. Aquest jaciment es tracta d'un abric format per un bloc de pedra desprès, a la riba dreta del riu Set i al costat de la pista que uneix el Cogul amb l'Albagés. La balma està tancada per un reixat i és accessible per unes escales d'obra.

Descobriment i investigacions arqueològiques.

La balma fou descoberta a principis de segle XX per mossèn Ramon Huguet, capellà del Cogul (1907-1908), i donada a conèixer científicament per Cerferí Rocafort, l'any 1908. Posteriorment varen ser estudiades per Henri Breuil i Lluís Maria Vidal per fer-ne ressò a nivell internacional. El descobridor hi va recollir diversos materials que passaren a formar la col.lecció Huguet.

Després de les primeres publicacions, la importància de la Roca dels Moros del Cogul, amb un esforç considerable i amb el suport del, aleshores anomenat Museo Arqueológico de Barcelona (Museu d'Arqueologia de Catalunya), l'Institut d'Estudis Ilerdencs es va elaborar una publicació monogràfica del jaciment amb l'estudi minuciós de cada figura i síntesi de les diverses teories elaborades, a més de parlar de manera exhaustiva sobre els gravats ibèrics i romans epigrafiats sobre la roca.

Posteriorment s'hi ha realitzat diverses intervencions arqueològiques entre els anys 1985 i 2009. Les intervencions han estat promogudes pel Servei d'Arqueologia (IPAC) de la Generalitat de Catalunya amb l'objectiu realitzar intervencions preventives, tasques de control, restauració de les pintures, anàlisi de mostres, així com documentació, calcs dels motius i reportatges fotogràfics de la cova.

Durant la primavera de l'any 2008, les institucions de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) varen realitzar una exposició conjunta per commemorar el centenari del descobriment de les pintures rupestres així com l'inici de les investigacions en aquest camp de la prehistòria, a Catalunya.

Troballes arqueològiques.










L'abric està format per un dels nombrosos blocs que s'han desprès dels estrats rocosos de les terrasses que voregen el riu Set, les quals al ser soscavades per les aigües s'han enfonsat sobre els bancs interiors.

En l'abric es troba representat un conjunt de pintures rupestres d'art llevantí formades per unes 52 figures humanes i de fauna pintades en color vermell, blanc i negre, d'estil naturalista-estilitzat i algunes amb traços esquemàtics.

De totes les escenes representades destaca la que ha estat interpretada com una dansa fa.lica, grup situat a l'extrem inferior dret i constituïda per onze figures.

La resta de representacions es troben distribuïdes per la superfície de la paret entre les quals hi ha una escena de cacera, un altre conjunt amb dones aparellades, un grup de tres braus que s'alternen amb representacions femenines, i algunes cabres i cérvols.
A la part superior esquerra hi ha un altre grup representant una escena de caça, però de caràcter més esquemàtic, acompanyat d'una figura indeterminada del mateix estil.
Juntament amb les pintures, i sovint sobreposant-se a aquestes, dins de la balma es troben diverses inscripcions epigràfiques. Es tracten d'uns 250 signes gravats en alfabet ibèric i llatí, així com alguns gravats de fauna. Aquestes representacions semblen tenir un caràcter votiu.

Al peu de l'abric, abans d'ésser excavat, s'hi varen recollir alguns fragments lítics i ceràmics consistents en algunes laminetes de sílex sense retocar, una ascla denticulada, diversos fragments de ganivets de sílex i tres mitges llunes, uns quants fragments de ceràmica ibèrica, i dos fragments de terra sigil.lada hispànica.

A les excavacions realitzades a la base de la balma l'any 1989 van aparèixer materials ceràmics de finals del neolític, de l'edat del bronze i d'època romana.

Es considera que aquest lloc va tenir una ocupació des del 7000 aC fins al 100 aC.

La zona ocupada per les pintures i els gravats presenta un bon estat de conservació tot i que sembla que la visualització cada vegada és més dolenta, probablement degut als processos d'alteració que afecten la roca sorrenca.

Actualment el material arqueològic recollit durant les diferents intervencions es troba dipositat al Museu d'Arqueologia de Catalunya.
2. Coves del Cogul.

Fem cultura:

Les coves del Cogul són un dels jaciments de pintures rupestres més destacats d'art rupestre llevantí, l'expressió artística-creencial més extraordinària i singular de la Prehistòria europea.

S'estenia durant l'epipaleolític (fa 10.000 anys fins a 6.000 anys) per tot el sector oriental de la península Ibèrica, i s'anomenà, per contraposició a les del nord, del llevant. També té aquest fris rocallós mostres pictòriques dels primer agricultors: l'art esquemàtic (fa 6.000 anys); les primeres d'aquesta expressió abstracta del món de les creences que es trobaren a Catalunya.

L'indret, situat al Cogul, a les Garrigues, és anomenat Roca dels Moros, i consta el seu ús com a santuari o lloc màgic pels ibers i romans. El conjunt està preparat per a la visita del públic.

Descripció

Les 48 figures de la Roca dels Moros configuren un mínim de vuit composicions que representen bàsicament fauna salvatge i escenes de cacera. La més coneguda, però, no té res a veure amb animals salvatges: mostra un grup de dones dansant un ritu de fecunditat.

Al costat d’aquestes pintures rupestres hi ha 250 signes gravats d’època ibèrica i romana.

A la Roca dels Moros hi ha 45 figures, 7 de les quals gravades a la pedra i 38 pintades de vermell clar, negre i vermell fosc.

L'escena de la dansa és la més famosa.
S'hi veuen nou dones que van aparellades, unes pintades en negre i altres en roig; porten unes faldilles llargues i dansen al voltant d'un home nu amb el sexe acusat, tal com és representada la figura masculina en gairebé tot l'art rupestre llevantí.
Juntament amb les figures humanes hi ha diversos animals, així com inscripció en escriptura ibèrica nord-oriental i alfabet llatí, una de les quals és un exvot, cosa que indicaria que l'indret fou un santuari que es perllongà fins a l'època ibèrica i romana.

Actualment s'està restaurant i es preveu la construcció d'un centre educatiu- museus, preparat per a rebre una major afluència de turisme. Prop de les pintures hi ha un cementiri amb tombes excavades a la roca viva.

Història

Les va descobrir el rector del poble del Cogul, en Ramon Huguet, l'any 1908, però qui les va donar a conèixer i les va valorar va ser en Ceferí Rocafort (Las pintures rupestres de Cogul, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 1908).

Qui les va valorar com a testimoni prehistòric indubtable va ser l'investigador francès Henri Breuil, el 1909. Una altra edició més àmplia fou publicada per Joan Cabré a El arte rupestre en España (1914).

Patrimoni Mundial

Les pintures de la Roca dels Moros, com tot l'art rupestre llevantí, foren declarades per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat (1998).

La Roca dels Moros, però, no és l’única herència artística que van deixar els homes de la prehistòria. El conjunt d’art rupestre de l’arc mediterrani de la península Ibèrica, que engloba 757 jaciments –60 a les comarques catalanes–, va ser declarat Patrimoni Mundial l’any 1998, i és el més gran d’Europa. Aquestes pintures, classificades com a art llevantí, expressen idees que, fins aleshores, eren inexistents. Les escenes, d’estil naturalista, narren una història i no són figures isolades sense cap tipus de relació entre elles. El tret més significatiu és el protagonisme de l’home i de la dona.

D’altra banda, algunes Patrimoni Mundial escenes recullen activitats comunitàries i socials, com ara la celebració de danses o potser de rituals religiosos. En alguns casos, es detallen la indumentària, el pentinat i, fins i tot, ornaments com ara plomalls al cap i braçalets als braços o sota els genolls, sens dubte signes d’una naixent diferenciació social.

Els més importants són, juntament amb els del Cogul, els abrics situats a la serra del Godall i els trobats a Ulldecona (al
Montsià) i els d'Os de Balaguer, així com els ubicats a les muntanyes de Prades, al terme de Montblanc (al Baix Camp).