Pedraforca 360º. (Gósol i Saldes, el Berguedà).

Pedraforca 360º. (Gósol i Saldes, el Berguedà).

Bonica caminada per les faldes del Pedraforca, amb vistes espectaculars al cim i les serralades que l'envolten. A més de les vistes, al passar per totes les vessant també passarem per diferents ambients, del solell a l'obaga, tots interessants.

LA RUTA - FITXA TÈCNICA :

-Quilòmetres: 16,9.

-Desnivell ± 570 m.

-Durada: 5 h (amb parades).

-Circular: si

-Inici a Gósol (també es pot començar al Collell o al refugi Lluís Escasen. Començant a Gósol, però, d'entrada es fa la pujada més forta).

-Dificultat: Mitjana-baixa.

-Ben senyalitzada amb marques blanques i grogues i cartells a les cruïlles (PR-C 127).

ITINERARI:

Dubto si començar al Refugi o a Gósol, però porto el perfil de la caminada i veig que si la començo al poble faré la pujada més forta d'entrada (i quan la calor sigui menys forta... i encara més avui.

La primera part és, efectivament, pujada, però per sort bufa una mica de vent i no passo molta calor, a més, a mitja pujada em puc refrescar a la font de Tarrers i gairebé al cap de munt a la de la Roca. Bé, més que refrescant gairebé dutxant-me... encara que tampoc fa tanta calor, si més no de moment, però de tant insistir a la tele gairebé m'ha agafat mitja por.

El camí s'enfila entre boscos de pi roig i algun prat fins al Collell. A mig camí i un cop a dalt les vistes al Cadí, el Cadinell i la vall de Cerneres són molt boniques.

A partir del Collell el camí gira cap a la dreta, ara les vistes, igual de boniques continuen sent al Cadí (però cap a la zona del Comabona), la vall de Saldes, per desgràcia força encalitjada, i els impressionants cingles del Pollegó Superior.

Passo per una pista forestal per la part més baga de la caminada, i potser per això tinc alguna sorpresa inesperada: un bon grapat de flors (si bé n'hi ha que floreixen a l'estiu, la veritat és que no n'esperava trobar gairebé cap). No tinc presa... i m'hi entretinc una bona estona, com sempre (ara faltarà classificar-les, últimament en fa una mica de mandra).

Ho aprofito per refrescar-me/dutxar-me en un rierol i a l'última font del camí, encara que fa calor però no és exagerada. També per fer un esmorzar/dinar.

A l'alçada de refugi deixo al pista i per senders torno a passar entre pinedes... que no em deixen veure la tartera ni l'enforcadura (una petita decepció).

Poc més endavant, però, torno a girar més cap a la dreta i les vistes tornen a canviar. Segurament les millors del dia, a una banda en queda la Gallina Pelada i a l'altre el Roc Roig i els pollegons del del Pedraforca.

Som mitja tarda i ara sí, es nota l'onada de calor... i en aquest tram no hi ha cap rierol ni cap font, just quan més es troben a faltar. No he portat un ritme gaire fort (de fet, quan vaig sol, no el porto gairebé mai) però encara m'ho agafo amb més calma. El vent encara bufa a estones, però encara que no es troba calent, tampoc refresca.

Quan calculo que em falta una hora llarga de camí torno a aprofitar per refer forces i fer un dinar-berenar... i gairebé acabar-me l'aigua que em queda (que ja és més aviat poca (tot i que a l'hora de marxar em refaré... amb gelat de xocolata i una coca-cola zero i dos litres d'aigua més, amb bona coherència).

Si la sorpresa abans han set les flors, ara ho seran un esquirol que deixa veure força bé i una àguila marcenca que planeja una bona estona a relativament pocs metres meu.

La xafogor del final em passa factura i arribo a Gósol cansadet, però content. Feia molts dies que tenia aquesta excursió pendent i ha valgut la pena.

Ara tocaria pujar al Pedraforca, però després de l'última vegada vaig dir que no ho faria mai més, no perquè acabés mort (llavors no caminava tant)... sinó per la por que vaig passar a la grimpada (i pujar per la tartera és un pal). Encara qui sap... potser algun dia des de Gósol, potser.