15 d'agost 2014
Sortida de Terrassa a les 10h, fins a l'entrada de Granera, 35,8 Km, pel camí moltes masies aïllades i bones vistes del Montcau i Montserrat. Centenars de corbes , una rere l’altre , sort que no em marejo.
Abans d'entrar al poble vaig cap amunt uns 200 metres per veure la Capella de Santa Cecília amb cementiri del poble de Granera.quasi a tocar-la.
Seguidament tiro cap al Castell de Granera del segle XI, des de Santa Cecília, són 1,1 Km (una part sense asfaltar però apta per cotxes). Són les 11h22' i visito el castell, per fora, mig en ruïnes ( per dins no es pot visitar, tot era tancat per accedir-hi ). Visita de 15' molt bones vistes del Montcau i Montserrat ( llàstima de la calitxa per les fotos ).
Torno al poble per continuar la visita i reservo per dinar al restaurant l'Esclopet, l'únic del poble ( el propietari és l'alcalde de Granera, no faig cap comentari ).
Visito el petit poble de carrers preciosos i cases de pedra, tot molt cuidat, en uns 30'.
A les 13h45' dino: Esqueixada de bacallà i conill lletó a la brasa verdadera, amb porró de vi negre amb gasosa i de postre músic.
Després de dinar sobre les 15h vaig al Mirador de Can Cucuc, estàtua d'una noia ( de metall, crec de coure ) que mira les muntanyes que porten el nom indicat en un cartell. Són vistes del P.N. de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
A les 15h30' toca visitar l'església de Sant Martí i l'Ajuntament. A la zona hi ha un altre mirador amb un cartell que indica l'incendi del 2003 i la regenaració del bosc cremat. Són les 15h50' i ja porto 85 fotos fetes.
A les 16h deixo Granera i vaig a veure si trobo l'església de Sant Llorenç. Ha sigut un fracàs, he vist tres cartells indicadors i no he trobat l'església, potser no existeix i han deixat els indicadors, jajaja.
Ara són les 16h20' i sóc a una carretera que a l'esquerra aniria a Sant Llorenç Savall per on he vingut i a la dreta a Monistrol de Calders, per no repetir, vaig direcció Monistrol de Calders, després imagino que podré agafar l'autopista a Terrassa.
Porto fets 45,0 Km. Faig 200 metres i del Vallès Occidental entro al Bages.
En 8 Km, sóc a Monistrol de Calders i en 5,7 Km més arribo a Calders. Veig l'ndicador Sant Fruitós de Bages i Manresa, és la meva direcció.
No em cal arribar a Sant Fruitós, era a 1 Km, a 11 Km de Calders a l'esquerrra agafo l'autopista a Terrassa. Porto fets 69,7 Km i són les 17h. Sóc a 30 Km de Terrassa per autopista. He fet bé d'anar per Monistrol de Calders, menys temps de tornada i sobretot la meitat de corbes.
En el peatge de l'autopista m'han atracat: 7,78 euros ( avui és festiu ), per 30 Km.
Arribada a Terrassa a les 17h30'.
RESUM:
TOTAL KM ANADA I TORNADA: 102,4.
TOTAL TEMPS SORTIDA DE CASA I ARRIBADA: 7h30'
TOTAL FOTOS: 90
HE PASSAT UN DIA EXCEL.LENT I ANAVA TOT SOLET. GRANERA MEREIX UNA VISITA BEN FETA COM A MÍNIM.
FEM CULTURA :
El castell de Granera és un castell del terme municipal de Granera, pertanyent a la comarca del Moianès, tot i que adscrit administrativament a la del Vallès Oriental.
És un castell medieval majoritàriament del segle XI, amb elements de castell roquer probablement anteriors, bastit en el cim del turó que rep el mateix nom del castell. El barri del Castell del poble de Granera s'estén als peus del castell, pel seu costat meridional.
Se'n té constància des del 971, documentat com a Castrum de Granaria, quan aleshores pertanyia al comtat de Manresa. De jurisdicció reial, el 1023 la comtessa Ermessenda de Carcassona l'empenyorà al seu fill Berenguer Ramon I com a garantia de pau. També els mateixos anys, abans del 1025, la mateixa comtessa l'infeudà a favor de Guifré de Balsareny o del seu fill Bernat Guifré. Aquest darrer el llegà el 1046 a Guisla, a través de la qual passà a la casa vescomtal de Barcelona.
A finals del segle XII els vescomtes barcelonins el cediren a Albert de Castellvell, però al cap de poc en recuperaven el domini. Ja al segle XIII fou infeudat als Bell-lloc, i més tard als Gravalosa, que en consten senyors entre 1310 i 1345. El 1375 se'n féu amo i senyor Pere de Planella, moianenc que era conseller reial. El rei li va vendre el ple domini, jurisdicció i drets. Pertangué a la família de Planella, també senyors de Castell de Clarà i Castellnou de la Plana (del terme de Moià) i Castellcir, emparentats amb els de Planella de Talamanca i Calders, i a finals del segle XVI fou venut als Despalau, fins que el 1642 Maria de Despalau el va vendre a Jacint de Sala i Cervera, ciutadà honrat de Barcelona. Esdevingué seu de la baronia de Granera per concessió de Felip IV de Castella el 17 de juliol del 1643.
Posteriorment castell i títol passaren altre cop als Planella, després als Amat i més tard als Castellbell, sempre per aliances matrimonials. Actualment, aquest títol nobiliari està en mans del Marquès de Castellbell, com la resta de baronies esmentades. El castell es mantingué dins del patrimoni d'aquesta família fins a la dècada dels 60 del segle XX, quan se'l van vendre a un particular de la comarca, el qual al cap d'una vintena d'anys el revenia a un prestigiós metge sabadellenc, la família del qual encara en té la possessió del 2011.
El castell de Granera es conserva en part, ja que ha estat consolidat i en part refet pels seus actuals propietaris. Té una planta irregular, adaptada al relleu de la roca on és assentat, amb elements constructius molt interessants, com uns arcs en gradació fets per tal de sostenir el mur en la irregularitat de la roca que en fa de basament. L'aparell dels murs és fet de carreus regulars rejuntants amb molt de morter de calç, però conserva fragments, a la part de ponent, d'obra més antiga, amb paraments d'opus spicatum. La part llevantina, on hi ha l'arc d'entrada, sembla obra del segle XIV, però en el sector nord-occidental hi ha força mostres de segles anteriors. Les restes de l'interior remeten a un castell renovat ja a l'edat moderna, en la qual destaca la capella de Santa Maria, ja del segle XVII, tot i que té una part del parament possiblement romànic. Malgrat tot, l'estat ruïnós s'estén a tot el conjunt del castell.
A la dècada dels setanta del segle XX, es féu un intent de reconstrucció, per tal de dedicar el conjunt a hostatgeria, però no va prosperar. Tanmateix, es va refer una part del sector nord.
Tot i que el castell és actualment (2011) de propietat particular diferent dels hereus històrics del castell, com tots els castells del país està protegit genèricament com a Bé Cultural d'Interès Nacional per un Decret del 22 d'abril del 1949, publicat al BOE del 5 de maig d'aquell mateix any.
