ESTANYS DE CARANÇÀ
INTRODUCCIÓ:
Aquesta és
una ruta força llarga i amb un desnivell considerable per tant només recomanem
fer-la en una única etapa a gent que estigui en una condició física acceptable.
També podem fer vivac al llac de les Truites i dividir-la en dues etapes el que
ja deixa la ruta en un nivell 2 ó 3 sobre 5. No té cap dificultat tècnica
sempre que feu tant el camí d’anada com el de tornada seguint el recorregut
vermell del plànol adjunt. Nosaltres vam tornar pel recorregut blau tot i que
no el recomanem ja que no hi ha cap mena de camí marcat i hem de travessar 3
tarteres amb algunes zones de pedra molt petita (la velocitat mitja en aquest
tram va ser de només 1 km/hora).
Hem de tenir
en compte que per aquesta zona i durant aquesta època és frequent que a la
tarda es desenvolupin tempestes, aixi que si decidim fer aquesta ruta en una
sola etapa cal que comencem aviat i que estem atents a les previsions
metereològiques.
El camí es
força transitat (hem de tenir en compte que el vam fer a l’estiu i un dissabte)
ja que una part transcorre pel camí d’Ull de Ter a Núria (GR-11) i l’altre pel
camí del refugi de Carançà (ja a França) fins a Núria. A mida que anem fent
camí obtindrem unes bones vistes sobre el Gra de Fajol, Bastiments i el Pic de
l’Infern i, passant a l’altre vessant podrem contemplar la zona lacustre de la
vall de Carançà a vista d’ocell.
A la zona
(com ja és habitual) vam veure molts ramats d’Isards (fins a uns 100-120
exemplars en tot el dia) i algun voltor. La quantitat de saltamartís que hem
vist és espectacular, en algunes zones n’hi havia centenars de joves que
saltaven al nostre pas. Aquest any déu ser força general (pot ser per la
sequera) ja que un mes abans a Puigpedrós (en concret al planell de Campcardós)
també en vam veure una quantitat ingent. En definitiva, una bonica excursió que
no ens podem perdre si tenim la sort de que el temps acompanyi.
FITXA TÈCNICA
Pujada
acumulada: 1530 m
Alçada
mínima-màxima: 2100-2780 m
Distància
aproximada: 20,00 km
Temps
aproximat sense parades : 7h 40m
Ruta
circular: No
Dificultat:
4 sobre 5
Dades
addicionals: Temps: 3h 55 anada, 3h 45m tornada
Aquestes
dades son les corresponents a anar i tornar pel camí de color vermell al plànol
adjunt. Nosaltres vam emprar 3h 55m en arribar fins al darrer estany però la
tornada la vam fer per un camí gens recomanable (fent una circunvalació al pic
de l’Infern el que implica pujar un parell de tarteres i travessar una tercera)
i per tant les 3h 45m de tornada son calculades amb RutCalc i basant-nos en el
temps d’anada
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT
Per començar
aquesta ruta enfilem la carretera de Setcases a Vallter 2000. Un quilòmetre i
mig abans d’arribar als remuntadors de Vallter hi ha tot un seguit de corbes en
ziga-zaga. Aparquem a la darrera corba (la vuitena) on ja es veu el rètol
indicador del Refugi d’Ull de Ter.
Per tal
d’arribar al refugi caminem amb el Ter a la nostra esquerra (estem molt a prop
del seu naixement) tot pujant entre avets. El camí no té pèrdua i ens porta en
uns quinze minuts fins el Refugi d’Ull de Ter. Al seu darrera s’alça el Gra de
Fajol. Una vegada arribats al refugi seguim en direcció oest tot seguint el
GR-11 que ens acompanyarà fins el coll de Carançà. Els prats de darrera del
refugi tenen un pendent suau que ràpidament donen pas al fort pendent d’una
pista d’esquí… Passem la pista d’esquí i ja veiem clarament davant nostre el
Coll de la Marrana i una mica més a la dreta Bastiments. Tot i això encara ens
queden uns 150 metres de desnivell fins arribar al coll. Així doncs, poc a poc
i amb bona lletra, ens plantem al Coll de la Marrana.
Un rètol,
que sembla que no està gaire ben encarat, ens indica el camí a Núria i a Ull de
Ter (d’on venim). El camí és el GR11 i nosaltres hem d’anar en direcció a
Núria, per tant només cal que seguim els senyals blancs i vermells. Aquí hi ha
una variant del GR11 (GR11-7) que va fins al refugi de coma de Vaca (una
excursió molt maca per la coma del Freser). El camí fa una mica de baixada (ull
no anem cap al sud perque apareixeriem a la coma del Freser) i travessem el
Freser tot just en el seu naixement (neix de l’unió de diferents rierols).
Despres de travessar-lo el camí comença a guanyar alçada i poc a poc quedem
envoltats per pics en totes direccions: A la nostra dreta (N) el pic del Freser
i de l’Infern, al davant (O) el pic dels Gorgs i a l’esquerra (S) els pics de
la Vaca i el puig de Tirapits.
El GR11 s’acosta a una cabana de pedra (la
cabana de Tirapits) i un rètol ens indica que a la cabana hi ha un pulsador
d’emergència per contactar amb els bombers. A partir d’aquest punt ja no ens
queda més remei que pujar amb més decisió i el camí ens empeny cap el Coll de
Tirapits tot fent un gir en direcció sud.
Una vegada arribats a dalt del coll tenim una
panoràmica excel.lent del camí que hem fet, per l’altre costat de la carena
podem veure el Torreneules (per la seva vessant sud hi passa el camí dels
enginyers).
El camí es torna més planer i ens permet passejar durant una estona
a més de 2800 metres d’alçada amb unes vistes magnífiques. Una mica més enllà
(al coll de la Vaca) podrem veure la zona dels llacs de la vall de Carançà (el
nostre destí) i tenir una visió global dels estanys que visitarem.
Passat el
Coll de la Vaca el camí comença a baixar amb força fins arribar al Coll de
Carançà. En aquest punt abandomen el GR11 (que ens portaria fins a Núria) i
prenem el cami que baixa a la nostra dreta (en direcció ENE). No té pèrdua ja
que podem veure l’estany Blau més avall i en aquesta època de l’any (ple estiu)
el camí és perfectament visible, força transitat (tot i que sense
aglomeracions) i sense cap dificultat.
Al mapa de
desnivell podem apreciar la diferent alçada a la que es troven els estanys. Tot
i que des de el coll de la Vaca semblava que els estanys es trobaven tots a una
alçada similar, veiem que no és així i ara el camí baixa d’un estany a un
altre.
És un sistema d’estanys on el primer (estany Blau) alimenta a l’estany Negre i aquest al de les Truites. Notarem que l’aigua del primer estany no es
gaire freda en aquesta època però si que ho son les aigues de la resta
d’estanys. Una petita parada i una remullada de peus a l’estany Negre pot ser
d’agraïr.
Al camí de
baixada (marcat amb fites) entre l’estany Negre i el de les Truites hi trobem
gran quantitat de vaques el que juntament amb el paisatge (durant la baixada
tenim una bona vista sobre la vall) ens amenitza la baixada.
Poc abans
d’arribar a l’estany de les Truites trobem una gran pedra que ha estat
utilitzada com a refugi (algú ha posat una pila de pedres al seu voltant per
fer de paret) i una cabana de pedra (en mal estat però que ens pot servir en
cas d’urgència).
Finalment, seguint les fites arribem a l’estany de les Truites
o de Carançà. Aquest estany és molt més gran que la resta i es troba en una
zona on ja comencem a veure abets. Aquí veiem un parell de pescadors i força
gent descansant als abets que creien a la seva riba. Si volem podem anar fins
un altre estany (més solitari) que hi ha uns 200 metres més al sud del de les
Truites.
Ja hem arribat al merescut descans, ara només ens queda gaudir de
l’entorn i tornar pel camí per on hem vingut.
DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES
APROXIMADES
# Localització Temps Distància Alçada
0 Carretera a 1.5km de Vallter (vuitena
corba) 0h 00m 0,00 km 2100 m
1 Refugi d’Ull de Ter 0h 15m 0,60
km 2235 m
2 Coll de la Marrana 0h 45m 2,10 km 2530 m
3 Rètol pulsador emergències (cabana de
tirapits) 1h 50m 5,20 km 2700 m
4 Coll de Tirapits 2h 00m 5,50 km 2780 m
5 Coll de Carançà 2h 30m 6,80 km 2723 m
6 Estany Blau 2h 45m 7,50 km 2580 m
7 Estany Negre 3h 00m 8,00 km 2500 m
8 Estany de les Truites o de Carançà 3h 45m 9,80
km 2260 m
9 Darrer estany 3h 55m 10,00 km 2250 m
No hay comentarios:
Publicar un comentario