Excursionisme

Benvinguts al meu bloc d'Excursionisme. Sóc des de fa molts anys un gran aficionat a fer excursions, En aquest bloc, publicaré els meus itineraris detallats de diferents excursions, bàsicament, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc Agroforestal de Terrassa, a la Vall de Camprodon, a la Garrotxa, a Montserrat, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la Serra de Marina, Parc Natural del Montseny,...També alguna poesia meva, sóc un amant de la poesia.

Espero que us agradi i pugui ser-vos útil per fer excursions.


Una abraçada,

Jordi

sábado, 5 de septiembre de 2015

Ascensión al Pic Sobremonestero de 2.879 m.









Ascensión al Pic Sobremonestero de 2.879 m.



Vía: Embalse de Sallente - Cuenca lacustre de Tort.


Cima bien individualizada de la cresta que lleva su mismo nombre, cresta que une las cimas de Pic Morto al NW a Pic de Mar al SE encontrándose en su mitad la cima de Sobremonestero.



Es la dominante en la cabecera del Valle de Monestero y muy visible desde los Estanys Cubieso y Castiesso (Vall Fosca).



Bellas perspectivas de otras cimas importantes nos ofrece está cima, por destacar alguna; Pic de Peguera, Vidals, Tort, Morto, Subenuix, Monestero etc. Cima bastante piramidal, como casi todas las de este sector, acaballo entre el Parque Nacional de Sant Maurici en el limite d’Espot y la Torre de Cabdella entre los dos Pallars.



OBSERVACIONES:

-Desnivel: 1170 m. positivos y unos 22 Km.



-Dificultad: las propias del terreno en que nos movemos más hoy un entorno bien nevado a partir de 2450 m.


Tiempo: unas 8-9 h.

ITINERARIO:



Salimos a las 7h.



Llegamos a la presa de Sallente (1.740m y son las 7h 20 minutos). Remontarnos por el duro y súper concurrido sendero que nos depositará en fuertes lazadas, previos 200 m. de desnivel en el “carrilet” el cual tras pasar unos túneles nos acerca al Estany Gento, punto muy fotogénico de muchos turistas (2.124m. y 40 minutos más ).



Bordeamos la represa por su base, hacia el visible teleférico. Al recuperar la rocosa senda, toca perder algo de desnivel por unos escalones empedrados, pronto remontamos en lazadas lo perdido, tras dejar una bifurcación del Collado de la Font Subirana y Estany Fosser (GR-11.20) más ganamos pronto desnivel nuevamente.



Dejamos la senda GR que se dirige al refugio Colomina, y por otro tramo de “carrilet” ya avistamos el Estany Tort (2.299m y  1h).



Hoy con un caudal muy bajo. La cimas tienen un buen espesor de nieve, primera nevada un poco seria de este Otoño, de momento a esta cota es más testimonial. Ahora tenemos que afrontar la parte menos gratificante de este recorrido, ya que se trata de ganar solo unos 70-80 m. de desnivel en sucesivos sube baja bordeando toda esta grandiosa y alargada cuenca lacustre, y así enlazar con su cabecera, en este caso el Estany Morto.



Todo esto hará que nos lleve más de una hora larga el alcanzar dicho estany.



Al rato la senda nos pasa cercana de un curioso “refugio” el Abrigo Nariolo,  que de buen seguro es un excelente vivac, un poco trabajado, pero con un “tejado” a prueba de bombas (enorme bloque granítico).



Seguimos bordeando estanys, atrás quedo el Tort, Mariola, ahora por el Eixerola dejamos la senda que se dirige al collado de Dellui, seguimos bordeando el Eixerola, Cubieso desde el que tenemos una perspectiva magnifica del Pic Tort y la cima de Sobremonestero, objetivo de esta jornada.



Al poco dejamos atrás también el estany Castieso y en un poco más estamos en el último estany de esta cuenca, el Morto (2.388m y 2h28’).



 A partir de aquí, hoy lo tenemos todo bien blanco, al principio al ganar altura solo son de 15-25 cm. pero poco a poco (cota 2.600 más menos) ya nos encontramos un espesor cercano a los 50 cm. Más en algún lugar bastante más por ser colmatada por el viento.

PIC SOBREMONESTERO:



Vamos en busca del barranco por el cual discurren las aguas de los Estanys de la Montanyeta, bordeando el Estany Morto por unos bloques graníticos lo alcanzamos (E). Pero antes de remontar el barranco un stop, hay que colocarse las polainas, ya que la recién caída nieve pues no está aposentada como es de esperar.



Seguimos, el superarnos por el pedregoso barranco, pues a causa de la nieve hace que prestes mucha más atención donde pisamos, controlando no meter el pie entremedio de los huecos de los bloques, o no patinar.



Poco a poco la nieve lo cubre casi todo, el abrir traza constantemente es bastante agotador y la progresión es lenta, más cuando te hundes casi hasta la rodilla. Tengo que detenerme más a menudo de lo normal a restablecer la respiración y calmar los latidos de mi corazón.



En cortos tramos donde parece aguantar mi peso, se dan algunos pasos seguidos, pero dura muy poco, así después de una fuerte pala llego al collado (2.767 m.). Ufff… que esfuerzo más agotador!!!



Ya tenemos visión del contiguo Valle de Monestero y sector del Parque Nacional de Sant Maurici, bien nevado también. La cima es cercana, prosigo ahora que estoy “caliente” hacia la fuerte rampa piramidal de más de un centenar de metros, esto hace que resople fuertemente y se acelere mi corazón.



Cuando puedo avanzo por encima de los bloques que sobresalen entre la nieve, al menos ese paso es estable, sin hundirme. Con más pena que gloria poco a poco me acerco a la parte final de esta empinada cima, la cual me ofrece unas magnificas perspectivas, llegamos al Pic Sobremonestero de 2.879 m , en unas 4 horas,  gran y esplendida cima, más hoy con el plus añadido de un entorno bien nevado.



Cimas esplendidas a doquier, pero destaca sobre las demás la gran pared NW de Peguera, es de una grandiosidad relevante. Como no, también els Encantats (su vertiente menos conocida) Vidals, Mainera, Montorroio, etc.

DESCENSO:



Después de unos 10-12 minutos en la cima comiendo y saboreando esta esplendida cima volveremos al punto de salida de esta actividad. El descender no se hace tan penoso como al ascender, ya que trabajando de talón arrastras la nieve y esto hace que avancemos sin clavarnos casi nada.



Otra cosa es al llegar a la zona más rocosa (bloques) y con menos espesor de nieve, pues es más menos como ascender con la diferencia de seguir las propias pisadas y no tener que pensar por donde cogerlo.



Pero con todo en menos de 30 minutos estamos nuevamente en el Estany Morto, una hora de menos que me llevo el ascender esta cima. Me detengo a quitarme las polainas y la camisa ya que hace un esplendido día, más bien calor.



La nieve esta fundiéndose, como no llegue pronto el frío poca cosa va a quedar de esta nevada. En manga corta como si fuésemos en Agosto, emprendo nuevamente por lo conocido el retorno, que no es otra que reseguir toda esta alargada cuenca lacustre hasta el final del Estany Tort, por los continuos sube baja.



Dejamos atrás la pedregosa senda GR, el Estany Gento y, proseguimos por la concurrida senda de Pigolo a esta hora, depositándonos al poco en la Presa de Sallente.



A la cual llegamos después de 7 h. que iniciáramos está esplendida actividad.

viernes, 4 de septiembre de 2015

Pic de Comalesbienes de 2993m i Punta Alta de 3014m.













Pic de Comalesbienes de 2993m i Punta Alta de 3014m.


Des de la Presa de Cavallers, pujant per Comalesbienes i baixant pel refugi Ventosa i Calvell.

RECORREGUT:



Ruta circular des de la l’Embassament  de Cavallers, pujant al Pic de Comalesbienes i al Punta Alta de Comalesbienes, i baixant pel Refugi Ventosa i Calvell.



Deixem el cotxe al pàrquing de sota la Presa de Cavallers, una mica més amunt del balneari de Caldes de Boí.



Ens enfilem pel corriol que puja fortament per la Vall de Comalesbienes. És una pujada constant i directa per un terreny molt pedregós. La coma s’obre i per un pedregar marcat amb fites, arribem als Estanys de Comalesbienes, on aprofitem per fer un mos.



Des de l’estany, ens enfilem amunt i deixem el camí normal que porta directa al Punta Alta, per anar a buscar l'aresta sud-est del Pic de Comalesbienes 2993m. 

Una senzilla cresta, una mica aèria en alguns punts, ens porta fins aquest cim, germà petit del Punta Alta. Si no es vol arribar fins als estanys, hi ha la possibilitat d’enfilar-se abans per la vessant sud per anar a buscar aquesta mateixa aresta. 





Des del Pic de Comalesbienes, baixem fins el coll previ al Punta Alta. S’ha de fer una petita desgrimpada per baixar, però sense neu no presenta massa problema si s’agafa el camí correcte.



Passat un petit turó, arribem al coll on arriba el sender de la via normal cap al Punta Alta. Carenejant, ajudant-nos amb les mans en algun pas senzill, arribem fins al cim del Punta Alta de Comalesbienes 3014m

Les vistes des del cim són increïbles, doncs ens trobem en una de les zones amb més tres mils del Pirineu Català. Podem observar els Comaloforno, Besiberris sud, nord, Montardo, Contraix; i més lluny, la Pica d’Estats, Mulleres, Massís de l’Aneto, etc.



Baixem del cim direcció al Refugi Ventosa i Calvell. Per fer-ho, anem seguint una canal pedregosa que marxa direcció nord. Pot presentar dificultat si encara si troba neu degut a la seva forta pendent. Fins ben entrat l’estiu ni podem trobar, doncs es troba totalment a la vessant nord. Però en el nostre cas, les petites congestes es podien esquivar fàcilment.



Arribem al Coll Arenós, on el camí es desvia cap a la dreta, per una pala pedregosa que ens porta fins a l’Estany de la Roca. Des d’aquí, el camí ja planeja i els prats verds ens acompanyen deixant de banda les pedres i rocs que ens han acompanyat durant el que portem de ruta.



Baixem cap als Estanys de Colieto, amb unes magnífiques vistes dels Besiberris.



Finalment arribem al Refugi Ventosa i Calvell, on fem un petit mos i continuem baixant pel més que traçat i concorregut camí que ens porta de nou fins a l’Embassament de Cavallers.



Anàlisi del track



Distància recorreguda:  15,3 quilòmetres
Altitud mín: 1.696 metres, màx: 3.009 metres
Desnivell acum. pujant: 1.305 metres, baixant: 1.355 metres
Grau de dificultat: Difícil
Temps:   9 hores 22 minuts

jueves, 3 de septiembre de 2015

Pic de Baborte (2.934 m.)










Pic de Baborte (2.934 m.)


Discreta entremig d'altres més populars com la Pica d'Estats o el Sotllo, aquesta gran muntanya és una impressionant piràmide situada a la capçalera de la Vall Ferrera

Flanquegem pel fons de la vall passant per una zona de boniques bordes i remuntem el barranc de Baborte. Arribem al circ de Baborte, i passem al peu del llac i el refugi lliure. Al coll enfilem pel fort pendent de l'aresta sud-est, grimpant fins al cim.


Fitxa

  • Tipus de sortida: Alta Muntanya
  • Lloc de sortida: Pont de la Farga, Àreu, Alins (Pallars Sobirà)
  • Distància: 16,4 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.500 metres
  • Temps: 10:50 hores
  • Dificultat: F+ (amb neu)
  • Sensació de dificultat: Força fàcil. Petita grimpada final. Trams de fort pendent.
  • Cartografia: Pica d'Estats - Mont-roig, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas
T. parcial (h.)
T. acumulat (h.)
Dist. (km.)
Pont de la Farga
00:00
00:00
0
Bordes de Rebuira
01:09
01:09
2,4
Cabana de Basello
00:34
01:43
3,7
Estany de Baborte
01:13
02:56
5,2
Refugi de Baborte
00:28
03:24
6,0
Coll de Baborte
01:10
04:34
7,7
Pic de Baborte
02:05
06:39
8,4
Estany de Baborte (desguàs)
02:08
08:47
11,3
Pont de la Farga
02:03
10:50
16,4


Crònica


Ens arribem fins al Pont de la Farga, punt d'inici de la llarga aproximació a la base del pic de Baborte.


Per arribar-hi cal remuntar tota la Vall Ferrera fins a Àreu, i a partir d'allí avançar per la pista en bon estat que avança al peu del riu Noguera de la Vall Ferrera fins un ampli aparcament al peu del pont.


Normalment a l'hivern aquesta pista està tancada per la neu, ja que és molt obaga, i amb les primeres nevades ja esdevé intransitable fins a la primavera. Enguany la neu va tard, i ens permet accedir-hi.


Comencem a caminar creuant el pont i prenent el camí que marxa a la dreta al costat d'unes bordes.



El camí és molt evident, probablement un camí molt antic que comunicava, sempre pel vessant solei, les diferents bordes de la zona. En aquest vessant sud tradicionalment s'aprofitaven els pocs trams planers per cultivar-hi el ferratge amb què s'alimentaven els animals durant el llarg hivern.


Les bordes permetien emmagatzemar i assecar el ferratge. Algunes d'aquestes bordes encara serveixen per a la seva tradicional funció, i alguns prats encara ara es dallen i s'aprofita l'herba.


El camí és ampli i ben definit, amb molts trams delimitats per parets de pedra seca, alguns trams empedrats, i revolts ben traçats pensats per transitar-hi amb carros.


El camí puja suaument, guanyat altura progressivament sobre el riu. Avancem a l'ombra, i el sol, amagat rere el Monteixo, ens enxampa en passar per les bordes de la Rebuira, un petit conjunt de construccions tradicionals al voltant dels camps irregulars. Continuem pujant suaument fins trobar una cruïlla indicada.


Deixem el camí que planeja, i que continuaria cap al refugi de la Vall Ferrera, i prenem el de l'esquerra en direcció cap als estanys i el refugi de Baborte.



El primer tram d'aquest camí és una mica indefinit, però seguint les fites fàcilment trobem la traça. El pendent augmenta, i anem pujant per la riba dreta del barranc de Baborte.


Creuem el rierol a l'alçada de la Cabana de Bassello. En aquest punt cal parar atenció i no prendre el camí de l'esquerra, que ens tornaria cap on hem vingut però a més alçada.


Creuem el rierol cap a la dreta i passem al peu de la bonica cabana de Bassello, situada en un balcó amb excel·lents vistes cap al Monteixo i el Norís, en línia recta cap al sud.



Trobem aquí els senyals del GR de l'Alta Ruta Pirenaica, i els anem seguint cara amunt, remuntant el costerut barranc de Baborte. Pugem durant més d'una hora per fort pendent fins arribar a un petit collet just a la desembocadura de l'estany.  

S'obre davant nostre l'espectacular circ de Baborte.

Només arribar al coll canvia radicalment el paisatge. La neu ja és contínua, i als nostres peus contemplem l'ampli Estany de Baborte, al sud d'una zona lacustre formada per aquest gran estany i altres de més petits.



Enmig dels estanys, en un petit turonet, hi ha instal·lat el petit refugi lliure de Baborte, conegut com a Refugi del Cinquantenari. 

Es tracta d'una petita cabana metàl·lica, visible des de molt lluny pel seu característic color taronja. Té capacitat per a 16 persones molt ben avingudes.


El paisatge és espectacular, ja que el circ es tanca per totes bandes per cims i crestes: els Tres Pics al sud, el Baborte al nord, i el Pic de Pedres Blanques a l'est.



Estem en un entorn d'alta muntanya, amb l'espectacularitat que hi afegeix la neu. Passem sota el refugi i continuem avançant al peu de diversos estanys, els més petits ja glaçats. Seguim alguna fita que sobresurt sobre la neu, ja que si bé no s'endevina un camí evident, és fàcil avançar seguint la trajectòria dels estanyols.



També es pot adreçar més a la dreta, sense arribar al peu dels estanys. Ens encarem cap a l'evident Coll de Baborte, el punt més baix que separa el pic de Baborte i el pic de les Pedres Blanques. Una bona pujada i arribem al coll.


A l'altra banda del coll s'obre davant nostre un magnífic panorama alpí. Sense cap obstacle tenim enfront el massís de la Pica d'Estats, amb els seus pics satèl·lits i el Sotllo, més prominent i amb més caràcter que la resta, simples elevacions del mateix cordal.



L'espectacle és impressionant, ja que en un dia serè i clar, contemplar aquestes grans muntanyes ben nevades i tan de prop és un luxe.



Al coll però hi fa un vent molt fred i molt fort. Ens fa por que si continua bufant amb aquesta intensitat no acabarem la nostra empresa. Comencem a pujar per l'aresta sud-est, i un tros amunt el vent minva.


De seguida veiem que l'aresta cap al cim és força dreta i llarga. Comencem amb un primer tram de mitja grimpada, i tot seguit avancem per pendents de neu. L'aresta és marcada i simplement cal anar-la seguint.



Alguns trams són més escarpats, i cal grimpar, i altres són simples pendents força inclinats. Els trams amb roca són més segurs que els pendents nevats però amb poca base. 

Avancem principalment per la roca, i creuem alguns pendents de neu amb compte i amb l'ajut del piolet. A més de mitja alçada cal creuar un pendent nevat de forta inclinació i una mica exposat.



Avancem amb compte, però amb neu segura. Grimpem per terreny pedregós però fàcil fins l'avantcim. Queda només creuar un pendent més obert, que passem amb els grampons posats per més seguretat. 

Al cap d'aproximadament dues hores des del coll coronem el pic de Baborte.


Amb un dia esplèndid i una temperatura molt agradable, impròpia de l'època de l'any en què estem, gaudim de l'immens panorama des del cim.



Al nord-est tota la cara sud de la Pica d'Estats i el Sotllo concentren l'atenció. Contemplar aquestes grans muntanyes tan de prop, i pràcticament a la mateixa alçada és molt bonic. La mateixa ombra del pic es projecta sobre les grans muntanyes properes.



Al sud també contemplem el circ i els estanys de Baborte per on hem passat ja fa estona, i a l'horitzó el Monteixo. Dinem tot contemplant el paisatge. Ens hauríem quedat més estona al cim si el rellotge no ens advertís que anàvem tard i el dia és curt. 

Hem sortit una mica massa tard, la ruta és llarga i la progressió lenta amb la neu. A més a més ens hem entretingut contemplant el paisatge i fent fotos. Hem de començar a baixar.



La baixada és més ràpida del que pensàvem, tot i que cal anar amb compte en algun punt més dret. Si pujant buscàvem més la roca, baixant busquem més els pendents nevats, ja que amb piolet i grampons avancem més de pressa.



Sense més problemes que parar atenció tornem a arribar al coll, i desfem els nostres passos. En comptes de tornar a passar pels petits estanys baixem més de dret en direcció al refugi, i així també guanyem uns minuts. 

Les últimes llums del sol van enrogint les capçaleres nevades de les muntanyes. Som conscients que arribarem de fosc. Passem al costat del refugi, baixem i voregem el llac i fem una petita pausa al coll abans d'encarar la baixada pel barranc de Baborte. 

Amb escassa llum baixem el barranc fins a la cabana de Bassello, i a partir d'allí ja amb els frontals continuem desfent el camí ja conegut.


Una hora i mitja més caminant ja de nit, però amb un camí fàcil de seguir i arribem a Pont de la Farga.

Ha estat una sortida genial, amb vistes espectaculars i amb molt ambient alpí. 

Una ruta llarga, sense grans dificultats i molt bonica en la sol·litud de la muntanya ferrerenca hivernal.