El Montgrí i el Ter Vell. (Torroella de Montgrí, el
Baix Empordà).
Caminada molt bonica i variada pel massís del Montgrí, primer pujant al seu castell (amb unes vistes impressionants), tot seguit per les dunes, garrigues i pinedes de la Muntanya Gran, després resseguint la Foradada i belles cales ran de mar (amb les Medes ben presents), per acabar pels Aiguamolls del Ter Vell i la fèrtil plana de la desembocadura del Ter.
LA RUTA - FITXA TÈCNICA:
-Quilòmetres: 26,0 (Aprox.), tot i que es pot escurçar, partir o fins i tot allargar gracies als diferents senders locals o de petit recorregut de la zona.
-Desnivell: ± 750 m (aprox).
-Durada:entre 9 i 10 h
-Circular: si
-Dificultat: mitjana (millor un bon calçat).
-Senyalitzada. com a GR-92 (marques blanques i vermelles) de Torroella de Montgrí al trencant de cala Pedrosa, indicat amb un cartell, del trencant a l'Estartit seguint un sender local (marques blanques i verdes), de l'Estartit a Torroella pel del PR-C 109 (marques blanques i grogues). Amb cartells a tot el recorregut.
-Inici a: Torroella de Montgrí (Plaça del Lledoner), dels molt possibles. TRACK Wikiloc
ITINERARI:
Començo a caminar a les 10h.
LA RUTA - FITXA TÈCNICA:
-Quilòmetres: 26,0 (Aprox.), tot i que es pot escurçar, partir o fins i tot allargar gracies als diferents senders locals o de petit recorregut de la zona.
-Desnivell: ± 750 m (aprox).
-Durada: 10 h
-Circular: si
-Dificultat: mitjana (millor un bon calçat).
-Senyalitzada. com a GR-92 (marques blanques i vermelles)
de Torroella de Montgrí al trencant de cala Pedrosa, indicat amb un cartell,
del trencant a l'Estartit seguint un sender local (marques blanques i verdes),
de l'Estartit a Torroella pel del PR-C 109 (marques blanques i grogues). Amb
cartells a tot el recorregut.
-Inici a: Torroella de Montgrí (Plaça del Lledoner),
dels molt possibles. TRACK Wikiloc
ITINERARI:
Començo a caminar a les 10h des de Torroella de
Montgrí (Plaça del Lledoner).
Pujo al Castell de Montgrí, relativament ràpid. D'entrada és l'única pujada una mica forta i així ja me la trec de sobre. Un cop a dalt ja m'encantaré més. El castell és bonic i les vistes, tot i que el dia està força encalitjat, impressionants (per tornar-hi un dia en que la visibilitat sigui bona).
El castell de Montgrí va ser construït entre el 1294 i el 1931, pel comte de Barcelona arrel d'una disputa amb el comte d'Empúries. De tendència oriental (difosa per Europa després de les croades), amb una planta rectangular i torres encastades a les muralles, no és va acabar mai (construint-se, només, els murs i les torres exteriors). Resolt el problema perd importància estratègica restant, únicament, com un símbol de la zona.
Baixo després fins a les Dunes, amb algun tram, tot i que curt, força picat i pedregós. Però entretenint-me tant com vull, buscant floretes i fotografiant-ne la meitat. Disfruto molt entre la garriga, tot contemplant abelleres, xicoires, lletereses, morrons, lliris, almesquins i moltes altres. Sense haver de córrer i sense patir per ningú (tot i que m'agrada caminar acompanyat, sol també té les seves avantatges... i avui les aprofito al màxim). picada. Dunes (explicar una mica). A més el dia és ideal, assoleiat, fins i tot fa una mica de caloreta, però que no es nota gràcies a la mica de vent que fa.
A les Dunes el camí és torna pla i amb més ombra. Travesso una bonica pineda amb una curiosa història.
En aquesta zona les sorres dipositades ple Fluvià, la
Muga i el Ter, i transportades i apilonades per la tramuntana es hi van haver
unes grans dunes mòbils. A finals del segle XIX ocupaven una
superfície de 197 hectàrees i avançaven de 4 a 5 metres per any, causant
diferents problemes socioeconòmics. És per aquest motiu que es van fixar. Una
llarga obra d'enginyeria forestal va convertir les dunes en una pineda amb un
aspecte absolutament normal.
Travessades les Dunes, em retrobo amb les garrigues, sempre badant, ara amb les flors, ara amb les papallones, ara amb algun escarabat o alguna abella.
El camí, més o menys pla fins al trencant de cala Pedrosa. Arribo a la cala, amb les vistes a la Foradada i la paradeta a la cala.
Trobo un cartell que m'indica que hi ha un camí cap a la Calella, sense haver d'anar a l'Estartit i recular, tal i com em pensava, decideixo agafar-lo (és una mica més llarg, però és la part que hagués escurçat). I com me'n penediré, no pel camí, que és molt bonic, cales i penya-segats, amb les Medes gairebé sempre presents... sinó per les tres baixades que hauré de fer, primer fins al Port d'en Falaguer, després fins a la Calella i finalment fins a l'Estartit.
A partir de
l'Estartit el camí ja és pla. Aprofito
per dinar al Ter Vell. Tot contemplant aquests aiguamolls em faig els
entrepans...
El Ter Vell és l'antiga desembocadura del riu. Desviat a mitjans del segle XIX és va originar una llacuna litoral. Prop seu es conserven, també, altres interessants clapes d'aiguamolls, salicornars i dunes (salvats miraculosament de la urbanització), refugi de vida per a la amenaçada flora i fauna de les zones humides.
Arribo a Torruella després de 10 hores de camí.
