Sallent. (Sallent, el Bages).

Sallent. (Sallent, el Bages).

Caminada llarga (tot i que es pot escurçar) però bonica. En un paisatge en mosaic, es passa per camps, pinedes i rouredes, gairebé sempre amb bones vistes, primer cap al Bergueda i els Pirineus, després cap al Pla del Bages i les muntanyes que l’envolten. El camí passa, també, per un bon grapat d’ermites.

LA RUTA - FITXA TÈCNICA:

-Quilòmetres: 20,2

-Desnivell: 600 m.

-Durada: 5 h (amb parades).

-Dificultat: mitjana.

-Circular: Si

-Inici a l'església de Santa Maria de Sallent (hi ha un aparcament).

-Ben senyalitzada, marques blanques i vermelles de GR, es puja pel GR4-3 i es baixa per els GR-4 (o a l'inversa, si es vol), amb algunes variants que es fan per trams de PR (marques grogues i blanques), la majoria senyalitzades amb pals (excepte baixada de Montcogul, en que es deixa el PR i es baixa recte i directe). Aquests PRs, amb d'altres camins, permeten escurçar la caminada. TRACK Wikiloc

ITINERARI:

Sortim de davant de Santa Maria de Sallent, eclèctica, del segle XX. Travessem el poble i de seguida ens comencem a enfilar per el paisatge en mosaic que ens acompanyarà tot el camí, camps de cereals, pinedes i algunes boniques rouredes.

En aquesta primera part del camí gaudim, també, de bones vistes cap el Berguedà i els Pirineus.

La primera parada és gairebé al cap de munt de la pujada. L’ermita de Sant Pere de Serraïma, romànica llombarda del segle XI, amb ampliacions i reformes posteriors, encara que conserva la seva estructura primitiva.

Una mica més endavant el camí es torna més pla. Aquí fem la segona parada, Sant Martí de Serraïma. D’origen romànic, la construcció actual és bàsicament del segle XVII.

Tot seguit el camí es torna a enfilar. Per camins diferents acabem pujant al Montcogul. Encara que, almenys jo, si ho arribo a saber, no ho faig. Les vistes, entre arbres, s’endevinen boniques... però no es deixen veure.

Baixem fins a Fucimanya, tot passant per la font de la Mare de Déu de la Llet. És un llogarret amb una ermita (dels segles XVII a XX), amb una Mare de Déu a la que hi havia hagut una gran devoció .

Ens tornem a enfilar una mica pel dret, per arribar fins a Roques Albes, un mirador excepcional al Pla del Bages i les muntanyes que l’envolten (Castelltallat, Montserrat, Sant Llorenç del Munt i el Moianès).

El camí torna a fer baixada. Tot passant per un forn de guix, que sembla transformat en una curiosa i bonica barraca de vinya (ben diferent a la majoria que hem trobat en altres caminades). Arribem fins al Llobregat, tot passant, també, per la colònia Berenguer.

Resseguim el riu per desviar-nos, just abans d’arribar a Sallent, a una de les visites més esperades.

Després de veure-la tot sovint des de la carretera, tenim ganes d’enfilar-nos a l’ermita de Sant Esteve i Sant Sebastià. Romànica, de finals del segle XI, formava part del castell de Sallent (es poden veure les ruïnes al seu costat). De planta circular, és la més gran de les dotze úniques documentades a Catalunya en aquest estil. Tot i que l’església es trobava inicialment sota l’advocació de Sant Esteve, més habitualment és coneguda com a Sant Sebastià, la seva advocació posterior.

Cansats però contents, la caminada ha estat llarga, però ha estat bé...