Les Flandes i altres . (Piera, l'Anoia)

Les Flandes i altres . (Piera, l'Anoia)

Caminada a dues belles curiositats geològiques, les Flandes i la Foradada. Pel camí, Montserrat gairebé sempre de fons.

LA RUTA - FITXA TÈCNICA:

-Quilòmetres: 13,2 (Aprox.).

-Desnivell: ± 225.

-Durada: 4 h 30' (amb parades)-

-Circular: si.

-Inici a Piera (al Portal Romanyà, tot i que també es pot començar al castell o a la Font del Prat).

-Dificultat: baixa.

-No senyalitzada, cal TRACK Wikiloc. També es pot fer amb mapa, però per les Flandes haurem de tenir ganes d'"explorar" i perdre'ns-hi (val la pena).

ITINERARI:

D’entrada fem un petit recorregut pel casc antic del poble  de Piera, prou bonic. Passem per el Portal de Romanyà (del segle XVI), i seguim pel carrer principal, tot passant per cases tan boniques com la Casa de les Voltes (del segle XVI) o la casa Sastre (del segle XVIII, esgrafiada).

Girem a la Creu de la Plaça, creu de terme que indica l'antic inici (o final) del poble. Una mica més enllà passem per les fonts del Prat i del Rossinyol, arees de lleure, ja sortint de la vil·la.

Pel paisatge que ens acompanyarà pràcticament tot el camí, vinyes, alguna olivera i alguna clapa de bosc, arribem a la següent parada: la Mare de Déu del Remei, una petita ermita, a tocar del Mas de Bonans.

A partir d'aquí, una mica més enlairats, tindrem gairebé sempre Montserrat de fons, i una mica més enllà, l'Ordal i Collserola.

Continuem el camí fins al que ens ha impulsat a venir. Els camins són poc marcats i ens costa una mica trobar i saber si anem pel camí correcte (tot i que sempre hi anem).

Les Flandes són uns xaragalls d'argiles vermelloses que aquí prenen boniques i curioses formes. Fem un pilot de fotos.

Sortim de les Flandes i tornem al camí principal, una pista ample.

Allarguem l'excursió fins al Castellet, on hi ha un bonic mirador, amb bones vistes de la zona.

Ho aprofitem per dinar i, mentre mengem, descobrim la primera abellera de la temporada. Mentre, passa, també, una oreneta...

Reculem per on hem vingut i continuem el camí, fins a la següent parada. És a una altra curiositat natural: la Foradada. Un arc d'argila natural format per una riera, malgrat que unes construccions d'unes canonades soterrades l'espatllen una mica. Val la pena.

A partir d'aquí és quan la ressenya falla una mica. La pista que ens hauria de portar un altra cop al poble sembla que està tallada per uns horts. Ens embosquem al costat d'una riera i passem per camins bruts i poc freqüentats, fins que hi acabem pujant una mica pel dret (no surt al track, on he dibuixat un camí alternatiu molt més cómode i fàcil).

Ja momés ens queden les últimes parades del dia. Passem pel costat de l'església de Santa Maria de Piera (del segle XII tot i que reformada posteriorment), i el castell de Piera (originari del segle X, tot i que la construcció actual sembla gótica). Després per uns safraigs públics, ben restaurats... i cap a casa.