Artesa de Lleida – Castelldans.

Artesa de Lleida – Castelldans.

Bonica caminada que alterna dos paisatges ben diferents, els secans de Mas de Melons amb el regadiu de la Plana de Lleida (recoberta de fruiters i blat de moro). A l'anada sempre amb bones vistes. És una mica llarga però hi ha varies alternatives per escurçar-la (sense que perdi interès).

LA RUTA -FITXA TÈCNICA:

-Quilòmetres: 20,7

-Desnivell: ±200 m.

-Durada: 5 h (amb parades).

-Circular: si.

-Inici a Artesa de Segre (final del carrer del Castell). També és pot començar a Castelldans.

-Dificultat: baixa (llarga).

-No senyalitzada. Però amb un mapa (amb el track a sobre o no) n'hi hauria d'haver prou, ja que sempre es passa per pistes (a l'anada pel costat de l'altipla, pels Secans de Mas de Melons, i a la tornada per la plana de regadiu. Sempre en paral·lel a l'autopista (prou lluny per ser poc o gens molesta). Es pot escurçar prenent algunes de les pistes que van cap a Puigverd (evidents i visibles, els que van als ponts de les autopistes (o, per les seves característiques una bona opció pot ser fer-la en bicicleta). TRACK Wikiloc

ITINERARI:

Començo a caminar a les 11h.

Surto d’Artesa de Lleida per la carretera a Aspa, enfilant-me una miqueta. Les primeres parades són de seguida, desviant-me primer una mica a l’esquerra fins a un mirador, i després a la dreta fins al cim d’un turonet.

Els dos amb molt bones vistes, més o menys les que m’acompanyaran gairebé la meitat del camí: la plana lleidatana (inclosa la Seu Vella de la capital), amb el Montsec, mig encalitjat de fons. Suposo que en dies més clars també es deu veure el Pirineu, però avui està ben ennuvolat.

Continuo per la carretera, travesso l’autopista i de seguida em desvio a l’esquerra. El camí ara anirà pujant molt suaument, de fet sembla ben planer (i la pujada és veu més sobre el mapa que caminant mateix). Vorejo, també el límit de l’altiplà, amb les vistes que he descrit abans. Ho aprofito per dinar.

Em passejo per l’Espai Natural de Mas de Melons-Alfes (de fet, per ser exactes pel límit de Mas de Melons). Un mosaic de conreus de cereal, camps d’ametllers i importants fragments de vegetació natural, dominat per la garriga i les brolles, amb una excepcional singularitat florística i faunística. És on hi ha, per exemple el millor nucli reproductor de ganga a Catalunya, a més de diverses espècies d’ocells estèpics més.

Arribo a Castelldans i decideixo que ja m’hi entretindré el dia que torni. En refresco a la font (tot i que la calor és més que suportable) i començo a baixar una mica, en direcció oposada a la que venia.

Travesso l’autopista i un cop a l’altre banda entro a un altre món.

Passo del secà al regadiu de cop, de les ametlles a punt de collir, a les pomeres i pereres carregades de fruits encara verds, el presseguers ja recollits, les nectarines a mig fer, i el blat de moro (o panís) amb una alçada que rarament és veu per la plana (mai he sabut, encara, si per una qüestió de varietat o de condicions de vida).

Passo dels marrons i grocs de les herbes seques al verd d’allà on no hi falta aigua. M’apunto per l’any que ve, també, una caminada per aquests fruiters en plena època de floració.

El tram final el faig pel costat del Canal Auxiliar d’Urgell, amb ganes d’arribar. La caminada se m’està fent llarga, no perquè no sigui bonica, que ho és, sinó per la distància, més de la que em pensava, i el cansament acumulat.