Sant Martí de Talaixà. (Sadernes, Alta Garrotxa).
LA RUTA - FITXA TÈCNICA :
-Quilòmetres: 9,5 (aprox).
-Desnivell: ± 400 m.
-Durada: 3 h llargues.
-Circular: no.
-Dificultat: Baixa-mitjana
-Senyalitzada (veure riera de Sant Aniol).
-Inici a Sadernes.
ITINERARI:
Com que el riu
baixa ple i està plovent he de deixar estar la caminada fins a Sant Aniol
d'Aguja per un altre dia. Per treurem les ganes de caminar, però, decideixo pujar fins a Sant Martí de Talaixà.
Total que, ja que sóc aquí, faig un tros (fins a Sant Martí), tot i la pluja, que continua caient... és el que té no tenir massa seny.
Xop arribo a dalt, esmorzo una mica i "visito"
l'ermita de Sant Martí de Talaixà.
Torno per on he vingut, ara una baixada que em carrega força els genolls, per la pendent i les pedres... continua plovent.
Un cop a baix, camí de Sadernes una altre vegada, la pluja afluixa una mica i puc fer alguna foto més de la riera i el paisatge.
Sant
Martí de Talaixà.
Fem
cultura:
Descripció
L'església de Sant
Matí de Talaixà es troba abandonada, igual que el poble. Construïda en època
barroca sobre una església anterior, és d'una sola nau, amb capelles laterals,
l'absis encarat a nord i la porta a migdia. A la façana, damunt la porta
d'entrada, hi ha una petita capelleta, ara buida, i més amunt un ull de bou que
dóna llum a l'interior. A la banda esquerra d'aquesta façana s'alça un
campanaret acabat en piràmide. La volta està totalment enfonsada. La pica
baptismal romànica d'immersió, es troba emportada al mur i està pràcticament
amagada. Està decorada amb motius d'arcs de mig punt.
L’església està
orientada de nord a sud amb l’entrada del temple a migdia; a ponent de la
façana principal trobem el campanar amb la planta quadrangular i la teulada a
quatre aigües, i a llevant, l’antiga rectoria. L’edifici té la planta
rectangular amb volta de canó i l'absis també quadrangular. A l’interior del
temple trobem, dues petites capelles a banda i banda, i l’enorme pica
baptismal, testimoniatge mut del passat romànic del temple. A l’exterior de
l’església els esvelts xiprers recorden la restes del l’antic cementeri. La
pica baptismal romànica del segle XII va ser descoberta en 1970 amagada darrere
d'un envà. Es tracta d'una pica de les d'immersió de tipus cilíndric - troncocònica,
decorada per amples arcs encegats de poc relleu i separats per petites
columnetes amb capitells molt difuminats, tot rematat amb una ampla bordura a
la seva part superior.
Història
De Talaixà es
tenen notícies des de l'any 872, puix que figura en el document referent a Sant Aniol
d’Aguja com la
"cel·la vocabulo Talexano", topònim de probable procedència romana.
L'església actual, bastida durant els segles XVII o XVIII és, cronològicament,
la tercera de les que s'han alçat a la zona. De la primera, llevat de la menció
en el diploma de 872 no n'hi ha cap resta. De la segona només queda la pila
baptismal romànica, decorada amb arquets cecs i encabida en una de les parets
laterals del temple actual. Sant Martí de Talaixà, parròquia independent fins
al segle XVIII, fou adscrita a partir d'aquest moment a Sant Llorenç d'Oix.
Degut a
l’abandó de la zona, a finals del segle XX l’església va arribar a presentar un
estat ruïnós i deplorable, però durant el segle XXI ha sigut rehabilitada
novament, afí d’evitar el seu progressiu deteriorament. El 2009 s'inicia la
primera fase de rehabilitació i consolidació de l'església: es va refer la teulada
i el campanar, i es va consolidar tota l'estructura del temple. Al desembre de
2011, va finalitzar la segona fase de restauració, les obres van consistir
principalment a recobrir amb teula les cobertes de l'absis i refer completament
la volta de la sagristia. A més, es va afegir un drenatge darrere de l'absis i
la sagristia per tal d'evitar que l'aigua de pluja es filtrés a l'interior
edifici principal per la paret posterior. Finalment, es va substituir l'antiga
i precària porta de l'entrada principal per una de nova que permet l'observació
de l'interior de l'església.
No hay comentarios:
Publicar un comentario