Puigmal (2.913m) per Fontalba i baixada per la Vall de Núria.

Puigmal (2.913m) per Fontalba i baixada per la Vall de Núria.

Circular al Puigmal des de Fontalba baixant per la Coma de l'Embut i passant per Núria.

EL MEU GENDRE MOI M’HA DIT QUE NO SÓC CAPAÇ DE FER EL CIM DEL PUIGMAL. Ell té 32 anys i jo 60 anys però l’experiència val molt. No m’ha dit que hagi de fer el cim a peu.

Jo, ja l’he fet virtualment.

OBSERVACIONS:

-Dificultat: Alta (F)

Rutes d'alta muntanya en terreny poc abrupte en el qual no hi ha grans dificultats. És necessari certa experiència i entrenament suficient per a aquest tipus de terrenys. Pot ser necessari utilitzar les mans per guardar l'equilibri en algun moment puntual. Es tracta d'itineraris força fàcils amb pendents suaus (màxim 30-35°). F (Fàcil) és ja un grau de dificultat, no és dificultat 0.

-Desnivell acumulat: 1.000m

-Distància total: 15 km

-Temps total efectiu: 4:30h

-Altitud máxima: 2.913m

-Punt de sortida / arribada: Collada de Fontalba

-Altitud mínima: 1.980m

-Població més propera: Queralbs

RUTA:

Ascensió al cim del Puigmal des del vessant de Fontalba, on acaba la pista que surt de Queralbs.

Baixada per la Coma de l'Embut, al vessant nord, fins a la Vall de Núria amb el seu santuari i el seu llac.

Des d'aquí, es completa la ruta circular seguint el sender que uneix el santuari de Núria amb la collada de Fontalba.

El Puigmal, amb els seus 2.913m d'altitud, és una muntanya emblemàtica i molt coneguda a Catalunya. 

És la muntanya més alta de les comarques de Girona. Se situa al Pirineu Oriental, entre la comarca del Ripollès i la Cerdanya francesa, i és molt concorreguda, sobretot durant els mesos d'estiu.

La Vall de Núria ofereix moltes possibilitats per practicar activitats esportives, d'oci i de natura. Aquesta zona del Pirineu català s'ha convertit en un lloc idoni per gaudir d'una bona jornada familiar.

RECORREGUT:

- Collada de Fontalba: 0:00h i 2.070m

- Cim de la Dou: 0:45h i 2.471m

- Cim del Borrut: 1:15h i 2.670m

- Puigmal: 1:50h i 2.913m

- Forat de l'Embut: 2:30h i 2.280m

- Santuari de Núria: 3:05h i 1.980m

- Cabana de Gombrèn: 3:35h i 2.130m

- La Fita: 4:00h i 2.150m

- Collada de Fontalba: 4:30h i 2.070m

Més informació:

-Pics: Puigmal (2.913m)

-Durada: Dia complet

-Temps total efectiu (sense parades): 4:30h en total. 1:50h des de la collada de Fontalba fins al Puigmal, 1:20h des del Puigmal fins a Núria i 1:20h des de Núria fins a la collada de Fontalba.

-Desnivell acumulat: 1.000m

-Dificultat: Alta (F). Cap dificultat destacable.

-Època: Ruta realitzable gran part de l'any. A l'hivern, depenent de la neu, no es pot arribar fins a Fontalba en cotxe.

-Material: Grampons i piolet segons l'època de l'any.

Com arribar-hi en cotxe:

Arribem a Ribes de Freser per la carretera N-152 que comunica Ripoll i la Cerdanya. A Ribes de Freser agafem la carretera GIV-5217 en direcció N fins a la petita població de Queralbs, situada a 1.236m d'altitud. 

Just entrant a Queralbs, després de passar la via del tren cremallera, a la primera cruïlla, girem a la dreta tot seguint un senyal que ens indica Fontalba.

Anem pujant ràpidament i després d'aprox. 1 km deixem enrere a la dreta el camí vell que puja de Queralbs a Núria per les gorges de Núria. 

Poc després l'asfalt dóna pas a una pista de terra d'11 km en bon estat.

Aquesta pista puja fent grans llaçades. Gaudim d'unes vistes esplèndides de Queralbs i Ribes de Freser. La pista, després de pujar més de 800m de desnivell, acaba a la collada de Fontalba (2.070m), on hi ha espai per estacionar vehicles.

Congost de Mont-rebei ( 4 rutes ).

Congost de Mont-rebei.

L'espai natural del congost de Mont-rebei (El Pallars Jussà - La Noguera) té una extensió d'unes 600 hectàrees. 

Fou adquirit per la Fundació Catalunya-La Pedrera (que gestiona l’àrea de Territori i Medi Ambient de la Fundació) el 1999 amb l'objectiu de preservar els seus valors naturals i de paisatge.

En la seva major part és inclòs dins l'espai d'interès natural (PEIN) del Montsec i també limita amb la Reserva Natural Parcial del Congost de Mont-rebei.

El 14 d'abril del 2005, el congost de Mont-rebei ha estat declarat Refugi de Fauna Salvatge.

El congost de Mont-Rebei que forma el riu Noguera Ribagorçana en travessar  la serra del Montsec, separa el Montsec d'Ares del Montsec de l'Estall i constitueix l'únic gran congost de Catalunya que es manté més o menys verge sense que el travessi cap carretera, ferrocarril o línia elèctrica.

Únicament és travessat per un camí de ferradura parcialment excavat a la roca que permet gaudir d'una manera molt espectacular d'aquest indret.

Les parets del congost arriben a assolir més de 500 metres de caiguda vertical, amb punts on l'amplada mínima del congost és de només 20 metres.

Flora i vegetació

El recobriment vegetal del congost és marcat per la zonificació altitudinal i per l'orientació. Hi coincideixen dues zonacions: el vessant sud, dominat per la vegetació mediterrània: alzina de carrasca, garrigues, brolles i prats secs, i el vessant nord, on domina la vegetació eurosiberiana de caràcter submediterrani amb predomini de les rouredes de roure de fulla petita i rouredes de roure martinenc.

Destaquen diverses endèmiques com la raríssima Petrocoptis monsticciana , així com d'altres: la corona de rei (Saxifraga longifolia), l'orella d'ós (Ramonda myconi) , l'eriçó (Erinacea anthyllis), el faig (Fagus sylvatica), l'alzina litoral (Q. ilex ssp. ilex), l'alzina carrasca (Q. ilex ssp. rotundifolia), la boixerola (Arctostaphlos uva-ursi), l'auró negre (Acer monspesulanum), l'auró blanc (Acer campestris), el corner (Amelanychis ovalis), l'arç blanc (Crataegus monogyna), la jonça (Aphyllantes monspeliensis), els til·lers (Tilia cordata), etc.

Fauna

Pel que fa als amfibis i als rèptils, les espècies més interessants serien: el tritó pirinenc (Euproctus asper), l'escurçó ibèric (Vipera latasti) i l'escurçó pirinenc (Vipera aspis).

Dins el grup dels ocells abunden el grans ocells rapinyaires propis dels cingles: el trencalòs(Gypaetus barbatus), l'aufrany (Neophron pernopterus), el voltor (Gyps fulvus), l'àguila daurada (Aquila chrysaetos), el falcó pelegrí (Falco peregrinus), així com la gralla de bec groc i bec vermell (Pyrrhocorax graculus i P. pyrrhocorax)< i el pela-roques (Trichodroma muraria). Dels mamífers podem destacar: la llúdriga (Lutra lutra), el gat salvatge (Felis silvestris), la marta (Martes martes), el cabirol (Capreolus capreolus), el talp (Talpa europaea) i nombroses espècies de ratpenats.

Itineraris

Ruta 1 - Congost de Mont-rebei:

 És el camí clàssic del congost de Mont-rebei (GR-1).

Té un recorregut d'uns 4 km, amb una durada de quatre hores (dues d'anada i dues de tornada).

 Ideal per fer-lo al llarg de tot un dia. El camí discorre per un pendent molt suau, i s'endinsa en el congost; un cop travessat, es pot allargar per ascensió continuada de pendent mitjà fins a Mas Carlets.

Atenció al sector del congost: no és recomanable si es té vertigen o per a persones no habituades a l'altura.

L'accés amb cotxe es pot fer, com a molt, fins a la zona de la Masieta (àrea d'aparcament).

Es pot optar o bé per desfer el mateix camí (dues hores) o bé per seguir en travessa fins a la zona de la Mare de Déu de la Pertusa i Corçà (unes dues hores i mitja addicionals).

Ruta 2 - Itinerari de lo Queixigar i mirador d'Altamiris:

La ruta té 2 km, amb una durada de tres hores entre l'anada i la tornada.

Es pot fer bé en mig dia. El camí és un sender ascendent que va des de la cota 500 m fins a uns 900 m d'altitud.

Agafarem el camí que surt de l'àrea d'aparcament en direcció sud, cap al congost de Mont-rebei, i després de travessar el barranc de la Maçana, on es troba el pont metàl·lic penjat, continuarem el camí uns 50 m i pujarem fort pel bosc fins a un replà (Altamiris) des d'on s'albira una bona vista de l'entrada del congost.

Passat aquest punt, s'inicia el camí en direcció cap a l'est, per on baixa travessant l'Obaga Gran fins a enllaçar amb l'itinerari següent.

Ruta 3 - Itinerari de l'Obaga Gran i dels carboners: 

El recorregut té uns 2,5 km i una durada de tres hores.

Sortint de l'aparcament seguirem la pista que va en direcció al congost pel camí de les Tarteres.

Després de passar el primer barranc, el de les Jullanes, poc solcat, agafarem una pista ascendent que ens portarà fins a un collet on hi ha unes runes.

Des d'aquest punt, surt, cap a l'est, el camí dels Carboners, que s'endinsa per la solana del barranc de la Maçana.

A partir d'una prominència rocosa des d'on es contempla tota l'obaga, el camí baixa i travessa, primer, el barranc de la Maçana i, després, un segon barranc, on enllaça amb l'itinerari 2.

Ruta 4 - Itinerari d'Alsamora a Altimiris per l'Obaga Gran: 

Unes sis hores.

Ideal per fer-lo al llarg de tot un dia. El camí presenta un pendent variable, amb trams d'ascensions i descensos de desnivells mitjans i forts.

L'itinerari surt del poble d'Alsamora en direcció al congost i va travessant diversos barrancs per l'obaga fins a enllaçar al final de l'itinerari 2, a l'altura dels antics conreus de lo Queixigar i Altimiris. Es recomana el descens pel camí d'Altimiris (ruta 2).

Recomanacions per a la visita

L'accés més fàcil per als vehicles és des del Pont de Montanyana. El camí que travessa el congost és de visita obligada per la seva espectacularitat i bellesa.

Es recomana accedir a la zona interior dels barrancs a través dels itineraris proposats.

Per accedir a la part culminant de la reserva i del Montsec, des d'on es té una vista panoràmica excepcional del Pirineu, part de la Ribagorça i de la Depressió de Lleida, si no es vol fer caminant, hi ha la possibilitat d'arribar-hi a través de la pista del coll d'Ares (entre Àger i Sant Esteve de la Sarga).

Podem gaudir d'una vista panoràmica del conjunt de la reserva des del mirador natural que representa el revolt de la pista per sobre la Noguera Ribagorçana, i que porta a Alsamora just abans d'arribar a la Masieta, on s'observen els ràpids del riu abans d'entrar al congost, l'ermita de la Mare de Déu del Congost i el castell de Xiriveta.

Escalada

Cal recordar als escaladors que les parets de Mont-rebei les comparteixen amb els voltors i altres ocells de roca i que aquests, de desembre a juny, es troben en període de posta, per la qual cosa cal evitar escalar en aquestes dates.

Per a l'obertura de noves vies i més informació, cal posar-se en contacte amb la Fundació (93 214 25 63) o el Servei de Protecció de la Fauna del Departament de Medi Ambient (93 567 42 00).


Consulta els itineraris i punts d’interès de l’espai:

http://www.mygooltracking.com/public/CCrebei/

Sant Aniol d’Aguja (any 859) i el Salt del Brull

Sant Aniol d’Aguja (any 859) i el Salt del Brull

Entre el senderisme i el barranc de xiruca aquest sender té com al·licients l'escarpat paisatge de l'Alta Garrotxa, l'estilitzat Salt del Brull, la llegenda de l'ermità de St. Aniol i especialment a l'estiu, els freds gorgs on podrem banyar-nos.


FITXA TÈCNICA:

-Durada: 5 h.

-Dificultat: 2/5

-Desnivel: 120 m.

-Distància: 16 km.

-Indicat: 2/5

-Estat Del Camí: 4/5

-Calçat Tipus: Riu

-Circular: Sí

Com anar-hi:

Després de Girona, vam sortir de l'AP-7 direcció Banyoles i Besalú per la C-66. A partir de Besalú entrem en l'A-26 i prenem la sortida 75 direcció Sant Jaume de Llierca i Sadernes.

Podem aparcar passada la masia i el càmping de Sadernes. A l'hivern, ia l'estiu molt d'hora, podem avançar fins al pont d'en Valentí i estalviar-nos una hora del camí a peu, però ull, només hi ha espai per uns 6 cotxes.

Apunt:
 

Diu la llegenda que Sant Aniol va arribar a aquesta remota vall fugint de les Galias i perseguit per l'emperador allà pel segle III.

Va viure apartat de tot, dedicat a l'oració i a la penitència fins que un dia una revelació el va fer tornar a casa.

Allà va ser capturat, torturat i finalment assassinat. Per la Pasqua Granada es reuneixen a aquesta ermita pelegrins francesos i catalans per commemorar la memòria del sant.

La petita ermita data del segle IX, obra dels benedictins de Besalú que van escapar de les invasions morisques.

Aquesta excursió és especialment recomanable a l'estiu. Si bé trobarem a molta més gent, és també l'única època de l'any en que podrem banyar-nos a la riera de Sant Aniol, atractiu principal del camí.

RECORREGUT:
 

La ruta s'inicia a la masia-càmping de Sadernes, seguint una pista ampla de terra i sense desnivell, envoltats d'amplis camps i zones de pastura. Al davant les primeres parets del congost de Sant Aniol són visibles al lluny.

Creuarem la riera per diversos petits ponts, passarem per la zona d'escalada, bastant popular per les seves bones vies i arribarem al primer desviament, El pont d'en Valentí.

Aquí el camí es bifurca, creuant el pont caminarem al costat de la riera, si seguim de front, avançarem una mica més apartats, però al final arribarem al mateix lloc.

Els senders es poden combinar per fer un bucle i així no repetir anada i tornada. Tot i que molts petits camins que ens poden despistar la ruta té molt bona senyalització, ja que comparteix un tros del popular GR-11 (Gran recorregut del Pirineu) i disposa de noves indicacions gràcies al treball de Itinerànnia

Deixem enrere el Pont d'en Valentí i la masia derruïda de Ca la Bruta, antany última opció d'allotjament durant les celebracions en memòria a Sant Aniol.

El camí es va estrenyent, replet de vegetació, i haurem de creuar la riera en nombroses ocasions fins que arribem a la presa del Gomarell.

A partir d'aquí la senda es torna més pedregosa i accidentada i és també on la riera convida més al bany. Al Gomarell està prohibit, però una mica més amunt trobarem els estrets del Goleró un petit recés idíl·lic d'aigua cristal·lina replet de peixos.

A 10 minuts ens espera la petita ermita de Sant Aniol i una gran masia ja abandonada, seu de totes les celebracions a Pasqua Granada. 

A mà esquerra trobarem l'única font del camí. El lloc està ple de petits racons, com l'antic cementiri i conserva el misteri dels llocs abandonats, tot i que som molts els senderistes que passem per aquí.

Per tancar la ruta podem continuar de front i dirigir-nos al Salt del Brull, encara que a l'estiu no ofereix el seu millor aspecte. En l'últim tram haurem de caminar directament pel canó saltant de pedra en pedra i sortejant petites gorgues.

Tornant cap enrere podem fer un últim bany a l'ampli Gorg Blau, que alimentat per una ampla cascada és el millor lloc de bany de tota la riera.