Pla d'Aiguallut - Forau d'Aiguallut - Cascada de Aiguallut - Pla d'Aiguallut (Benasque).

Pla d'Aiguallut - Forau d'Aiguallut - Cascada de Aiguallut - Pla d'Aiguallut (Benasque).

HI HE ANAT DOS COS.

DADES:

-Zona geogràfica

Pirineus - Vall de Benasque

-Població més propera

Benasque

-Temps Total (anada i tornada)

1 hora i 30 minuts.

-Desnivell

130m

-Cota màxima

2.030 m.

-Cota mínima

1.900 m

-Longitud recorreguda

4,5 km (anada i tornada)

DESCRIPCIÓ:

Passeig de tot just una hora i mitja de durada total, imprescindible per a tot el que viatja per primera vegada a la Vall de Benasque, sent probablement el lloc més visitat d'aquesta vall.

El Forau d'Aiguallut és un avenc per la qual desapareixen les aigües procedents de la glacera de l'Aneto per ressorgir novament en superfície a la Val d'Aran, a la conca del riu Garona, el qual desemboca al mar Atlàntic a la ciutat francesa de Bordeus.

Abans de la seva desaparició les aigües procedents de la glacera de l'Aneto desemboquen en la gran praderia del Pla de Aigullut, per on serpenteja formant petits meandres fins precipitar-se per la vistosa cascada d'Aiguallut la qual dóna directament a la gran avenc d'Aiguallut.

Com arribar-hi?

Des de Benasque continuem per la carretera A-139 en direcció als Plans de l'Hospital fins al refugi de la Besurta.

Descripció de la ruta:

Plans de l'Hospital - La Besurta

L'excursió s'inicia a La Besurta, fins on s'accedeix per pista des dels Plans de l'Hospital. Durant el període estival la pista es tanca al trànsit per la qual cosa haurem de fer aquest tram a peu en aproximadament 1 hora o bé agafar la línia d'autobus que realitza el recorregut entre el pàrquing dels Plans de l'Hospital i La Besurta aproximadament cada mitja hora .

El cost d'anada i tornada d'aquest trajecte és de 4,20 €. L'autobus es pot prendre també des de la pròpia localitat de Benasque.

INICI EXCURSIÓ (La Besurta):

La Besurta - Forau d'Aigualluts

Des de La Besurta, situat a la cota 1.900, creuem el petit pont de fusta sobre el torrent que baixa dels Ibones de Villamuerta i continuem per la pista - corriol fins arribar en pocs metres fins a la cruïlla de camins cap a la Renclusa o Aiguallut.

A partir d'aquí comença un tram en el qual salvarem la major part del desnivell de l'excursió fins arribar a una gran praderia.

Forau d'Aiguallut

En uns 40 minuts haurem arribat al Forau d'Aiguallut, havent salvat un desnivell d'uns 110 m.

Cascada de Aiguallut

Continuem pel sender vorejant el Forau per la seva esquerra i en tot just 5 minuts més arribarem a la cascada d'Aiguallut, des d'on divisarem ja la glacera i pic Aneto, que amb els seus 3.404 m d'altitud és el més alt dels Pirineus.

Pla d'Aiguallut

Continuant pel sender deixem de banda la cascada d'Aiguallut i apareix davant nostre una gran praderia amb una extensió superior a 20 hectàrees per la qual discorren plàcidament formant petits meandres diversos torrents i rierols procedents del desglaç de la glacera de l'Aneto i del Barranc de la escaleta. Realment és un lloc ideal per tumbar-se, refrescar-se i descansar.

Al Santuari del Corredor amb cotxe.

Al Santuari del Corredor amb cotxe.

Quedo amb el meu cosí Àngel a les 8h30', al restaurant Caliu d'Arenys de Munt.

Sortim amb cotxe en direcció Sant Celoni, passat Vallgorguina (uns 2 Km), a mà esquerra surt una pista forestal molt ampla i en molt bon estat amb la senyalització Parc del Montnegre i el Corredor.

Agafem la pista i a les 9h15', arribem al Santuari del Corredor (feia uns 45 anys que no hi havia anat).

Visitem el santuari i el seu entorn.

Sobre les 10h30', anem a peu al Mirador del Corredor (uns 50 minuts anada i tornada).

Sobre les 11h20', sortim amb cotxe del Santuari i fem una circular passant per la Creu de Ruit per arribar al Santuari de Lourdes d'Arenys de Munt i a les 12h, erem a Arenys de Munt.

UN MATÍ EXCEPCIONAL COMBINANT GASTRONOMIA I NATURA.

FEM CULTURA:

Santuari del Corredor

El Santuari de la Mare de Déu del Corredor es troba molt a prop del cim (633,5 msnm) de la serra del Corredor, a 633,5 msnm, dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor en el terme municipal de Dosrius. És d'estil gòtic tardà, i fou bastit a finals del segle XVI.

És un centre de devoció a la comarca i té una gran tradició l'aplec de dilluns de Pasqua, tant per a la comarca del Vallès com del Maresme.

Té uns goigs dedicats per a cantar-li a Mare de Déu: "Cantarem Verge lloada, vostres goigs amb gran amor. Siau la nostra advocada, patrona del Corredor...". El santuari depèn de la parròquia de Sant Andreu del Far.

Descripció:

El santuari es troba adossat a una casa de masovers. Tot el conjunt es troba envoltat per una paret que els protegeix.

La planta de la nau és de creu llatina, i hi ha dues petites capelles laterals al creuer. En un petit cambril, cambra elevada i accessible situada al darrere de l'altar, s'hi venera la Mare de Déu dels Socors. Envoltant el cambril destaca el retaule major, obra cinccentista. El campanar és una torre quadrada rematada per merlets i amb gàrgoles als angles.

El presbiteri queda tancat per una reixa de ferro forjat, de l'estil del temple; a l'interior hi ha un retaule d'estil plateresc, del segle XVIII, el qual fou salvat de les destrosses l'any 1936.

Té un campanar de torre amb planta quadrada, fet amb pedra granítica, que sobresurt de la coberta de la nau. Al segon pis, on hi ha instal•lades les campanes, s'hi obren les finestres d'arc de mig punt i allargades.

El cos de coronament conserva un grup de mènsules força interessants i un grup de merlets de forma escalonada.

A l'exterior de l'església, al davant mateix, hi ha una gran columna de pedra aïllada. A la façana lateral hi ha l'accés a l'església i a l'habitatge. Aquest té un pas que el comunica amb el temple.

Història:

L'origen del santuari seria una capella que cap al 1530 va construir el pagès Salvi Arenes, de la parròquia de Sant Andreu del Far. Obra d'aquest mateix seria la imatge original de Nostra Senyora del Socors, que el 1815 fou substituïda per una imatge nova, i desplaçada a una altra ubicació dins del santuari. El 1920 fou traslladada a la rectoria de Llinars del Vallès, d'on desaparegué durant un saqueig el juliol de 1936.

Jordi.
7/4/2017