Estany d'Ivars. (Ivars i Vilasana, El Pla d'Urgell).
Dessecat l'any 1951 en contra de la
voluntat popular, les obres de recuperació de l'estany van començar l'any 2004,
començant-se a reomplir el 2005.
Des de llavors, l'estany i el seu entorn, ha recuperat,
d'una forma espectacular, l'aspecte que havia tingut anys enrere. A més de la
recuperació de les comunitats aquàtiques associades, actualment ja s'ha
convertit en una area important per a les aus.
LA RUTA - FITXA TÈCNICA :
-Quilòmetres: 5,6 (Aprox.).
-Desnivell: Inapreciable.
-Durada: 2h amb parades.
-Circular: no
-Dificultat: baixa.
-Molt ben senyalitzada amb cartells. Inici a la caseta d'informació de l'estany, a les afores del poble.
Nota, si no estic equivocat crec que actualment ja es
pot fer la volta sencera a l'estany.
ITINERARI:
M'hi poso al migdia. No hi ha boira, però avui fa força fred i fa una mica de vent, que no ajuda gaire. Tot i l'hora que és, les vores de l'estany estan glaçades i hi ha gebre allà on encara no hi tocat el sol. Tot i això, val la pena.
El paisatge sense ser espectacular, és bonic, no però. Aquest, però, no és el principal atractiu de l'Estany. Ho són la seva importància ecològica i la seva història.
El camí és molt pla i permet fer gairebé mitja volta a l'estany, reculant per on he vingut.
Pel camí hi ha diversos aguaits i miradors. Ho
aprofito.
La llista
d'ocells no és massa llarga, però per l'hora que és i amb les preses amb que he
hagut de caminar està prou bé: collverds,
cullerots, bernats pescaires, arpelles, milà reial, gavines, polles, fotges,
trists, pinsans, cabussets, cabussons collnegres, becadells... i algun altre
que em deixo.
Situada en una conca endorreica era una llacuna salnitrosa. Amb la construcció del canal d'Urgell, però, va perdre aquesta característica, esdevenint la llacuna d'aigua dolça més gran de Catalunya (degut als desguassos dels regs circumdants). Es va convertir, també, en el centre de la vida social, cultural i econòmica dels pobles del voltant.
L'any 1951, en contra de la voluntat popular, es va dessecar i es va convertir en conreus. L'estany, però, queda ben viu a la memòria col·lectiva i, als anys 90, comencen els primers estudis i projectes per a la seva recuperació.
Després d'un llarg procés es constitueix el Consorci de l'Estany, encarregat d'adquirir les finques i iniciar la recuperació i la posterior gestió de l'espai.
Finalment les obres comencen al 2004. L'estany es comença a reomplir l'any 2005.
Des de llavors, de vegades de forma natural, d'altres amb una mica d'ajuda (plantacions d'arbres), l'Estany i el seu entorn ha recuperat, d'una manera espectacular, un aspecte similar al que havia tingut anys enrere.
En referència a la seva importància ecològica, a més de la recuperació de les comunitats aquàtiques associades a l'estany (canyissars, vegetació de ribera, etc) i al seu entorn (prats secs, garrigars, etc), molt humanitzat, s'hi ha d'afegir la importància que té per a les aus, especialment i obvia les aquàtiques, com a lloc d'hibernació, cria o descans de migradores.
