Vallter-Roca Colom (2.507 m)-Costabona (2.465 m).

Vallter-Roca Colom (2.507 m)-Costabona (2.465 m).

Dificultat tècnica:  Moderat

Temps:  6 hores 15 minuts

Sortim des del final de l'aparcament de Vallter, per un petit pas que hi ha, entre les parets del restaurant i el rec.

Anem guanyant alçada i als 20 minuts, arribem a la cruïlla de Mentet, nosaltres continuem cap a la dreta pel GR, que ens porta als plans de Camp Magre.

Creuem els plans i arribem a la portella de Concròs, amb vistes al circ del mateix nom, i des d'on el camí dóna un gir a l'esquerra, cap a les esquerdes de Rojà i el Canigó.

Nosaltres continuem recte i en uns 15 minuts arribem al cim del Roca Colom que tenim al davant i des d'on veiem per primer cop el Costabona.

Del Roca Colom baixem fins al coll de Pal, comencem a pujar, trobem el Meridià Verd (hi ha dues fites molt grans i les pedres del terra cisellades en línia recta) i en 15 minuts arribem al cim del Costabona.

La tornada pel mateix camí (ruta perdedora en cas de mala visibilitad i sense GPS)

FEM CULTURA:

ROCA COLOM.

La roca Colom és un cim a 2.507 m del circ del Concròs. Hi conflueixen la carena principal dels Pirineus amb la carena que ve del Canigó i separa les valls del Tec i el Tet. El cim és pla i ampli, amb un conjunt de pedres que ens permeten assegurar el punt culminant. Ofereix una vista de l'entorn, amb les muntanyes del circ d'Ulldeter, el pic de la Dona, la Portella de Mentet, el puig de Coma Ermada i, als peus, el circ del Concròs. L'ascensió es pot fer per camí ben fresat, bé des de l'estació d'esquí de Vallter per la Portella de Mentet, o bé des de la collada Fonda pel coll de Pal.

COSTABONA.
El pic de Costabona és un massís de 2.465 m de la zona axial pirinenca. Es troba situat a la línia de crestes que ve del pic de Roca Colom a través del coll de Pal (2.374 m) i separa les valls del Tec (Vallespir) i del Ter (Ripollès). El cim de tipus granític és el darrer dels grans cims d'aquesta carena i envers llevant ja no hi ha alçades que sobrepassin mai els 1.700 m. Al vessant meridional es formen el torrent de Vall-llobre (a la font de Fra Joan) i el Ritort (a les deus d'en Sitjar), afluents del Ter per l'esquerra; el vessant septentrional limita la coma del Tec i, a l'est, domina l'Alt Vallespir (els banys de la Presta i la vila de Prats de Molló). A uns 2.300 m d'altitud, al vessant oriental, dins el terme de Prats de Molló (Vallespir), hi ha les mines de Costabona, de scheelita (tungstat de calci), per a l'explotació de les quals ha estat construïda una pista forestal en força mal estat. A la capçalera del torrent de Vall-llobre, dins el terme de Setcases (Ripollès), hi ha el refugi Costabona.
Al cim del Costabona hi ha una fita geodèsica i diverses creus, així com una caixa metàl·lica. La vista circular és amplíssima; hi destaca a l'est el golf de Roses i la Plana del Rosselló, separades per la serra de l'Albera. Cap al nord l'imponent massís del Canigó, les Esquerdes de Rojà i la coma del Tec, amb el Roca Colom i el Roc de la Mort de l'Escolà. A l'oest hi ha els pics del circ d'Ulldeter, destacant el Gra de Fajol i el Bastiments al seu costat.
Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència: 293076001).

Aigüestortes i Estany de Sant Maurici: itinerari "Cap a les Agulles D'Amitges"

Aigüestortes i Estany de Sant Maurici: itinerari "Cap a les Agulles D'Amitges"

Itinerari: Estany de Sant Maurici - Cascada de Ratera -Estany de Ratera - Estanys d’Amitges.

Accés: A peu des de l’aparcament del Prat de Pierró o amb el servei de transport públic fins a l’estany de Sant Maurici.

Durada del recorregut: 1 hora 45 minuts (anada).

Dificultat: baixa fins a l’estany de Ratera; moderada fins als estanys  d’Amitges.

Desnivell: 480 metres (1.910-2.390).

Època recomanada: des de mitjans de  maig fins a finals d’octubre.

Observacions: itinerari clàssic que permet gaudir d’una vista esplèndida sobre les valls que envolten l’estany de Sant Maurici i visitar les espectaculars zones lacustres de Ratera i Amitges. El refugi d’Amitges és un bon punt de partida per a efectuar nombroses ascensions, entre elles la del Tuc de Ratera, el Tuc de Saboredo, el pic d’Amitges o el cim del Bassiero, i travesses cap al circ de Colomèrs, el de Saboredo o la vall de Gerber; Totes elles, però, estan reservades a muntanyencs amb experiència.

Descripció general

La ruta comença al costat de la caseta d’informació situada a la vora de l’estany de Sant Maurici i agafa el camí que, vorejant l’estany, va a la cascada de Ratera i enllaça més endavant amb la pista d’Amitges, a l’alçada d’un petit pont. 

Continuarem per la pista fins a l’estany de Ratera. En aquest tram podem coincidir amb el servei de transport públic que va fins als estanys d’Amitges. Després de l’estany de Ratera, abandonem la pista principal i seguim en direcció al port de Ratera, seguint els senyals vermells i blancs que marquen el sender transpirinenc anomenat GR-11.  

En poc temps assolim l’estany de les Obagues de Ratera. Des d’aquí cal agafar el sender senyalitzat amb estaques grogues en direcció al refugi d’Amitges.

Poc abans d’aquest, cap als 2.300 m, haurem deixant enrere el país del pi negre (estatge subalpí) per entrar en el domini de les pastures alpines, on destaca una planta cespitosa i punxeguda:el gesp (Festuca eskia). Els arbres no poden créixer bé a aquesta altitud, i només hi malviuen dispersos alguns d’ells. Ho podreu comprovar donant un tomb pels estanys dels Barbs, de la Munyidera i pel Gran d’Amitges.

Punts d'interès

1.    L’Ordigal: punt estratègic des del qual es poden apreciar amb molta claredat les valls glaciars de Monestero i Subenuix, així com el Portarró d’Espot, pas natural cap a la ribera de Sant Nicolau.

2.    Estany de Ratera: petit i bonic estany situat a 2.100 m d’altitud, que compta amb una bona mostra de la vegetació típica dels estanys d’alta muntanya: poblacions de Carexrostrata i Carexvesicaria en les ribes i tapissos flotants de ranuncle d’aigua (Ranunculus aquatilis). 

3.    Puiador d’Amitges: Pujant pel sender indicat, ens estalviem aquesta forta pujada final cap al refugi d’Amitges. Poc abans d’arribar a la pista, és un lloc ideal per fer interessants observacions de les colònies de marmotes que tenen el seu hàbitat en el pedregar que es troba una mica més avall.

4.    Estanys d’Amitges: gairebé al costat del refugi, els estanys Gran d’Amitges, dels Barbs i de la Munyidera ocupen el fons d’antigues cubetes glaciars. La forta sobreexcavació fa que les seves riberes siguin molt costerudes i que l’estany Gran d’Amitges assoleixi la profunditat gens menyspreable de 25 m.

5.    Agulles d’Amitges: rere l’estany Gran d’Amitges s’eleven dues agulles que, retallades en el cel, es reflecteixen en les aigües del’estany. Aquestes masses granítiques van quedar aïllades enmig dela glacera que les va erosionar sense poder acabar de desfer-les. Avui en dia, esveltes i altives, donen testimoni de les glaciacions quaternàries.

Ermita del Remei - Niu de l'Àliga.

Ermita del Remei - Niu de l'Àliga.

Descripció

Excursió per veure un dels últims gorgs del Riu Glorieta. Curiós per quedar totalment rodejat de parets quasibé verticals i disfrutar d'uns bonics salts d'aigua.

Descripció pas a pas de la ruta :

1.0:00 h.Un cop arribat a Alcover es travessa el poble direcció a la carretera de Mont-Ral. Just sortint del poble hi ha una desviació cap a la dreta direcció l'Ermita del Remei. On aparquem el cotxe.         

2.0:00 h.Agafem el camí y anem seguint sempre les indicacions groga i blanca, els indicadors que diuen Mont-ral o bé Fonts del Glorieta.

3.0:30 h.A mig camí us trobareu una porta amb una cadena que us pot fer pensar que el pas està barrat. No us preocupeu podeu continuar endavant.    

4.0:50 h.Al final del camí ample ens trobarem que queda tallat pel riu Glorieta, l'hem d''atravessar seguint les roques que ja estan col•locades per a tal fet.    

5.0:51 h.De seguida d'haver atravessat el riu hi ha un camí que gira a l'esquerra. S'ha d'estar atent ja que com mostra la foto, pujant quasi no es veu.    

6.0:51 h.En canvi en el sentit contrari del camí, el camí es veu clarament.      

7.0:55 h.Seguint el camí arribarem a una petita esplanada. On a l'esquerra hi ha com un forat clarament creat pels rierols que es formen quan plou. Hem de baixar per aquí.        

8.1:00 h.Seguint el camínet, no en masses bones condicions, arribarem ja al Niu de l'Àliga i final de l'excursió.

Per tornar és seguir els passos a l'inrevés.    

Ermita del Remei a Alcover.

FEM CULTURA:

El Remei és una ermita a la vall de la Glorieta, a uns tres quilòmetres de la vila d'Alcover (Alt Camp). Aquest monument està protegit com a bé cultural d'interès local.

Arquitectura

Es tracta d'un edifici barroc de planta centralitzada cobert per una gran cúpula esfèrica, amb un absis rectangular, un cor als peus i dues torres circulars, també als peus. És interessant la façana, amb porta d'arc carpanell molt rebaixat amb cornisa, una fornícula amb la imatge de Sant Antoni i una rosassa octogonal motllurada. 

A la part superior hi ha la data de 1769. En un segon relleu superior també hi ha la data de 1772 que ocupa el cos superior de la façana.

L'interior és d'una nau amb tram únic curt que correspon al cor. La capçalera té volta bufada, i la sagristia d'aresta. L'obra és de pedra saldonera. Hi ha un interessant treball de forja en els penells. L'estructura interior no es reflecteix clarament a l'exterior sinó que presenta un mur continu que defineix un perímetre rectangular.

Història

No hi ha una documentació suficient que permeti la datació exacta dels orígens d'aquesta ermita. Sembla que hi havia en principi una petita capella dedicada a Sant Antoni, on hi havia la imatge de la Verge del Remei, marededéu trobada segons la tradició.

L'edifici actual es va construir per un acord pres pels veïns i l'Ajuntament d'Alcover l'any 1761. L'obra es va finalitzar el 1772, segons consta a la motllura del coronament de la façana, i va ser beneïda el 21 de novembre de 1779 pel rector Joan Rimbau. Segurament s'aprofitaren elements d'una construcció anterior, com ho prova la data de la campana, de 1744, i els documents trobats recentment que parlen d'una ermita del Remei el 1638.

La casa de l'ermità ha estat habilitada per a casa de colònies i restaurant, i recentment ha estat pintada.

El Niu de l'Àliga.

FEM CULTURA:

El Niu de l'Àliga és un paratge natural que es troba a Alcover, província de Tarragona. El naixement del riu Gaià, i el seu descens en picat crea una petita cascada envoltada de molsa que ha anat guanyant terreny a les roques, i forma una petita gorg. 

Forma part de les salts d'aigua que durant segles, van servir per moure els molins d'Alcover, amb els quals es fabricaven eines de ferro, farines, draps i paper. Seguint les canalitzacions que porten l'aigua del riu Glorieta als molins ens endinsem en la Vall de la Glorieta, un espai boscós amb alguns arbres impressionants, com el roure de fulla petita que trobareu a mig camí. 

Amagada entre la vegetació hi ha una roca esculpida per la intempèrie en forma d'àguila. És el famós "Niu de l'Àguila".