Aigüestortes i Estany de Sant Maurici: itinerari "Cap a les Agulles D'Amitges"

Aigüestortes i Estany de Sant Maurici: itinerari "Cap a les Agulles D'Amitges"

Itinerari: Estany de Sant Maurici - Cascada de Ratera -Estany de Ratera - Estanys d’Amitges.

Accés: A peu des de l’aparcament del Prat de Pierró o amb el servei de transport públic fins a l’estany de Sant Maurici.

Durada del recorregut: 1 hora 45 minuts (anada).

Dificultat: baixa fins a l’estany de Ratera; moderada fins als estanys  d’Amitges.

Desnivell: 480 metres (1.910-2.390).

Època recomanada: des de mitjans de  maig fins a finals d’octubre.

Observacions: itinerari clàssic que permet gaudir d’una vista esplèndida sobre les valls que envolten l’estany de Sant Maurici i visitar les espectaculars zones lacustres de Ratera i Amitges. El refugi d’Amitges és un bon punt de partida per a efectuar nombroses ascensions, entre elles la del Tuc de Ratera, el Tuc de Saboredo, el pic d’Amitges o el cim del Bassiero, i travesses cap al circ de Colomèrs, el de Saboredo o la vall de Gerber; Totes elles, però, estan reservades a muntanyencs amb experiència.

Descripció general

La ruta comença al costat de la caseta d’informació situada a la vora de l’estany de Sant Maurici i agafa el camí que, vorejant l’estany, va a la cascada de Ratera i enllaça més endavant amb la pista d’Amitges, a l’alçada d’un petit pont. 

Continuarem per la pista fins a l’estany de Ratera. En aquest tram podem coincidir amb el servei de transport públic que va fins als estanys d’Amitges. Després de l’estany de Ratera, abandonem la pista principal i seguim en direcció al port de Ratera, seguint els senyals vermells i blancs que marquen el sender transpirinenc anomenat GR-11.  

En poc temps assolim l’estany de les Obagues de Ratera. Des d’aquí cal agafar el sender senyalitzat amb estaques grogues en direcció al refugi d’Amitges.

Poc abans d’aquest, cap als 2.300 m, haurem deixant enrere el país del pi negre (estatge subalpí) per entrar en el domini de les pastures alpines, on destaca una planta cespitosa i punxeguda:el gesp (Festuca eskia). Els arbres no poden créixer bé a aquesta altitud, i només hi malviuen dispersos alguns d’ells. Ho podreu comprovar donant un tomb pels estanys dels Barbs, de la Munyidera i pel Gran d’Amitges.

Punts d'interès

1.    L’Ordigal: punt estratègic des del qual es poden apreciar amb molta claredat les valls glaciars de Monestero i Subenuix, així com el Portarró d’Espot, pas natural cap a la ribera de Sant Nicolau.

2.    Estany de Ratera: petit i bonic estany situat a 2.100 m d’altitud, que compta amb una bona mostra de la vegetació típica dels estanys d’alta muntanya: poblacions de Carexrostrata i Carexvesicaria en les ribes i tapissos flotants de ranuncle d’aigua (Ranunculus aquatilis). 

3.    Puiador d’Amitges: Pujant pel sender indicat, ens estalviem aquesta forta pujada final cap al refugi d’Amitges. Poc abans d’arribar a la pista, és un lloc ideal per fer interessants observacions de les colònies de marmotes que tenen el seu hàbitat en el pedregar que es troba una mica més avall.

4.    Estanys d’Amitges: gairebé al costat del refugi, els estanys Gran d’Amitges, dels Barbs i de la Munyidera ocupen el fons d’antigues cubetes glaciars. La forta sobreexcavació fa que les seves riberes siguin molt costerudes i que l’estany Gran d’Amitges assoleixi la profunditat gens menyspreable de 25 m.

5.    Agulles d’Amitges: rere l’estany Gran d’Amitges s’eleven dues agulles que, retallades en el cel, es reflecteixen en les aigües del’estany. Aquestes masses granítiques van quedar aïllades enmig dela glacera que les va erosionar sense poder acabar de desfer-les. Avui en dia, esveltes i altives, donen testimoni de les glaciacions quaternàries.