El Matarranya i el seu recorregut (100 Km).

El Matarranya i el seu recorregut (100 Km).

EL RIU MATARRANYA.

El Matarranya és un riu de la Franja de Ponent afluent per la dreta de l'Ebre.

Neix als Ports de Beseit (comarca de Matarranya) a la Font del Teix, al nord-est del Tossal d'En Canader.

Passa per Beseit, Vall-de-roures, on deixa enrere els ports i eixampla el seu llit.

A continuació passa per la Torre del Comtei per Massalió després continua el curs pel Baix Matarranya,

passant per Maella, Favara de Matarranya i Nonasp.

Principals afluents

-Per la dreta

*Barranc de Calapatar

*L'Ulldemó

*El riu d'Algars

-Per l'esquerra

*Riu de Pena

*Riu de Tastavins

Ruta fluvial del Matarranya:

Des Valderrobres ( Vall –de – roures ) fins Massalió, el riu Matarranya es presenta com una vall oberta. A través de la seva ribera conreada s'estén una ruta de més de 30 km., encadenant un extens catàleg de construccions agrícoles, ponts, capelles, molins i altres enginys hidràulics acomodats en la seva ribera

Finalment s'endinsa en els últims contraforts de la Serralada Prelitoral Catalana fent encaixats meandres i desguassa a l'Ebre a l'est de Faió en el terme de la Pobla de Massaluca sota la Punta del Duc després de 100 quilòmetres de recorregut.

El riu Matarranya configura un paisatge molt significatiu, des del seu naixement al paratge natural dels Ports de Beseit fins a la seva desembocadura al riu Ebre a través de l'embassament de Riba-Roja.

PORTS DE TORTOSA – BESEIT.

Els ports de Tortosa-Beseit (també dits Ports de Beseit, Ports de Tortosa, els Ports o lo Port) és un massís muntanyenc situat a l'extrem oriental del sistema Ibèric i que constitueix una zona de transició a la Serralada Prelitoral Catalana.

Parcs naturals

1.La part catalana del massís fou protegida pel Decret 160/2001 de 12 de juny de la Generalitat de Catalunya (DOGC número 3414 de 21/06/2001) mitjançant el qual es declarava la creació del Parc Natural dels Ports i de la reserva natural parcial de les fagedes dels Ports.

El parc natural català té una superfície de 35.050 ha (16.000 ha són de la Reserva Nacional de Caça; 861 ha són de reserves naturals i 205 ha de Refugi de Fauna Salvatge) repartides entre el termes municipals de Tortosa, Roquetes (seu administrativa del parc natural i de la reserva de caça), Alfara de Carles i Paüls a la comarca del Baix Ebre; de Prat de Comte, Arnes i Horta de Sant Joan a la comarca de la Terra Alta i de Mas de Barberans i de la Sénia a la comarca del Montsià. És un dels parcs natural més grans de Catalunya i, amb el parc del Delta de l'Ebre, el segon amb què compten les Terres de l'Ebre.

2.La part valenciana del parc, amb unes 5000 ha protegides, rep el nom de parc natural de la Tinença de Benifassà, declarat pel Decret 70/2006 de 19 de maig de la Generalitat Valenciana. S'estén per les poblacions de la Pobla de Benifassà, Coratxà, el Boixar, Fredes, el Ballestar, Bel (Rossell), Vallibona i Castell de Cabres.

3.La vessant matarranyenca dels Ports de Beseit va ser proposada com a Parc Natural per part del Govern d'Aragó el 5 de juny de 2012.

VALL DEL RIU MATARRANYA.

La vall que dibuixa el riu Matarranya presenta una morfologia en U. Destaca al centre el llit de tipus trenat amb dipòsits de barres laterals i intermèdies que formen petites illes de graves, amb un nivell de terrasses fluvials disposat en una àmplia plana d'inundació. Esta plana apareix coberta per un variat i vistós mosaic de conreus llenyosos entre els quals destaquen les oliveres, ametllers i d'altres fruiters com ara els presseguers, i també conreus herbacis o petites hortes. 

Vorejant el llit s'observa la típica vegetació de ribera constituïda principalment per Populus nigra, Salix sp., Fraxinus angustifolia, encara que també apareix l'Ulmus minor i algun pi que s'aproxima des dels vessants.

El paisatge dels Relleus Esglaonats d'Argiles i Gres envolta tots dos marges de la vall del Matarranya amb suaus llomes de superfície ondulada cobertes d'arbrat i matoll, encara que no s'han conservat els originals alzinars i avui dia dominen densos pinars principalment de Pinus halepensis i Pinus nigra, a més de variats matolls de tipus mediterrani com lo romeral-timoneda i les garrigues i coscollars. 

En algunes zones es dibuixen fondalades o petites valls poc incidides i ben aprofitades per a l'agricultura pels habitants de la comarca, que contribueixen a conformar un paisatge més variat que trenca la monotonia dels densos vessants de pinedes.