Excursionisme

Benvinguts al meu bloc d'Excursionisme. Sóc des de fa molts anys un gran aficionat a fer excursions, En aquest bloc, publicaré els meus itineraris detallats de diferents excursions, bàsicament, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc Agroforestal de Terrassa, a la Vall de Camprodon, a la Garrotxa, a Montserrat, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la Serra de Marina, Parc Natural del Montseny,...També alguna poesia meva, sóc un amant de la poesia.

Espero que us agradi i pugui ser-vos útil per fer excursions.


Una abraçada,

Jordi

sábado, 2 de junio de 2018

Ruta del Llac d’Engolasters, a Andorra.

Ruta del Llac d’Engolasters, a Andorra.

FITXA TÈCNICA:

-Dificultat: Fàcil
-Distància= 1,9 km
-Desnivell: +350 m / -45 m
-Temps = 1 hora i 15 minuts anada i 45 minuts tornada.


Ruta del Llac d’Engolasters, a Andorra.

Una ruta de senderisme fàcil i interessant. 

Així és l’itinerari que parteix de la localitat d’Encamp i acaba al Llac d’Engolasters, a Andorra.

La ruta d’Engolasters és una proposta interessant per totes aquelles persones que vulguin practicar senderisme a Andorra d’una manera senzilla. 

Es tracta d’un itinerari curt, de només 2 km en sentit lineal i sense superar grans desnivells: 408 metres. 

La duració aproximada d’aquesta ruta és de 2 hores, dividides en 1 hora i 15 minuts anada i 45 minuts tornada, ja que el pendent és favorable durant el segon trajecte. La ruta se situa a la parròquia d’Encamp. 
Els mesos més recomanables per practicar-la són des de juny fins al setembre.

Descripció breu de la ruta:

El punt de partida de la ruta és la localitat d’Encamp, a la parròquia homònima. Concretament, davant del Museu de l’Automòbil; allà hi trobaràs la senyalització de començament del recorregut cap al llac Engolasters  i cap al riu Blanc. 

La marxa té direcció sud i travessa rierols, camins i alguna carretera on s’haurà d’anar amb extrema precaució en tot moment. La ruta s’uneix al GR-11, un dels senders de Gran Recorregut que travessen el país. Els senyals a seguir són, per tant, blancs i vermells.

Durant el recorregut podràs apreciar la flora característica de la zona, que inclou espècies com el clavell de pastor. 

Clavell de pastor (Dianthus deltoides) Herba de un poc més d'un pam d'alçada, de fulles linears d'un verd blavós. típic de prats.

L’itinerari també està replet de construccions típiques andorranes, com ara la borda de Cresper.

OBSERVACIONS:

Santa Eulàlia d'Encamp, a la parròquia d'Encamp, Andorra.

L'església parroquial és d'origen romànic, i avui dia encara conserva part de la seva arquitectura original. El seu edifici va ser reformat i ampliat en diverses ocasions durant els segles XVII i XX. De la seva arquitectura destaca el campanar, per ser la torre més alta d'Andorra d'estil romànic llombard, amb els seus 23 metres d'altura. La torre es va construir més tard que l'església, al voltant de la segona meitat del segle XI.

El seu absis romànic original va ser destruït en 1924, actualment només conserva la planta a l'interior. La seva porxada data del segle XIV. Cal destacar la pica baptismal romànica, decorada amb arcuacions i flors de lis; els tres retaules barrocs dels segles XVII i XVIII, i la vidriera d'obra nova, realitzada per l'artista Agustí Rius, nascut a Encamp.

Si visites l'Església de Santa Eulàlia d'Encamp et recomanem que també dediquis uns minuts per passejar per l'antic nucli d'Encamp. 


En ell podràs descobrir informació sobre l'art religiós de la zona gràcies al Museu de l'Art Sacre; també resulta interessant el Museu Nacional d'Automòbil.














viernes, 1 de junio de 2018

Els Tres Turons des del Parc de Lourdes d'Arenys de Munt.

Els Tres Turons des del Parc de Lourdes d'Arenys de Munt.

Dades generals:

-Quilòmetres= 9,72 km

-Circular: Sí

-Altitud màxima = 677 m

-Altitud mínima: 256 m

-Dificultat tècnica: Fàcil

-Temps = 4 hores 20 minuts

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA:

Sortim del Parc de Lourdes d’Arenys de Munt, pugem per la riera, i ben aviat, prenem un corriol a la esquerra i l’anem seguint.

Entre corriols i pistes i dreceres, puja força, però no es fa gaire pesat malgrat tot.

El bosc es agradable, bàsicament d’alzines, bruc, terra saulenc com correspon a aquesta zona del Maresme.

Anem pujant, passem pel Turó de Cal Amat, finalment arribem a una clariana que ens permet veure la costa.

Poc a poc guanyem alçada, i esperem per esmorzar fins que arribem dalt del Turó del Mig, 555 m al peu de les roques que formen el cim del primer Turó, ens aturem per esmorzar.

Baixem fins el Coll de la Ferradura que es el punt de distribució entre els Tres Turons, ara, pugem al Turó de Vilanegra, 531 m. d’alçada, es el mes nord.

No ens costa gaire perquè no és gaire la diferència de desnivell, tampoc té gaire vista. Aquests turons, estan molt emboscats i les alzines amb els arbustes no deixen veure més lluny.

Tornem al Coll de la Ferradura, per agafar ara si, un corriol que puja amb força desnivell, que anem pujant sense gaire dificultat.

Amunt, sense parar, ja no falta gaire. Turó del Montalt, aquest cim de 596 m, si que esta ben assenyalat, una gran estelada, la fita geodèsica i un munt de pessebres, de tots tipus i mides.

Ja hem fet els Tres Turons, no ens queda mes que baixar altre cop a Arenys de Munt, on tenim els cotxes aparcats al mateix parc de Lourdes.

Fotos: