Balsareny. (Balsareny, el Bages).
Caminada curta i planera, bonica i molt variada, en poc més de vuit quilòmetres es passa per un castell, dues ermites (una romànica i l'altre neoromànica), una colònia tèxtil, un parell de rescloses i una sèquia.
Primer per un paisatge sec, pinedes i camps, després
per boscos de ribera ombrívols i frescos.
LA RUTA - FITXA TÈCNICA :
-Quilòmetres: 9,5
-Desnivell: 300 m.
-Durada: 3 h (amb parades).
-Dificultat: baixa.
-Circular: Si.
-Inici a l'església de Balsareny.
-No senyalitzada. De Balsareny a la colònia Soldevila, segurament el més interessant (sense tenir en compte el Castell), es pot fer seguint el camí de la Sèquia i el PR de les colònies del Llobregat. El Castell es pot visitar els diumenges, excepte a l'agost, però cal consultar horaris.
ITINERARI:
Començo a
caminar a mig dia.
La primera parada es ben aviat, a l'església de Santa
Maria de Balsareny, d'origen romànic però modificada posteriorment.
Tot seguit surto del poble i de seguida tinc a la vista el següent objectiu del dia.
A mitja pujada, però, faig una altra parada, al fortí de la Torreta.
Aquesta zona, al centre de la vall del Llobregat sempre ha estat un punt de pas estratègic, casa que ha fet que des de temps molt antics fins no fa molt s'hi hagin construït diferents fortaleses, com aquest fortí de l'època carlina. Segurament tenia la funció de protecció i vigilància del camí del castell.
Pel camí que en molts trams encara conserva l'antic empedrat, arribo al cim.
El Castell de Balsareny té un origen molt antic (segle
IX), que va anar patit diferents modificacions. L'edifici actual, de fet, és
una reconstrucció del segle XIV.
Els dubtes de si visitar-lo avui o un altre dia s'acaben de seguida, a l'agost està tancat (així, doncs, tal i com tenia pensat, un altre dia).
Les vistes al Bages són espectaculars, llàstima, però, que avui hi ha calitja i ni els Pirineus ni Montserrat és deixen veure gaire bé (tot just s'entreveuen).
Al costat d'aquest castell compacte hi ha la bonica
ermita romànica, del segle XII o XIII, de Sant Iscle i Santa Victòria (...per si no n'havia vist prou
aquests quatre dies. Sort que m'agrada i no em fa res).
El camí baixa amb ganes fins a un altre bonic mirador del riu, per la zona que passaré més endavant.
Està a la mateixa ruta del carrilet, que tot seguit
seguiré.
Antigament unia Manresa amb Guardiola de Berguedà, i
va funcionar fins l'any 1973.
Fins a la
següent parada el paisatge és més aviat sec, entre camps segats i alguna pineda
de pi blanc.
Arribo a la colònia Soldevila. No era de les més grans, però també havia disposat dels serveis essencials (botiga, cafè...). Tot i que en relatiu bon estat, sembla abandonada) excepte la fàbrica.
En destaca l'església de Sant Esteve, reconstruïda en estil neoromànic (sobre la base romànica).
A partir d'aquí
el paisatge canvia completament. De l'aridesa passem a la frondositat dels
boscos de ribera del Llobregat, que avui per ser agost, baixa amb molt ganes,
però d'un color terrós, fruit, suposo, dels ruixats d'ahir (i dels últims
dies).
Sempre pel costat del riu, arribo a la Resclosa dels Manresans, naixement de la Sèquia de Manresa.
Aquesta canalització es va començar a construir l'any
1339 i no es va acabar fins el 1383. És una obra d'enginyeria medieval que
porta l'aigua del Llobregat fins a Manresa.
Aquí neix, també, la Ruta de la Sèquia, que hi va en paral·lel, per fer-ne el seu manteniment (una ruta que tinc pendent, i que si no he fet, segurament és per la seva llargada, 26 km).
En faig uns dos quilòmetres fins arribar a l'aqüeducte
de Santa Maria, ja un altre vegada a Balsareny). És la primera construcció
important i salva la riera del Mujal (afluent del Llobregat).
1.
Santa
Maria de Balsareny.
FEM
CULTURA:
Santa Maria de Balsareny és l'Església parroquial del poble de Balsareny (Bages), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
El temple
originari era un edifici d'època romànica tardana (finals del segle XIII),
encara que seguia la línia de construcció romànica. Als segles XVI-XVII el
temple fou gairebé reedificat de nou, per la qual cosa en quedà ben poc de
l'antiga construcció.
Avui només en
resta algun fragment de mur de la nau principal i la part central de la façana
fins a la cornisa; a sobre d'aquest cos s'alça el campanar modern.
La porta és de mig punt, adovellada. Sobre l'ull de bou es pot observar
una finestra ara tapiada que és de l'obra original. L'aparell de la part romànica és obrat amb carreus petits, disposats en filades i ben
diferenciats dels de la part moderna; aquests són molt més grans. A aquest cos
central se n'hi afegiren dos de laterals.
Situada a
l'antiga capella baptismal i d'estil Academicista de 1947 trobem la figura d'un
Crist jacent feta per Josep Cañas i Cañas amb talla de fusta.
Història
El lloc de
Balsareny és documentat des del 951 i l'església el 1009, quan Guifred de Balsareny i la seva esposa Ingilberga
compraren unes cases prop de l'església. Al 1032 l'església ja tenia categoria
de parròquia. A partir del 1295 es documenten diverses donacions per a l'obra
de l'església. L'església es trobava dins l'antic terme del castell de Balsareny.
En els segles
XVI-XVII s'hi feren reformes importants que no deixen veure l'obra original.
L'any 1957,
l'església, que fins aleshores estava lligada al Bisbat de Vic, passà a
dependre del Bisbat de Solsona.
2.
Castell
de Balsareny
El castell de Balsareny és una fortalesa
d'estil gòtic civil català
ubicada dalt d'un turó, sobre el municipi de Balsareny, i datada el 951. És una obra declarada bé cultural
d'interès nacional.
Ha estat vinculat de sempre al llinatge dels
Balsareny i es troba en un excel·lent estat de conservació. Enfilat en un turó
de 420 m a la vora dreta del riu Llobregat, avui és ben visible des de l'Eix del Llobregat, des d'on el
castell destaca amb els seus merlets airosos. La vista sobre el riu i el poble de
Balsareny és excel·lent. També es poden veure les torres de Castellnou i
Castelladrall. La construcció actual força ben conservada té elements dels
segles XIV i XV i es va refer al XIX. Al costat mateix del castell es pot visitar la
capella romànica del segle XII, amb modificacions posteriors, de la Mare de Déu
del Castell.
Descripció
El castell de
Balsareny es troba situat dalt d'un turó de 420 m d'altitud, a la riba dreta
del Llobregat. Es tracta d'una construcció gòtica del segle XIV que respon al
tipus de palau fortificat, amb un gran edifici de planta pentagonal amb pati
interior coronat amb merlets.
Al voltant del
pati hi ha diverses dependències: el celler, la cisterna, les quadres, la
masmorra... Unes escales descobertes d'un sol tram situades a l'angle nord-
occidental porten a la planta superior, on es troben les cambres, els salons i
la cuina. A sobre d'aquesta planta hi ha el camí de ronda protegit per merlets
amb sageteres.
A la teulada hi
ha la canalització d'aigües feta amb canonades de pedra per les que l'aigua
transcorre fins a la cisterna situada al subsòl del pati.
Diversos autors
assenyalen la presència d'alguns vestigis romànics al castell (part inferior
del mur de tramuntana, arcs del primer pis del pati d'armes, fragments de les
muralles), si bé és difícil precisar la data de construcció d'aquests i podrien
molt bé haver-se construït en època gòtica.] Durant la Guerra Carlina (1837) el
castell fou envoltat per una muralla exterior amb bestorres rodones als angles.
Crugies
El pati
central, planta rectangular amb arcs a les seves dues ales, als voltants i al
fons, tots de mig punt. Els del pis inferior són d'arrencada baixa i potser
d'època romànica; els del pis superior, més esvelts, ben aparellats i amb
impostes llises a les arrencades, són molt més tardans, potser ja del segle
XVI. S'arriba a la planta noble per una escala descoberta i d'un sol tram a
l'esquerra de l'entrada. A l'altre costat hi ha un pou senzill sobre la
indispensable cisterna.
Aquest pati
determina les quatre crugies en què es distribueixen les dependències de la
casa. A la planta baixa s'aprecien arcs apuntats transversals, molt poc
distants entre si, que devien sostenir sostres de bigues substituïdes
modernament per voltes de rajoleta. Els sostres dels salons de la planta
principal eren enteixinats (Ll. Monreal i M. de Riquer).
Església de Santa Maria
Situada a
escassa distància del cos principal del castell i a l'extrem sud del cim del
tossa, és un edifici d'una sola nau amb absis semicircular llis a llevant. Al
mur de migdia i actualment apiada es troba la porta original, d'arc de mig punt
ressaltat per un altre arc en degradació i rematat per una arquivolta. La porta
actual d'accés es troba al cantó de ponent. A sobre hi ha una finestra de doble
esqueixada. La façana de ponent culmina amb un campanar d'espadanya. Al centre
de l'absis s'obre una finestra de doble esqueixada ornamentada amb una senzilla
arquivolta dovellada. Al mur de la cara nord hi ha la sagristia i una capella
de planta quadrada coberta per una cúpula.
L'església és
coberta amb volta de canó apuntada. L'aparell és de carreus petits
i regulars units amb calç. Aquesta església presenta les característiques d'una petita capella
senyorial i destinada als senyors del castell. És d'un romànic avançat, de
mitjans del segle XII. Estigué dedicada als sants Iscle i Victòria. Ha estat
restaurada modernament per la Diputació De Barcelona.
El temple és
obra del segle XII, amb reconstruccions de la façana del segle XIII. a finals
del segle XVI i principis del XVII s'amplià amb una sagristia i una capella
barroca, coberta amb cúpula, sens dubte per a convertir-la en un panteó
familiar, ja que s'hi va col·locar una tomba en la qual, segons una inscripció
tardana, hi ha les restes d'un Martín "primus dominus castri baroniae de
Balcereni" (Montreal-De Riquer).
Història
Primera datació
El castell
apareix esmentat l'any 951, en documents d'època carolíngia procedents del
monestir de Sant Benet de Bages i del bisbat de Vic. En un document del 966 i en un
altre de 990 se'l menciona com a Castrum Balciarenno.
El document de
referència del 951 és un diploma de Lluís el Piadós, confirmació, a petició de la reina Gerberga i del
Comte Odalric, dels béns de l'abat Cesari de Santa Cecília de Montserrat, entre els quals l'església de
Santa Cecília en terme de Balsareny (Balceringia), que Longobard havia donat a
Santa Cecília de Montserrat.
Del mateix 951 hi ha un segon document, en
aquest cas, una butlla del papa Agapit II a l'abat Arnulf de Ripoll,
confirmant les propietats del monestir, entre les quals el lloc de Serra sanç,
"in pago Balzaraniensi".
En aquests dos
primers documents no es parla explícitament del castell, sinó d'una església
del terme i d'un lloc del terme; però de l'existència d'un terme amb esglésies
i masos se'n desprèn l'existència d'un castell termenat.
Per això l'any
951 és la referència coneguda més antiga, tot i que el castell òbviament podia
ser anterior; però no ho devia ser gaire, ja que no sembla casual que en un
mateix any hi hagi dos documents, l'un del rei de França i l'altre del papa de
Roma, que parlin de Balsareny, i abans no n'hi hagués cap (de conegut). El
primer document que fa referència expressa del castell és del 966, i n'hi ha
d'altres el 967, 977, 987, 990 (una butlla del papa Joan XV) i pàssim.
Propietaris i reformes
Arran de la
rebel·lió del got Aissó, els anys 826
i 827, tot el Bages va quedar despoblat
fins que Guifré el Pilós el va repoblar els anys 877 al 883, construint
esglésies, monestirs i rebastint castells vora el Llobregat, des de Balsareny fins a Manresa. En els segles X i XI, una família
que duia el cognom de Balsareny es va instal·lar i va ajudar a la reconquesta
de la terra que era en mans dels sarraïns.
El primer
personatge que apareix amb aquest nom és un vicari comtal, Guifred de Balsareny, que comprà el 1009 unes cases al
poble de Balsareny. El seu fill Guillem substituí el cèlebre abat Oliba com a bisbe de Vic, i la seva néta Guisla es casà amb
el comte de Barcelona Berenguer Ramon I. Aquest infeudà el castell Bernat i
Miró Riculf, membres de la família Balsareny al 1063; ara bé, els descendents
no sembla que seguissin amb la possessió del castell.
Entre 1143 i 1281 hi ha una família que
s'anomena de Balsareny o de Vilallonga. El 1281 en Ramon de Peguera comprà el
terme del castell. Al segle XVI per diversos enllaços matrimonials passà als
Oliver, als Corbera, als de Martin i als marquesos d'Alòs.
La família
propietària actual, els marquesos d'Alòs, hi mantingueren la seva residència
fins a l'any 1976.
L'any 1833 el
castell patí un incendi (no pas fortuït) a conseqüència del qual en resultà
bastant malmès. El 1888 començà la restauració del castell, sota el patrocini
de J.J. d'Alós i de Martin. Ja en la dècada de 1950 en Lluís d'Alós promogué
més obres de reforma. Cal afegir la tasca del grup local "Amics dels
castells", fundat per Llorenç Planes al 1959.
3.
Església de Sant Esteve de la colònia Soldevila.
Situació: A la Colònia Soldevila, al terme municipal de Balsareny, vila i
municipi del mateix nom de la comarca del Bages (Barcelona).
Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Presenta un bon estat. No és accessible lliurament. Al davant hi
ha una ampla esplanada on hem aparcat còmodament.
4.
Riu
Llobregat.
El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya. Neix a les fonts del Llobregat, a una alçada de 1.295 m sobre el nivell del mar a Castellar de n'Hug (Berguedà) i desemboca
al Mar Mediterrani al Prat de Llobregat, prop de Barcelona. Tota la seva conca és en territori català i recorre les comarques
barcelonines de nord a sud. El curs d'aquest riu ha estat molt aprofitat per la
població del país per a diversos usos: agrícoles, industrials i de consum,
entre altres.
Etimologia
El nom deriva
del llatí rubricatus, mot que significa vermell i fa referència a
les tonalitats vermelloses de les seves aigües, ja que la terra del lloc on
neix és vermella i en moments de crescuda l'aigua es torna d'aquest color.
Alhora, aquest terme s'hauria transformat en lubricatus per
dissimilació. Lubricatus es deriva del mot lubricus que significa
"relliscós", "fosc" o "fangós". Aquestes dues
versions tenen una certa relació.
Curs
El seu traçat
travessa successivament el solc prepirinenc, l'encavalcament de l'Alt Berguedà,
el Vallès i la Serralada Litoral, la qual cosa fa que s'engorgi a Cercs, al congost del Cairat (entre
Monistrol de Montserrat i la Puda) i a Martorell.
De les fonts
fins a La Pobla de Lillet segueix els estrats secundaris i terciaris, s'orienta
després a ponent, al solc prepirinenc, a La Pobla de Lillet s'ajunta amb el riu Arija, per l'esquerra, i a Guardiola de Berguedà s'hi troba l'aiguabarreig amb les
aigües del Bastareny, que baixa del Cadí i poc després les aigües del Riu de Saldes, procedent del Pedraforca, ambdós
tributaris per banda dreta. A Guardiola de Berguedà hi trobem l'inici del canal
industrial de Berga, obra inaugurada l'any 1899 i impulsada per l'enginyer Marcel·lí Buxadé, que porta l'aigua del riu a la capital de la comarca
del Berguedà. És en aquest municipi on el riu abandona el solc prepirinenc en travessar
el muntanyam calcari encavalcat de l'Alt Berguedà per l'estret congost de
Fígols (municipis de Cercs i la Nou).
En el seu camí
cap al sud, l'aigua del riu que no ha estat canalitzada alimenta l'embassament de la Baells, inaugurat el 1974, amb una
capacitat de 109,43 hm³ i que està situat a Cercs. El riu entra a la Depressió Central. Després de l'embassament el riu recorre molts
municipis o termes municipals (Olvan, Avià, Gironella, Puig-reig, Navàs, Balsareny, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Manresa...). Fa uns anys s'aprofitaven les
aigües del Llobregat per produir l'energia elèctrica que necessitaven les
màquines de les indústries tèxtils que hi havia en tots aquests pobles. Com a
testimonis d'aquest aprofitament queden nombroses colònies tèxtils amb rescloses i canals llarg del riu. Actualment
continuen en funcionament nombroses minicentrals elèctriques que fan que el
cabal del riu disminueixi molt de manera artificial en nombrosos trams,
especialment en temps de sequera.
Prop de
Balsareny hi ha l'inici de La Séquia que fou construïda per ordre del
rei Pere III el Cerimoniós per tal de portar l'aigua del Llobregat a Manresa.
En el seu curs,
el Llobregat va rebent aigües de diverses rieres i rius que van augmentant
progressivament el seu cabal: riera d'Olvan i de Clarà a Gironella; riera de
Merlès a Puig-reig; riera Gavarresa a Cabrianes; el Calders a Navarcles...
A Castellgalí, el Llobregat rep les aigües del
seu afluent principal, el Cardener, que fa augmentar notablement el
seu cabal.
Més endavant
travessa la Serralada Litoral, A Monistrol inicia un enorme canyó per l'extrem
oriental de Montserrat, que acaba a la Puda, i s'obre a la depressió del Vallès i del Penedès, la
qual travessa per Olesa de Montserrat, fins a Martorell on rep les aigües d'un
altre afluent molt important: el riu Anoia, i passa sota el pont del Diable.
Pocs quilòmetres després rep la riera de Rubí i franqueja el darrer congost.
Finalment, eixampla la vall i dóna lloc a la plana del delta, d'una gran
densitat demogràfica, agrícola i fabril on el Llobregat és molt aprofitat tant
pels horts i camps de fruiters com per a les
fàbriques i grans magatzems que s'han posat als seus marges.
Desemboca
formant un vast delta d'uns 100 km² on es troben les instal·lacions portuàries i aeroportuàries de la ciutat de Barcelona, així com diverses reserves
naturals d'importància a nivell europeu. El curs del riu s'ha modificat a la
seva part final per poder continuar ampliant les zones dedicades a la logística
del transport de mercaderies.
En aquesta zona
s'hi troben nombroses localitats tradicionalment agrícoles (que inclouen Llobregat
en el seu nom, com Sant Boi de Llobregat, Cornellà de Llobregat o el mateix el Prat de Llobregat) que viuen una pèrdua d'aquesta activitat per la
forta pressió per obtenir sòl per a ús industrial.
Ecologia
El bernat pescaire (Ardea cinerea), el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), l'ànec collverd (Anas platyrhynchos) són aus força fàcils de veure a les ribes del Llobregat
durant l'hivern.
Pel que fa als peixos, els més comuns són algunes
espècies autòctones com la bagra comuna (Leuciscus cephalus cephalus) o la truita comuna (Salmo trutta fario) i
espècies introduïdes com el barb comú (Barbus bocagei graellsii) i
la carpa (Cyprinus carpio).
Durant els
segles XIX i XX, a la conca del Llobregat s'hi van
instal·lar nombroses indústries que aprofitaven la seva energia i aigua,
destacant-ne les anomenades colònies tèxtils. Algunes d'aquestes indústries es van reconvertir en centrals hidroelèctriques.
A la segona
meitat del segle XX, l'aigua del riu va patir molta contaminació per part de
les indústries i per residus urbans situats al llarg del seu curs. Avui en dia
aquests tipus de contaminació estan gairebé solucionats però encara queden
alguns punts negres, per exemple els polígons industrials de Terrassa i Rubí que aboquen a la riera de Rubí. Malgrat tot, el Llobregat encara
sofreix avui una font peculiar de contaminació pels residus de les mines de
potasses de Cardona, Súria i Sallent, que fan que la salinitat a la part baixa del riu sigui força
elevada.
La conca del
Llobregat és la font d'aigua potable per a poblacions com Manresa, l'Hospitalet de Llobregat o bona part de la mateixa
Barcelona, per la qual cosa la seva contaminació planteja problemes per la
presència en l'aigua de trihalometans (THMs), compostos orgànics de clor
i brom que es formen al clorar l'aigua per a eliminar virus i bacteris i que
poden causar càncer.
