Pic del Vent. (Caldes de Montbui - Vallès Oriental).

Pic del Vent. (Caldes de Montbui - Vallès Oriental).

Passeig curt (hi ha varies maneres d'allargar la caminada) però que val molt la pena. Les vistes des del Pic del Vent són impressionants.

LA RUTA - FITXA TÈCNICA :

-Quilòmetres: 4,0 Km (es pot allargar començant, per exemple i entre altres llocs, a Caldes de Montbui, Castellar del Vallès o el bost de Guanta)

-Desnivell: 290 m.

-Durada: 2 h 30' (amb parades).

-Dificultat: baixa.

-Circular: No.

-Inici a Sant Sebastià de Montmajor.

-Senyalitzada. Només cal seguir el PR (d'esquen al santuari pel camí que marxa a la dreta al costat de la carretera). Només cal vigilar a uns 100 metres, a agafar el cami que s'enfila per un terrer (recte i passsant pel costat d'una mena de campanar també acabariem arribant el cim, però fent una mica més volta).

ITINERARI:

Començo a caminar a Sant Sebastià de Montmajor, un petit nucli de població amb una bonica ermita romànica, del segle XII.

Des d’aquí ja es comencen a endevinar les vistes.----- Només començar m’equivoco i faig més camí del compte, no massa i acabaré al mateix lloc. M’enfilo entre boscos que fan cara de bolets, però no en veig cap (ni de bo ni de dolent) i no em distrec.

Hi ha una mica de calitja, però tot hi això les vistes des del Pic del Vent són impressionants: el Montseny, els Cingles de Bertí, Sant Llorenç del Munt, Montserrat, el Garraf, Collserola, el Vallès, el Montnegre i, una mica més enllà, els Pirineus.

Costa marxar.

La baixada la faig molt més ràpid i pel camí que toca. M’encanto, només, tot contemplant un bonic reietó que es deixa veure bé.

Sant Sebastià de Montmajor

FEM CULTURA:

Església romànica de Sant Sebastià de Montmajor

Sant Sebastià de Montmajor, al Vallès Oriental, és un poblet de sis habitants en el municipi de Caldes de Montbui al Vallès Oriental. Està situat entre les muntanyes de Gallifa i del Farell. És un dels exemples que s'han conservat de sagrera medieval.

Història

L'alou de Sant Sebastià de Montmajor està documentat des del 1065, i el 1098 ja pertanyia al monestir de Sant Cugat. Durant els primers temps de repoblació, algunes parcel·les de terra van ser donades a l'orde de Sant Benet. I amb l'auspici d'aquest orde es van fundar parròquies com la de Sant Sebastià de Montmajor. Aquestes parròquies, en beneficiar-se dels acords de pau i treva, van donar lloc a petits nuclis de poblament. El 1216, el bisbe de Barcelona va confirmar la donació de Sant Sebastià a l'església de Caldes. Al cap de molts anys, el 1868, va ser declarada parròquia independent i li van ser agregades cases de la parròquia de Gallifa com Ginestós, Salví, Montbou o Oller, entre d'altres.

Del poble n'hi ha constància des de 1065, i formava part de la llarga llista de llocs que depenien del Monestir de Sant Cugat, justament fou una decisió de l'abadia aixecar l'església romànica on s'honorava i s'honora a Sant Sebastià [ L'aplec tindrà lloc aquest any 2007 el dissabte 20 de gener. En ocasió de l'exposició Universal de 1828-1929, i formant part de l'anomenat Poble Espanyol, es reproduí aquest singular temple. El 1956, el pintor Antoni Vila Arrufat pintà tot l'absis de l'església amb referències a la vida i martiri de Sant Sebastià. Són unes pintures de gran qualitat artística i tècnica on Vila Arrufat aplicà la seva basta experiència en la tècnica de la pintura mural.

Església

L'església romànica consta d'una sola nau de volta de canó, amb un gran absis quadrangular. El transsepte presenta absidioles semicirculars. Al creuer hi ha el campanar de planta quadrada amb dos pisos de finestres a cada cara.

A l'interior podem veure un retaule renaixentista d'autor desconegut, unes pintures al fresc de l'absis de l'artista Antoni Vila Arrufat i un Sant Sebastià de fusta pintada fet per Sebastià Badia.