Gorgs del Brugent i Cogolls. (Les Planes d'Hostoles, la Garrotxa).

Gorgs del Brugent i Cogolls. (Les Planes d'Hostoles, la Garrotxa).

Els salts d'aigua i gorgs de les rieres de Cogolls i el riu Brugent són d'una gran bellessa. Si a això hi afegim les vistes des dels castells d'Hostoles i el de Puig-alder, la caminada és converteix en excepcional.

LA RUTA - FITXA TÈCNICA :

-Quilòmetres: 14,8

-Desnivell ± 600 m.

-Durada: 6 h (amb parades).

-Circular: si (pràcticament), inici a l'aparcament davant el cementiri de les Planes d'Hostoles).

-Dificultat: mitjana.

-No senyalitzada. Sortint del cementiri cal anar cap a la casa que queda just davant (can Paulí), travessar-la i continuar recte per un camí que passa pel mig dels horts. Al final trobarem un sender que baixa a les gorgues. llavors cal recular. Un altre cop als horts cal agafar un corriol a l'esquerra que s'enfila cap una casa. Sense acabar-hi d'arribar de buscar hem de buscar una canal (sèquia) que seguirem i que porta a un altre gorg, i seguint els corriols que van al costat del riu, a uns altres més amunt (amb nens o si tenim vertígen millor recular fins al cementiri, agafar el camir que hi passa pel costat, a l'esquerra, fins a la via verda, seguint-la a l'esquerra fins travessar la carretera. Aquí agafar una pista que baixa a l'esquerra, abans d'arribar al pont, trencar a l'esquerra pel corriol que baixa als gorgs. Llavors s'ha de recular). Sigui quina sigui la opció triada, un cop vistos els gorgs, abans de passar al pont hem de pujar per la pista fins a la Via Verda, alla trobarem un pal indicador cap al castell, per un camí que s'enfila cap a la carretera. Un cop a la carretera cal travessar-la (just davant veurem marques de pintura i uns cartells). Cal seguir els punts grogs (tot i que no ens podem equivocar gairebé enlloc). Un cop al castell cal baixar per l'altra banda, al principi tot carenant (també hi ha punts grocs). Al cap de poc sortirem a una pista, que seguim recte, amunt, amb marques blaves, que arribem fins a Sant Salvador de Puig Alder. Davant l'ermita baixa un camí en picat cap a una casa, on trobem marques de GR, que cal seguir fins a Sant Cristòfol (atenció a les noves pistes de desenbosc que ens poden fer equivocar). A Sant Cristofol cal trencar a l'esquerra, seguin la pista, marques blaves, que deixarem poc després de travessar la riera, per buscar un camí que hi baixa, per seguir-la fins a Fontanills (d'aquí, altres tracs segeuixen per la riera, però semblava brut i no ho vaig fer). Reculem fins a Sant Cristòfol i trenquem a l'esquerra. Passada l'ermita de Sant Pelegrí trenquem a l'esquerra al segon trencant per baixar al Molí dels Murris. Reculem i continuem recte fins a trobar la via verda, que seguim a la dreta. Poc més endavant la deixem a l'esquerra al pal indicador de Les Planes (centre Urbà), que passa pel cementiri. Millors'hi portem mapa i/o TRACK Wikiloc (sense els "errors" que s'expliquen al text).

ITINERARI:

Començo a caminar per la via verda i em salto el primer trencant.... Sense saber-ho començo per l'última gorga del riu Brugent. Bonica, m'hi entretinc una bona estona fent fotos... com faré a totes.

La següent encara és més bonica, amb un petit salt d'aigua que passa per sota una cova de traverti, i una segona gorga una mica més avall (segurament els gorgs de la Mola i de la Llaura... hi ha certa confusió amb els noms, pel que he anat veient per internet).

Passat el gorg decideixo continuar pel canal, encara que hi ha algun tram aeri hi ho passo una mica malament. Arribo al Gorg de la Plana, preciós, i continuo fins al gorg de Duran, impressionant.

Aquí m'adono on m'he equivocat, ara ja em quadra tot el que diu la ressenya... i hauré de recular (ho faré per la via verda). La caminada se m'allargarà un parell de kilòmetres.

Pel camí correcte deixo la via verda i em començo a enfilar al Castell d'Hostoles. Runes del segle IX i X, amb molt bones vistes a la zona.

Val la pena i ho aprofito per menjar una mica... de pa (la idea és que si acabo d'hora, ja compraré alguna cosa a les Planes per omplir-lo... que no serà el cas).

Baixo del castell per l'altre banda, un tros per camins de senglar... per adonar-me poc més endavant que en algun lloc (al coll, però això ho sabre a casa), m'he saltat un sender ample i ben fresat.

Quan el camí arriba a una pista hi trobo unes marques blaves que decideixo seguir, sense tenir clar si em porten a un vull anar. En tot cas, decideixo que si m'escurça una mica la volta, tampoc passa res.

Al cap de poc m'adonaré també, que he perdut la ressenya i ho hauré de fer tot de memòria (i amb l'ajuda de la parella de Vidreres). Avui sembla que no tinc el dia, sort que la caminada és i serà fantastica.

El camí, entre alzinars frondosos, arriba al Castell de Puig-alder. No poguent fer drecera n'hi volguent. Del castell només en queden ruïnes i les restes d'una possible císterna.

L'edific actual és molt més recent, igual que l'ermita de Sant Salvador, d'origen romànic, de la mateixa época que el castell, però modificada i reconstruïda posteriorment. No per això és menys bonica i les vistes a la zona valen la pena.

El camí ara baixa ràpid. Algun camí de desembosc obert recentment en fa dubtar una mica, però vaig escollint el camí correcte una mica per intuició fins arribar a l'ermita de Sant Cristòfol de Cogolls. Bonica, d'origen romànic però modificada posteriorment (a causa de la destrucció causada a la comarca per terratremols posteriors).

D'aquí pren el camí que marxa cap a la dreta, però un tros més endavant no ho veig clar i decideixo recular fins a l'ermita.

Arribo  fins al salt i la cova de Fontanills. Impressionant, sobretot la cova.

Els camins per arribar-hi estan una mica bruts... i els de sortir-ne encara més. De fet ho acabem fent una mica pel dret.