Portvendres - Banyuls de la Marenda . Costa Vermella.
LA RUTA- FITXA TÈCNICA:
-Quilòmetres: 12,3 (només anada).
-Desnivell: ± 475 m.
-Durada: 7h amb parades
-Dificultat: baixa (atenció a la calor a l'estiu i el vent).
-Circular: no
Senyalitzada amb marques grogues.
-Inici a Portvendres o Banyuls (només cal seguir el
carrer, camí més a prop del mar). Entre Banyuls i Portvendres hi ha tren
(Sncf), no molt nombrosos, i bus.
ITINERARI:
Surto a les 8h,
tinc dues hores llargues de camí i vull arribar bé per agafar el tren de les
10h a Banyuls.
El Tren arriba amb puntualitat britànica i en poc més de cinc minuts ja soc a Portvendres.
Surto de l’estació i començo la caminada directament,
deixant la visita al poble per al proper tram (la part bonica em queda a
l’altra banda).
De seguida arribo al mar, però el primer tram està molt humanitzat i no m’acaba d’agradar. Afortunadament això comença a canviar quan en començo a enfilar en direcció a la fortalesa de Biarra (o Bear, en francès), encara que no hi arribaré.
Típic camí de Ronda, el camí puja i baixa entre cala i cala, tot esquivant penya-segats. És un tram abrupte amb racons molt bonics. Vaig tirant tot badant i fent fotos arreu.
El vent ha
afluixat i fa molta xafagor. No trobo cap platja que em convenci, no perquè no
siguin boniques, sinó perquè o bé hi ha molta gent, o bé no m’atreveixo a
baixar pel dret, o bé són molt rocoses... i avui el que m’he deixat, són les
“bambes” de neoprè per aquests casos (de continuar així, aviat m'hauré de marcar
com a repte, no deixar-me res!).
Al final, xop de suor, m’acabo parant a descansar una mica i menjar en un pi solitari, en una de les escasses ombres del camí.
Un cop refet,
continuo tirant. Entre que no sé ben bé que faig per anar tant a poc a poc i la
calor que fa, decideixo parar-me més endavant, i més després d’entretenir-me
encara més a les Polilles(Paulilles, en francès).
És nota, també,
que és un tram fronterer. Repartits per tot el camí hi ha escampades tot de
construccions militars, més o menys antigues. Primer, les que han protegit, al
llarg del temps, l’entrada al port de Portvendres (especialment després del
nefast tractat dels Pirineus)
Més endavant els búnquers, nius de metralladores i altres edificacions del Cap Biarra (construïts durant la 2a Guerra Mundial). Just al costat, a més del far de Biarra, que data del 1905.
Finalment, les Polilles . En aquest indret hi havia hagut una antiga fabrica de Dinamita Nobel, que es va protegir fortament també durant la 2a Guerra Mundial.
Sobten els murs anti-carros de combat de les seves platges. La factoria va tancar l'any 1991 i actualment la zona és un espai natural protegit, restaurat i amb una fauna i flora molt interessants. Aquí, també, es pot visitar el taller d'un mestre d'aixa on s'explica com construir i restaurar les antigues barques catalanes... exclusivament en francès.
Finalment trobo la cala ideal. M'hi paro a descansar un mica, banyar-me (fa una estoneta que vaig amb l'aigua mig racionada i estic mig deshidratat), prendre una mica el sol (sense massa èxit, aquest any en sembla que tampoc em trauré el moreno paleta) i menjar una mica.
Ben refet, en poc menys d'una hora arribo a Banyuls. On em volia tornar a banyar, però la platja esta plena i ho deixo estar.
En lloc d'això
i per acabar de aprofitar el dia decideixo anar fins a la torre de Madeloc... sense saber que el caminar, per avui, encara
no hauria acabat.
