Portvendres - Banyuls de la Marenda . Costa Vermella.

Portvendres - Banyuls de la Marenda . Costa Vermella.

LA RUTA- FITXA TÈCNICA:

-Quilòmetres: 12,3 (només anada).

-Desnivell: ± 475 m.

-Durada: 7h amb parades

-Dificultat: baixa (atenció a la calor a l'estiu i el vent).

-Circular: no

Senyalitzada amb marques grogues.

-Inici a Portvendres o Banyuls (només cal seguir el carrer, camí més a prop del mar). Entre Banyuls i Portvendres hi ha tren (Sncf), no molt nombrosos, i bus.

ITINERARI:

Surto a les 8h, tinc dues hores llargues de camí i vull arribar bé per agafar el tren de les 10h a Banyuls.

El Tren arriba amb puntualitat britànica i en poc més de cinc minuts ja soc a Portvendres.

Surto de l’estació i començo la caminada directament, deixant la visita al poble per al proper tram (la part bonica em queda a l’altra banda).

De seguida arribo al mar, però el primer tram està molt humanitzat i no m’acaba d’agradar. Afortunadament això comença a canviar quan en començo a enfilar en direcció a la fortalesa de Biarra (o Bear, en francès), encara que no hi arribaré.

Típic camí de Ronda, el camí puja i baixa entre cala i cala, tot esquivant penya-segats. És un tram abrupte amb racons molt bonics. Vaig tirant tot badant i fent fotos arreu.

El vent ha afluixat i fa molta xafagor. No trobo cap platja que em convenci, no perquè no siguin boniques, sinó perquè o bé hi ha molta gent, o bé no m’atreveixo a baixar pel dret, o bé són molt rocoses... i avui el que m’he deixat, són les “bambes” de neoprè per aquests casos (de continuar així, aviat m'hauré de marcar com a repte, no deixar-me res!).

Al final, xop de suor, m’acabo parant a descansar una mica i menjar en un pi solitari, en una de les escasses ombres del camí.

Un cop refet, continuo tirant. Entre que no sé ben bé que faig per anar tant a poc a poc i la calor que fa, decideixo parar-me més endavant, i més després d’entretenir-me encara més a les Polilles(Paulilles, en francès).

És nota, també, que és un tram fronterer. Repartits per tot el camí hi ha escampades tot de construccions militars, més o menys antigues. Primer, les que han protegit, al llarg del temps, l’entrada al port de Portvendres (especialment després del nefast tractat dels Pirineus)

Més endavant els búnquers, nius de metralladores i altres edificacions del Cap Biarra (construïts durant la 2a Guerra Mundial). Just al costat, a més del far de Biarra, que data del 1905.

Finalment, les Polilles . En aquest indret hi havia hagut una antiga fabrica de Dinamita Nobel, que es va protegir fortament també durant la 2a Guerra Mundial.

Sobten els murs anti-carros de combat de les seves platges. La factoria va tancar l'any 1991 i actualment la zona és un espai natural protegit, restaurat i amb una fauna i flora molt interessants. Aquí, també, es pot visitar el taller d'un mestre d'aixa on s'explica com construir i restaurar les antigues barques catalanes... exclusivament en francès.

Finalment trobo la cala ideal. M'hi paro a descansar un mica, banyar-me (fa una estoneta que vaig amb l'aigua mig racionada i estic mig deshidratat), prendre una mica el sol (sense massa èxit, aquest any en sembla que tampoc em trauré el moreno paleta) i menjar una mica.

Ben refet, en poc menys d'una hora arribo a Banyuls. On em volia tornar a banyar, però la platja esta plena i ho deixo estar.

En lloc d'això i per acabar de aprofitar el dia decideixo anar fins a la torre de Madeloc... sense saber que el caminar, per avui, encara no hauria acabat.