MALNIU –
PUIGPEDRÓS – ENGORGS ( LA CERDANYA )
INTRODUCCIÓ
L’ascensió
al Puigpedrós és l’excusa perfecta per visitar la zona dels estanys dels
Engorgs (o al revés, tot depén de les vostres preferències). Aquesta ruta
circular ens permetrà gaudir d’unes espectaculars vistes ja que tenim la
serralada del Cadí al sudoest, Tossa d’Alp al sud, la serralada del Carlit al
nordest… i just als peus del Puigpedrós la coma de Campcardós (900 metres mes
avall) amb la curiosa cresta Roc Colom-Peiraforca. Una ruta interessant pels
aficionats a la geologia que no presenta grans dificultats (al menys amb bon
temps).
L’anada la
farem pel camí clàssic que parteix del refugi de Malniu i que puja fins el
planer de Campcardós passant per les mulleres del PuigPedrós. La tornada la
farem pels estanys dels Engorgs (formats com molts altres fa uns 15000 anys al
retirar-se la darrera glaciació) i que és una zona humida (mollera) farcida de
petits rierols que en ocasions es deixen sentir uns centimetres sota terra,
aquí neix el riu Duran. Passat el refugi lliure dels Engorgs (o Joaquim Folch i
Girona) anirem guanyant alçada sobre el riu i, tot i que no hauria de presentar
cap problema per gent amb vertigen arribarem a estar 200 m per sobre del riu .
Vam decidir
allotjar-nos a l’Hostal d’Eller on vam poder gaudir de l’excel.lent codonyat i
melmelada de la Núria i de la coneixença de la zona d’en Joan (ell us podrà
recomanar multitud de rutes a fer per la zona). A més, la biblioteca que tenen
a l’Hostal i les explicacions de la geologia de la zona d’en Joan van ser un
bon complement a un parell de dies de tranquilitat absoluta (l’hostal només té
3 habitacions). El poble d’Eller (pertanyent al municipi de Bellver de
Cerdanya) no deu tenir més de 50 habitants i està situat a uns 1450 metres
d’altitud, és el poble més nord-oriental de Lleida. La seva església, de santa
Eulàlia, és romànica (s. X-XI) i està molt modificada. Podeu consultar la seva
situació als mapes de Google o buscar més informació a la web de l’Hostal
Al refugi de
Malniu (o de Tarterès) s’hi pot accedir (si la neu no ho impedeix) amb cotxe
per la pista que passa pel poble de Meranges. Si volem aparcar davant del
refugi haurem de pagar 2 Euros (aquest import es dedica a la neteja i
manteniment de les instal.lacions). Pel que sabem l’àrea acull una gran
quantitat de gent en algunes èpoques ja que està preparada amb taules,
barbacoes… Nosaltres vam fer la ruta un divendres i per tant en arribar no hi
havia ningú (només el guarda del refugi), no vam trobar cap excursionista en tot
el trajecte i només a la tarda (quan ens vam acostar fins l’estany de Malniu)
vam ensopegar amb alguna persona.
Tot just
darrera del refugi hi ha un estany artificial, aquest estany no és l’estany de
Malniu. Si voleu visitar l’estany de Malniu (línia verda al plànol) només cal
que seguiu les indicacions que comencen al peu del refugi (línies blanques i
grogues). És un camí indicat per a tothom (dificultat 1 sobre 5) de només 125
metres de pujada acumulada i 3km de recorregut (entre anar i tornar). Nosaltres
hem invertit 25 minuts en pujar a l’estany i 20 minuts en tornar al refugi. És
potser el camí millor indicat que hem vist mai, predre’s aquí és del tot
impossible (o així hauria de ser)
DESCRIPCIÓ
DEL RECORREGUT
Comencem la
ruta al refugi de Malniu seguint les marques del GR en direcció Oest (és a dir
que sortim pel final de l’aparcament). Un rètol ens indica el camí del refugi
d’Engorgs i el camí del Puigpedrós. Immediatament trobem un petit pont de fusta
(en realitat fet de troncs sense polir) que ens permet travessar el rierol que
surt de l’estany Sec. Aquest estany, és un estany artificial situat darrere del
refugi i no s’ha de confondre amb el de Malniu (tot i que el refugi tingui
aquest nom). Passat el rierol trobem un prat tancat que és el reservat per
acampar, travessem el prat i comença la pujada (de moment molt suau). Deixem a
la nostra dreta tot un seguit de grans blocs de granit i ens acostem a un rètol
indicador.
L’ascensió
comença al refugi de Malniu. Al seu darrere veiem l’Estany Sec, a la dreta el
prat reservat per acampar. Nosaltres pujem pel rètol indicatiu i deixem
l’estació metereològica a la nostra dreta
El rètol
indica que hem d’anar cap amunt per arribar al Puigpedrós i seguir recte per
anar al refugi d’Engorgs. Així queda clar que després d’arribar al cim del
Puigpedrós i baixar fins els Engorgs tornarem per aquest segon camí. Ara però,
ens toca pujar i tot i que amb bona visibilitat el camí de pujada no té pèrdua
cal que estem atents ja que es un camí poc dibuixat i sense gaires referències
pel que haurem d’intentar trobar les fites (sortosament molt abundants en els
punts necessàris).
Prenem com a
referència el rètol i ens dirigim (tot pujant) cap el nord. A poca distància
ens trobem amb l’estació metereològica del Meteocat. La deixem a la nostra
dreta i comencem a derivar cap a l’esquerra (és a dir cap NE -nordest-).
Aquesta zona està “farcida” de petits rierols que baixen de les molleres que
ens trobarem més amunt i els arbres comencen a escassejar. Travessarem un
rierol i ens uns minuts començarem a trobar fites que ens indiquen el camí. Tot
ascendint anem guanyant visió sobre la vall on es troba Bellver de Cerdanya,
Puigcerda… i sobre la serralada del Cadí, el Moixeró…
Les fites es
fant més freqüents i segueixen la mare d’un rierol que trobem sec (aquest estiu
és especialment sec). Ara ja només cal que seguim les fites i la mare del
rierol fins arribar al coll de les molleres tot just al costat del Pedradreta.
Degut a la manca de referències es fa molt difícil calcular la distància que
ens separa del coll i el pendent en aquesta zona és a estones força pronunciat,
així que no perdeu la paciència, gaudiu de la vista i deixeu que les cames i
els bastons facin la feina.
La velocitat
de la marxa és molt lenta en aquest tram ja que necessitem tres quarts d’hora
per fer poc menys d’un quilòmetre i mig, però a la fi descobrim el perquè del
nom de Pedradreta… Tot just al seu cim (que només s’aixeca uns 15 metres sobre
el coll de les mulleres) hi ha una gran fita (per fi una referència durant la
pujada). Per arribar fins aquí hem superat un desnivell promig del 23% però la
vista paga la pena (i encara estem a mig camí del cim).
Si sou
observadors, poc abans d’arribar al coll de les mulleres veureu unes roques
posades de forma artificial formant el perimetre d’alguna estructura… No sé
exactament que son, però podrien ser antigues estructures d’alguna mena de
cabana destinada a guardar ramat… Sigui el que sigui, jo només les he vist
indicades en els mapes escala 1:10000 i, naturalment, a les fotografies de
satèl.lit de Google Earth i a les fotografies aèries de la Generalitat. Ja que
en aquest recorregut estem “mancats” de referències us podreu orientar
correctament si durant la pujada les deixeu a la vostra dreta (mentre que teniu
la fita del Pedradreta a la vostra esquerra) i, en rebassar-les, gireu cap a la
vostra dreta. D’aquesta manera quedareu encarats cap a le mulleres de
Puigpedros i deixareu a la vostra esquena el Pedradreta.
En direcció
NNE veiem unes vaques pasturant i un rierol que baixa del planer de Campcardós.
Hem de seguir aquest rierol amunt. Algunes fites ens ajuden a seguir entre els
blocs de granit (tot i que amb bona visibilitat no ens calen ja que ja tenim el
cim del Puigpedrós totalment localitzat). Tot pujant entre caus de marmotes
(visibles porò difícils de fotografiar), blocs de granit i petits saltirons
d’aigua, arribem planell de Campcardós una zona amb un suau pendent que ja ens
deixa a la recta final d’arribada al cim.
El cim
sembla a tocar, però no ens deixem enganyar per la perspectiva… encara el tenim
lluny. En arribar al planell de Campcardós girem a la nostra esquerra per tal
d’encara-nos al cim del Puigpedrós. Els darrers metres els fem pujant per un
conjunt de blocs granítics que son els que formen el cim (d’aquí el nom de
Puigpedrós).
Des del cim tenim una bonica panoràmica i veiem perfectament la
zona que tindrem que recorrer per tornar…Els Engorgs. Hi ha molt per mirar,
així que estem una bona estona anant amunt i avall per aconseguir la millor
vista de les zones que ens criden l’atenció (que son moltes).
Si deixem el
cim i caminem en direcció oest tindrem una excepcional vista dels Engorgs.
La visió
dels Engorgs és colpidora i veiem amb tota claretat un circ glaciar “de
llibre”.
Per tornar
ho farem pels Engorgs i el primer que hem de fer és baixar del Puigpedrós. Ho
farem en direcció O-NO seguint molt a prop de la carena. El camí està poc
assenyalat però no hi ha pèrdua (algunes fites ens indiquen el camí més fàcil)
en poca estona ja veiem la Portella de Meranges i veiem com, a mida que baixem,
el Roc Colom es torna més i més impressionant. El terreny és rocallós i el
pendent considerable, pujar per aquesta cara del Puigpedrós déu ser força més
cansat…
La Portella
de Meranges és un coll entre el Puigpedrós i els Pics d’Engorgs, la fita
fronterera 428 (la xifra està irreconeixible) ens indica que és un pas
fronterer. La fita és de granit però el vent sembla que la ha castigat de
valent ja que veiem algunes marques i el número de fita però amb moltes
dificultats. La veritat es que el vent bufa de valent en aquest punt (almenys
avui), però no podem deixar de contemplar la coma de Campcardós amb el Roc
Colom a una banda i el circ dels Engorgs a l’altre durant una bona estona.
Una vegada
arribats a la Portella de Meranges hem d’anar en direcció SSE (és a dir a
l’esquerra segons el sentit de la marxa) i començar a baixar cap els Engorgs. A
mida que baixem, veiem un estany en primer terme (tot i que el mapa assenyala
un conjunt de 3 petits estanys la sequera d’aquest any sembla que només ha
deixat un) amb alguna clapa de neu i ens dirigim cap a ell. Travessem una zona
de grans blocs de granit i arribem a unes molleres.
La zona és humida i creuada
per petits rierols que s’enfonsen en el terra…
Cap a l’oest
tenim l’Estany Llarg i al SE el(s) estany dels Aparellats i el dels Minyons.
Podriem passar tota la tarda visitant-los, però el temps amenaça pluja (de
broma com veurem més tard) i preferim no arriscar-nos a tenir que tornar xops
de cap a peus. Passem doncs pel costat del primer estany quan veiem com uns
ossos de vaca (que no han vist gaire el sol) apareixent per sota d’una clapa de
neu. Una “xapa” identificativa al costat dels ossos ens indica que era la vaca
9668 ca-es (ja fins i tot les vaques tenen nacionalitat). Aquesta segurament no
va veure ni el principi de l’hivern passat… Més amunt uns cavalls, aquests
totalment vius, pasturen tranquilament.
Seguim el
rierol que baixa i que guanya cabdal molt rapidament. El refugi Joaquim Folch i
Girona (el refugi dels Engorgs ) és ja visible i ens dirigim cap a ell per tal
de seguir el GR-11 que passa per la seva porta i que ens portarà de tronada al
refugi de Malmiu. Durant la marxa passem pel costat de la Bassa (amb poca
aigua) on hi pasturen les companyes supervivents de la que ens hem trobat fa
una estona. D’aquest estany baixa el Torrent dels Engorgs que ens portarà ja
fins el refugi. Decidim fer una parada per matar la gana al costat del rierol.
En arribar
al refugi (un refugi lliure que sembla tenir bona estructura però que trobem
amb un interior deteriorat i brut) hem de seguir en direcció sud i paral.lels
al torrent dels Engorgs per localitzar les marques blanques i vermelles del
GR-11. En pocs minuts arribarem a un prat a l’altre costat del torrent. Podem
vorejar el prat cap a la dreta fins trobar les marques que ens indiquen que hem
de baixar per una senda (a l’alçada del punt on el torrent dels Engorgs s’uneix
al encara rierol Duran).
Ara el
paisatge canvia rapidament. A mida que guanyem alçada sobre el riu Duran ens endinsem
en un bosc d’avets. La senda és força aeria, però no creiem que tingui cap
dificultat per gent amb vertigen ja que només és una mica exposada en uns pocs
punts (això sí, amb neu caldrà anar amb crampons i amb cura). El riu Duran va
perdent alçada i el veiem cada vegada més avall.
Com ens va
fer notar a l’hostal d’Eller en Joan, la vall del riu
Duran a la
seva part alta va ser formada per una glacera.
Aquí veiem
la forma en U de la zona del pla de Campllong.
D’aquest pla
surt un altre ruta que puja pel Tarter fins al
GR-11 i fins
el refugi dels Engorgs tot resseguint
el riu
Duran.
Ara el camí
esta ben senyalitzat (només cal seguir la senda i els senyals del GR-11). Les
magnífiques vistes sobre la vall del riu Duran ens amenitzen el camí. Travessem
dos recs: El primer és el rec de la costa de Montmajor i el segon el del Forat
del Bou fins arribar a un planell especialment maco. Un petit rierol salta
entre les pedres cobertes de flors… És el planell de l’Orri. Paga la pena
aturar-se aquí i gaudir de l’entorn…
De sobte
passa el que ens temiem, comença a ploure de valent, afortunadament podem
refugiar-nos al bosc de pins i treure les capelines, però una vegada els tenim
posats para de ploure… La tempesta d’estiu només ens ha agafat de reüll i
l’únic que ha fet ha estat fer-nos desplegar les capelines. Els tornem a
recollir i uns minuts més tard ens torna a passar el mateix. Decidim guardarles
capelines i no treure-les encara que plogui (afortunadament ja estem arribant
al refugi de Malniu i no torna a ploure).
Anem
vorejant el Pedradreta encara que si no fos pel mapa mai diriem que el cim
pelat amb la fita que vam passar al començar la ruta tingués una falda amb un
bosc així… Arribem al planell de Pedadreta i ja veiem l’estany Sec. Si ens hi
entretenim una mica, podrem veure per entre els arbres el poble de Meranges des
d’una perspectiva poc habitual. Ara ja només cal sortir del planell per una
senda molt marcada, i seguir fins el rètol indicatiu del GR-11 (el que vam
deixar al principi de la ruta) i finalitzar al refugi de Malniu.
DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES
APROXIMADES
|
#
|
Localització
|
Temps
|
Distància
|
Alçada
|
0
|
Refugi de
Malniu
|
0h 00m
|
0,00 km
|
2130 m
|
1
|
Rètol
indicatiu (separació del GR-11)
|
0h 10m
|
0,60 km
|
2195 m
|
2
|
Estació
metereològica
|
0h 15m
|
0,90 km
|
2310 m
|
3
|
Pedradreta
|
1h 00m
|
1,90 km
|
2494 m
|
4
|
Planer de
Campcardós
|
1h 25m
|
3,60 km
|
2775 m
|
5
|
Cim del
Puigpedrós
|
2h 05m
|
4,60 km
|
2914 m
|
6
|
Mirador Roc
Colom - Peiraforca
|
2h 10m
|
4,90 km
|
2895 m
|
7
|
Portella de
Meranges
|
2h 30m
|
5,80 km
|
2633 m
|
8
|
Molleres dels
Engorgs
|
2h 55m
|
6,50 km
|
2520 m
|
9
|
Refugi dels Engorgs (Joaquim Folch i Girona)
|
3h 15m
|
7,30 km
|
2375 m
|
10
|
Rierol de
Costa de Montmajor
|
3h 45m
|
8,40 km
|
2245 m
|
11
|
Planell de
l’Orri
|
4h 05m
|
9,30 km
|
2255 m
|
12
|
Planell de
Pedradreta
|
4h 30m
|
10,50 km
|
2300 m
|
13
|
Rètol
indicatiu (el mateix del punt 1)
|
4h 40m
|
11,40 km
|
2195 m
|
14
|
Refugi de
Malniu
|
4h 50m
|
12,00 km
|
2130 m
|
