Excursionisme

Benvinguts al meu bloc d'Excursionisme. Sóc des de fa molts anys un gran aficionat a fer excursions, En aquest bloc, publicaré els meus itineraris detallats de diferents excursions, bàsicament, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc Agroforestal de Terrassa, a la Vall de Camprodon, a la Garrotxa, a Montserrat, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la Serra de Marina, Parc Natural del Montseny,...També alguna poesia meva, sóc un amant de la poesia.

Espero que us agradi i pugui ser-vos útil per fer excursions.


Una abraçada,

Jordi

sábado, 9 de agosto de 2014

MALNIU – PUIGPEDRÓS – ENGORGS ( LA CERDANYA )











MALNIU – PUIGPEDRÓS – ENGORGS ( LA CERDANYA )

INTRODUCCIÓ

L’ascensió al Puigpedrós és l’excusa perfecta per visitar la zona dels estanys dels Engorgs (o al revés, tot depén de les vostres preferències). Aquesta ruta circular ens permetrà gaudir d’unes espectaculars vistes ja que tenim la serralada del Cadí al sudoest, Tossa d’Alp al sud, la serralada del Carlit al nordest… i just als peus del Puigpedrós la coma de Campcardós (900 metres mes avall) amb la curiosa cresta Roc Colom-Peiraforca. Una ruta interessant pels aficionats a la geologia que no presenta grans dificultats (al menys amb bon temps).

L’anada la farem pel camí clàssic que parteix del refugi de Malniu i que puja fins el planer de Campcardós passant per les mulleres del PuigPedrós. La tornada la farem pels estanys dels Engorgs (formats com molts altres fa uns 15000 anys al retirar-se la darrera glaciació) i que és una zona humida (mollera) farcida de petits rierols que en ocasions es deixen sentir uns centimetres sota terra, aquí neix el riu Duran. Passat el refugi lliure dels Engorgs (o Joaquim Folch i Girona) anirem guanyant alçada sobre el riu i, tot i que no hauria de presentar cap problema per gent amb vertigen arribarem a estar 200 m per sobre del riu .

Vam decidir allotjar-nos a l’Hostal d’Eller on vam poder gaudir de l’excel.lent codonyat i melmelada de la Núria i de la coneixença de la zona d’en Joan (ell us podrà recomanar multitud de rutes a fer per la zona). A més, la biblioteca que tenen a l’Hostal i les explicacions de la geologia de la zona d’en Joan van ser un bon complement a un parell de dies de tranquilitat absoluta (l’hostal només té 3 habitacions). El poble d’Eller (pertanyent al municipi de Bellver de Cerdanya) no deu tenir més de 50 habitants i està situat a uns 1450 metres d’altitud, és el poble més nord-oriental de Lleida. La seva església, de santa Eulàlia, és romànica (s. X-XI) i està molt modificada. Podeu consultar la seva situació als mapes de Google o buscar més informació a la web de l’Hostal
Al refugi de Malniu (o de Tarterès) s’hi pot accedir (si la neu no ho impedeix) amb cotxe per la pista que passa pel poble de Meranges. Si volem aparcar davant del refugi haurem de pagar 2 Euros (aquest import es dedica a la neteja i manteniment de les instal.lacions). Pel que sabem l’àrea acull una gran quantitat de gent en algunes èpoques ja que està preparada amb taules, barbacoes… Nosaltres vam fer la ruta un divendres i per tant en arribar no hi havia ningú (només el guarda del refugi), no vam trobar cap excursionista en tot el trajecte i només a la tarda (quan ens vam acostar fins l’estany de Malniu) vam ensopegar amb alguna persona.

Tot just darrera del refugi hi ha un estany artificial, aquest estany no és l’estany de Malniu. Si voleu visitar l’estany de Malniu (línia verda al plànol) només cal que seguiu les indicacions que comencen al peu del refugi (línies blanques i grogues). És un camí indicat per a tothom (dificultat 1 sobre 5) de només 125 metres de pujada acumulada i 3km de recorregut (entre anar i tornar). Nosaltres hem invertit 25 minuts en pujar a l’estany i 20 minuts en tornar al refugi. És potser el camí millor indicat que hem vist mai, predre’s aquí és del tot impossible (o així hauria de ser)

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT

Comencem la ruta al refugi de Malniu seguint les marques del GR en direcció Oest (és a dir que sortim pel final de l’aparcament). Un rètol ens indica el camí del refugi d’Engorgs i el camí del Puigpedrós. Immediatament trobem un petit pont de fusta (en realitat fet de troncs sense polir) que ens permet travessar el rierol que surt de l’estany Sec. Aquest estany, és un estany artificial situat darrere del refugi i no s’ha de confondre amb el de Malniu (tot i que el refugi tingui aquest nom). Passat el rierol trobem un prat tancat que és el reservat per acampar, travessem el prat i comença la pujada (de moment molt suau). Deixem a la nostra dreta tot un seguit de grans blocs de granit i ens acostem a un rètol indicador.

L’ascensió comença al refugi de Malniu. Al seu darrere veiem l’Estany Sec, a la dreta el prat reservat per acampar. Nosaltres pujem pel rètol indicatiu i deixem l’estació metereològica a la nostra dreta
El rètol indica que hem d’anar cap amunt per arribar al Puigpedrós i seguir recte per anar al refugi d’Engorgs. Així queda clar que després d’arribar al cim del Puigpedrós i baixar fins els Engorgs tornarem per aquest segon camí. Ara però, ens toca pujar i tot i que amb bona visibilitat el camí de pujada no té pèrdua cal que estem atents ja que es un camí poc dibuixat i sense gaires referències pel que haurem d’intentar trobar les fites (sortosament molt abundants en els punts necessàris).

Prenem com a referència el rètol i ens dirigim (tot pujant) cap el nord. A poca distància ens trobem amb l’estació metereològica del Meteocat. La deixem a la nostra dreta i comencem a derivar cap a l’esquerra (és a dir cap NE -nordest-). Aquesta zona està “farcida” de petits rierols que baixen de les molleres que ens trobarem més amunt i els arbres comencen a escassejar. Travessarem un rierol i ens uns minuts començarem a trobar fites que ens indiquen el camí. Tot ascendint anem guanyant visió sobre la vall on es troba Bellver de Cerdanya, Puigcerda… i sobre la serralada del Cadí, el Moixeró…

Les fites es fant més freqüents i segueixen la mare d’un rierol que trobem sec (aquest estiu és especialment sec). Ara ja només cal que seguim les fites i la mare del rierol fins arribar al coll de les molleres tot just al costat del Pedradreta. Degut a la manca de referències es fa molt difícil calcular la distància que ens separa del coll i el pendent en aquesta zona és a estones força pronunciat, així que no perdeu la paciència, gaudiu de la vista i deixeu que les cames i els bastons facin la feina.

La velocitat de la marxa és molt lenta en aquest tram ja que necessitem tres quarts d’hora per fer poc menys d’un quilòmetre i mig, però a la fi descobrim el perquè del nom de Pedradreta… Tot just al seu cim (que només s’aixeca uns 15 metres sobre el coll de les mulleres) hi ha una gran fita (per fi una referència durant la pujada). Per arribar fins aquí hem superat un desnivell promig del 23% però la vista paga la pena (i encara estem a mig camí del cim).

Si sou observadors, poc abans d’arribar al coll de les mulleres veureu unes roques posades de forma artificial formant el perimetre d’alguna estructura… No sé exactament que son, però podrien ser antigues estructures d’alguna mena de cabana destinada a guardar ramat… Sigui el que sigui, jo només les he vist indicades en els mapes escala 1:10000 i, naturalment, a les fotografies de satèl.lit de Google Earth i a les fotografies aèries de la Generalitat. Ja que en aquest recorregut estem “mancats” de referències us podreu orientar correctament si durant la pujada les deixeu a la vostra dreta (mentre que teniu la fita del Pedradreta a la vostra esquerra) i, en rebassar-les, gireu cap a la vostra dreta. D’aquesta manera quedareu encarats cap a le mulleres de Puigpedros i deixareu a la vostra esquena el Pedradreta.

En direcció NNE veiem unes vaques pasturant i un rierol que baixa del planer de Campcardós. Hem de seguir aquest rierol amunt. Algunes fites ens ajuden a seguir entre els blocs de granit (tot i que amb bona visibilitat no ens calen ja que ja tenim el cim del Puigpedrós totalment localitzat). Tot pujant entre caus de marmotes (visibles porò difícils de fotografiar), blocs de granit i petits saltirons d’aigua, arribem planell de Campcardós una zona amb un suau pendent que ja ens deixa a la recta final d’arribada al cim.

El cim sembla a tocar, però no ens deixem enganyar per la perspectiva… encara el tenim lluny. En arribar al planell de Campcardós girem a la nostra esquerra per tal d’encara-nos al cim del Puigpedrós. Els darrers metres els fem pujant per un conjunt de blocs granítics que son els que formen el cim (d’aquí el nom de Puigpedrós). 

Des del cim tenim una bonica panoràmica i veiem perfectament la zona que tindrem que recorrer per tornar…Els Engorgs. Hi ha molt per mirar, així que estem una bona estona anant amunt i avall per aconseguir la millor vista de les zones que ens criden l’atenció (que son moltes).

Si deixem el cim i caminem en direcció oest tindrem una excepcional vista dels Engorgs.

La visió dels Engorgs és colpidora i veiem amb tota claretat un circ glaciar “de llibre”.

Per tornar ho farem pels Engorgs i el primer que hem de fer és baixar del Puigpedrós. Ho farem en direcció O-NO seguint molt a prop de la carena. El camí està poc assenyalat però no hi ha pèrdua (algunes fites ens indiquen el camí més fàcil) en poca estona ja veiem la Portella de Meranges i veiem com, a mida que baixem, el Roc Colom es torna més i més impressionant. El terreny és rocallós i el pendent considerable, pujar per aquesta cara del Puigpedrós déu ser força més cansat…

La Portella de Meranges és un coll entre el Puigpedrós i els Pics d’Engorgs, la fita fronterera 428 (la xifra està irreconeixible) ens indica que és un pas fronterer. La fita és de granit però el vent sembla que la ha castigat de valent ja que veiem algunes marques i el número de fita però amb moltes dificultats. La veritat es que el vent bufa de valent en aquest punt (almenys avui), però no podem deixar de contemplar la coma de Campcardós amb el Roc Colom a una banda i el circ dels Engorgs a l’altre durant una bona estona.

Una vegada arribats a la Portella de Meranges hem d’anar en direcció SSE (és a dir a l’esquerra segons el sentit de la marxa) i començar a baixar cap els Engorgs. A mida que baixem, veiem un estany en primer terme (tot i que el mapa assenyala un conjunt de 3 petits estanys la sequera d’aquest any sembla que només ha deixat un) amb alguna clapa de neu i ens dirigim cap a ell. Travessem una zona de grans blocs de granit i arribem a unes molleres. 

La zona és humida i creuada per petits rierols que s’enfonsen en el terra…
Cap a l’oest tenim l’Estany Llarg i al SE el(s) estany dels Aparellats i el dels Minyons. Podriem passar tota la tarda visitant-los, però el temps amenaça pluja (de broma com veurem més tard) i preferim no arriscar-nos a tenir que tornar xops de cap a peus. Passem doncs pel costat del primer estany quan veiem com uns ossos de vaca (que no han vist gaire el sol) apareixent per sota d’una clapa de neu. Una “xapa” identificativa al costat dels ossos ens indica que era la vaca 9668 ca-es (ja fins i tot les vaques tenen nacionalitat). Aquesta segurament no va veure ni el principi de l’hivern passat… Més amunt uns cavalls, aquests totalment vius, pasturen tranquilament.

Seguim el rierol que baixa i que guanya cabdal molt rapidament. El refugi Joaquim Folch i Girona (el refugi dels Engorgs ) és ja visible i ens dirigim cap a ell per tal de seguir el GR-11 que passa per la seva porta i que ens portarà de tronada al refugi de Malmiu. Durant la marxa passem pel costat de la Bassa (amb poca aigua) on hi pasturen les companyes supervivents de la que ens hem trobat fa una estona. D’aquest estany baixa el Torrent dels Engorgs que ens portarà ja fins el refugi. Decidim fer una parada per matar la gana al costat del rierol.

En arribar al refugi (un refugi lliure que sembla tenir bona estructura però que trobem amb un interior deteriorat i brut) hem de seguir en direcció sud i paral.lels al torrent dels Engorgs per localitzar les marques blanques i vermelles del GR-11. En pocs minuts arribarem a un prat a l’altre costat del torrent. Podem vorejar el prat cap a la dreta fins trobar les marques que ens indiquen que hem de baixar per una senda (a l’alçada del punt on el torrent dels Engorgs s’uneix al encara rierol Duran).

Ara el paisatge canvia rapidament. A mida que guanyem alçada sobre el riu Duran ens endinsem en un bosc d’avets. La senda és força aeria, però no creiem que tingui cap dificultat per gent amb vertigen ja que només és una mica exposada en uns pocs punts (això sí, amb neu caldrà anar amb crampons i amb cura). El riu Duran va perdent alçada i el veiem cada vegada més avall.

Com ens va fer notar a l’hostal d’Eller en Joan, la vall del riu
Duran a la seva part alta va ser formada per una glacera.
Aquí veiem la forma en U de la zona del pla de Campllong.
D’aquest pla surt un altre ruta que puja pel Tarter fins al
GR-11 i fins el refugi dels Engorgs tot resseguint
el riu Duran.

Ara el camí esta ben senyalitzat (només cal seguir la senda i els senyals del GR-11). Les magnífiques vistes sobre la vall del riu Duran ens amenitzen el camí. Travessem dos recs: El primer és el rec de la costa de Montmajor i el segon el del Forat del Bou fins arribar a un planell especialment maco. Un petit rierol salta entre les pedres cobertes de flors… És el planell de l’Orri. Paga la pena aturar-se aquí i gaudir de l’entorn…

De sobte passa el que ens temiem, comença a ploure de valent, afortunadament podem refugiar-nos al bosc de pins i treure les capelines, però una vegada els tenim posats para de ploure… La tempesta d’estiu només ens ha agafat de reüll i l’únic que ha fet ha estat fer-nos desplegar les capelines. Els tornem a recollir i uns minuts més tard ens torna a passar el mateix. Decidim guardarles capelines i no treure-les encara que plogui (afortunadament ja estem arribant al refugi de Malniu i no torna a ploure).

Anem vorejant el Pedradreta encara que si no fos pel mapa mai diriem que el cim pelat amb la fita que vam passar al començar la ruta tingués una falda amb un bosc així… Arribem al planell de Pedadreta i ja veiem l’estany Sec. Si ens hi entretenim una mica, podrem veure per entre els arbres el poble de Meranges des d’una perspectiva poc habitual. Ara ja només cal sortir del planell per una senda molt marcada, i seguir fins el rètol indicatiu del GR-11 (el que vam deixar al principi de la ruta) i finalitzar al refugi de Malniu.

DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES

#
Localització
Temps
Distància
Alçada
0
Refugi de Malniu
0h 00m
0,00 km
2130 m
1
Rètol indicatiu (separació del GR-11)
0h 10m
0,60 km
2195 m
2
Estació metereològica
0h 15m
0,90 km
2310 m
3
Pedradreta
1h 00m
1,90 km
2494 m
4
Planer de Campcardós
1h 25m
3,60 km
2775 m
5
Cim del Puigpedrós
2h 05m
4,60 km
2914 m
6
Mirador Roc Colom - Peiraforca
2h 10m
4,90 km
2895 m
7
Portella de Meranges
2h 30m
5,80 km
2633 m
8
Molleres dels Engorgs
2h 55m
6,50 km
2520 m
9
Refugi dels Engorgs (Joaquim Folch i Girona)
3h 15m
7,30 km
2375 m
10
Rierol de Costa de Montmajor
3h 45m
8,40 km
2245 m
11
Planell de l’Orri
4h 05m
9,30 km
2255 m
12
Planell de Pedradreta
4h 30m
10,50 km
2300 m
13
Rètol indicatiu (el mateix del punt 1)
4h 40m
11,40 km
2195 m
14
Refugi de Malniu
4h 50m
12,00 km
2130 m

ROCABRUNA – MONTFALGARS ( VALL DE CAMPRODON )












Aquesta és una ruta sense gaire dificultat. Surt de Rocabruna i arriba al cim de Montfalgars, passant a prop d’una antiga mina i pel coll de Vernadell. L’explotació de la mina es remunta a l’època romana i ha estat explotada durant l’Edat Mitjana i durant diferents periodes fins a la segona meitat del s.XX. De la mina se n’ha extret galena argentífera i minerals de cuore i més recentment baritina.

La passejada comença amb una pujada que es suavitza a poc més d’un quilòmetre de la sortida. Passada la mina deixem la pista i la pujada es fa més forta. Aquest és el punt que pot ser problemàtic en cas que decidim fer aquesta ruta amb neu ja que no veurem els senyals grocs i blancs que ens indiquen el camí fins a Coll Vernadell. Nosaltres només hem trobat una mica de neu a partir del Coll de Vernadell ja que l’hem feta a final de la tardor però hi havia algunes plaques de gel en la pujada de la mina al Coll de Vernadell (no van representar cap mena de dificultat però cal anar una mica amb compte)
Potser la millor època per fer aquesta ruta sigui la primavera i la tardor (a l’estiu crec que seria conveient fer-la aviat i a l’hivern la neu pot dificultar la pujada en alguns punts)
Des del cim del Montfalgars tindrem una bona vista (podem veure el Montseny, el Matagalls, el Puigsacalm, Rocacorba…) i una molt bona prespectiva del Comanegra i el Pic de les Bruixes. També cal destacar la vista de primer pla que tenim del Canigò quan estem al cim. Llàstima de la torre d’alta tensió que passa a pocs metres del cim…
El Coll de Vernadell també pot ser un bon punt de partida per arribar al Comanegra tot enfilant per el Coll de Malrem i seguint la carena.

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT

Arribem a Rocabruna des de Camprodon (també ho podem fer anat a Oix, Beget i tot seguit arribar a Rocabruna). Venint de Camprodon la pista que hem de pendre surt del marge esquerra de la carretera. Rocabruna ( 1 foto ) és un poble molt petit i per tant és molt fàcil trobar el rètol que ens indica el camí. En realitat el rètol ens indica el Coll d’Ares i no el Montfalgars, però el camí es el mateix fins gaire be el final de la nostra ruta. Al poble podem visitar : l’església románica de Sant Feliu ( 2 fotos ) i abans d’agafar la ruta prevista, anar a veure les restes del Castell de Rocabruna ( 1 foto, anada i tornada, uns 25’ ).

Aparquem doncs el cotxe al marge de la carretera i seguim la pista forestal cap amunt. És un camí sense dificultats (pot fer-se perfectament en cotxe) i no hi ha perill de perdre’s ja que està assenyalat amb marques blanques i grogues el que fa dificil equivocar-se. A poc més d’un quilòmetre trobem el trencant que ens indica el camí del Cortal. Hem de seguir a l’esquerra i no pendre aquest trencant (a més una clara senyal ens indica que és un camí particular). Després de passar aquest trencant trobarem dos més a l’esquerra, aquests però no donen lloc a dubte ja que només cal seguir la pista principal, poc després la pujada es suavitza. Pel camí trobarem un brollador d’aigua a la dreta del camí (a uns 3 km de la sortida) i unes quantes torrenteres. Per tant, degut a l’època de l’any en la que estem, d’aigua no ens falta.

A mida que pujem i que deixem la cara sud de la muntanya, anem trobant algunes plaques de gel i petites clapes de neu glaçada als marges del camí i arribem a les antigues mines ( actualment no es pot entrar , la boca de la mina està tancada per evitar perills, poso 2 fotos de quan es podía entrar ). L’únic que hem vist és un petit edifici en ruines a l’esquerra i a la dreta (i ja fora del camí) un parell d’edificis més. Pel que se hi ha alguna entrada a les mines romanes, però sembla dificil de localitzar i sense l’equip adequat seria una temeritat endinsar-se dins la mina. 

Seguim doncs el camí tot travessant un petit rierol i les marques blanques i grogues ens indiquen que hem de deixar la pista per pujar muntanya amunt fins el Coll de Vernadell ( 1 foto ).

La pujada no és complicada però es fa per una petita senda on trobem algunes plaques de gel que es poden evitar sense problemes. Només cal seguir els senyals per arribar al coll. En cas que trobem neu serà dificil veure els senyals, però amb una mica d’orientació també podem arribar al coll sense gaires problemes.
Una vegada arribem al coll ja ens trobem amb una mica de neu (deu d’haver nevat lleugerament uns quants dies abans) i amb una tanca. La tanca té un pas just al costat de la marca fronterera 520 i la creuem. Ara hem de pendre direcció nord (si anem al sud podem anar a Coll de Malrem i més enllà el Comanegra i el Pic de les Bruixes tot seguint la carena). Ens trobarem amb una bifurcació. Hem de pendre el camí que puja (el de la nostra esquerra), hi ha una drecera just en aquest punt però és dificil de veure (es veu millor al tornar) i no ens estalvia gaire camí. Així tornem a caminar per una pista i seguim pujant lleugerament fins que trobem un senyal vermell i groc que ens assenyala que hem de sortir del camí i deixar-lo a la nostra dreta (veurem l’indicació pintada en un abeurador metàlic que està al marge esquerra del camí). Si seguissim el camí aniriem al Coll d’Ares.

Arribats a aquest punt ja veiem clarament el cim del Montfalgars ( 1 foto ) i els senyals (pintats a estaques clavades a terra) ens indiquen clarament per on hem d’anar. Al començament de la pujada trobarem una tanca a la nostra esquerra i l’haurem de travessar (hi ha un punt per on es trencada) tot seguint els senyals.

La pujada es fa forta en aquest punt i l’últim quilòmetre ens l’hem de guanyar, comencem a ascendir entre dues tanques i anem parant per veure el paisatge que des d’aquest punt és realment admirable.
Poc abans d’arribar al cim podem contemplar una bona vista del Canigó ( 1 foto ), abans d’endinsar-nos en un bosc de petits abets que té un gran encant amb la neu que cobreix el terra. Llàstima de la linia d’alta tensió que passa una mica més enllà del cim…

Entre mig dels abets trobem el punt geodèsic que ens marca el cim del Montfalgars de 1.610 m ( 1 foto ) i aprofitem per menjar una mica abans de tornar a Rocabruna. Pels plànols sembla que hi ha una petita senda que es desvia cap a l’oest a prop del punt on comencen les marques vermelles i grogues i que segurament ens permetria tornar tot caminant per la carena, però comença a fer una mica de vent i preferim tornar pel mateix camí per on hem pujat ja que està més arrecerat del vent. El camí, ara de baixada, ens porta a Rocabruna en poc més d’una hora i mitja.
DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES

#
Localització
Temps
Distància
Alçada
0
Rocabruna
0h 00m
0,00 km
960 m
1
Camí del Cortal
0h 20m
1,20 km
1098 m
2
Les Mines
1h 05m
4,50 km
1275 m
3
Coll de Vernadell
1h 20m
4,90 km
1370 m
4
Montfalgars
2h 00m
6,60 km
1610 m
5
Rocabruna
3h 40m
13,20 km
960 m