Excursionisme

Benvinguts al meu bloc d'Excursionisme. Sóc des de fa molts anys un gran aficionat a fer excursions, En aquest bloc, publicaré els meus itineraris detallats de diferents excursions, bàsicament, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc Agroforestal de Terrassa, a la Vall de Camprodon, a la Garrotxa, a Montserrat, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la Serra de Marina, Parc Natural del Montseny,...També alguna poesia meva, sóc un amant de la poesia.

Espero que us agradi i pugui ser-vos útil per fer excursions.


Una abraçada,

Jordi

viernes, 23 de octubre de 2015

ROCA ENCAVALCADA.










ROCA ENCAVALCADA.


EXCURSIÓ DEL 23/10/2015. CLUB DE LA MANDARINA.


INTRODUCCIÓ:

Erem només, en Blas del Amo i jo (Jordi Garcia Miguel). Teniem previst anar a la Font i al Forn de Calç de les Cantarelles, sobre La Barata.


Blas del Amo, sabia que tenia moltes ganes d’anar a LA ROCA ENCAVALCADA (no hi havia anat mai, i ell 4 o 5 vegades). M’ha proposat el canvi de plans i quasi li faig un petó.


Sortim de Terrassa a les 8h15’. Deixem el cotxe al pàrquing del Coll d’Estenalles a les 8h40’ i comencem a caminar.


RECORREGUT:

Coll d’Estenalles – Avenc del Montcau – Coll d’Eres i Tombes – Roca Encavalcada – Les Fogueroses- Mirador Roca Encavalcada- Coll d’Estenalles


ITINERARI:

Coll d’Estenalles fins l’Avenc del Montcau, són 10 minuts. 

Seguim cap a Coll d’Eres, 15 minuts més. Anem a veure les Tombes de Coll d’Eres, 10 minuts més. Hem vist dues tombes i hi ha quatre (les havia buscat sense èxit).


Seguim en direcció a La Mola, no ens hem desviat quasi gens de la ruta, que va a la Roca Encavalcada.


A uns 5 minuts de Coll d’Eres, a mà esquerra hi ha un desviament, és el que va a la Roca Encavalcada. Només 25 minuts i som a la Roca Encavalcada . M’he emocionat, havia vist fotos, però la tenia a 10 metres.


AVUI, 23/10/2015, QUE CONSTI A LA HISTÒRIA DE LA MEVA VIDA, HE FET REALITAT UN SOMNI. GRÀCIES BLAS DEL AMO.


No tinc paraules, al final de l’àbum hi ha el: FEM CULTURA. Allà hi ha la descripció juntament amb: L’Avenc del Montcau, les Tombes de Coll dÈres i les Fogueroses.


Bé, fet aquest incís, continuo.


De la Roca Encavalcada, en 5 minuts som a les Agulles de les Fogueroses. Veiem dues agulles.


De les Agulles de les Fogueroses, anem a un dels tres miradors que hi ha per veure la Roca Encavalcada i les Agulles de les Fogueroses, a part d’unes vistes excepcionals de: Roca Mur o la Màquina de Tren, els Emprius, la Vall d’Horta, el Montcau, etc. No es veu La Mola (ho dic perquè es veu des de molts llocs).


De les Agulles de les Fogueroses, fins el mirador són 15 minuts.


NOTA: De Coll d’Eres a la Roca Encavalcada, com no hi ha cap senyalització, és complicat anar-hi sol si no hi has anat 2 o 3 vegades. El sender és molt perdedor, doncs hi ha molts corriols i moltes fulles. Crec que d’aquí una semana, no sabria anar-hi sol.


En el mirador, hem esmorzat quan eren les 10h05’.


Fem la tornada: des del mirador a Coll d’Eres, 25 minuts i de Coll d’Eres al cotxe, 20 minuts.


EXCURSIÓ: SUBLIM, BESTIAL, BRUTAL, EXCEPCIONAL,…I CURTA. HES D’AQUELLES EXCURSIONA QUE ET QUEDEN GRAVADES DE PER VIDA.



RESUM DEL GPS:

-   
  - Km = 6,550

-           
- - TEMPS TOTAL (inclou totes les parades) = 2 hores i 42 minuts.

- 
- - TEMPS EN MOVIMENT = 1 hora i 33 minuts

- 
- - Desnivell = 223 metres

-  
- - Altitut Màxima = 997 metres ( la Mola com 1er cim del parc té 1.104 m i el Montcau con segon, 1.053 m. Sorpresa.


FEM CULTURA:


1. AVENC DEL MONTCAU


a). Descripció:


L'avenc presenta dues boques no massa grans. L'accés s'efectua per la més inferior, la qual s'inicia amb una rampa que es transforma en vertical als pocs metres, ensems que les dimensions augmenten considerablement. La planta és allargassada i reomplerta per còdols del conglomerat,

llevat del punt més baix on predomina el sediment fi. La cavitat està formada sobre una megàclasi per l'aportació d'infiltracions possiblement col.lectades per un pla d'estrat observable a 4 metres. Les boques s'obriren posteriorment per degradació superficial.


Té 16 metres.


b). Situació:


Pel costat del Centre d'Informació del Parc Natural a Coll d'Estenalles (carretera de Terrassa a Mura), surt una pista de servei del Parc que puja cap al Coll d'Eres. Al poc d'iniciat el seu recorregut s'arriba a una carena (Coll d'Estella) i des d'aquest punt, a la dreta, surt un camí carener en dirección SO i que cal seguir poc més de 100 metres i a la seva esquerra, a poca distància, es troben les boques de l'avenc, protegides per una barana de ferro.



2.LES TOMBES DE COLL D’ERES.

Les quatre tombes visigòtiques del Coll d'Eres van ser trobades el 1929 per un pastor, Tomàs Malé, que ho va comunicar al Centre Excursionista de Terrassa, organisme que es va fer càrrec de les excavacions oficials.



Però entre la descoberta i l'exploració, tres de les quatre tombes van patir un espoli.



Primer van passar a tafanejar uns carboners, que van regirar completament dues de les tombes.



I, posteriorment, un col.lecionista va obrir una tercera sepultura i va endur-se el crani d'un nen.



D'aquesta forma es van perdre  dades i restes valuoses que evidencien l'existència d'un poblat visigòtic, dels segles V i VI, sota el Montcau.


Per arribar a la necròpolisis visigòtica cal sortir de l'esplenada del Coll d'Eres per la carena del Pagès. Uns setanta metres més enllà un corriol s'enfila cap el cim de les Sepultures. Allà, en la zona boscosa, es troben disperses les quatre tombes.



HEM VIST NOMÉS DUES (23/10/2015)


3. LA ROCA ENCAVALCADA.

La Roca Encavalcada és la curiositat geològica més impressionant de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac.


Hi han moltes altres roques que, sotmeses als efectes perllongats de l'erosió, tenen formes interessants. Però l'encant de la Roca Encavalcada és diferent.

Es un pont natural penjat a gran alçada sobre el salvatge sector de les Fogueroses.

A més, la seva alçada coincideix amb la del cingle que té davant a la carena del Pagès, fet que ha contribuït a facilitar la seva visió i a convertir-la en un dels símbols destacats de Sant Llorenç del Munt.


Aprofitant la coincidència d'alçades entre els dos cingles elevats sobre l'estimball, a principis del segle XX es va obrir un mirador per poder contemplar, de fit a fit, el difícil equilibri de la roca.

Hi ha documentades excursions organitzades als anys 20. Portem, com a mínim, tot un segle documentat d'admiració i mitificació d'aquesta obra d'art de la natura.  Alguns li han posat el sobrenom de la Porta del Cel i, en sentit contrari, d'altres la coneixen com el Pont del Diable.

El gran Castellot de les Fogueroses 
La Roca Encavalcada forma part d'un gran i interessant Castellot que s'aixeca davant de la carena del Pagès. És el més extens de la regió de les Fogueroses: de nord a sud té prop d'un centenar de metres.
De tot el Castellot, la Roca Encavalcada precisament és la part més propera al cingle. Hi ha només uns 15 metres, però amb una gran profunditat. En direcció nord, la resta d'elements del Castellots es van allunyant del cingle. El punt més separat és l'Agulla Petita.


El Castellot s'aixeca en un dels paratges més abruptes i selvàtics de Sant Llorenç del Munt.



És un dels pocs que no va registrar l'activitat dels boscaters, que no trobaven allà gaire matèria prima al ser un terreny dominat pels forts desnivells i sobtades timbes. El que si podem veure és alguna liana d'un gran tamany.


El Castellot de la Roca Encavalcada està integrat per sis elements destacats:


1-    A l'extrem nord es troba l'Agulla Petita, que té una alçada inferior a la resta d'elements del Castellot, però que, per la seva forma, destaca molt.



2-     A continuació hi ha una altra agulla, tot i que amb unes dimensions molt més reduïdes i una dificultat molt menor.


3-     Al centre del Castellot, i marcant la màxima alçada i també la màxima amplada, es troba un robust cingle, coronat per un grup d'alzines.



4-    Tot seguit es troba la Roca Encavalcada, amb uns 10 metres de llargada.




5-     Un parell de metres més enllà, separada per un petit coll, encara es troba una agulla, amb un cim molt petit. És l'Agulla de l'Encavalcada.




6-     I just sota el pont natural que forma la Roca Encavalcada es troba un última agulla batejada amb el nom de Ravenet. Es troba entre els "pals" que sostenen la roca.





Els Miradors de l'Encavalcada.


L'encisadora estructura de la Roca Encavalcada es pot contemplar tant des dalt com des de baix.


1.Mirador Superior:
La gran Roca Encavalcada queda tot just a l'alçada d'un planet boscos per on travessa un corriol. Des d'allà es veu com la roca queda encaixada entre les puntes de les dues formacions paral.leles.


2.Mirador Inferior:
Per anar a l la part de sota, i per la vessant est, cal fer una bona caminada i en pendent. Al camí interior de les Fogueroses podem baixar des de les canals del Llor, del Paller o de l'Escaleta, segons la part que es vulgui veure. La baixada més propera des del mirador superior és la de la Canal de l'Escaleta, on es poden gaudir dels exemplars d'avellaners més grans de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. La primera visió inferior de la Roca Encavalcada s'obté en un indret on creix orella d'os.


3.Miradors des del sud-est:
Seguint pel camí que de les Fogueroses va a la canal de Tanca també es troba a l'esquerra un trencall que porta fins a diversos miradors, des dels que també es té una bona visió de la Roca Encavalcada i de la resta d'elements del gran Castellot.



L'escalada a la Roca Encavalcada i el seu Castellot.
Les característiques del Castellot on està la Roca Encavalcada va atreure els primers escaladors. A la dècada dels anys 20 ja van pujar, mitjançant una estreta i alta xemeneia, a la part central.



Des d'allà van estudiar com abordar la difícil Agulla Petita. Aquesta va ser culminada per primer cop mitjançant una corda fixa passada pel seu merlet, però el 1927 també van obrir una via.


La primera ascensió oficial de la Roca Encavalcada i l'agulla adjunta al sud va ser realitzada el diumenge 22 de desembre del 1946 pel mític escalador Josep Barberà, que va estar acompanyat pel Josep i la Maria Teresa Ferrer. El següent diumenge, el 29 de desembre, el Josep Barberà, tot sol, va pujar l'agulla del Ravenet, que havia vist sota la Roca Encavalcada mentre l'escalava la setmana anterior.


Actualment l'escalada al Castellot de la Roca Encavalcada està sotmesa a la regulació del parc natural i, per tant, no està permesa entre l'1 de gener i el 31 de juliol. En el Castellot fa el niu una parella de falcons, als quals es pot escoltar sovint.



Experiències Místiques.



La Roca Encavalcada ha estat vinculada amb misteris i, fins i tot, amb rituals religiosos prehistòrics. Sense cap acreditació s'ha especulat amb la possibilitat que la roca fos un lloc sagrat pels animistes.



El que és ben segur es que la roca, que es troba equidistant de la Cova Simanya i els Òbits, va despertar la imaginació dels antics pobladors del massís, igual que avui ho fa amb els excursionistes.


Des de fa uns anys alguns grups de teràpia psicològica alternativa organitzen sortides a la Roca Encavalcada amb l'objectiu de "viure experiències místiques".



4. LES FOGUEROSES.

Entre la gran canal del Llor i la canal de l'Escaleta, hi ha un llarg entremat de cingles i grans agulles, que sobresurten d'un enlairat bosc d'alzines, galzerals, grèvols i alguns roures.



Es el sector de les Fogueroses, un dels més ferèstecs, però també un dels més atractius del massís. En aquest indret hi ha alguns dels llocs més emblemàtics de Sant Llorenç del Munt, com la Roca Encavalcada, les Coves Gran i Petita de les Fogueroses o El Gegant. 



La llarga paret de roques queda altiva per sobre de la Vall d'Horta. Sembla sostenir la vessant de llevant de la carena del Pagès, entre el Coll d'Eres i el Roure del Palau. 



Quan al matí el sol il.lumina les roques, les Fogueroses intensifiquen el color vermellós, com si estiguessin cremant. Aquesta és una de les hipòtesis sobre l'origen del seu nom, que és molt antic.


Una de les referències més antigues a aquest sector es troba en un document del 4 d'abril del 1660, en el que es fixava el preu d'una peça de terreny situada al Bosc de la Simanya. Per situar el lloc es comenta que confronta "amb el Bosc de les Fogarasses, de pertinences del Marquet de la Roca". Aquesta "pertinença" ha fet que històricament l'índret hagi estat conegut com a Cingles del Marquet.


A les Fogueroses es poden diferenciar dues parts, separades per la molt frondosa canal del Seglar.



Jordi

23/10/2015

CARENA DELS EMPRIUS.











 CARENA DELS EMPRIUS.


EXCURSIÓ, 22/10/2015, AMB EL RAMON PROPIETARI DE CAN BROSSA (excel.lent restaurant) a la VALL D’HORTA.


INTRODUCCIÓ:
Surto de Terrassa a les 7h10’ i arribo a la Vall d’Horta ales 7h45’, són 25,1 Km de revols.


La Vall d’Horta està, dins el P.N. de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, al Km 17,1 de la carretera de Castellar del Vallès a Sant Llorenç Savall (2 o 3 Km abans de Sant Lorenç Savall), desviament a l’esquerra. Va patir un incendi molt gran l’any 2003.


RUTA: Can Brossa – El Marquet de les Roques – Font del Llor – Canal a Coll d’Eres i Mura – Coll de la Vall – Coll i Carena dels Emprius – Mas Pregona – Can Brossa.


ITINERARI:
Comencem a caminar des de Can Brossa a les 8h15’, passem pel Marquet de les Roques i arribem a la Font del Llor, 30 minuts i bastant planer.


A  40 metres de la Font del Llor, agafem la canal senyalitzada de Coll d’Eres i Mura, de forta pujada fins el Coll de la Vall, són 30 minuts més.


Al Coll de la Vall, en lloc d’anar a l’esquerra (Cova Simanya, Coll d’Eres , el Montcau,…), tirem a la dreta i en 30 minuts més arribem al Coll i Carena dels Emprius.


A dalt, enorme i llarga esplanada amb vistes espectaculars al Montcau, La Falconera, Montserrat,…vessant esquerra i a la vessant de la dreta vistes a la Vall d’Horta.


Molt a prop dels Emprius ara des de l’altre costat de Can Brossa, hi ha la roca coneguda com : Queixal Corcat.


Esmorzem (20 minuts) , anavem amb tres gossos del Ramon (excel.lent comportament, la Chiva gossa de raça pastor alemany ,crec, de 4 o 5 annys  i els altres dos d’entre 10 i 12 anys , no recordó els noms i semblen bessons).


Des de Can Brossa, 1h30’ (30’ terreny pla i 1h de forta pujada).


La tornada la fem pel Coll de Pregona (tot baixada ) i en 1hora , som al Mas Pregona (preciós sense arribat a l’espectacularitat de El Romeu). 

Anem a veure la Font Pregona a 100 m de la masia, que rajava (quasi un miracle).


De Pregona fins a Can Brossa, terreny pla i uns 30’.


RESUM:
De Can Brossa a la Carena dels Emprius 1h30’ , 20’ d’esmorzar, 1 hora fins la Masia Pregona i 30’ fins Can Brossa.


Total 3hores, caminant amb petites parades per fer fotos i 20 minuts d’esmorzar.


EXCURSIÓ IDEAL (POC DURA EN GENERAL). PAISATGES DE SOMNI I HEM VIST LA FERIDA DE L’INCENDI DEL 2.003, GRANS ALZINES SEQUES.


FEM CULTURA:


1.LA CARENA DELS EMPRIUS.
La carena dels Emprius, estesa de nord a sud fins al coll de Llor o de Finestrelles on enllaça amb el Montcau, il.lustra el tipus de relleu amb cims plans tallades en angle recte que resulta de la presència d'una capa de conglomerats calcaris oligomíctics, més resistents a l'erosió.
En primer terme veiem el monòlit del Cavall Bernat de la Vall.
La carena dels Emprius és fronterera entra les comarques de Bages, a l'oest, i de Vallès Occidental paradoxalment a l'est.
A l'estiu del 2003, la carena rocosa i amb poca vegetació dels Emprius es va interposar a l'avanç del gran incendi (4600 Ha) que va arribar de l'est, de Sant Llorenç Savall i Monistrol de Calders, aconseguint aturar-lo.
D'una altra forma el foc hagués arrasat els alzinars del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, el Montcau i la serra de l'Obac.


2. MAS PREGONA.

La Pregona és una casa pairal d’estil semblant a les de l’entorn però amb un marcat caràcter residencial modernista. Reformada diverses vegades des del principi del segle XX ; explota alguns horts davant de la casa. La primera documentació és del 1266.
Situada sota el coll de Pregona, als peus del pujol rocós dels Emprius, a la capçalera de la vall d’Horta, és la masia més recòndita de la vall. Se la coneixia també com a Comapregona.