ROCA ENCAVALCADA.
EXCURSIÓ DEL 23/10/2015. CLUB DE LA
MANDARINA.
INTRODUCCIÓ:
Erem només,
en Blas del Amo i jo (Jordi Garcia Miguel). Teniem previst anar a la Font i al
Forn de Calç de les Cantarelles, sobre La Barata.
Blas del
Amo, sabia que tenia moltes ganes d’anar a LA ROCA ENCAVALCADA (no hi havia
anat mai, i ell 4 o 5 vegades). M’ha proposat el canvi de plans i quasi li faig
un petó.
Sortim de Terrassa a les 8h15’.
Deixem el cotxe al pàrquing del Coll d’Estenalles a les 8h40’ i comencem a
caminar.
RECORREGUT:
Coll d’Estenalles – Avenc del Montcau
– Coll d’Eres i Tombes – Roca Encavalcada – Les Fogueroses- Mirador Roca
Encavalcada- Coll d’Estenalles
ITINERARI:
Coll
d’Estenalles fins l’Avenc del Montcau, són 10 minuts.
Seguim cap a Coll d’Eres,
15 minuts més. Anem a veure les Tombes de Coll d’Eres, 10 minuts més. Hem vist
dues tombes i hi ha quatre (les havia buscat sense èxit).
Seguim en
direcció a La Mola, no ens hem desviat quasi gens de la ruta, que va a la Roca
Encavalcada.
A uns 5
minuts de Coll d’Eres, a mà esquerra hi ha un desviament, és el que va a la
Roca Encavalcada. Només 25 minuts i som a la Roca Encavalcada . M’he emocionat,
havia vist fotos, però la tenia a 10 metres.
AVUI,
23/10/2015, QUE CONSTI A LA HISTÒRIA DE LA MEVA VIDA, HE FET REALITAT UN SOMNI.
GRÀCIES BLAS DEL AMO.
No tinc
paraules, al final de l’àbum hi ha el: FEM CULTURA. Allà hi ha la descripció
juntament amb: L’Avenc del Montcau, les Tombes de Coll dÈres i les Fogueroses.
Bé, fet aquest
incís, continuo.
De la Roca
Encavalcada, en 5 minuts som a les Agulles de les Fogueroses. Veiem dues
agulles.
De les
Agulles de les Fogueroses, anem a un dels tres miradors que hi ha per veure la
Roca Encavalcada i les Agulles de les Fogueroses, a part d’unes vistes
excepcionals de: Roca Mur o la Màquina de Tren, els Emprius, la Vall d’Horta,
el Montcau, etc. No es veu La Mola (ho dic perquè es veu des de molts llocs).
De les
Agulles de les Fogueroses, fins el mirador són 15 minuts.
NOTA: De
Coll d’Eres a la Roca Encavalcada, com no hi ha cap senyalització, és complicat
anar-hi sol si no hi has anat 2 o 3 vegades. El sender és molt perdedor, doncs
hi ha molts corriols i moltes fulles. Crec que d’aquí una semana, no sabria
anar-hi sol.
En el
mirador, hem esmorzat quan eren les 10h05’.
Fem la
tornada: des del mirador a Coll d’Eres, 25 minuts i de Coll d’Eres al cotxe, 20
minuts.
EXCURSIÓ: SUBLIM, BESTIAL, BRUTAL,
EXCEPCIONAL,…I CURTA. HES D’AQUELLES EXCURSIONA QUE ET QUEDEN GRAVADES DE PER
VIDA.
RESUM DEL GPS:
-
- Km = 6,550
-
- - TEMPS TOTAL (inclou totes les
parades) = 2 hores i 42 minuts.
-
- - TEMPS EN MOVIMENT = 1 hora i 33
minuts
-
- - Desnivell = 223 metres
-
- - Altitut Màxima = 997 metres ( la Mola
com 1er cim del parc té 1.104 m i el Montcau con segon, 1.053 m. Sorpresa.
FEM CULTURA:
1. AVENC DEL MONTCAU
a). Descripció:
L'avenc presenta dues boques no massa grans. L'accés s'efectua per la més inferior, la qual s'inicia amb una rampa que es transforma en vertical als pocs metres, ensems que les dimensions augmenten considerablement. La planta és allargassada i reomplerta per còdols del conglomerat,
llevat del punt
més baix on predomina el sediment fi. La cavitat està formada sobre una
megàclasi per l'aportació d'infiltracions possiblement col.lectades per un pla
d'estrat observable a 4 metres. Les boques s'obriren posteriorment per
degradació superficial.
Té 16 metres.
b). Situació:
Pel costat del Centre d'Informació del Parc Natural a Coll d'Estenalles (carretera de Terrassa a Mura), surt una pista de servei del Parc que puja cap al Coll d'Eres. Al poc d'iniciat el seu recorregut s'arriba a una carena (Coll d'Estella) i des d'aquest punt, a la dreta, surt un camí carener en dirección SO i que cal seguir poc més de 100 metres i a la seva esquerra, a poca distància, es troben les boques de l'avenc, protegides per una barana de ferro.
2.LES TOMBES DE COLL D’ERES.
Les quatre
tombes visigòtiques del Coll d'Eres van ser trobades el 1929 per un pastor,
Tomàs Malé, que ho va comunicar al Centre Excursionista de Terrassa, organisme
que es va fer càrrec de les excavacions oficials.
Però entre la
descoberta i l'exploració, tres de les quatre tombes van patir un espoli.
Primer van
passar a tafanejar uns carboners, que van regirar completament dues de les
tombes.
I, posteriorment,
un col.lecionista va obrir una tercera sepultura i va endur-se el crani d'un
nen.
D'aquesta forma
es van perdre dades i restes valuoses que evidencien l'existència d'un
poblat visigòtic, dels segles V i VI, sota el Montcau.
Per arribar a
la necròpolisis visigòtica cal sortir de l'esplenada del Coll d'Eres per la
carena del Pagès. Uns setanta metres més enllà un corriol s'enfila cap el cim
de les Sepultures. Allà, en la zona boscosa, es troben disperses les quatre
tombes.
HEM VIST
NOMÉS DUES (23/10/2015)
3. LA ROCA ENCAVALCADA.
La Roca Encavalcada és la curiositat
geològica més impressionant de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac.
Hi han moltes altres roques que,
sotmeses als efectes perllongats de l'erosió, tenen formes interessants. Però
l'encant de la Roca Encavalcada és diferent.
Es un pont natural penjat a gran
alçada sobre el salvatge sector de les Fogueroses.
A més, la seva alçada coincideix amb
la del cingle que té davant a la carena del Pagès, fet que ha contribuït a
facilitar la seva visió i a convertir-la en un dels símbols destacats de
Sant Llorenç del Munt.
Aprofitant la coincidència d'alçades
entre els dos cingles elevats sobre l'estimball, a principis del segle XX es va
obrir un mirador per poder contemplar, de fit a fit, el difícil equilibri de la
roca.
Hi ha documentades excursions
organitzades als anys 20. Portem, com a mínim, tot un segle documentat
d'admiració i mitificació d'aquesta obra d'art de la natura. Alguns li
han posat el sobrenom de la Porta del Cel i, en sentit contrari, d'altres la
coneixen com el Pont del Diable.
El gran
Castellot de les Fogueroses
La Roca Encavalcada forma part d'un gran i interessant Castellot que s'aixeca davant de la carena del Pagès. És el més extens de la regió de les Fogueroses: de nord a sud té prop d'un centenar de metres.
De tot el Castellot, la Roca Encavalcada precisament és la part més propera al cingle. Hi ha només uns 15 metres, però amb una gran profunditat. En direcció nord, la resta d'elements del Castellots es van allunyant del cingle. El punt més separat és l'Agulla Petita.
La Roca Encavalcada forma part d'un gran i interessant Castellot que s'aixeca davant de la carena del Pagès. És el més extens de la regió de les Fogueroses: de nord a sud té prop d'un centenar de metres.
De tot el Castellot, la Roca Encavalcada precisament és la part més propera al cingle. Hi ha només uns 15 metres, però amb una gran profunditat. En direcció nord, la resta d'elements del Castellots es van allunyant del cingle. El punt més separat és l'Agulla Petita.
El Castellot
s'aixeca en un dels paratges més abruptes i selvàtics de Sant Llorenç del Munt.
És un dels pocs
que no va registrar l'activitat dels boscaters, que no trobaven allà gaire
matèria prima al ser un terreny dominat pels forts desnivells i sobtades
timbes. El que si podem veure és alguna liana d'un gran tamany.
El Castellot de
la Roca Encavalcada està integrat per sis elements destacats:
1- A l'extrem nord es troba l'Agulla
Petita, que té una alçada inferior a la resta d'elements del Castellot, però
que, per la seva forma, destaca molt.
2-
A continuació hi ha una altra
agulla, tot i que amb unes dimensions molt més reduïdes i una dificultat molt
menor.
3-
Al centre del Castellot, i marcant
la màxima alçada i també la màxima amplada, es troba un robust cingle, coronat
per un grup d'alzines.
4-
Tot seguit es troba la Roca Encavalcada, amb uns 10 metres de llargada.
5-
Un parell de metres més enllà,
separada per un petit coll, encara es troba una agulla, amb un cim molt petit.
És l'Agulla de l'Encavalcada.
6- I just sota el pont natural que forma la Roca
Encavalcada es troba un última agulla batejada amb el nom de Ravenet. Es troba
entre els "pals" que sostenen la roca.
Els Miradors de
l'Encavalcada.
L'encisadora
estructura de la Roca Encavalcada es pot contemplar tant des dalt com des de
baix.
1.Mirador
Superior:
La gran Roca Encavalcada queda tot just a l'alçada d'un planet boscos per on travessa un corriol. Des d'allà es veu com la roca queda encaixada entre les puntes de les dues formacions paral.leles.
La gran Roca Encavalcada queda tot just a l'alçada d'un planet boscos per on travessa un corriol. Des d'allà es veu com la roca queda encaixada entre les puntes de les dues formacions paral.leles.
2.Mirador
Inferior:
Per anar a l la part de sota, i per la vessant est, cal fer una bona caminada i en pendent. Al camí interior de les Fogueroses podem baixar des de les canals del Llor, del Paller o de l'Escaleta, segons la part que es vulgui veure. La baixada més propera des del mirador superior és la de la Canal de l'Escaleta, on es poden gaudir dels exemplars d'avellaners més grans de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. La primera visió inferior de la Roca Encavalcada s'obté en un indret on creix orella d'os.
Per anar a l la part de sota, i per la vessant est, cal fer una bona caminada i en pendent. Al camí interior de les Fogueroses podem baixar des de les canals del Llor, del Paller o de l'Escaleta, segons la part que es vulgui veure. La baixada més propera des del mirador superior és la de la Canal de l'Escaleta, on es poden gaudir dels exemplars d'avellaners més grans de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. La primera visió inferior de la Roca Encavalcada s'obté en un indret on creix orella d'os.
3.Miradors des
del sud-est:
Seguint pel camí que de les Fogueroses va a la canal de Tanca també es troba a l'esquerra un trencall que porta fins a diversos miradors, des dels que també es té una bona visió de la Roca Encavalcada i de la resta d'elements del gran Castellot.
Seguint pel camí que de les Fogueroses va a la canal de Tanca també es troba a l'esquerra un trencall que porta fins a diversos miradors, des dels que també es té una bona visió de la Roca Encavalcada i de la resta d'elements del gran Castellot.
L'escalada a la
Roca Encavalcada i el seu Castellot.
Les característiques del Castellot on està la Roca Encavalcada va atreure els primers escaladors. A la dècada dels anys 20 ja van pujar, mitjançant una estreta i alta xemeneia, a la part central.
Les característiques del Castellot on està la Roca Encavalcada va atreure els primers escaladors. A la dècada dels anys 20 ja van pujar, mitjançant una estreta i alta xemeneia, a la part central.
Des d'allà van
estudiar com abordar la difícil Agulla Petita. Aquesta va ser culminada per
primer cop mitjançant una corda fixa passada pel seu merlet, però el 1927 també
van obrir una via.
La primera
ascensió oficial de la Roca Encavalcada i l'agulla adjunta al sud va ser
realitzada el diumenge 22 de desembre del 1946 pel mític escalador Josep
Barberà, que va estar acompanyat pel Josep i la Maria Teresa Ferrer. El següent
diumenge, el 29 de desembre, el Josep Barberà, tot sol, va pujar l'agulla del
Ravenet, que havia vist sota la Roca Encavalcada mentre l'escalava la setmana
anterior.
Actualment
l'escalada al Castellot de la Roca Encavalcada està sotmesa a la regulació del
parc natural i, per tant, no està permesa entre l'1 de gener i el 31 de juliol.
En el Castellot fa el niu una parella de falcons, als quals es pot escoltar
sovint.
Experiències
Místiques.
La Roca
Encavalcada ha estat vinculada amb misteris i, fins i tot, amb rituals
religiosos prehistòrics. Sense cap acreditació s'ha especulat amb la
possibilitat que la roca fos un lloc sagrat pels animistes.
El que és ben
segur es que la roca, que es troba equidistant de la Cova Simanya i els Òbits,
va despertar la imaginació dels antics pobladors del massís, igual que avui ho
fa amb els excursionistes.
Des de fa uns
anys alguns grups de teràpia psicològica alternativa organitzen sortides a la
Roca Encavalcada amb l'objectiu de "viure experiències místiques".
4. LES FOGUEROSES.
Entre la gran
canal del Llor i la canal de l'Escaleta, hi ha un llarg entremat de cingles i
grans agulles, que sobresurten d'un enlairat bosc d'alzines, galzerals, grèvols
i alguns roures.
Es el sector de
les Fogueroses, un dels més ferèstecs, però també un dels més atractius del
massís. En aquest indret hi ha alguns dels llocs més emblemàtics de Sant
Llorenç del Munt, com la Roca Encavalcada, les Coves Gran i Petita de les
Fogueroses o El Gegant.
La llarga paret
de roques queda altiva per sobre de la Vall d'Horta. Sembla sostenir la vessant
de llevant de la carena del Pagès, entre el Coll d'Eres i el Roure del
Palau.
Quan al matí el
sol il.lumina les roques, les Fogueroses intensifiquen el color vermellós, com
si estiguessin cremant. Aquesta és una de les hipòtesis sobre l'origen del seu
nom, que és molt antic.
Una de les
referències més antigues a aquest sector es troba en un document del 4 d'abril
del 1660, en el que es fixava el preu d'una peça de terreny situada al Bosc de
la Simanya. Per situar el lloc es comenta que confronta "amb el Bosc de
les Fogarasses, de pertinences del Marquet de la Roca". Aquesta
"pertinença" ha fet que històricament l'índret hagi estat conegut com
a Cingles del Marquet.
A les
Fogueroses es poden diferenciar dues parts, separades per la molt frondosa
canal del Seglar.
Jordi
23/10/2015
