Excursionisme

Benvinguts al meu bloc d'Excursionisme. Sóc des de fa molts anys un gran aficionat a fer excursions, En aquest bloc, publicaré els meus itineraris detallats de diferents excursions, bàsicament, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc Agroforestal de Terrassa, a la Vall de Camprodon, a la Garrotxa, a Montserrat, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la Serra de Marina, Parc Natural del Montseny,...També alguna poesia meva, sóc un amant de la poesia.

Espero que us agradi i pugui ser-vos útil per fer excursions.


Una abraçada,

Jordi

sábado, 12 de diciembre de 2015

Ruta del Trencalòs a la part més al nord del Montsec.



Ruta del Trencalòs a la part més al nord del Montsec.

A la part més al nord del Montsec (la Noguera) la Ruta del Trencalòs s'estén al llarg de 80 km i porta al visitant a alguns dels llocs més espectaculars de Montsec d’Ares i Montsec de Rúbies.

Entre els pobles d'Àger i Vilanova de Meià, i suspès per la brisa de les altures, aquí és on s'esplaia el Trencalòs.
Sobre el Trencalòs

El Trencalòs, Gypaetus barbatus, és l'únic ocell del món que menga ossos (osteòfag). Cria en els cingles d'altes muntanyes de l'Àfrica, l'India i el Tíbet i al sud d'Europa. Malgrat s'hagi produït algunes recuperacions recents, encara és un dels rapinyaires més rars a Europa.

Un 90% de la dieta del Trencalòs consisteix del moll dels ossos. El moll dels ossos més grans l'obté en deixar-los caure de ben alt perquè s'estavellin contra la seva roca preferida de superfície plana, coneguda amb el nom de “trencador”.

El Trencalòs s'observa regularment a Montsec d’Ares i Montsec de Rúbies, muntanyes que marquen el límit més meridional d'aquesta espècie a Catalunya.

Notes sobre el itineraris
Les distàncies que es donen son aproximades i la durada s'estima seguint un ritme més o menys relaxat.
(E) = Visitant estival
(H) = Només present durant l'hivern

Algunes especies normalment són abundants i relativament fàcils de detectar a l'hàbitat apropiat, mentre que altres són escasses i recorren grans distàncies.

Aquest és el cas del Trencalòs i de l'Àguila Cuabarrada – si tens prou sort i els pots veure, aleshores gaudeix de l'experiència!.
Les principals especies s'han dividit en dos grups:

(i)  Relativament fàcils de veure en l'hàbitat apropiat i en l'època de l'any apropiada.
(ii) Present a la zona però de vegades difícil d'observar.

Trencalòs

Distància: 8-9 km, 4 hores.

Característiques: Recorregut mitjà, però amb algunes pendents.

Accés: Via Àger al sud, o Sant Esteve de la Sarga o Pont de Montanaya al nord.

Lloc de sortida: Prop de Coll d’Ares, la cruïlla amb el camí que de forma visible condueix a l'observatori.

Indicacions: Seguir a peu passat l'observatori, sempre pel camí principal que condueix direcció oest passant pel cim de la Corona.




Les vistes des de la carena són espectaculars, Es pot seguir fins a lo Coscoll (zona de boixeda i savinar) abans de tornar per allà on hem vingut.

Espècies principals:

(i)    Voltor Comú, Alosa Vulgar (E), Trobat (E), Cercavores (H), Merla Roquera (E), Tallareta Cuallarga, Bruel, Gralla de Bec Vermell.

(ii)   Trencalòs, Àguila Daurada, Gralla de Bec Groc.

jueves, 10 de diciembre de 2015

SANT BENET D’ESPIELLS. LA ROMÀNICA OFEGADA DEL PENEDÈS.



SANT BENET D’ESPIELLS. LA ROMÀNICA OFEGADA DEL PENEDÈS.

Anava al cor del Penedès Ubèrrim, al veïnat d’Espiells, actualment dins del terme de Sant Sadurní d’Anoia. El topònim deriva de ‘mirall o espill ‘ en el sentit de ‘mirador, o lloc de guaita ‘ del llatí specore ,adspicere , que designa paratges de vast domini visual.

No és el cas dissortadament de l’església romànica d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, i amb l’absis escapçat o alterat dedicada a Sant Benet.

La trobem esmentada des del 986,
en un document en que el rei Lotari confirmava les propietats del monestir de Sant Cugat del Vallès; al l.063 es documenta que s’ha bastit una torre al costat de la capella; no hi ha dubte que la capella – aleshores església parroquial - degué patir les conseqüències de la ràtzia almoràvit de l’any 1.108.




D’aleshores ençà totes les reformes han anat en el sentit de menystenir l’estructura original del temple; ens expliquen – no podem accedir a l’interior del recinte on està l’esglesiola - que al sostre encara es conserven les empremtes de l’encanyissat utilitzat per sostenir el formigó de calç que forma la volta, i cap a llevant, dos arcs de mig punt sostenen la unió de la volta amb l’arc triomfal. 


Aquests últims probablement foren realitzats en una reforma del segle XVI i XVII.

Al segle XIX en un indret on hi ha molt terreny disponible per edificar, es va permetre que s’escapcés l’absis per facilitat la construcció d’un edifici adossat a l’ermita. Sens dubte també es modificaria l’entrada, habitualment orientada a migdia i ara situada a ponent.

La porta, que no està al centre simètric de la façana , està sostinguda per un arc de mig punt adovellat suspès sobre les impostes, són singulars el guardapols que envolta les dovelles de la portalada.


El campanar , - possiblement l’element menys alterat – és de planta quadrada, amb una finestra geminada a cada cara, està situat sobre al bell mig de la nau.

La tradició explica que Sant Benet, com el perfecte Abat – com el Crist – estimava a totes les criatures, i en la seva condició de fundador d’un orde, a tots i cadascun dels seus monjos i monges, i en arribar al cel desprès de la seva mort, va obtenir de Déu, al qui plaïa i plaeix molt la tasca silenciosa, però tenaç i valerosa dels contemplatius, la gràcia de poder-los avisar amb anticipació de l’arribada de la mort, i evitar així que es perdessin per cel, per una relaxació en la disciplina i observança de les normes i costum monacals. 

Contrasta aquesta gràcia atorgada al titular d’Espiells , avui per voluntat dels diferents estats, Patró d’Europa, amb la situació d’asfíxia en que s’ha deixat aquesta ermita. I més encara quan marques de prestigi en el món de vi, n’han fet un producte de qualitat.

lunes, 7 de diciembre de 2015

La vall d'Àger.





La vall d'Àger.

Àger

La vall d'Àger té una oferta per als amants de l'aventura difícil d'igualar.


La muralla del Montsec d'Ares, lloc d'enlairament de parapents i ales delta; els pantans de Camarassa i Canelles que tanquen a llevant i ponent la vall i la seva oferta d'excursions en canoa i caiac; la fauna (molt especialment les gran rapinyaires); la geologia; la història amb el centre de la vil·la d'Àger i la seva col·legiata de Sant Pere; les ermites a la muntanya; les coves; els camins, la gent de la zona, de tracte sec però amical fan impossible fer només una excursió a la vall.



Jornada 1 al matí. La Pertussa i Teletubbies


La Pertussa és una ermita a prop de Corçà, sobre la cua del pantà de Canelles que haureu vist en mil i una fotos. És impossible no admirar la perícia dels que van aixecar aquest petit temple al damunt d'una petita roca rodejada d'estimballs de vertígen.


La Teletubbies és una via ferrada pensada especialment per als més petits. No sabeu què és una via ferrada?

Es tracta d'un recorregut per parets, canals i altres elements predminantment verticals del paisatge, equipats amb estreps, cadenes, clavilles... per agafar-se i amb una línia de vida, un cable on fixar el nostre equip de seguretat per a evitar caure. Per a fer vies ferrades cal tenir nocions elementals d'escalada en roca i dur, al menys, arnès, doble ancoratge amb dissipador i casc (d'escalada, els de ciclista generalment no són adequats). És recomanable dur també mitons i una baga amb mosquetó per a fixar-nos quan parem a descansar. Abans de fer una ferrada cal documentar-se sobre la seva dificultat, equip necessari i estat de conservació. Hi ha ferrades que inclouen ponts tirolesos i cal dur politxa o que inclouen un rappel i és necessària la corda i, al menys, un vuit. Si no els dueu podeu tenir seriosos problemes. Millor que us inicieu amb persones experimentades que coneguin el lloc i la tècnica i us puguin ensenyar les quatre normes fonamentals per a progressar en una paret.

Us deia que la Teletubbies és pensada per a la canalla, hi trobareu preses amb forma de dofí o estrella que fan la delícia dels nens. Tots els elements estan dimensionats per a infants però és prou aèria i espectacular per a que molts grups d'adults la pugin. És molt adequada per a iniciació ja que la disposició dels ancoratges permet anar força a prop l'un de l'altre de manera que ningú pot sentir-se desprotegit. Nosaltres ja hi haviem estat tres o quatre cops i aquest cop varem anar amb dos adults i dos nens que no havien fet mai cap ferrada i van passar-la amb nota. Tant els va agradar que, en acabar, van enllaçar amb la ferrada Olmo Soler de menys dificultat però més llarga que la Teletubbies.



Jornada 1 a la tarda. Sant Alís.



Després de dinar a l'ombra d'una alzina a la vista de la Pertussa emprenem camí cap a la part més alta de la serra. 
Amb els cotxes seguim el carrer de les Fontetes que des de Àger ens duu al coll d'Ares, la carretereta passa per davant del cementiri de la vil·la, una necròpol·li medieval i les instal·lacions que l'Agrupació Astronòmica de Sabadell hi té per a veure l'univers. Dels que miren cap a dalt passem als que miren cap avall. 
A pocs metres del coll deixem els cotxes a l'aparcament dels parapentistes i durant una bona estona observem com aquests valents preparen els seus aparells i es llencen al buit per a aprofitar els corrents tèrmics que els permetran enlairar-se encara més. Aterraran a Àger, 1050 m per sota nostre. 
Després de gaudir de l'espectacle d'aquests ícars moderns prenem el sender carener en direcció est per a assolir el cim de Sant Alís, el punt culminant de la serra. 
És gairebé una pasejada però després de l'exercici fet a les parets de la Pertussa ens ho podem permetre. Des de la carena, pel costat nord, veiem les serres del Turbón, Maladetes, Tuc de Molieres, Besiberris, les mil-i-una puntes del parc d'Aigüestortes, el Sotllo, la Pica i els seus bessons Verdaguer i Montcalm, l'Orri, el cap de Boumort, les muntanyes d'Alinyà i el Port del Comte, el Cadí fins a tancalaporta i tants d'altres.... Al cim, unes fotos de grup i tornem cap als cotxes que cal plantar les tendes. Des de l'aparcament al cim hi ha 35 min de passejada, idèntic temps per a la tornada, si voleu una proposta alternativa per a pujar a Sant Alís, en trobareu una en aquest mateix bloc.
Sopar i dormir al càmping Vall d'Àger, al costat del punt d'aterratge dels parapents.





Jornada 2. Montrebei.



Tot i que podriem haver escollit altres excursions tots vam estar d'acord en tornar, un cop més, a Montrebei. Paga la pena. 

L'entrada des del Sud, per la Pertussa, és una experiència inoblidable. El camí no té pèrdua i les escasses cruïlles estan perfectament senyalitzades. Les indicacions de temps són vàlides (anar, travessar el congost i tornar us pot portar unes cinc hores, unes dues hores d'aproximació, mitja hora per fer el congost i dues hores i mitja més la tornada). 


Vam recòrrer encara amb la fresca del matí el tram per la Pardina, el Mill i fins al mas de Carlets per a tot seguit endinsar-nos al congost. Allà trobem dos recorreguts equipats; el propi congost, amb un cable passamà a la paret que proporciona una agradable sensació de seguretat i, uns metres més endavant, on les cadenes i grapes ens permeten superar els 150 metres de desnivell que hi ha des del camí nou del congost (recordeu que hi ha un camí vell, més avall, que queda submergit quan el pantà de Canelles és ple) fins a la cova Colomera. ç

ATENCIÓ: Eviteu pujar si plou o el terreny és mullat, l'entorn de la cova pot ser molt relliscós.  

Només es pot accedir a la boca de la cova, la resta és tancada per a protegir el jaciment arqueològic que hi conté, en procés d'excavació.

A la tornada un petit grup ens vàrem escapar a veure el pont que s'ha estès al congost del Saguer. És un pont penjant que permet arribar a la riba aragonesa i obre l'accés al congost des de ponent. 

Un complex sistemes de passeres suspeses a la paret de la cinglera permeten superar aquesta i arribar fins al camí a Montfalcó.
 
A ple sol, al pic de migdia, vam optar per no pujar la cinglera i després d'atravessar el pont vam recular. Les vistes des del pont són magnífiques i el seu impacte mínim. Una altra cosa són les passeres al cingle que no podrem valorar fins que les coneguem de més a prop.


Retornats al camí principal remuntem el bosc de Carlets fins al mas homònim on la resta del grup ja dinava. Uns metres amunt de la casa hi ha la font, canalitzada, el tub negre i el potent sol del darrer dia d'estiu ens van permetre treure'ns la suor amb una dutxa ben calenta.


Ja recuperats i amb el sol una mica esmorteït de mitja tarda emprenem el retorn fins als cotxes. Un breu pas pel camping per refrescar-nos, per dins i per fora, i desparar les tendes i emprenem el retorn per carretera a casa. 


Ha estat un cap de setmana variat i intens on tots hem pogut gaudir. 








Municipis del Montsec: Llimiana.



Municipis del Montsec: Llimiana.


Comarca: Pallars Jussà
Superfície: 92,1 Km2
Nombre d'habitants: 104
Festivitats: 15 i 16 d’agost


Descripció: Llimiana es troba al sud de la comarca del Pallars Jussà, límit entre el Pallars Jussà i La Noguera, en una posició realment privilegiada, damunt d’una impressionant cinglera des d’on es contempla una immensa panoràmica de la serra del Montsec, la conca de Tremp i el pantà de Cellers.

Principals atractius:
un dels principals atractius de la vila és l’església romànica de Santa Maria de Llimiana.



Santa Maria de Llimiana és una església parroquial romànica del segle XI, tinguda com la més gran i espectacular de tot el Pirineu. Està situada a la vila de Llimiana, del terme municipal del mateix nom, al Pallars Jussà.


Aquesta església va córrer una vida paral·lela a la de la vila i el castell de Llimiana, passant pels mateixos atzars, derivats de la seva estratègica situació, i per les mateixes mans. Inclosa entre les parròquies del deganat de Tremp des del 1280, malgrat la seva relació amb Santa Maria de Gerri, encara actualment conserva el caràcter parroquial, malgrat ser menada pel mateix rector que la Guàrdia de Noguera, resident a la rectoria de Tremp.


És de planta basilical, amb tres naus sense transsepte, cobertes amb volta de canó semicircular, separades per arcades damunt de pilastres. 

La nau central és una mica més alta que les laterals, i té quatre arcs torals suportats damunt de semicolumnes adossades als pilars.


Les naus estan dividides en cinc trams, i es comuniquen mitjançant arcs formers, semicirculars, que se suporten sobre les pilastres, rectangulars però amb les semicolumnes adossades que acabem d'esmentar. 

El mur nord fou molt transformat al llarg dels temps, amb l'afegitó de capelles (una d'elles és gòtica). 

La perfecció de la unió d'aquestes capelles amb l'església romànica fa pensar en l'existència, potser, d'una quarta nau romànica, posteriorment desfeta per a la construcció de les capelles.


La porta original era a migdia, però fou tralladada més tard al centre de la façana de ponent. Aquesta porta primitiva encara hi és, i en el mur sud encara hi ha una segona porta, que actualment dóna a l'interior del campanar, i que en el moment de l'obra original devia comunicar el temple amb dependències eclesials.


El campanar és un prisma que fa la sensació d'estar truncat. Potser ho va ser, o potser no es va arribar a construir mai completament. És molt tardà, però encara medieval.


La façana sud encara mostra una finestra de dobles esqueixada i un fragment de ser arcuacions llombardes, com les dels absis, amb mèsules senzilles (les dels absis són molt més treballades).


Tant l'absis principal com les absidioles presenten finestres a doble nivell, cosa que fa pensar en l'existència d'una cripta. 

L'església sembla preparada per a tenir-ne, però res evidencia que s'arribés a construir mai. Aquest doble pis de finestres és tant per a l'absis principal, que té tres finestres de doble esqueixada, com per a les absidioles, que només en tenen una, al centre.


Té tres absis encarats a llevant, el central més gros que els laterals, de força espectacularitat, sobretot des que es van netejar de les edificacions que els tapaven parcialment. Estan ornamentats amb lesenes i arcades llombardes, amb mènsules triangulars molt elaborades.


L'aparell és clarament del segle XI, tot i que de factura bella i noble, feta amb molta cura i per mestres d'obres experts i amb un gran sentit artístic.


A la guerra civil s'hi va perdre un crist romànic de talla, molt notable, segons la documentació i imatges conservades. També s'hi perderen altres mostres d'iconografia religiosa. 

Les restes conservades s'han instal·lat en forma de museu en una de les dependències de l'església. 



Pel que es veu a les fotografies, és una obra de factura propera al Crist de Mur i al Davallament d'Erill la Vall. Se l'ha situat dins del conjunt d'obres del taller d'Erill, a darreries del segle XI o principis del XII.