La vall d'Àger.
Àger
La vall d'Àger té una oferta per als amants de l'aventura difícil
d'igualar.
La muralla del Montsec d'Ares, lloc d'enlairament de parapents i ales
delta; els pantans de Camarassa i Canelles que tanquen a llevant i ponent la
vall i la seva oferta d'excursions en canoa i caiac; la fauna (molt
especialment les gran rapinyaires); la geologia; la història amb el centre de
la vil·la d'Àger i la seva col·legiata de Sant Pere; les ermites a la muntanya;
les coves; els camins, la gent de la zona, de tracte sec però amical fan
impossible fer només una excursió a la vall.
Jornada 1 al matí. La Pertussa i Teletubbies
La Pertussa és una ermita a prop de Corçà, sobre la cua del pantà de
Canelles que haureu vist en mil i una fotos. És impossible no admirar la
perícia dels que van aixecar aquest petit temple al damunt d'una petita roca
rodejada d'estimballs de vertígen.
La Teletubbies
és una via ferrada pensada especialment per als més petits. No sabeu què
és una via ferrada?
Es tracta d'un recorregut per parets, canals i altres elements predminantment
verticals del paisatge, equipats amb estreps, cadenes, clavilles... per
agafar-se i amb una línia de vida, un cable on fixar el nostre equip de
seguretat per a evitar caure. Per a fer vies ferrades cal tenir nocions
elementals d'escalada en roca i dur, al menys, arnès, doble ancoratge amb
dissipador i casc (d'escalada, els de ciclista generalment no són adequats). És
recomanable dur també mitons i una baga amb mosquetó per a fixar-nos quan parem
a descansar. Abans de fer una ferrada cal documentar-se sobre la seva
dificultat, equip necessari i estat de conservació. Hi ha ferrades que inclouen
ponts tirolesos i cal dur politxa o que inclouen un rappel i és necessària la
corda i, al menys, un vuit. Si no els dueu podeu tenir seriosos problemes.
Millor que us inicieu amb persones experimentades que coneguin el lloc i la
tècnica i us puguin ensenyar les quatre normes fonamentals per a progressar en
una paret.
Us deia que la Teletubbies és pensada per a la canalla, hi trobareu preses
amb forma de dofí o estrella que fan la delícia dels nens. Tots els elements
estan dimensionats per a infants però és prou aèria i espectacular per a que
molts grups d'adults la pugin. És molt adequada per a iniciació ja que la
disposició dels ancoratges permet anar força a prop l'un de l'altre de manera
que ningú pot sentir-se desprotegit. Nosaltres ja hi haviem estat tres o quatre
cops i aquest cop varem anar amb dos adults i dos nens que no havien fet mai
cap ferrada i van passar-la amb nota. Tant els va agradar que, en acabar, van
enllaçar amb la ferrada Olmo Soler de menys dificultat però més llarga que la
Teletubbies.
Jornada 1 a la tarda. Sant Alís.
Després de
dinar a l'ombra d'una alzina a la vista de la Pertussa emprenem camí cap a la
part més alta de la serra.
Amb els cotxes seguim el carrer de les Fontetes que
des de Àger ens duu al coll d'Ares, la carretereta passa per davant del
cementiri de la vil·la, una necròpol·li medieval i les instal·lacions que
l'Agrupació Astronòmica de Sabadell hi té per a veure l'univers. Dels que miren
cap a dalt passem als que miren cap avall.
A pocs metres del coll deixem els
cotxes a l'aparcament dels parapentistes i durant una bona estona observem com
aquests valents preparen els seus aparells i es llencen al buit per a aprofitar
els corrents tèrmics que els permetran enlairar-se encara més. Aterraran a Àger,
1050 m per sota nostre.
Després de gaudir de l'espectacle d'aquests ícars
moderns prenem el sender carener en direcció est per a assolir el cim de Sant
Alís, el punt culminant de la serra.
És gairebé una pasejada però després de
l'exercici fet a les parets de la Pertussa ens ho podem permetre. Des de la
carena, pel costat nord, veiem les serres del Turbón, Maladetes, Tuc de
Molieres, Besiberris, les mil-i-una puntes del parc d'Aigüestortes, el Sotllo,
la Pica i els seus bessons Verdaguer i Montcalm, l'Orri, el cap de Boumort, les
muntanyes d'Alinyà i el Port del Comte, el Cadí fins a tancalaporta i tants
d'altres.... Al cim, unes fotos de grup i tornem cap als cotxes que cal plantar
les tendes. Des de l'aparcament al cim hi ha 35 min de passejada, idèntic temps
per a la tornada, si voleu una proposta alternativa per a pujar a Sant
Alís, en trobareu una en aquest mateix bloc.
Sopar i dormir al càmping Vall d'Àger, al costat del punt d'aterratge dels
parapents.
Jornada 2. Montrebei.
Tot i que podriem haver escollit altres excursions tots vam estar d'acord
en tornar, un cop més, a Montrebei. Paga la pena.
L'entrada des del Sud, per la
Pertussa, és una experiència inoblidable. El camí no té pèrdua i les escasses
cruïlles estan perfectament senyalitzades. Les indicacions de temps són vàlides
(anar, travessar el congost i tornar us pot portar unes cinc hores, unes dues
hores d'aproximació, mitja hora per fer el congost i dues hores i mitja més la
tornada).
Vam recòrrer encara amb la fresca del matí el tram per la Pardina, el Mill
i fins al mas de Carlets per a tot seguit endinsar-nos al congost. Allà trobem
dos recorreguts equipats; el propi congost, amb un cable passamà a la paret que
proporciona una agradable sensació de seguretat i, uns metres més endavant, on
les cadenes i grapes ens permeten superar els 150 metres de desnivell que hi ha
des del camí nou del congost (recordeu que hi ha un camí vell, més avall, que
queda submergit quan el pantà de Canelles és ple) fins a la cova Colomera.
ç
ATENCIÓ: Eviteu pujar si plou o el terreny és mullat, l'entorn de la cova pot
ser molt relliscós.
Només es pot accedir a la boca de la cova, la resta és
tancada per a protegir el jaciment arqueològic que hi conté, en procés
d'excavació.
A la tornada un petit grup ens vàrem escapar a veure el pont que s'ha estès
al congost del Saguer. És un pont penjant que permet arribar a la riba
aragonesa i obre l'accés al congost des de ponent.
Un complex sistemes de
passeres suspeses a la paret de la cinglera permeten superar aquesta i arribar
fins al camí a Montfalcó.
A ple sol, al pic de migdia, vam optar per no pujar la cinglera i després
d'atravessar el pont vam recular. Les vistes des del pont són magnífiques i el
seu impacte mínim. Una altra cosa són les passeres al cingle que no podrem
valorar fins que les coneguem de més a prop.
Retornats al camí principal remuntem el bosc de Carlets fins al mas homònim
on la resta del grup ja dinava. Uns metres amunt de la casa hi ha la font,
canalitzada, el tub negre i el potent sol del darrer dia d'estiu ens van
permetre treure'ns la suor amb una dutxa ben calenta.
Ja recuperats i amb el sol una mica esmorteït de mitja tarda emprenem el
retorn fins als cotxes. Un breu pas pel camping per refrescar-nos, per dins i
per fora, i desparar les tendes i emprenem el retorn per carretera a
casa.
Ha estat un cap de setmana variat i intens on tots hem pogut gaudir.
